divendres, 27 febrer de 2015

Fragments de les lectures...

Ens fem un fart de llegir i ens agrada deixar constància d'aquestes lectures. Normalment ho compartim al Facebook (allà on sóc jo sense la «màscara» de Llegeixes o què!?). I, de tant en tant, «toca» aplegar en aquest blog, magnífic i que està a punt d'arribar a la xifra gens màgica de 37.000 visites, els fragments d'algunes de les lectures que hem fet, per exemple, en aquests dos primers mesos de l'any.

Aquí els teniu:

"El-Llu-llu-mai-no-ho-fa-rà. Són vuit síl·labes anodines que deuen habitar els cervells de molts pares frustrats per les expectatives estroncades, però he de reconèixer que mai fins ara no se m'havien imposat amb tanta claredat."

Quiet de Màrius Serra (p. 48).


"- Qué extraño eres, Maurice... Te han pasado cosas como para estar amargado y desencantado, y sin embargo no eres infeliz, quiero decir, interiormente. ¿Me equivoco?

- No.

- Pero entonces, ¿qué te consuela?

- La certeza de mi libertad interior -respondió Maurice tras un instante de reflexión-, que es un bien precioso e inalterable, y de que conservarlo o perderlo sólo depende de mí. De que las pasiones llevadas hasta el extremo, como ahora, acaban por apagarse. De que lo que ha tenido un comienzo tendrá un final. En una palabra, de que las catástrofes pasan y hay que procurar no pasar antes que ellas, eso es todo. Así que lo primero es vivir: Primum vivere. Día a día. Vivir, esperar, confiar."

Suite francesa d'Irène Némirovsky (p. 220), en traducció al castellà de José Antonio Soriano Marco.


"Quan vens un llibre a un home no li vens només dotze unces de paper, tinta i cola, sinó que li vens una vida nova. En un llibre hi ha amor i amistat, humor i vaixells que solquen el mar de nit; en un llibre de veritat, vull dir, s'hi pot trobar el cel i la terra. Mare de Déu! Si jo fos forner, carnisser o venedor d'escombres, en veure'm passar la gent correria a la porta delerosa de comprar la mercaderia. En canvi, la càrrega que jo els porto és la salvació perpètua [...] És per això que val la pena: es tracta de fer una cosa que, des de Nazareth, a Maine, fins a Walla Walla, a Washington, no se li ha acudit a ningú més. És un camp d'acció nou, però pels ossos de Withman que val la pena. Això és el que necessita aquest país: més llibres!"

La llibreria ambulant de Christopher Morley (p. 39), en traducció al català de Dolors Udina.


"En penjar el telèfon, una furgada de desolació li entela els ulls. La dona mira per la finestra oberta a una negror mat. Amb la sensació de saber-se massa prop d'un epíleg que no llegirà ningú."

Vint-i-nou contes menys d'Eduard Márquez (p. 18), final del conte 'Voyeurisme'.


"Ton pare és un romàntic. De petit, llegia molt. Jo, al contrari, vaig créixer sa del tot... Que bé que t'assemblis a ta mare. He vist fotos seves, t'hi assembles molt...

Ens confonen sovint i tot... –vaig dir."

Els nostres de Serguei Dovlàtov (p. 41), en traducció de Miquel Cabal.


"Una de les principals ocupacions d'un déu és de recordar la seva existència als humans, per tal de perpetuar el lligam de submissió dels uns envers l'altre. Per això, de tant en tant hem d'interferir prou en la seva vida perquè ens temin. Han de saber que a qualsevol moment podem trasbalsar-los la rutina d'aquells breus moments que els és donat de viure i, com que no estimen res més que la plàcida ignorància, ens fan sacrificis per mantenir-nos a una distància ideal, ni massa lluny ni massa a prop."

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís (p. 46).

dilluns, 9 febrer de 2015

Temps per llegir... blogs NOUS!

La llista més immediata de llibres per llegir (per feina)* és la següent: Suite francesa d'Irène Némirovsky (traducció de José Antonio Soriano Marco), La llibreria ambulant de Chistopher Morley (traducció de Dolors Udina), Casa de misericòrdia de Joan Margarit, Terres verges d'Enric Larreula Vidal, Els nostres de Serguei Dovlàtov (traducció de Miquel Cabal Guarro) i Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís.

Com veieu, estic enfeinada...

Però això no vol dir que no tingui temps per llegir –i recomanar-vos!– blogs NOUS! Aquí en teniu una bona colla:

Neguit de pantorrillaAparador de poesiaNollegiu. Llibreria work in progressL'ILLA DESERTAlletres minúsculesVilem Vok escriuDe res, massaLittleNemos.Katamb èmfasi.

Seguirem informant... Vosaltres no deixeu de llegir!!!

*aquests són els llibres que treballaré en els clubs de lectura que encara he de fer del mes de febrer; ja hem fet El señor Ibrahim y las flores del Corán d'Èric-Emmanuel Schmitt i La imperfecció de les bombolles de Llort.

divendres, 6 febrer de 2015

Lemuria ja és aquí!

Des del dissabte passat ja podem donar la benvinguda a Lemúria.

Us animo a donar-hi una ullada, a seguir les seves seccions i els articles dels seus col·laboradors. Per part meva, miraré d'escriure-hi per engrescar-vos a llegir (sense entrar en un bucle, si pot ser...).

Aquí sota trobareu el meu primer article, inclòs a les pàgines de la Revista Lemúria.

Bona lectura!

14 raons per llegir...
Cor mentider, de Marc Cerdó
Barcelona: Club Editor, juny 2014

Les prèvies...
  1. Perquè, ja que som a l'estiu (1), sempre és bo seguir les recomanacions de l'Albert Forns
  2. Perquè, per reblar el clau, és una recomanació de la teva llibretera de capçalera.
  3. ...I perquè llavors recordes el dia de celebració del tercer aniversari de L'Espolsada (2), quan vas veure per primer cop en Marc Cerdó, i el vas sentir i vas tenir ganes de llegir-lo.
I entrant en matèria...
  1. Pel seu començament: Catalineta ha sortit de la casa gairebé d'esquitllentes, com aquell qui es disposa a fer una malesa gran. Ha carregat el patinet de son germà, que acabava de rescatar de l'habitació dels mals endreços, a pes de braços i sense dir res a ningú. Aquest és l'únic botí de guerra que ha gosat emportar-se furtivament de ca seva.
  2. I pel seu final: Hi ha una nimfa acorralada entre baladres. De bellesa rotunda, la noia es passeja de bracet amb el seu iaio. Té un globus d'heli en una mà. I l'oratge li fa voleiar els cabells, llargs i sedosos, que porta subjectats al front amb una diadema fúcsia. I gaudeixo intensament de cada moment. I m'alegro de ser viu. Per primera vegada en molt de temps... El cor mentider...
BA
            TE
                        GA
  1. Entremig: personatges, contradiccions, perles, matisos...
Millor si anem concretant, no?
  1. Perquè Cor mentider és una novel·la que et provoca, que no et deixa indiferent. I, com a lectora, ho agraeixes: Algú que ha vingut a Mallorca a curar-se, ¿què fa? Seu a la gandula i es dedica a no fer res. Il dolce far niente. [...] Algú que ha vingut a Mallorca a curar-se, ¿què fa? Una de dues: pren píndoles de Fluoxetina i no trempa o intenta cardar com un puput, fora pastilles. Però un no té mai el control del fets de futur. Un bou tot sol no llaura. Cardar si hi ha consens: pastilles si no n'hi ha... (p. 45)
  1. Perquè tots els personatges de la novel·la tenen el seu idiolecte particular. Han dit (veus expertes) que Cor mentider és una novel·la ballable. Me'n guardaré prou de discutir-ho, però a mi em sembla que és una novel·la “cantada” per un cor de veus del tot original: 
    -Cerc l'olor de la meva filla.
    -¿Què?...
    -Fa poc que he trencat amb sa mare. La pell de la meva nina desprèn una olor igual, igual, igual que la pera del vostro hort. El moment en què m'heu aglapit l'ensumava.
    -¡És! ¿O sou poeta, vós?
    -No.
    -Molt me tem -el pagès, consirós, es gratava el clatell- que heu trabucat el carro, l'amo. (p. 124)
  1. Perquè el Damià, el narrador, és un personatge real, que segur que coneixes... Un home incapaç de gestionar els problemes que li suposa tractar amb les dones, que crea tot un desori al seu voltant i, encara més “irritant” (recordeu la raó número 7?), que dóna respostes equívoques a situacions aparentment senzilles perquè no ha après mai a prendre decisions per si mateix: Jo hauria estat capaç de qualsevol cosa per tal d'acontentar tothom, d'estalviar-me discussions, d'evitar enfrontaments innecessaris, de ficar-me en un trencacolls, de decebre els meus pares...
    Com de lesiva pot arribar a ser la convivència humana és un fenomen que m'admira més que cap altra cosa al món. Vaig dir entre mi: Crec que ja és hora de fermar la cabra. (p. 51)

Per cert... un parèntesi...

Precisament va ser a partir d'aquest darrer fragment de Cor mentider que la seva editora va decidir organitzar un concurs a Facebook per continuar-lo, i que et vas atrevir a escriure així: “I mira que hi ha poques coses que, a aquestes alçades de la vida, puguin despertar en mi alguna cosa similar a l'admiració. Fermar la cabra. Ja deu ser això. Que la nostra convivència ja fa temps que ho notava. Però no me'n volia adonar o no me'n sabia adonar. Fermar la cabra. I ara la vida se m'esmuny i la nit em parla a cau d'orella. Em desperto i el meu món -el nostre- és diferent. Cada cop més. Cada dia més. I el cas és que no sé què dir-te. Fermar la cabra. Aquesta podria ser la solució. I a cada instant em pregunto si la vull trobar, la solució. Si la vull trobar i te la vull oferir. Si la vull plantejar i si encara val la pena lluitar. Ja és hora? Fermar la cabra o la mula. Tant se val. Així que vaig dir entre mi: Ara ja només he d'esperar que m'arribi aquest llibre de les tapes blaves. D'aquell autor que vaig anar a conèixer un dia a Les Franqueses. L'espero asseguda.”
El premi consistia en rebre un exemplar del llibre i, quan poguessis, llegir-lo i dir-hi la teva, cosa que fas, ara i aquí.

Tanquem el parèntesi i segueixen les raons...

  1. I tornem amb el Damià... un personatge tan normal que, després de tancar el llibre, encara el tens al cap: No sóc una pedra. Tinc sentiments. Algunes dones m'agraden. Sóc avorridament heterosexual. No sóc invulnerable a la bellesa. Puc abstenir-me de mantenir relacions sexuals durant quinze dies. Sóc incapaç d'allitar-me amb gent que desconec. No vaig de putes. (p. 152)
    M'agraden els llibres. No m'agrada el hardcore porn. M'agrada passejar. No m'agraden els comiats. M'agrada el sabor del cafè... (p. 153)
    M'agrada passejar, no m'agrada el fum del tabac, m'agrada el gust de la xocolata negra... (p. 155)
    No m'agrada semblar insegur. M'agrada el confort. Les excursions no m'agraden. Visitar museus m'encanta. No m'agrada planxar. M'agrada jugar amb na Cora... (p. 156)
  1. Perquè és d'aquelles novel·les que parlen de l'escriptura, del poder “alliberador” de l'escriptura: Després dels tens estira-i-arronsa amb Elenita em vaig confirmar en la teoria que m'impulsava a escriure: jo escrivia per satisfer una necessitat distintiva; jo escrivia per localitzar l'epicentre de les meves pors; jo escrivia per produir una diferència; jo escrivia per esquivar el perill d'acabar a tocs i perxades amb tothom. (p. 118-119)

  2. Perquè és una novel·la on no hi trobareu cap resposta, sinó que us provocarà (recordeu –de nou– la raó 7?) moltíssimes preguntes... I algun consell: -Si al llarg del dia se't presenta una dotzena d'ocasions per equivocar-te, procura no aprofitar-les totes: mira de no ensopegar amb el mateix còdol cairat de sempre. (p. 164)

  3. Perquè en Marc Cerdó escriu honestament, segurament perquè el persegueix algun turment (a qui no?), i per passar comptes amb el món i amb ell mateix: El món és l'infern. I a l'infern hi ha dues menes de persones: les ànimes turmentades i els dimonis que les turmenten. (p. 170)

  4. O sigui que, si llegiu Cor mentider, tindreu davant dels vostres ulls a un autor en estat pur. Us ho perdreu?

    Dues notes: (1) Vaig enllestir aquest article el 30 de juliol de 2014. (2) Aquest mes de febrer celebrarem els 8 anys de L'Espolsada, visca!!!

dijous, 22 gener de 2015

«Posa un conte a la teva vida»*

Un dia, l'Albert i la Berta de la Llibreria Atzavara em van dir que volien engegar un club de lectura i que havien tingut la pensada d'encarregar-me'n la conducció literària.

A mi em va fer molta il·lusió la seva proposta perquè és la llibreria del barri i perquè són gent valenta i es prenen la feina amb voluntat de créixer, sense pressa.

El més emocionant de tot va ser quan van acceptar la meva proposta de fer a la seva llibreria un club de lectura de contes d'adults, exclusivament.

De seguida vaig tenir molt clara quina seria la primera llista dels primers llibres a treballar i, a la mateixa velocitat de la llum, també vaig tenir clar que a cada sessió del club de lectura parlaríem d'algun conte de paperdevidre.

Us animeu a venir?

«Només» cal que us acosteu a la Llibreria Atzavara (carrer de l'Escorial, 94-100, de Barcelona), amb ganes de començar a posar piles i piles de contes a la vostra vida.

*La frase no és meva però té ganxo, oi? Mola!

dissabte, 17 gener de 2015

Gran setmana «lectora»!

Alexander A. Deineka,
"Dona jove amb llibre" (1934)
Ho explico moltes vegades durant les sessions dels clubs de lectura: el millor moment per a mi és quan les preparo, quan ja he llegit el llibre i començo a empescar-me com organitzaré l'hora (o hora i mitja) que compartiré amb les lectores i lectors dels clubs.

Aquesta setmana ha estat extraordinària: he gaudit cosa de no dir mentre preparava les sessions d'Arte de Yasmina Reza, de Domini màgic de Joan Vinyoli i d'Arrugas de Paco Roca.

Cada sessió ha estat diferent, ésclar, com cada llibre, però de totes elles n'he sortit molt contenta, amb la sensació d'haver compartit una estona fantàstica, màgica, increïble... amb lectores i lectors que sempre tenen coses a dir, que sempre estan disposats a participar i, el que per a mi és més important, que em fan confiança i que em permeten acompanyar-los en la seva «carrera de lectors» amb unes propostes que confio que aconsegueixin eixamplar la seva mirada.

I, com diria aquella: «I la setmana vinent... com ho tenim?». Sincerament, em sembla que continuarà aquesta bona ratxa, perquè els llibres que treballarem als clubs de lectura de Llegeixes o què!? són Poesia completa de Jordi Pere Cerdà i Més enllà del parlar concís de Montserrat Abelló.

S'albira una nova gran setmana «lectora»!

dissabte, 10 gener de 2015

El primer llibre que he comprat aquest 2015

La poesia serà la protagonista d'alguns dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest inici d'any.

El dijous 15 de gener a partir de les 18.30 h, al club de lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison farem el nostre comiat de l'Any Vinyoli, tot compartint la lectura del seu Domini màgic.

Amb les lectores i els lectors del club de lectura dels Amics de la Bressola ens acostarem a la Poesia Completa de Jordi-Pere Cerdà. Ho farem en dues sessions, el dilluns 19 (comptarem amb la presència Marie Grau, curadora del llibre) i el dilluns 26 de gener. Tots dos dies a partir de les 19 h.

Al club de lectura de la Llibreria A peu de pàgina comentarem el darrer llibre de poemes de l'enyorada Montserrat Abelló, Més enllà del parlar concís. Això serà el dimarts 20 de gener, a partir de les 19.30 h.

Amb totes aquestes lectures -i la preparació de les sessions dels clubs corresponents-, la veritat és que la poesia em ronda de fa dies, fet que ha provocat, sense voler-ho evitar, que el primer llibre que he comprat aquest 2015 hagi estat I Déu en algun lloc, de Sònia Moll Gamboa (el seu anterior poemari, Creixen malgrat tot les tulipes, va ser la meva perla de Sant Jordi de 2013).

Com diria aquella: «Aquest any comencem mooooolt bé!»

dimecres, 31 desembre de 2014

Les meves estones de llegir «per plaer»

Ja va quedar constància al darrer apunt que el llegir fa perdre l'escriure.

Avui, darrer dia del 2014, constatem que les meves estones de llegir «per plaer», com a mínim en aquest darrer semestre, s'han concentrat en dos gèneres principalment: el còmic i la poesia.


Us en deixo un tast: 

- Es increíble la cantidad de retratos que tiene, Deben de ser más de trescientos.
- Llevo más de trescientos años coleccionándolos.
- ¿Ha vivido tanto tiempo? Debe haber hecho muchísimas cosas.
- Se equivoca. ¿Sabe cuál es el problema de la inmortalidad? La desidia.
- La inmortalidad es como las vacaciones de verano. Se apodera de ti la apatía, hay tiempo, todo lo dejas para mañana y al final nuca no haces nada.

Las calles de arena de Paco Roca (p. 62).

PARAULES

Compte amb les paraules,
fins les més miraculoses.
Per a les miraculoses fem tot el que podem,
a vegades ens envaeixen com insectes
i no deixen cap fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bones com dits.
Tan de fiar com la roca
on hi enganxem el cul.
Però també poden ser flors o nafres.

Tanmateix, m'enamoren les paraules.
Són tórtores que cauen del sostre.
Sis taronges sagrades assegudes a la meva falda.
Són arbres, les cames de l'estiu,
i el sol, el seu rostre apassionat.

Tanmateix, sovint em fallen.
És tant el que vull dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però les paraules no són prou bones,
les equivocades em besen.
De vegades volo com una àliga,
però amb les ales d'un fraret.

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s'han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d'adobar.

Com ella. Poemes escollits (1960-1965) d'Anne Sexton, traduïts per Montserrat Abelló (p. 291)

SESSIÓ CONTÍNUA

El cartell il·luminat d'un cinema
al capdavall d'un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl·lica
si algú ve a veure la pel·lícula.

On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l'enterramorts que s'adormia i roncava?

Una nit d'agost d'un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.

Mestre de disfresses de Charles Simic, traduït per Marta Pera Cucurell (p. 81).


I, seguidament, us faig la llista dels llibres que són a casa esperant que pugui trobar el moment ideal per ser llegits... Cosa que haurà de ser ja el 2015!

Birnam de Víctor Sunyol, LaBreu Edicions.

El món resplendent de Siri Hustvedt, Anagrama, traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Un dia qualsevol de Tatiana Sisquella, Columna.

Entreactes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament de Fina Birulés, Edicions Trabucaire.

Tsili. Història d'una vida de Aharon Appelfeld, Club Editor, traducció d'Eulàlia Sariola.

Els dotze terrors de Nadal de John Updike amb il·lustracions d'Edward Gorey, Raig Verd, traducció de Jordi Puntí.

Pietra viva de Leonor de Recondo, editorial minúscula, traducció de Lluís Maria Todó.

Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo d'Elvira Sastre, Lapsus Calami.

Intemperie de Jesús Carrasco, Seix Barral.

Sobre pérdidas y ganancias de Letitia Ilea, Valparaíso Ediciones, traducció de Xavier Montoliu Pauli

Frutos extraños de Leila Guerrero, Alfaguara.


Bon any i bones lectures... Per plaer, per feina... per sempre!

divendres, 26 desembre de 2014

El llegir -«per feina»- fa perdre l'escriure

ES CONFIRMEN LES DADES: El llegir fa perdre l'escriure i, més concretament, el llegir «per feina».

Ara, sóc perfectament conscient que amb això que us dic no he descobert la sopa d'all ni tampoc no us vull confondre, que jo, això d'escriure, «només» ho practico a Llegeixes o què!?, i ho faig precisament per explicar-vos la meva vida lectora, que no és poca, com veureu tot seguit amb alguns fragments escollits d'algunes de les darreres lectures, en aquest cas, «per feina»:

“Els joves n'estem farts, d'aquesta gran responsabilitat que en diuen 'futur'. Ell no hi vol ni pensar. No vol sentir a dir que les coses van malament, perquè ja prou cansat n'està de la seva vida com per adonar-se que el món que l'envolta és una merda. Prefereixes no decidir com serà el 'teu' món?, es fa a sí mateix la pregunta, tal com li ha fet tantes vegades ell. Doncs potser sí. No n'està segur del tot. Tampoc està del tot convençut que, un dia, el món sigui 'seu'.” Dia de neteja de Núria Curcoll (p. 55).

"...Prefereixo quedar-me aquí baix, tranquil·lament, més que no pas treballar tot l'any amb les esnobs de dalt. Quan veig els llibres que han de col·locar als prestatges cada dia. Aquests llibres que es publiquen avui, hi ha de tot, però en general no són bona companyia. I si es freqüenten diàriament mals llibres, un no es torna pas intel·ligent.” la signatura 400 de Sophie Divry, traduïda per Patrícia Boldú Ibars (p. 45).

“Correré amb un estil perfecte el dia que jutgin la bellesa de la cursa amb un barem, igual que en patinatge artístic. Però, de moment, només cal que vagi tan de pressa com pugui.” Córrer de Jean Echenoz, traduït per Anna Casassas (p. 62).

“... tampoco ha sido una noche desaprovechada... Contigo ninguna... me ayudas a espantar los malos espíritus. Lo que se espanta hablando -dijo ella-, es la amenaza de la muerte; yo por eso hablo sola, como para dar fe de cada día ante mí misma, menos mal que luego viene la escoba del sueño, porque si no estarían las calles imposibles de palabras pudriéndose; y al día siguiente otra vez a inventar tarea, los libros ayudan mucho, y recitar.” Irse de casa de Carmen Martín Gaite (p. 277-278).

“La mujer que iba a morir escribe en su cuaderno azul. Escribe que han ingresado doce mujeres de las Juventudes Socialistas Unificadas y que a ella la van a meter en este expediente, y que las van a
juzgar muy pronto. Trece, como las menores que fusilaron el cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve, como Las Trece Rosas.” La voz dormida de Dulce Chacón (p. 56).


“...El meu últim refugi: els llibres. Plaers senzills, com trobar cebes silvestres al marge de la carretera, o... com un amor correspost.” Agost de Tracy Letts, traduït per Joan Sellent (p. 39).

Sobre la imatge: 
Harunobu, Suzuki (1725-1770) Two Women by a Lacquer Cabinet, One Reading a Book 
(«robada» a http://ves.cat/makk)