divendres, 7 de juny de 2013

Públic (distingit, assistent, selecte)

alva noto. uni acronym” (2011) de Carsten Nicolai [pel·lícula d'animació digital]
El dilluns 3 de juny vaig anar a la presentació del llibre Biografia del silenci de Pablo d’Ors. A la Laie de Pau Claris ens vam aplegar 16 persones -si l'autor no es va descomptar- i, entre aquest públic distingit, destacava la presència de la traductora del llibre, Tina Vallès, de la qual es va lloar la feina, com a mínim, en un parell d'ocasions. L'acte el va obrir l'editora -ja em perdonareu, però no es va presentar, potser perquè les altres 15 persones la coneixien?-,  que ens va explicar que aquest era el número 20 de la Col·lecció El far (número rodó) i el primer llibre que traduïen del castellà (un fet realment singular!). L’antropòleg, teòleg i jesuïta Xavier Melloni va ser l'encarregat de presentar-nos aquest “Breu assaig sobre meditació” estructurat en 49 pensaments. I ho va fer amb encert, amb coneixement de causa i -em sembla- amb total admiració per l'autor. Quan va ser el seu torn, Pablo d'Ors es va mostrar molt agraït de la nostra presència i també de les paraules del presentador, ésclar. I va voler compartir amb nosaltres què era, per a ell, el silenci, i ho va resumir així: una nostàlgia, un pànic i una revelació. Va haver-hi temps perquè el públic intervingués i la clàssica copa de cava va tancar, com és habitual a Laie, la presentació del llibre.

El dimecres 5 de juny vaig a anar al lliurament del novè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que, en aquesta ocasió, el jurat va decidir atorgar a Gabriel de la S. T. Sampol per la traducció del llibre L’escena de l’odi, del poeta portuguès José de Almada Negreiros. Vaig arribar tard i em vaig perdre els parlaments inicials i la lectura d'alguns dels poemes premiats, en la seva versió catalana i portuguesa. Per sort, però, quan Juan de Sola va començar a llegir la conferència sobre «Crítica i traducció» ja tenia el cul ben posat a la cadira -no gaire còmoda- de l’Auditori d’Arts Santa Mònica. Un parlament amb suc i bruc que, l'any vinent, estarà inclòs en un llibre que recollirà totes les conferències que s'han pronunciat en els lliuraments d'aquest premi. Per acabar, i amb la presència de la traductora Selma Ancira es va presentar i repartir entre el públic assistent, la plaquette de l’any anterior amb la seva dissertació: «Largo viaje del sentido al sonido».

El dimarts 11 de juny aniré a una xerrada multifacètica “Del manuscrit a la llibreria”, una iniciativa d'Edicions del Periscopi que pretén fer-nos conèixer el procés editorial i donar visibilitat a tots els actors (i actrius!) que participen en el viatge que fa una obra, des de les mans de l’escriptor fins a les de la lectora (i d'algun lector). L'indiscret (carrer Milà i Fontanals, 46, de Barcelona) és l'espai que acollirà, a 2/4 de 8 del vespre, aquesta activitat, que comptarà amb un públic selecte: tota una colla d'alumnes del meus tallers d'escriptura!

6 comentaris:

  1. :)
    Gràcies per la crònica i la promoció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res! Fins demà! I amb moltes ganes de ser-hi...

      SU

      Elimina
  2. En una paraula: enveja! (Això de tenir totes les tardes ocupades i assabentar-me de saraus interessants no sempre ho porto bé.) Almenys vull llegir la crònica d'avui. Que vagi molt bé!

    ResponElimina
  3. Miraré de fer la crònica, Anna! Amb el meu NO-criteri habitual, això sí...

    Petons,

    SU

    ResponElimina
  4. esperarem la teva crònica i esprem que sigui amb el teu no criteri habitual al que ja ens tens acostumats i fins i tot li hem agafat "carinyu". Sort en tenim de les teves cròniques per anar tastant, de lluny, el mundillo que fa xup xup al Cap i Casal.
    L'any passat, el quellegeixes va fer un cicle de xerrades presencials d'aquesta temàtica: des de l'agent literrari fins al traductor, passant per editors i altra fauna del sector. Vam tenir la sort de sentir, entre d'altres , la Tina Vallès, també.
    que ho disfrutis

    ResponElimina
    Respostes
    1. viu i llegeix,

      Gràcies per aquest "carinyu" amb el què aculls les meves cròniques des del no-criteri! Ets un encant!

      N'he gaudit i, el que per a mi era més important, també ha agradat molt a les meves alumnes i al meu alumne del taller d'escriptura!

      Una abraçada que t'arribi, ben forta!

      SU

      Elimina