El punt número 1

Sempre he estat de llistes, jo. Però no de llistes de llibres més (o menys) llegits, més (o menys) comprats o més (o menys) comentats a la blogosfera. Sóc de fer-me llistes de les coses que he de fer. També sóc de fer llista quan anem al supermercat però he de reconèixer que la majoria de les vegades acabo oblidant-la a la prestatgeria de la cuina. Em sembla que això de fer llistes em surt de forma natural i ho vaig començar a posar en pràctica de molt joveneta. Fa uns anys, en un d’aquells cursos que esporàdicament vaig poder fer quan treballava a l’administració (ara no vull ni pensar com deu estar aquest assumpte!), em van dir que era una bona manera d'organitzar-te el temps. O sigui que, tot sovint, faig llistes...

El dimecres vaig ser a Vic. Va ser un gran moment per a la humanitat blogaire, ja que la MATILDE URBACH i jo ens vam conèixer (i besar i abraçar!), després de molt de temps de llegir-nos i comentar-nos mútuament. La Mati -o el que és el mateix, la bibliotecària que s'amaga darrera la Mati- em va renyar perquè, segons ella, no escric al blog...

I segurament té raó. Que no tinc excuses. Tot i així, en aquell moment, jo li hagués pogut mostrar a la Mati les meves darreres llistes, on el punt número 1 acostuma a estar ocupat amb allò d'“escriure l'apunt del blog”. El problema és que les llistes, a vegades, són massa llargues, i suposo que l'assumpte de les prioritats no l'acabo de dominar prou bé.

Avui, en el dia de la dona treballadora, a la meva llista s'intercalen coses tan pràctiques com posar la rentadora, anar a comprar, fer els llits... amb feines com corregir els treballs de les meves/meus alumnes dels Tallers d'Escriptura, preparar les sessions del Club de Lectura de la propera setmana (Nocilla Lab d'Agustín Fernández Mallo i Snoopy y Carlitos de Charles M. Schulz), corregir uns textos per a la Revista Lambda...

Com podeu veure, però, el punt número 1 no ha caigut de la llista!

I, com diria aquella: "Visca les dones, que sempre treballen!"

Comentaris

  1. matilde urbach6:11 p. m.

    Tot i que la bibliotecària i jo tenim una retirada, la veritat és que no som ben bé la mateixa persona. Ella dóna la cara, curra, es menja els marrons i paga les factures, mentre jo passejo el monyo per eixos móns virtuals de nostrosenyor, ja saps, internet era una festa,com París.
    Ella, la bibliotecària, de gran vol ser com jo; jo, per la meva part, li envejo les abraçadotes i el petonassos de les desvirtualitzacions. I així anem passant la vida, Su.
    Fins ben aviat! I no és retòrica.


    ResponElimina
  2. SU8:18 p. m.

    Fins ben aviat, admirada Mati!

    SU

    ResponElimina
  3. Mireia6:53 p. m.

    Jo també sóc de llistes.Su, mira aquest que et farà molta gràcia-
    http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/el-metode-checklist_16921.html

    Jo tenia una companya de feina que deia que haviem de fer una llista de les llistes... que sinó ja no sabiem quines teniem.

    ResponElimina
  4. SU7:43 p. m.

    Ei, Mireia! Ara que ho dius, em sembla que vaig sentir a les autores del llibre quan estaven de promoció per la ràdio!

    I bé, està clar que pot ser un vici, això de les llistes! Però si som de llistes, ho som... oi?

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  5. Eduard7:00 p. m.

    I nosaltres que t'agraïm que ens deixis al número 1, que al cap i la fi som els que et seguim en aquest bloc!

    ResponElimina
  6. SU9:58 p. m.

    Gràcies Eduard! A vegades "sona la flauta"!

    Abraçada lectora!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació