dijous, 21 de març de 2013

Apunt llarg, dia llarg

El millor d'aquest apunt és que està fet, no només amb una breu selecció de la poesia que m'agrada llegir i/o rellegir, sinó que ha crescut amb les aportacions d'amigues i amics.

Gràcies Anna, Elena i Jaume!

Avui és d'aquells dies que et “poemes” a sobre!
Espero que us agradin.


Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
*
Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.
*
Paper o marbre,
allò que la ment toca
s'omple de vida.

Joana Raspall, Arpegis Haikús. Saldes: ABADIAeditors, desembre 2004

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

Maria Àngels Anglada, Poesia completa. Bellcaire d'Empordà: Edicions Vitel·la, novembre 2009

14

Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
“L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar...”
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.

Elizabeth Barret Browning, Sonets del Portuguès. Vic: Cafè Central/Eumo editorial, febrer 2006 (traducció de Dolors Udina)

Lirios

JUNTO a la vieja casa estáis
abrazados y sueltos contra el muro
igual que cuando van las parejas de jóvenes
de gira por el campo,
que se ríen por todo y se persiguen,
y caen sobre la hierba y se levantan
cogidas de la mano.
Así son vuestros tallos,
dibujo arrebatado de una danza.
De un día para otro florecisteis
como un juego de magia,
con un azul tan puro y decantado
que hasta los mismos buques
podrían navegar por vuestros pétalos.
Se explica que los reyes lo escogieran
para significar una eterna ventura.
En verdad sois hermosos,
mas sin querer venís a recordarle
sus viejas travesías y sus fiestas,
abrazados y sueltos, igual que tú a tu vida,
sólo que en ti pasado, porvenir y presente
ya van a la deriva.

Andrés Trapiello, Rama desnuda. Barcelona: Tusquets Editores, març 2001

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre


Pels bancals del teu cos
segreguem les paraules,
sofrides pauses i envilides,
que bandegen, funestes,
la fam del trobador
de dir-te, sense ganes,
com sacsem les excuses,
com pels ullals se’ns enfugen
els empelts del dolor.
Com cobegem les hores
quan els rebrots verdegen
i, exhausts, empelten rínxols
d’un altre temps,
d’un cos.

Susanna Lliberós, Cel·les. Barcelona: Viena Edicions, 2008

 No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma, Poemas póstumos

Em parlo

Els meus peus es despullen,
les meves mans s'assequen.
Obro la nevera i busco una llimona.
Agra la mirada,
com la que cada dia deixo enrere,
com la que cada dia espero endavant.
Assaboreixo el fracàs
i esguardo els nens que dormen descansats.
Com una gota d'aigua alliberant-se del got,
com la decepció dels anys esforçats,
l'aigua esclata en els meus ulls.
Vint anys estèrils d'amor,
trenta sis mesos concedits
no satisfets de plenitud.
Demà no hi seré.

Gemma Peres i Romero, Des de les rajoles (Il·lustracions d'Ariadna Gabarró). Girona: Curbet Edicions, gener 2013

8 comentaris:

  1. Gràcies per aquest moment poètic, Su, ens en aria falta un cada dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un plaer! I, de nou, gràcies a tu per les teves aportacions poètiques!

      SU

      Elimina
  2. Gràcies a tu per omplir-nos l'esperit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petó i que us vagi molt bé a Sant Esteve de Palutordera!

      SU

      Elimina
  3. Comparteixo l'argument del Biedma i la deriva del Trapiello

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veí, encantada de compartir!!!

      Una abraçada!

      SU

      Elimina
  4. Votoper un comentari poètic cada dia;) Bona tria, Su! Salut i versos.

    ResponElimina
  5. Estaria molt bé, Laura!

    Gràcies!

    Salut i versos, sempre!

    SU

    ResponElimina