dimarts, 31 de desembre de 2013

Any nou, blogs nous

S'acaba el 2013 i comença el 2014 (inici del ball de xifres). Tanco el 2013 (amb 36 apunts inclòs aquest), per sota del 2012 (només 1, però). Les visites a Llegeixes o què!? fins ara mateix (gairebé les 12 del migdia) són 31377. 

Podria fer una llista de llibres llegits i també d'aquells que m'han agradat més però seria crear un precedent i m'estimaria més no fer-ho... 

O sigui que donem la benvinguda als nous blogs que espero que ens acompanyin ben actius durant força temps! 

                                                                         
Llegeixes

o què!?

Bon any i bones lectures!

dilluns, 16 de desembre de 2013

Dies d'emocions contrastades (una mena de “caro diario”)

Dilluns 9:
La Tina Vallès està malalta i hem d'anul·lar la sessió d'avui del Club de lectura als Lluïsos de Gràcia. Ens trobarem el dilluns 23 de desembre i la Tina ens portarà novetats sobre el seu llibre, la petita joia que és Maic.

Dimarts 10:
El que ha estat el meu cap durant més de 19 anys es jubila. Torno a “la casa” on vaig treballar durant aquest temps amb sentiments contraposats, però no m'he de lamentar de res. Fa goig veure totes les persones que s'han aplegat en el seu comiat. En JJI comença una nova etapa vital i confio que em seguirà volent al seu costat.

Dimecres 11:
Toca club de lectura a la biblioteca José Barbero de Trinitat Vella. Tinc un lector nou però em fa la sensació que no connecta amb mi ni amb el grup. També detecto que hi ha gent que no només no hi participa sinó que és a anys llum de la sala... La dinàmica del proper llibre els haurà de sorprendre!!!

Dijous 12 (un dia una mica històric, no?):
Toca club de lectura a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Ciutat Vella. Abans de començar em trobo amb la directora de la biblioteca i em pregunta com em va i, davant de la meva resposta, “Fantàstic!”, se sorprèn perquè lamentablement no és la més habitual. Em queda el rau rau d'aquesta meva personalitat de la punyeta, però ara i aquí no és el lloc on parlar-ne.

Divendres 13:
Última sessió d'aquest trimestre d'un taller que m'està aportant molt bones estones, ja que les persones que hi participen ho fan amb moltíssimes ganes d'aprendre. Després, les meves passes em porten fins a una llibreria que fa poquet que m'estimo però que em té el cor robat. Abans d'anar a fer el vermut, el meu tio em regala dos llibres: La llarga vida de la Marianna Ucrìa i K. L. Reich. Quan -ja amb tota la família- torno d'una vetllada teatral a Sant Cugat, m'assabento per una amiga comuna que en Marc Romera acaba d'aconseguir el premi Carles Riba de poesia. Com me n'alegro!

Dissabte 14:
El dia es distribueix entre la família, seguir les felicitacions a en Marc des del Face i preparar un Taller de versos per a la Fira de Nadal que demà se celebrarà a l'escola dels nostres nanos.

Diumenge 15:
El dia es distribueix entre la família, les nenes i els nenes que s'acosten al Taller de versos i que escriuen uns poemes ben bonics i dibuixen i pinten imatges entranyables, i el regal de Nadal que el Dominical d'El Periódico de Catalunya li ha fet a la Fe de l'Espolsada, un reportatge de la llibreria durant una sessió del seu Club de lectura. Em fa molt feliç per ella i així li expresso: “Orgullosa de formar part -encara que molt puntualment- d'aquesta magnífica realitat que fas possible amb professionalitat i tot l'amor. Felicitats i gràcies!”.

divendres, 6 de desembre de 2013

Més “dinamita”!

La setmana passada -en allò que diríem un “bolo”- vaig tenir l'oportunitat d'exercir de “dinamitadora” del club de lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i ahir -de manera oficial- vaig tornar a fer-ho a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec.

El llibre escollit era Los nuestros de Serguei Dovlatov, traduït, prologat i anotat per Ricardo San Vicente (Barcelona: Áltera, 2000), i el plantejament inicial de la sessió va ser que aquest és un llibre ideal per a treballar en un club de lectura.

I ho vaig justificar amb aquests arguments:

Coneixem un autor “força” desconegut. La bona gent de LaBreu, però, ja han publicat tres títols en català de Dovlatov que no ens cansarem de recomanar.

Treballem dos gèneres en un: HEM LLEGIT UNA NOVEL·LA O UN RECULL DE CONTES? Segons el meu parer hem llegit uns contes amb una estructura compacta i tancada (es podrien llegir “individualment”) i que són, tots junts, la biografia novel·lada d'un home, de la seva família. De fet, la biografia de tot un país.

Ens endinsem en una realitat que no és la nostra, però on podem reconèixer moments -sobretot pel que fa a la injustícia- viscuts molt a prop.

Un altre punt d'interès del llibre és la geografia russa, la diferència entre ser d'una ciutat o una altra; també la realitat jueva, o mig jueva, la realitat mega-ètnica d'un país tan gran... Aquest ha estat un dels aspectes que ha interessat a una de les lectores del club i que podeu llegir aquí.
Ens interessem per altres escriptors, PER INNOMBRABLES personatges de la cultura russa.

I, com no podia ser d'altra manera, és un llibre que ens porta a altres llibres: Rèquiem i altres poemes d'Anna Akhmàtova, traduït al català per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal, amb pròleg de Joseph Brodsky; i del mateix Brodsky Poemes escollits, traduïts per Judit Díaz Barneda i amb pròleg a càrrec de David Castillo, publicats enguany per Edicions de 1984. Per últim, tot i que no n'hem parlat durant la sessió, vull afegir aquí un altre títol: els Contes russos d'en Francesc Serés.

I, per acabar, no em puc estar de deixar aquí escrites algunes frases singulars del llibre:

“Al abuelo le disgustaba el desorden. Por ejemplo, la revolución no fue de su agrado”. Capítol I.

“Creo que el mal carácter de mi abuelo se debía a su peculiar educación. Su padre, un campesino, le pegaba con un leño.” [...] “Insultaba hasta a quienes eran mayores que él, hecho muy raro en Oriente.” Capítol II.

“Me han ofendido pocas veces, la verdad. En tres ocasiones en toda mi vida. Y las tres veces fue mi tío.” Capítol III.

”El perro se llamaba Golda. El nombre demostraba el carácter ocurrente de mi tío y, de modo casi imperceptible, delataba cierta tendencia antisemita.” Capítol III.

“Estarán de acuerdo conmigo en que el nombre determina en gran medida el carácter y hasta la biografía de una persona.” Capítol IV.

“Tu padre es un romántico. De niño leía mucho. Yo, en cambio, al revés, crecí completamente sano.” Capítol IV.

“Como ya he dicho, la biografía de mi tío refleja la historia de nuestro estado... De nuestro querido y horrible país.” Capítol VI.

“La vida había hecho de mi primo hermano un delincuente. Creo que tuvo suerte. Si no, se hubiera convertido, sin duda, en un alto funcionario del partido.” Capítol IX.

La setmana vinent... Més clubs, més llibres, més lectores i lectors. En resum: més “dinamita”!

diumenge, 17 de novembre de 2013

Tancar el cercle

Divendres vaig fer la primera sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

És un club especial per una sèrie de raons: perquè vaig al poblet del Maresme on vaig passar els estius de la meva adolescència, perquè és un club repartit en dos grups de persones (de 16.30 a 18 h i de 18.30 a 20 h), i perquè els llibres que puc triar per a les lectures són diferents als dels clubs de lectura que faig a Barcelona.

He decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit. Aquesta és l'explicació que vaig donar-los per haver triat La pasión de Jeanette Winterson:

El vaig regalar a la meva parella per Sant Jordi l'any 2008 perquè la portada em va agradar (ai, la meva fascinació per les pèl-roges!). Com que era un regal no el vaig intentar llegir, però passats ben bé un parell d'anys el vaig agafar un dia i m'hi vaig posar i... no em va enganxar i... el vaig deixar.

L'any passat vaig ensopegar amb -sóc incapaç de recordar com hi vaig anar a parar- ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? i em va entusiasmar! Fins al punt que vaig arribar a escriure 20 raons per les quals valia la pena llegir aquest llibre.

O sigui que vaig recordar que jo havia tingut un llibre de la Winterson a les mans i que a casa hi havia de ser. I el vaig trobar i li vaig donar una segona oportunitat. I vaig entrar a La pasión amb uns altres ulls, per una altra porta si ho voleu dir així, i m'hi vaig quedar i m'hi vaig trobar a gust.

Per acabar de tancar el cercle (una manera de dir-ho), el mes de juny passat vaig anar a una xerrada que feien a una llibreria de Barcelona sobre els agents literaris, i allà vaig trobar-me -gairebé acabat de sortir del “forn”- La mujer de púrpura de Jeanette Winterson.

La xerrada va ser molt interessant, des de la primera pregunta de la llibretera per allò de trencar el gel fins a les experiències que els dos agents literaris convidats van compartir amb nosaltres. Entre el públic, l'editora de la Winterson, Silvia Querini, intervenia i comentava la jugada. Vaig dubtar de comprar-lo però vaig interpretar la presència de l'editora de Lumen com un senyal, i finalment me'l vaig comprar i fins i tot em vaig atrevir a demanar-li que em dediqués el llibre. I ho va fer.


I així va ser com vaig presentar el primer llibre d'aquest club, La pasión de Jeanette Winterson, però el cercle encara no s'havia tancat, ja que una de les meves lectores -al final de la sessió- em va explicar que, quan vivia a Barcelona, durant molts anys va ser veïna de Silvia Querini.

Crec que m'esperen unes sessions força entretingudes en aquest club de lectura!

dijous, 7 de novembre de 2013

Xalar de valent!

Karine Laval
Aviat farà tres anys que em reinvento. No és bo ni dolent. És un fet. Quan s'ajunta el reinvent i aquest tarannà meu de no saber dir que no, els resultats són els següents:

Feina feta!

Un primer tractament de catalogació del Fons Baltasar Porcel que, si tot va bé, es podrà consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya a partir de l'any vinent.

Feina per fer (setmana vinent)!

Unes xerrades -ep, en el meu clàssic paper de “dinamitadora”!- d'EXPLICA'NS, un intercanvi cultural i lingüístic.

Feina per fer (finals de mes)!

Una sessió del Club de Lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, on tindré l'immens plaer de compartir la lectura d'Stoner de John Williams.

Sense deixar de banda els clubs de lectura i els tallers d'escriptura, feines de correcció i altres activitats lúdico-festives, aquestes feines “extres” no em treuen de pobre però em fan xalar de valent!

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Tornem-hi que no ha estat res (o un altre “On anar”)

Als Lluïsos de Gràcia tornem a programar el Club de lectura.

Comptarem, com el curs anterior, amb la col·laboració de la Tina Vallès i la Marta Buchaca, amb qui parlarem, a partir de la lectura d'una de les seves obres, Maic i Litus respectivament, de les seves darreres produccions i de tot allò que vulguin compartir amb nosaltres.

Aquesta vegada incorporem un nou autor, Albert Forns, i un nou gènere (la poesia) amb el seu Ultracolors, i comptarem amb la participació de l'editora i/o editors de LaBreu.

En resum, el Club de lectura als Lluïsos de Gràcia anirà d'aquesta manera:
- 4, 11 i 18 novembre: Ultracolors.
- 25 de novembre, 2 i 9 desembre: Maic.
- 13, 20 i 27 desembre: Litus.
L'horari previst per a les sessions serà de les 19.30 a les 20.30 h.

No em direu que no sabeu on anar, oi? Us hi espero!

dimecres, 23 d’octubre de 2013

On anar

Us asseguro que:
- si no estigués totalment absorbida per la lectura i relectura dels llibres dels clubs de lectura
- i si no estigués enfeinada amb la correcció dels treballs i la preparació de les sessions dels tallers d'escriptura

Me n'aniria de cap a...
escoltar la Bel Olid i la Tina Vallès com llegeixen alguns dels seus contes i després fan una xerrada sobre com és el seu procés d’escriptura. Això és tot just d'aquí unes hores, a 2/4 de 8 del vespre, al Laboratori d’Escriptura (carrer Joan Blanques, 12, de Barcelona).

Aquest dijous, també a 2/4 de 8 del vespre, sense pensar-m'ho dos cops, enfilaria cap a...
l’Espai Betúlia (carrer Enric Borràs, 43-47, de Badalona) per assistir a la presentació del llibre de Santiago Vilanova titulat L’ESTAT ECOLÒGIC. L'activitat està organitzada pels amics Gerard i Sílvia, de solvència contrastada, de Saltamartí Llibres.

I per acabar de rematar aquesta setmana de “no em demanis on anar perquè les activitats em surten per les orelles”, el divendres a les 8 del vespre, no em perdria... 
la Nit Virginia Woolf que ha preparat amb eficiència i amor la Fe de l'Espolsada. La vetllada “Virginia Woolf, entre passat i present” comptarà amb la presència de Silvia Querini, editora de Lumen.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Creix, s'amplia, millora...

Els dies d'incomunicació acostumen a anar lligats amb dies de molta activitat. I és que el curs 2013-14 acaba de començar...

L'oferta de Llegeixes o què!? era generosa, agosarada i fins i tot un xic ambiciosa. Finalment, els tallers d'escriptura i clubs de lectura queden així:

Taller d'escriptura “Laboratori creatiu d'escriptura: llegeix i escriu”, al Casal Font d'en Fargues, de Barcelona, tots els dimarts de 19.30 a 21 h.

Taller d'escriptura “Primeres pàgines: Escriure a partir d'altres textos”, al Centre Cívic Matas i Ramis, de Barcelona, tots els dimecres d'11 a 12.30 h.

Taller d'escriptura “Llegir i escriure en català: aprofundiment de la llengua a través de la literatura”, al Centre Cívic Vil·la Florida, de Barcelona, tots els divendres de 10.30 a 12 h.

Club de Lectura de la Biblioteca José Barbero (Trinitat Vella, Barcelona), el primer dimecres de cada mes, de les 18.30 a les 20 h.

Club de Lectura de la Biblioteca Francesc Boix (Poble Sec, Barcelona), el primer dijous de cada mes, de les 18.30 a les 20 h.

Club de Lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Ciutat Vella, Barcelona), el segon dijous de cada mes, de les 18.30 a les 20 h.

Però les prestacions de Llegeixes o què!? no acaben aquí i amplio la meva tasca de conductora literària al territori:

Una intervenció puntual -i que em fa molta il·lusió!- a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, a la sessió del club de lectura del mes de novembre.

NOU club de lectura a Canet de Mar (el poble d'estiueig de la meva adolescència i on viu la meva fillola!), concretament a la Biblioteca P. Gual i Pujadas, el tercer divendres de cada mes, en dos grups: de les 16.30 a les 18 h i de les 18.30 a les 20 h. Des de la biblioteca m'informen que encara queden places per al primer grup. Si algú s'hi anima ja ho sabeu!

Ep, i això no és tot! Llegeixes o què!? creix, s'amplia, millora... L'aventura continua!

Seguirem informant...

dilluns, 30 de setembre de 2013

Un dia especial

Avui és d'aquells dies que es poden celebrar de manera reivindicativa o es poden no celebrar.

Us diré que no només admiro la feina de les traductores i dels traductors d'aquest petit país, sinó que la seva feina m'és totalment necessària!

Per créixer, per pensar, per alegrar-me, per deprimir-me, per enfadar-me, per extasiar-me... per viure, en definitiva.

Però per a mi, avui és un dia especial perquè fa 3 anys que moria Joan Triadú.

I, com a lectora, m'agradaria saber què n'opinaria d'algunes de les meves darreres lectures, aquelles que faig per plaer i de les quals us deixo aquí sota alguns fragments:

“I mentrestant, jo, ¿què puc per amb les paraules? Canviar-les, treure'n la saó i la vida. Buscar en els llibres i en els diccionaris l'estol i la varietat que contenen. Posar-hi l'ànima i olorar el roserar. Les paraules ens permeten conèixer paisatges, persones, fets, circumstàncies, que mai no hem vist ni veurem.”

Sense alè, de Josefa Contijoch (Edicions de 1984).

“...No puedo encender ninguna lámpara más y no puedo leer con tan poca luz. No es bueno para mis ojos, que son vagos por naturaleza. No tengo que forzarlos.
Leer demasiado no es sano. Tiene consecuencias. Mi madre tiene ejemplos de sobra.
El tío Theo, un raro.
La tía Tilde, una solterona.
La vecina de la planta baja, muerta.
Los lectores, dice, se quedan solteros, tienen manos de niño y de viejos hablan solos. Si tienen un accidente en casa, nadie se da cuenta. Los libros no avisan a la ambulancia, no llaman por teléfono, no dicen ni mu, ni lloran, ni corren a buscar ayuda...”.

Picoverde, de Monica Cantieni, en traducció al castellà de Carles Andreu (minúscula).

“...El que ja sabem no ens interessa realment [...], i per definició no podem tenir cap interès en el que no sabem. Només el que ens resulta inaccessible i a la vegada no deixa de rondar-nos és realment estimulant...”.

Moo Pak, de Gabriel Josipovici, en traducció al català de Ferran Ràfols Gesa (Raig Verd).

“Al carrer, la nit s'ajeia plàcida damunt del camp. Els estels començaven a lluir, desinteressats de les coses humanes. Els tres amics fumaven en silenci. Potser si haguessin explicat els seus pensaments haurien coincidit a considerar que les cabòries d'una estona abans eren ben insignificants dintre l'ordre universal del qual la nit tranquil·la era un reflex. Milers d'homes morien, la devastació i la misèria regnaven damunt de les terres d'Europa i, tanmateix, el sol s'havia post com cada dia, la nit arribava com sempre i com sempre s'esvairia a l'albada següent. L'esperança naixia d'aquella seguretat que emanava de les coses perennes. El temps s'escolava lentament, però de la successió serena de dies i nits en vindria la solució dels problemes presents. Passarien mesos i anys i segles, i quan el món hauria ja oblidat aquella guerra, encara el sol es pondria cada vesprada i eixiria cada matí.”

K. L. Reich, de Josep Amat-Piniella (Club Editor). 

I bé, com deia aquella: "Salut i bones lectures, sempre!".

dijous, 26 de setembre de 2013

Últimes places!!!


Disposeu d'una hora i mitja a la setmana per acostar-vos als Lluïsos de Gràcia?

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 


Us agradaria compartir aquesta estona amb altres persones com vosaltres, que tenen ganes d'escriure i volen aprendre com funciona el procés d'escriptura?

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 


Ep, ni que sigui per destrossar-lo, el procés d'escriptura és l'excusa perfecta per trobar-nos!

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 

dijous, 19 de setembre de 2013

avui he començat a llegir...

La setmana passada, en un d'aquells moments desvagats (curts o no prou llargs per treure el llibre de la bossa) em vaig trobar amb aquesta crida al Facebook: “Si veniu a la barraca 15 de la Setmana del Llibre sereu els primers de veure la novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella: m'acaba d'arribar d'impremta. Serà un cas llibresc de Mira'm i no em toquis. Però es deixarà tocar aviat aviat. Us espero... No us feu gruar, que és molt avorrit fer sola de marmanyera!”.

No em pregunteu com ni per què, però el cas és que em vaig presentar a la barraca en qüestió i vaig tenir l'honor de ser la primera persona en tocar -i comprar!- La clau de volta, una novel·la inèdita d'Amat-Piniella, un autor que enguany seria centenari i del qual segurament no se'n parla prou (possibles motius: el seu cognom, difícil de recordar, o l'Any Espriu, vés a saber). El cas és que Joaquim Amat-Piniella és l'escriptor de K. L. Reich, un llibre del qual tothom n'ha sentit a parlar però que no gaires persones deveu haver llegit, com jo mateixa.

O sigui que després d'una breu conversa amb la Maria Bohigas, l'executora de la crida i bella editora, vaig enfilar cap al meu barri tot llegint la seva nota editorial de La clau de volta. I llavors ho vaig tenir clar: avui he començat a llegir K. L. Reich!!! En un magnífic i entranyable exemplar de la primera edició, l'any 1963. Tot un plaer de bibliòfila, no!?

[Dedico l'apunt d'avui a la senyora Pilar Vila-Abadal, que m'ha prestat el llibre, amb agraïment.]

dimarts, 17 de setembre de 2013

Voleu...?

"Llegir com viure" a la Biblioteca Joan Triadú de Vic
CONÈIXER quins seran els tallers d'escriptura que faré aquest curs? Ho podeu fer aquí.

No us perdeu, aquest dijous, el tast del Taller Escriure com un joc als Lluïsos de Gràcia.

PARTICIPAR en algun dels clubs de lectura que “dinamitaré” aquest curs? Ho podeu fer aquí.

Atenció! En els propers dies, en aquestes mateixes pantalles, confirmació d'un nou club a la Biblioteca P. Gual i Pujadas.

SABER quin és el lloc que acollirà l'exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”? Alguna informació la trobareu aquí.

LLEGIR la primera entrevista d'El Club de la Lectura? Ho podeu fer aquí. Tot i que es va publicar el maig passat, fins avui no he pogut agrair a l'Eduard Márquez que de seguida que li vaig proposar de col·laborar a la revista de l'AMPA de l'escola dels meus nanos em va dir que sí.

I bé, això no ha fet més que començar... Voleu... SEGUIR-ME? Estic segura que ens ho passarem d'allò més bé!

dilluns, 5 d’agost de 2013

Aire poètic

L'atzar és un mecanisme que et fa enllaçar una lectura rere una altra. Aquests primers dies d'intensa canícula l'atzar m'ha portat des de La primavera a Pequín. Un dietari de Francesc Parcerisas a Li i altres relats de Nikos Kavadias. 

Una de les coses que em sembla que tenen en comú aquests dos llibres és que els seus autors, Parcerisas i Kavadias, escriuen per viure (és a dir, escriure és per a ells una acció indestriable de la vida) i no viuen d'allò que escriuen (bé, de fet, en Kavadias ja és mort però va fer de radiotelegrafista, i en Parcerisas és traductor, a més de poeta i professor de traducció).

Un altre punt en comú de les dues lectures és l'aire poètic dels dos llibres. En el primer, Parcerisas ens ofereix unes traduccions (“versions de versions, no pas traduccions en el sentit estricte”) de poemes xinesos que m'han semblat molt bells alhora que senzills. Pel que fa al llibre de Kavadias, els seus poemes ens arriben traduïts i comentats a l'estudi, completíssim, que el traductor Jaume Almirall ha escrit sobre l'obra de Kavadias i que s'inclou a la part final del llibre.

Per acabar l'apunt d'avui, reprodueixo un poema que trobareu a les pàgines 69-70 de La primavera a Pequín. Un dietari. Espero que us agradi i aprofito per dedicar-lo a totes aquelles persones que ahir van felicitar-me pel meu aniversari. Gràcies!

BAI JUYI
Envellir

Hem envellit junts, tu i jo;
i podem preguntar-nos: ¿què són els anys?
Les parpelles cauen quan ve la nit;
i al migdia encara no hem pentinat la clepsa avorrida.
De tant en tant un passeig sostinguts pel bastó;
o seiem tot el dia amb les portes tancades
sense gosar mirar els rostres brillants del mirall;
ja no podem llegir els llibres amb lletra menuda.
Allò que cada vegada esdevé més profund
és l'amor pels amics de tota la vida;
i es fa més espars el tracte amb la gent jove.
Només ens resta una cosa: quan tu i jo ens trobem
el plaer de xerrar és més intens que mai.

dilluns, 15 de juliol de 2013

L'estiu és per llegir


I a això ens dedicarem, entre d'altres coses, a més de preparar els tallers d'escriptura i els clubs de lectura de la temporada vinent!

Abans de començar amb les lectures pròpies de l'estiu, he de recomanar-vos El coche de Intisar, un còmic que et captiva des de la primera vinyeta i no pots deixar de llegir. M'ha encantat i m'agradarà repescar-lo (demà mateix l'he de tornar a la biblioteca!) per poder escriure unes quantes de les meves raons per llegir-lo.

Una altra feina feta ha estat la de llegir -en un tres i no res!- La mujer de púrpura de Jeanette Winterson, una novel·la trepidant estructurada en capítols curts on, a partir de la “clàssica” història de bruixes, se'ns mostra una entranyable història d'amor. Mentre la llegia tenia la impressió d'estar veient una pel·lícula.

I bé, com deia aquella: “A llegir que són dos dies...”.

Salut i bones lectures a tot-hom i tot-don!

divendres, 28 de juny de 2013

Mes inoblidable!

Aquest mes de juny passarà als annals de la història com “el mes de la meva vida que m'han regalat més llibres”:

Tot va començar d'una manera gairebé accidental, quan vaig participar en el lliurament del Premi Llibreter 2013. A més de ser un plaer i un honor participar-hi, el Gremi de Llibreters de Catalunya em va fer dos regals: el primer, compartir una estona entranyable i divertida amb en Josep Cots a la seva llibreria, tot llegint diversos fragments d'un dels llibres premiats per tal d'escollir el que, finalment, vaig llegir durant l'acte de la concessió dels premis; el segon (devia ser perquè vaig llegir el fragment, malgrat els nervis, prou intel·ligiblement), un exemplar de cadascun dels llibres premiats:
- en la categoria de Llengua Catalana: Primavera a Pequín de Francesc Parcerisas (Quaderns Crema).  
- en la categoria Altres literatures: El cas d'en Barney Panofsky/La versión de Barney de Mordecai Richler (Quaderns Crema/Sexto Piso).
- en la categoria d'Àlbum Il·lustrat: La caputxeta vermella/La niña de rojo amb argument i il·lustracions de Roberto Innocenti i text d'Aaron Frisch (Símbol editors/Kalandraka).

La setmana següent, en Tuli Márquez em va regalar el seu primer llibre, L'endemà, quan vam coincidir a la presentació pública de Nervi, un digital sense presses, on tots dos hi escrivim. Es dóna la feliç circumstància que, uns dies abans, en Tuli i jo també havíem coincidit (però encara no ens coneixíem) com a públic selecte a la xerrada multifacètica “Del manuscrit a la llibreria”.

Confesso que el llibre que em van regalar seguidament va ser a partir d'una petició prèvia. Sigui com sigui, el cas és que la meva llibreria ja compta amb un exemplar de Mercè Rodoreda. Entrevistes, a cura d'Abraham Mohino i Balet i publicat per la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Un altre llibre em va arribar també de mans de la seva autora. Es tracta de jo toco i tu balles de Muriel Villanueva i Perarnau. El fet és que vaig anar a escoltar-la a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, ja que La gatera va ser el títol escollit per tancar la sisena temporada del seu club de lectura. El cas és que la Muriel no només va compartir amb lectores i lectors quin va ser el procés d'escriptura del llibre, o què volia dir i què no volia dir escrivint-lo, o com n'està, d'encantada, quan les seves lectores i lectors interpreten La gatera, sinó que, per una banda, ens va anunciar que a l'octubre presenta nova novel·la (n'estarem al cas!) i, per l'altra, ens va obsequiar amb exemplars -a escollir!- entre el de més amunt i Baracoa, tots dos editats per una editorial ja desapareguda, Editorial Montflorit. 


Fins aquí el que jo tenia al cap per tancar l'apunt, fent una aclucada d'ull pel fet que en Tuli Márquez havia estat alumne de la Muriel Villanueva, però... Abans d'acabar el mes de juny encara m'han regalat un altre llibre!!! Es tracta dels Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre i l'he rebut de la mà d'una estudiosa de la feina pedagògica de Joan Triadú amb la qual espero compartir molt bones estones (davant d'una bona fideuà?) ben aviat.

No voldria acabar aquest llaaaaaaarg apunt d'avui sense tranquil·litzar, però, a les llibreteres i llibreters del “món mundial”, ja que també, durant aquest mes inoblidable, he comprat algun llibre! Però això ja és una altra història...

dimecres, 12 de juny de 2013

...per ser al seu costat, "Des de les rajoles".

Detall d'una imatge de
Lourdes M. Pujante

Ho sé.

Esteu esperant una altra cosa. Una de les meves singulars Cròniques des del NO-criteri.

Però abans he acabat d'enllestir la meva col·laboració -sempre intermitent- a Nervi.

Aquest cop són 8 raons però, com és habitual, en podrien ser més ...per ser al seu costat, Des de les rajoles.

divendres, 7 de juny de 2013

Públic (distingit, assistent, selecte)

alva noto. uni acronym” (2011) de Carsten Nicolai [pel·lícula d'animació digital]
El dilluns 3 de juny vaig anar a la presentació del llibre Biografia del silenci de Pablo d’Ors. A la Laie de Pau Claris ens vam aplegar 16 persones -si l'autor no es va descomptar- i, entre aquest públic distingit, destacava la presència de la traductora del llibre, Tina Vallès, de la qual es va lloar la feina, com a mínim, en un parell d'ocasions. L'acte el va obrir l'editora -ja em perdonareu, però no es va presentar, potser perquè les altres 15 persones la coneixien?-,  que ens va explicar que aquest era el número 20 de la Col·lecció El far (número rodó) i el primer llibre que traduïen del castellà (un fet realment singular!). L’antropòleg, teòleg i jesuïta Xavier Melloni va ser l'encarregat de presentar-nos aquest “Breu assaig sobre meditació” estructurat en 49 pensaments. I ho va fer amb encert, amb coneixement de causa i -em sembla- amb total admiració per l'autor. Quan va ser el seu torn, Pablo d'Ors es va mostrar molt agraït de la nostra presència i també de les paraules del presentador, ésclar. I va voler compartir amb nosaltres què era, per a ell, el silenci, i ho va resumir així: una nostàlgia, un pànic i una revelació. Va haver-hi temps perquè el públic intervingués i la clàssica copa de cava va tancar, com és habitual a Laie, la presentació del llibre.

El dimecres 5 de juny vaig a anar al lliurament del novè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que, en aquesta ocasió, el jurat va decidir atorgar a Gabriel de la S. T. Sampol per la traducció del llibre L’escena de l’odi, del poeta portuguès José de Almada Negreiros. Vaig arribar tard i em vaig perdre els parlaments inicials i la lectura d'alguns dels poemes premiats, en la seva versió catalana i portuguesa. Per sort, però, quan Juan de Sola va començar a llegir la conferència sobre «Crítica i traducció» ja tenia el cul ben posat a la cadira -no gaire còmoda- de l’Auditori d’Arts Santa Mònica. Un parlament amb suc i bruc que, l'any vinent, estarà inclòs en un llibre que recollirà totes les conferències que s'han pronunciat en els lliuraments d'aquest premi. Per acabar, i amb la presència de la traductora Selma Ancira es va presentar i repartir entre el públic assistent, la plaquette de l’any anterior amb la seva dissertació: «Largo viaje del sentido al sonido».

El dimarts 11 de juny aniré a una xerrada multifacètica “Del manuscrit a la llibreria”, una iniciativa d'Edicions del Periscopi que pretén fer-nos conèixer el procés editorial i donar visibilitat a tots els actors (i actrius!) que participen en el viatge que fa una obra, des de les mans de l’escriptor fins a les de la lectora (i d'algun lector). L'indiscret (carrer Milà i Fontanals, 46, de Barcelona) és l'espai que acollirà, a 2/4 de 8 del vespre, aquesta activitat, que comptarà amb un públic selecte: tota una colla d'alumnes del meus tallers d'escriptura!

dijous, 30 de maig de 2013

Xifres (impossible sense lletres)


Aquest és l'apunt número 19 d'enguany. També és el número 263 de la segona etapa de Llegeixes o què!?. La primera, com no podia ser d'altra manera, la vam tancar amb el número més sexual, el 69.

14344 és la xifra dels visitants de l'exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú al Palau Robert de Barcelona del 17 de gener al 28 d'abril de 2013. Encara no tinc xifres de com van les visites a la Biblioteca Joan Triadú de Vic però aprofito l'avinentesa per recordar-vos que allà la podreu veure fins al 7 de setembre de 2013.

Blogger em diu que tinc 10 seguidors. Són molt poquets, però la majoria ho són des del principi dels temps, com en Salvador Macip, en Miquel i l'Ariadna. Altres em segueixen de fa poc però ja ens hem pogut saludar personalment, i em fa especialment il·lusió la darrera incorporació, la matilde urbach.

Als meus clubs de lectura hem llegit 21 llibres. Sóc molt afortunada perquè el curs vinent sembla que podré continuar amb els 3 clubs i que podré seguir gaudint del fet de llegir d'una manera especial, sabent que compartiré tot allò que he viscut mentre llegia.

Per al curs vinent, ja són 6 els tallers d'escriptura que tinc en marxa i que estan concebuts per gaudir amb l'escriptura, que el fet d'escriure sigui una font de plaer i de bons moments (que, malm'estareldir-ho, ens fa molta falta!). Ara només falta que "em contractin" i us pugui oferir aquests tallers!

Blogger em diu que Llegeixes o què!? l'heu visualitzat 33.965 cops. Sé perfectament que molts blogs tenen xifres de visualització molt més alta, però mai no m'hagués pensat que, després de tot aquest temps, encara tindria ganes i coses a dir.

I, evidentment, em fa molta il·lusió que tu, siguis qui siguis i vinguis d'on vinguis, hagis arribat fins aquí. Gràcies!

dijous, 23 de maig de 2013

Ben mirat

M'estic barallant amb mi mateixa per escollir -de la llista de llibres que trobareu aquí mateix- quina serà la meva propera lectura.

Extinción, David Foster Wallace

Jardí vivent, Joana Raspall

Por qué la traducción importa, Edith Grossman

A contratemps. Diaris, Feliu Formosa

La maldición de Eva, Margaret Adwood

La traducció catalana contra el franquisme, Montserrat Bacardí

Mestres antics, Thomas Bernhard

Una qüestió personal, Kenzaburô Ôe

Círculos en acíbar, Flavia Company

Moo Pak, Gabriel Josipovici

Nocturn de Sant Felip Neri, Sebastià Benassar

Per si això no fos ja prou estressant, a partir d'avui incorporo a Llegeixes o què!? una sèrie de blogs que, com és habitual, ja fa una temporada que segueixo (l'apartat d'o què!? s'actualitzarà properament) i que no paren de parlar de llibres, arrrrggggg.

Ara que, ben mirat, el llibre que “em llama” ara mateix seria Las Muertes Chiquitas, de l'admirada Mireia Sallarès.

dimecres, 8 de maig de 2013

A corre-cuita

Des del meu darrer apunt he començat a elaborar (en el meu cap) tota una sèrie d'assumptes per tractar en el proper:

La meva perla de Sant Jordi.

Els llibres que estem treballant en els meus tallers d'escriptura (al Centre Cívic Matas i Ramis i al Casal Font d'en Fargues).

El llibre que vaig llegint (per plaer i també per feina) a petites dosis, quan puc tancar-me dins un parèntesi...

Una exposició que no em vull perdre.

Com estic preparant les darreres sessions dels clubs de lectura d'aquest curs.

Etc.

Però com els assumptes s'acumulen i el temps és el que és, el que he de dir-vos a corre-cuita és el següent:

Demà inaugurem a Vic! Si no teniu clar els motius pels quals no us hauríeu de perdre Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú, aquí podeu llegir-ne les meves 10 raons, com a mínim, i aquí podeu llegir una entrevista als seus comissaris.

dimarts, 23 d’abril de 2013

Una llista a pèl (ço és, sense enllaços)

Aquí trobareu la llista de llibres que jo em regalaria per Sant Jordi, excepte el primer, que ja el tinc, l'estic llegint i m'està agradant.

No són estrictament recomanacions sinó una selecció apressada i particular de lectures que, en un moment o altre, m'agradaria compartir:

El parèntesi més llarg, Tina Vallès (Proa).

Terra, David Vann [traducció d'Anna Listerri] (Empúries).

Li i altres relats, Nikos Kavadias [traducció de Jaume Almirall] (Club Editor).

Picoverde, Monica Cantieni [traducció de Carles Andreu] (minúscula).

La trama matrimonial, Jeffrey Eugenides [traducció d'Emili Olcina] (Empúries).

Moo Pak, Gabriel Josipovic [traducció de Ferran Ràfols] (Raig Verd).

Sala de miralls, Feliu Formosa (Perifèric).

Estimada vida, Alice Munro [traducció de Dolors Udina] (Club Editor).

Bufff, vista la llista, potser sí que hauré de donar resposta a la pregunta: “Amb quants traductors te n'has anat al llit?”.

I, com deia aquella: "Feliç i lector Sant Jordi!"

dissabte, 20 d’abril de 2013

Veritable plaer

Són ja diversos els apunts de Llegeixes o què!? on parlo de llegir per plaer i llegir per feina...

En els darrers temps, aquestes diferències entre el fet de llegir per feina i per plaer es confonen i es complementen, de manera que cada dia que passa, llegir és per a mi un veritable plaer.

La raó? Ben senzilla, perquè quan estic llegint un llibre sé que, en un moment o altre, el compartiré:

- en els clubs de lectura que condueixo...

- amb el grup de Comentaris lectors del Facebook...

- en els tallers d'escriptura que imparteixo...

- a Nervi...

- en els clubs de lectura on “em convido” de tant en tant...


En tots aquests llocs, físics i virtuals, hi ha d'altres persones que, com jo, gaudeixen de la lectura d'aquesta mateixa manera: llegim per compartir i ens enriquim de les opinions, de les sensacions, dels sentiments que ens ha provocat -o no- la lectura d'un llibre.

I és també amb aquesta intenció que dilluns 22 d'abril participaré al programa “El mirall” de Catalunya Ràdio, d'1 a 2 del migdia. Van proposar fer una mena de Bookcrossing i convidaven a les/els oients a enviar-los un llibre que volguéssim “alliberar”/compartir. No em pregunteu el motiu, però de seguida vaig tenir clar que enviaria L'illa de Giani Stuparich.

Em fa molta il·lusió i en tinc moltes ganes. Això també ho volia compartir amb vosaltres.

dimecres, 17 d’abril de 2013

“Tengui”, “Falti”, “Tengui”...

Dijous 18 d'abril a partir de 2/4 de 9 de la nit, la Llibreria Documenta (carrer Cardenal Casañas, 4, de Barcelona) acull la presentació del projecte "Nosaltres som els altres", dedicat exclusivament a 21 editorials*, d'aquelles petites, sorgides en els darrers anys, que amb la seva tasca valenta i arriscada alegren el panorama de l'edició de llibres a casa nostra, que ens han descobert noves veus literàries i que han apostat fermament per girar al català l'obra d'autores i autors del món.

[*Al cartell publicitari hi posa “21 editors”. Ja em perdonareu, però no trobeu que hagués estat millor optar per “editorials”?]

Jo no hi podré ser (deures d'amistat inexcusables), però vull aprofitar l'avinentesa per fer un repàs a la meva desendreçada llibreria particular, així que seguidament trobareu la llista de les editorials amb un dels seus llibres que tinc (“tengui”) o un que m'agradaria tenir (“falti”):

Adesiara: Una dona, Sibilla Aleramo [traducció d'Alba Dedeu]. (“falti”)

Alfabia: Entonces, Isabel Núñez. (“falti”)

Alpha Decay: El vuelo de los avestruces, Boris Izaguirre. (“tengui”)

Alrevés: El país dels crepuscles, Sebastià Bennasar. (“falti”)

Arola: Tres dramolette, Thomas Bernhard [traducció d'Anna Soler Horta]. (“tengui”)

Asteroide: En lloc segur, Wallace Stegner [traducció de Dolors Udina]. (“tengui”)

Blackie Books: Pippi Calzaslargas, Astrid Lindgren [traducció de Blanca Ríos i Eulalia Boada] (“falti”)

Club Editor: Massa felicitat, Alice Munro [traducció de Dolors Udina]. (“tengui”)

Còmplices: Mestres antics, Thomas Bernhard [traducció de Clara Formosa Plans]. (“tengui”)

Dalmau: La Rambla de Barcelona. Estudi d'història urbana, Manuel Arranz Herrero. (“falti”)

Dau: L'Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra, Biel Barnils. (“tengui”)

Días contados: El misteri de la cadira de rodes, Laura Mancinelli [traducció d'Anna Casassas]. (“falti”)

LaBreu: Sense re, sense remei, Pepe Sales. (“tengui”)

Ela geminada: Converses amb Pau Casals, Josep Maria Corredor. (“falti”)

Males Herbes: La rara anatomia dels centaures, Miquel Àngel Riera. (“falti”)

Minúscula: Verde Agua, Marisa Madieri [traducció de Valeria Bergalli]. (“tengui”)

Periscopi: L'endemà, Tuli Márquez. (“falti”)

Raig verd: Idil·li amb gos ofegant-se, Michael Köhlmeier [traducció de Jordi Ferrarons]. (“tengui”)

Sajalín: Réquiem por un sueño, Hubert Selby Jr. [traducció de Martín Lendínez]. (“falti”)

Virus: Quan l’avi era petit, Lilli Messina [traducció de Patric de San Pedro]. (“falti”)

1984: Una qüestió personal, Kenzaburô Ôe [traducció d'Albert Nolla]. (“tengui”)

Darrers aclariments: “tengui” no vol que els hagi llegit; “falti” no vol dir que siguin pròpiament novetats editorials.

I per acabar, trobareu moltes d'aquestes editorials aplegades en aquest nou blog: Llegir en català.

Com deia aquella: “Bones lectures!”.

dimecres, 10 d’abril de 2013

“I tu? Com és que no has parlat?”

(amb una setmana de retard!)

El dijous passat vam viure tres hores molt intenses evocant Joan Triadú: el mestre, el crític literari, el pedagog, el patriota, l’educador, l’intel·lectual... Un home amb unes conviccions molt profundes i fermes, en tots els sentits.

La meva clàssica llibreta va treure fum i vaig omplir fins a 15 pàgines! (Sí, potser no em calia, l’acte s’estava enregistrant i podria ser que algú estigués interessat en editar un resum de la jornada).

El cas és que tot va anar com una seda. Vam començar puntuals i tothom que hi va participar va complir amb escreix “la seva missió”, a més de fer-ho de manera excel·lent respecte als torns i als horaris. Suposo que per aquest motiu no vaig tenir l'oportunitat d'intervenir-hi.

O sigui que aprofito aquestes mateixes pantalles per intentar exposar-vos algunes de les meves reflexions -i fins i tot alguna pregunta!- derivades de les intervencions dels ponents:

Les reflexions:

Joan Triadú forma part de la generació d'escriptors que escriu a màquina. Poca broma! Escriu els seus textos d'una tirada perquè els ha de lliurar “de la manera més polida possible”. Tot el que ha de dir sobre un llibre ho té al cap. I és així fins al final dels seus dies. Quan els seus dits deixen d'obeir-lo i ell no es veu capaç d'entendre i de viure amb les noves tecnologies, escriu a mà els seus textos, també d'una tirada, i jo m'ocupo de fer-los arribar allà on calgui. Fins al darrer article...

De les poques coses de les què Joan Triadú es mostrava orgullós (és la persona més modesta que he conegut, sense cap mena de dubte) era del seu sisè sentit per rodejar-se, muntar equips, donar confiança... a persones amb bones idees, amb projectes que fessin viable la seva concepció de país i treballessin per a fer-la realitat. Ell feia confiança a gent jove perquè era un home obert i perquè estava en el món (penso que el seu contacte permanent amb l'escola va ser decisiu en aquest sentit).

La pregunta (que hauria formulat a Carles Duarte i a Jaume Subirana):

Com a escriptors, vau buscar alguna vegada l'opinió “crítica” de Joan Triadú? I, si va ser així, algun dels seus comentaris us va sorprendre? Us va fer descobrir, realment, algun aspecte del qual no en teníeu consciència? En vau parlar? El que us va dir, us va servir per a escriure futures obres?

En una altra ocasió serà, no? En qualsevol cas, si voleu llegir la crònica que de la jornada en fa l'altre comissari de l'exposició, podeu fer-ho aquí.

I sí, hauria de trobar el moment de passar a net i convertir en apunt les 15 pàgines de les notes que vaig prendre de la jornada... Com deia aquella: “No m'ho tingueu en compte!”.


Aquest apunt el vull dedicar al senyor Albert Jané, per dos motius principals: perquè sempre que s’ha organitzat algun acte sobre Joan Triadú hi ha assistit (i fins el dijous passat no m'havia atrevit a saludar-lo), i perquè, quan ho vaig fer, em va dir, molt prudent, “I tu? Com és que no has parlat?”.

dissabte, 30 de març de 2013

Activitats simultànies

És cert, tot i tot i tot i tot està molt malament... Però deixeu-me dir que, malgrat el desànim general, comença un abril esplendorós d'activitats relacionades amb el llibre i amb la lectura.

Dimecres 3 d'abril
Mentre estarem comentant un llibre d'Enrique Vila-Matas al club de lectura de la Biblioteca J. Barbero de Trinitat Vella, la Llibreria Anglada organitzarà la presentació de La casa del silenci de Blanca Busquets, que tindrà lloc al Temple Romà de Vic.

Dijous 4 d'abril
Mentre com a co-comissària (o xèrifa!) estarem coordinant i intervenint a la Jornada Joan Triadú, l'Imprevist (carrer Ferlandina, 34, de Barcelona) acollirà la presentació del llibre editat per LaBreu Paper de Vidre. Una nova polida, amb Guillem Miralles, Tina Vallès i Ester Andorrà, i dos presentadors de luxe: l'editora Maria Bohigas i el poeta Martí Sales. Sembla ser que Roger Puig rematarà la festa amb la seva música. Però és que a les 7 del vespre d'aquest mateix dia, la llibreria A peu de pàgina començarà unes interessantíssimes Jornades de Lectura.

En algunes d'aquestes activitats m'hi trobareu. Ara, no us diré allò de “xiuleu-me!” perquè em sembla que em desconcentraré.

I sí, ho sento. Són activitats simultànies.

Seguirem informant...

dijous, 21 de març de 2013

Apunt llarg, dia llarg

El millor d'aquest apunt és que està fet, no només amb una breu selecció de la poesia que m'agrada llegir i/o rellegir, sinó que ha crescut amb les aportacions d'amigues i amics.

Gràcies Anna, Elena i Jaume!

Avui és d'aquells dies que et “poemes” a sobre!
Espero que us agradin.


Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
*
Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.
*
Paper o marbre,
allò que la ment toca
s'omple de vida.

Joana Raspall, Arpegis Haikús. Saldes: ABADIAeditors, desembre 2004

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

Maria Àngels Anglada, Poesia completa. Bellcaire d'Empordà: Edicions Vitel·la, novembre 2009

14

Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
“L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar...”
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.

Elizabeth Barret Browning, Sonets del Portuguès. Vic: Cafè Central/Eumo editorial, febrer 2006 (traducció de Dolors Udina)

Lirios

JUNTO a la vieja casa estáis
abrazados y sueltos contra el muro
igual que cuando van las parejas de jóvenes
de gira por el campo,
que se ríen por todo y se persiguen,
y caen sobre la hierba y se levantan
cogidas de la mano.
Así son vuestros tallos,
dibujo arrebatado de una danza.
De un día para otro florecisteis
como un juego de magia,
con un azul tan puro y decantado
que hasta los mismos buques
podrían navegar por vuestros pétalos.
Se explica que los reyes lo escogieran
para significar una eterna ventura.
En verdad sois hermosos,
mas sin querer venís a recordarle
sus viejas travesías y sus fiestas,
abrazados y sueltos, igual que tú a tu vida,
sólo que en ti pasado, porvenir y presente
ya van a la deriva.

Andrés Trapiello, Rama desnuda. Barcelona: Tusquets Editores, març 2001

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre


Pels bancals del teu cos
segreguem les paraules,
sofrides pauses i envilides,
que bandegen, funestes,
la fam del trobador
de dir-te, sense ganes,
com sacsem les excuses,
com pels ullals se’ns enfugen
els empelts del dolor.
Com cobegem les hores
quan els rebrots verdegen
i, exhausts, empelten rínxols
d’un altre temps,
d’un cos.

Susanna Lliberós, Cel·les. Barcelona: Viena Edicions, 2008

 No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma, Poemas póstumos

Em parlo

Els meus peus es despullen,
les meves mans s'assequen.
Obro la nevera i busco una llimona.
Agra la mirada,
com la que cada dia deixo enrere,
com la que cada dia espero endavant.
Assaboreixo el fracàs
i esguardo els nens que dormen descansats.
Com una gota d'aigua alliberant-se del got,
com la decepció dels anys esforçats,
l'aigua esclata en els meus ulls.
Vint anys estèrils d'amor,
trenta sis mesos concedits
no satisfets de plenitud.
Demà no hi seré.

Gemma Peres i Romero, Des de les rajoles (Il·lustracions d'Ariadna Gabarró). Girona: Curbet Edicions, gener 2013

diumenge, 17 de març de 2013

esclaus (o esclaves!) del sexe

La meva contribució al Dia de la Poesia Catalana a internet:

SI DIUS QUE NO M'ESTIMES

Si dius que no m'estimes
llavores per què em truques?

Si no m'ames,
no em truquis més.
A cops tots som
esclaus del sexe.

Pepe Sales (Barcelona, 1981)
Del llibre Sense re, sense remei, laBreu edicions (alabatre, 12), maig 2009

Poesia dedicada a la Cris, perquè sàpiga que estem al seu costat

dijous, 14 de març de 2013

Nova professió

El dimarts va ser el darrer dia del segon trimestre del taller que aquest curs he batejat amb el nom de Laboratori Creatiu d'Escriptura, un invent com qualsevol altre per passar una estona compartint amb les persones que s'hi apunten dos dels meus màxims plaers: llegir i escriure. Per al proper trimestre seguirem amb aquesta línia de treball: a partir de la lectura de textos anirem treballant i aprofundint en diferents aspectes del procés d'escriptura. 

 Ja ho saben les meves i els meus alumnes que tinc més vocació de lectora que d'escriptora, però he de reconèixer que “les dues professions”, cada dia que passa, s'encavalquen més... El dilluns d'aquesta mateixa setmana havia enfocat la sessió del club de lectura a partir d'elucubrar sobre quin hauria pogut ser el procés d'escriptura –concretament la narrativa– del llibre que havíem llegit.

 El cas és que quan preparava aquesta darrera sessió i arribava a aquest punt, “les dues professions”, no vaig poder evitar un somriure: “Això que faig, és una professió? I com l'hauria de nomenar? Quina seria?” I és que això de ser “tallerista”, així a seques, no m'agrada gaire... i el mal nom de “dinamitadora” ja el tinc una mica explotat.

 Així va ser que vaig proposar a les meves alumnes del Laboratori que em donessin un cop de mà i que pensessin un nom per a la meva nova professió, i aquestes van ser les seves propostes: “escriptora”, “crítica literària”, “conductora de narracions i relats”, “crítica de la lletra impresa”, “promotora d'art”, “arquitecte de la paraula”, “conductora literària”, “lecto-escriptora”, “directora de textos” i “mestra de la paraula”.

Quina us agrada més? Passeu i opineu...

[Aquest apunt no hauria estat possible sense la reconsagrada crisi, sense les persones “estimades” que un dia –ara ja ha fet 3 anys!– van decidir prescindir dels meus serveis i em van empènyer a “reinventar-me” (bonica paraula!). Serveixi –o no– d’homenatge.]

divendres, 8 de març de 2013

El punt número 1

Sempre he estat de llistes, jo. Però no de llistes de llibres més (o menys) llegits, més (o menys) comprats o més (o menys) comentats a la blogosfera. Sóc de fer-me llistes de les coses que he de fer. També sóc de fer llista quan anem al supermercat però he de reconèixer que la majoria de les vegades acabo oblidant-la a la prestatgeria de la cuina. Em sembla que això de fer llistes em surt de forma natural i ho vaig començar a posar en pràctica de molt joveneta. Fa uns anys, en un d’aquells cursos que esporàdicament vaig poder fer quan treballava a l’administració (ara no vull ni pensar com deu estar aquest assumpte!), em van dir que era una bona manera d'organitzar-te el temps. O sigui que, tot sovint, faig llistes...

El dimecres vaig ser a Vic. Va ser un gran moment per a la humanitat blogaire, ja que la MATILDE URBACH i jo ens vam conèixer (i besar i abraçar!), després de molt de temps de llegir-nos i comentar-nos mútuament. La Mati -o el que és el mateix, la bibliotecària que s'amaga darrera la Mati- em va renyar perquè, segons ella, no escric al blog...

I segurament té raó. Que no tinc excuses. Tot i així, en aquell moment, jo li hagués pogut mostrar a la Mati les meves darreres llistes, on el punt número 1 acostuma a estar ocupat amb allò d'“escriure l'apunt del blog”. El problema és que les llistes, a vegades, són massa llargues, i suposo que l'assumpte de les prioritats no l'acabo de dominar prou bé.

Avui, en el dia de la dona treballadora, a la meva llista s'intercalen coses tan pràctiques com posar la rentadora, anar a comprar, fer els llits... amb feines com corregir els treballs de les meves/meus alumnes dels Tallers d'Escriptura, preparar les sessions del Club de Lectura de la propera setmana (Nocilla Lab d'Agustín Fernández Mallo i Snoopy y Carlitos de Charles M. Schulz), corregir uns textos per a la Revista Lambda...

Com podeu veure, però, el punt número 1 no ha caigut de la llista!

I, com diria aquella: "Visca les dones, que sempre treballen!"

divendres, 22 de febrer de 2013

He de ser breu!

Però ho volia compartir amb vosaltres:

6 anys de l'Espolsada!

Ja ha començat l'Any Joana Raspall! I no us perdeu aquest text de l'admirada Mercè Ubach!

La bona amiga i millor dramaturga Marta Buchaca té una nominació als Max per L'any que ve serà millor (text “fet a 8 mans” per Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg)!

Ja el podeu trobar a les llibreries, però la setmana vinent es presenta oficialment El parèntesi més llarg de la Tina Vallès.

Felicitats a totes! I per molts anys!


L'apunt d'avui està dedicat a l'Anna (la famosíssima altra meitat)
i la Marta,  per la seva amistat i pels seus 40 anys recent estrenats!

dimecres, 13 de febrer de 2013

Dimecres passat... Dilluns... I ahir, avui, demà... I...

L'any va començar mogut i, de moment, és un no parar...
Seguidament us exposo un breu resum de les meves activitats frenèticament literàries (passades, molt immediates i properament futures):

Dimecres passat: sessió del Club de lectura a la Biblioteca J. Barbero (Trinitat Vella); amb aclaparadora presència masculina a la tertúlia literària, vam endinsar-nos -alguns de bon grat, altres anguniosos- al Mundo maravilloso de Javier Calvo.


Dilluns: sessió del Club de lectura a la Biblioteca Francesc Boix (Poble Sec); segona incursió poètica d'aquest curs, aquest cop ha estat el torn de Memòria de tu i de mi de Montserrat Abelló. La seva lectura ha emocionat a més d'una lectora. Una altra ha escrit aquest apunt.


Ahir: participació a L'oracle de Catalunya Ràdio; la meva aportació a la tertúlia va ser com a reportera gràfica de l'esdeveniment, però li he d'agrair a en Xavier Grasset tres coses: que hagués anat a veure Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010, que no s'oblidés de mi cada vegada que donava les dades de l'exposició i que, l'any 2008, convidés a Joan Triadú a presentar les Memòries d'un segle d'or al seu programa.
La intervenció de l'altre comissari (o xèrif!) va ser, com d'habitud, excel·lent!, tot i alguns problemes "a-fònics".

Després d'aquesta hora tan intensa, dues sessions dels meus tallers d'escriptura: Laboratori creatiu d'escriptura al Centre Cívic Matas i Ramis (la sisena, on hem treballat textos de Thomas Bernhard i Jonathan Franzen) i Escriure com un joc al Casal Font d'en Fargues (la cinquena, on hem aprofundit en els “secrets” del procés de l'escriptura).

Avui: sessió del Club de Lectura per a Parelles Lingüístiques als Lluïsos de Gràcia, amb la presència de la Marta Buchaca, l'autora de Litus, el text dramàtic que hem llegit i treballat en les dues sessions anteriors del 23 i 30 gener. Us recordo que la xerrada és oberta a tot-hom i tot-don!!!

Demà: sessió del Club de Lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison; ens espera una magnífica vetllada amb els contes d'Acrollam de Biel Mesquida.

Ignasi Aballí. This is not the end (detall)






I divendres? Si m'ho permeteu, descansar... amb la família, ésclar!

divendres, 1 de febrer de 2013

Benvingudes i benvinguts a Llegeixes o què!?

Ser present a la xarxa demana temps i també tenir alguna cosa a dir. Ara mateix, coses a dir, en tinc un munt! Però això del temps... Ai las! Fatal!

Però com Déu escanya però no apreta, he esgarrapat una estona de son per oferir-vos una nova tongada de blogs que, per a mi, ja són imprescindibles.

Espero que us agradin... 

dilluns, 21 de gener de 2013

M'agradaria molt

Si visiteu l'exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010, m'agradaria molt saber la vostra opinió (la més sincera possible). Us convido a deixar un comentari aquí mateix o a escriure'm a llegeixesoque@gmail.com

M'agradaria molt que m'acompanyéssiu, a partir d'aquest dimecres, a una nova edició del Club de Lectura per a Parelles Lingüístiques que tornem a engegar als Lluïsos de Gràcia. El llibre que treballarem és Litus, de Marta Buchaca. Les sessions seran els dies 23 i 30 gener, i farem la trobada amb l'autora el 13 febrer.

Us recordo -o us informo, que també podria ser- que ambdues activitats són gratuïtes.

M'agradaria molt que hi participéssiu.

I, com deia aquella: “Per demanar que no quedi, no?”

dijous, 17 de gener de 2013

Avui és el dia!

Després de més d'un any i mig de feina, moltes reunions, una altra exposició (més petita, però pensada amb la mateixa filosofia), moltes hores... Avui és el dia! S'inaugura Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010, l'exposició que m'ha permès afegir un ítem més al meu variat i estrafolari currículum: comissària.

Ha estat una època intensa, on he après moltes coses i on he tingut la sort de compartir aquesta feina amb tot un equip de persones que, des del primer dia, hem anat tots a una, i on cadascú ha aportat el seu granet de sorra perquè el projecte de l'exposició arribés a bon port, sense pressió, sense estressos. Teresa, Santi, Mireia, Virginia, Eva: GRÀCIES!!!

I l'agraïment més especial per a en Joan Josep Isern, el meu antic cap, el blogaire més matiner, l'avi novell i, en definitiva, el “culpable” de que Joan Triadú i Font entrés a formar part de la meva vida, en aquell ja remot any 1991.

Fins al 28 d'abril, el Palau Robert de Barcelona acollirà Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010, una exposició que després anirà a Vic, Sant Cugat, Granollers, L'Espluga de Francolí i, finalment, a Ribes de Freser.

Com deia aquella: “Passeu, passeu...”.

divendres, 11 de gener de 2013

L'any comença mogut...

Calders i Triadú, estimats amics 

L'any comença mogut... i amb activitats interessants!

Demà 12 de gener, a dos quarts de sis de la tarda, al passatge de Pere Calders (que travessa el carrer Parlament entre Borrell i Viladomat), homenatge a l'escriptor Pere Calders. “La cosa” promet i és DE NIVELL:
- Maria Gorgues, Tina Vallès i Teresa Duran llegeixen contes Pere Calders.
- Projecció d'Invasió subtil i d'El principi de la saviesa.
- Entrevista a Pere Calders.
- Laura Triquell interpreta Fet d'armes.
- Amb Gisela Coromines i Calders i amanit amb jazz en directe.

L'any comença mogut... i amb projectes de treball engrescadors!

Dimarts 15 de gener, al Casal Font d'en Fargues, nou taller d'escriptura de Llegeixes o què!?

L'any comença mogut... i amb encàrrecs de feina enllestits!

Del 18 de gener al 28 d'abril, el Palau Robert acollirà l'exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010.

L'any comença mogut... i amb una mica de nervis! 
Per què negar-ho?