divendres, 8 de març de 2013

El punt número 1

Sempre he estat de llistes, jo. Però no de llistes de llibres més (o menys) llegits, més (o menys) comprats o més (o menys) comentats a la blogosfera. Sóc de fer-me llistes de les coses que he de fer. També sóc de fer llista quan anem al supermercat però he de reconèixer que la majoria de les vegades acabo oblidant-la a la prestatgeria de la cuina. Em sembla que això de fer llistes em surt de forma natural i ho vaig començar a posar en pràctica de molt joveneta. Fa uns anys, en un d’aquells cursos que esporàdicament vaig poder fer quan treballava a l’administració (ara no vull ni pensar com deu estar aquest assumpte!), em van dir que era una bona manera d'organitzar-te el temps. O sigui que, tot sovint, faig llistes...

El dimecres vaig ser a Vic. Va ser un gran moment per a la humanitat blogaire, ja que la MATILDE URBACH i jo ens vam conèixer (i besar i abraçar!), després de molt de temps de llegir-nos i comentar-nos mútuament. La Mati -o el que és el mateix, la bibliotecària que s'amaga darrera la Mati- em va renyar perquè, segons ella, no escric al blog...

I segurament té raó. Que no tinc excuses. Tot i així, en aquell moment, jo li hagués pogut mostrar a la Mati les meves darreres llistes, on el punt número 1 acostuma a estar ocupat amb allò d'“escriure l'apunt del blog”. El problema és que les llistes, a vegades, són massa llargues, i suposo que l'assumpte de les prioritats no l'acabo de dominar prou bé.

Avui, en el dia de la dona treballadora, a la meva llista s'intercalen coses tan pràctiques com posar la rentadora, anar a comprar, fer els llits... amb feines com corregir els treballs de les meves/meus alumnes dels Tallers d'Escriptura, preparar les sessions del Club de Lectura de la propera setmana (Nocilla Lab d'Agustín Fernández Mallo i Snoopy y Carlitos de Charles M. Schulz), corregir uns textos per a la Revista Lambda...

Com podeu veure, però, el punt número 1 no ha caigut de la llista!

I, com diria aquella: "Visca les dones, que sempre treballen!"

6 comentaris:

  1. Tot i que la bibliotecària i jo tenim una retirada, la veritat és que no som ben bé la mateixa persona. Ella dóna la cara, curra, es menja els marrons i paga les factures, mentre jo passejo el monyo per eixos móns virtuals de nostrosenyor, ja saps, internet era una festa,com París.
    Ella, la bibliotecària, de gran vol ser com jo; jo, per la meva part, li envejo les abraçadotes i el petonassos de les desvirtualitzacions. I així anem passant la vida, Su.
    Fins ben aviat! I no és retòrica.


    ResponElimina
  2. Fins ben aviat, admirada Mati!

    SU

    ResponElimina
  3. Jo també sóc de llistes.Su, mira aquest que et farà molta gràcia-
    http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/el-metode-checklist_16921.html

    Jo tenia una companya de feina que deia que haviem de fer una llista de les llistes... que sinó ja no sabiem quines teniem.

    ResponElimina
  4. Ei, Mireia! Ara que ho dius, em sembla que vaig sentir a les autores del llibre quan estaven de promoció per la ràdio!

    I bé, està clar que pot ser un vici, això de les llistes! Però si som de llistes, ho som... oi?

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  5. I nosaltres que t'agraïm que ens deixis al número 1, que al cap i la fi som els que et seguim en aquest bloc!

    ResponElimina
  6. Gràcies Eduard! A vegades "sona la flauta"!

    Abraçada lectora!

    SU

    ResponElimina