dijous, 6 de desembre de 2018

Quan llegeixes un text que parla de tu...

Podria parlar-vos de moltes coses: dels llibres dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest mes de desembre, de la poesia que he llegit/estic llegint, d'alguns exemples de les dinàmiques de treball que faig servir als clubs, de la brillant presentació que es va fer ahir a LaCalders de l'antologia Amors sense casa...

Però no us parlaré de res de tot això sinó que reproduiré el primer paràgraf de la NOTA DEL AUTOR del llibre d'Alejandro Zambra No leer. Aquí el teniu:

«La idea de armar este libro fue de Andrés Braithwaite, que fue también quién aceptó mis primeros textos sobre literatura, a mediados de 2002, cuando empecé a escribir reseñas para el diario Las Últimas Noticias. En ese tiempo no estaba seguro de querer dedicarme a la crítica literaria. A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo. Y que mi trabajo consistiera en leer era una oportunidad simplemente maravillosa.»

Com meravellós és quan llegeixes un text que parla de tu: «A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo

divendres, 16 de novembre de 2018

Club de lectura: «dir-hi la teva»


-->
[La prèvia]
Als meus clubs de lectura «no pots» quedar-te callada. En algun moment hauràs de parlar i «dir-hi la teva».

Potser al començament no t'atreviràs a parlar en gran grup (sempre hi ha alguna lectora que pren la iniciativa, no cal patir!), però segur que, amb el temps, faràs sentir la teva veu.

[Com ho sé?]
Doncs perquè als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, en alguna estona de la sessió treballaràs en petit grup (per parelles o en una colla de tres o quatre persones), i podràs compartir, d'una manera distesa i «més íntima», les teves opinions sobre el llibre que hem llegit i/o sobre l'aspecte que he proposat per treballar.

Després, ja en gran grup, hi intervindràs si vols, quan vulguis «dir-hi la teva».

[Desenllaç]
I llavors, després d'un temps al club de lectura, una lectora que el primer dia no es va atrevir a parlar, reconeix –emocionada i agraïda–, la seva evolució durant aquestes sessions. I ho fa en gran grup.

La felicitat és això.

dijous, 25 d’octubre de 2018

Clubs de lectura: agenda novembre'18

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, el proper mes de novembre.

En alguns casos (**), si teniu temps de llegir el llibre en qüestió, podríeu afegir-vos-hi. Estaré encantadíssima de saludar-vos!

Dilluns 5 (**): Un estiu de Francesc Parcerisas.

Dins del cicle «Trobem-nos amb...» de l'Associació d'Amics de la Bressola que ens encarreguem d'organitzar i conduir.

Dimarts 2: Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona d'Stefan Zweig.

Segona sessió del club de lectura de novel·la de la Biblioteca Gabriel Ferrater.

Dilluns 12 i dilluns 19: 22 homes i un desig de Marta Romagosa.

El club de lectura dels Lluïsos de Gràcia l'organitzem en dues sessions: a la primera, i després de llegir el llibre, posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura; la setmana següent ens tornem a trobar per compartir aquesta lectura, en aquest cas, amb la periodista Marta Romagosa.

Dimarts 20: L'alè de Thomas Bernhard.

Segona sessió d'aquest club de lectura, adreçat a personal sanitari, que es fa indistintament a dues llibreries de Barcelona: l'Alibri i la Documenta

Dimecres 21 (**): Els romanents de Víctor Garcia Tur.

Amb la presència de l'admirat Víctor Garcia Tur (escriptor, lector i bona persona!), farem la segona sessió del club de lectura de l'Atzavara Llibreria

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (i 2)

Tanco avui el fil que vaig obrir aquí.

Per què vaig triar aquest llibre? A més de l'assumpte del gos com a punt de connexió, vaig escollir aquest llibre de la Mercè Ubach perquè la considero una escriptora tot terreny, una professional de la correcció editorial que, quan decideix escriure, excel·leix.

Demà, a la Llibreria Atzavara, tindré l'oportunitat de saludar-la i d'escoltar-la llegint un dels seus contes inclosos a 24 contes al dia.

I bé, els tres poemes que he triat són aquests:

PRÒLEG

Any nou, vida nova. Em situo altre cop dins el cos del pobre inspector. Ens trobem asseguts, ell, decrèpit i enyoradís, i jo, que li moc amb els fils els braços desmanyotats, a canvi que ell em presti la veu, encimbellats tots dos al mateix tamboret. El bar fa pudor de baieta molla. Restes de llet i lleixiu esbandides com els dies tots iguals. Li presto uns quants naufragis meus i l'inspector s'encara amb l'ampolla com un corredor de fons a qui ja no importen els reptes, només córrer, córrer com una forma de suplantació de tot allò de què fugim. Li noto l'alè pudent al clatell, voldria apartar-me'n però no em moc. Per respecte. Gràcies, inspector, els teus records camuflen a la perfecció els meus petits crims sense importància.

CALLAR COM UN PUTA

El preu a l'alça del silenci
la reproducció hermafrodita del silenci
el part anestesiat del silenci
la manutenció onerosa del silenci
l'esquena llisa del silenci
les mans lligades del silenci
les dents esmolades del silenci
l'esput inodor del silenci
el cervell tumefacte del silenci
el lòbul occipital del silenci
el tumor metastàtic del silenci
el silenci circular del silenci.

Baixaré a la ciutat
m'hi perdré a l'atzar
per tractar d'alterar
aquest rumb tan traçat,
poc traçut i avorrit
del meu fat ben neulit.
I a despit del dolor
que he trobat al carrer
li demano al cambrer
un licor amb sabor
per llevar-me el despit
d'un present tan pansit.
Però resulta que al fons
del vi i dels carrerons
em llegeixen la mà.
Resulta que demà
els estralls dels miralls
faran fer escarafalls
a la noia amb talons
que ara beu pels racons.
I això és tot, vet aquí,
vull fugir del destí
i a qui trobo és a mi.

EPÍLEG

Gràcies, inspector. Et beso les mans. Aquestes mans que han envellit abans que tu a còpia d'estrangular somnis. M'aixeco i marxo. Arribo a casa. Em situo altre cop dins el cos de la dona que sóc avui. Avui plou. Que fàcil és estimar els nens, inspector. Sóc una planta d'interior que passa amb poca aigua, però avui surto al balcó i em deixo fer mentre l'aigua m'estova la terra. Penso en tu i en la Nina i en tot el que us dec. No et descuidis la gavardina, inspector, que a fora l'hivern encara t'espera amb goles de llop i qui sap quins glaçats desficis.

Els podreu trobar (i llegir!) aquí:

Soliloqui del gos
Mercè Ubach
Barcelona: LaBreu Edicions, novembre 2016

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Club de lectura: una mena de manifest (1)


-->
Club de lectura amb Anna Casassas, traductora

Si repesquem els apunts de Llegeixes o què!? que s'apleguen a l'etiqueta Clubs de lectura ens podríem fer una idea de com són les trobades a l'entorn d'un llibre que condueixo d'octubre a juny (i sense carnet de conduir!) des de ja fa 12 anys.

Però potser podríem concretar-ho una mica més i, en una mena de manifest, podríem arribar a explicar com entenem que ha de ser un club de lectura.

La conductora és una lectora més.
A cada sessió, les lectores i els lectors han de tenir i treballar amb l'exemplar del llibre que han llegit.
La dinàmica és ben senzilla: llegim un llibre (tenim un mes per fer-ho) i posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura, el que ens ha emocionat, el que ens ha desagradat, el que ens ha meravellat...
Intentem aprofundir en diferents aspectes del llibre i els treballem en petits grups; d'aquesta manera tothom hi pot participar, coneixem les opinions de les altres lectores i lectors i les compartim d’una manera més natural, com en una conversa entre persones que tenen una inquietud comuna: el plaer de la lectura.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (1)

Les Murray
Per proveir-me dels llibres de poesia d'aquesta nova i meravellosa secció de Llegeixes o què!? m'acosto a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda; la tinc a prop de casa i, a la seva entrada, hi ha un fantàstic espai amb totes les novetats de poesia que hi arriben.

El darrer cop que hi vaig anar, «el gos» va ser el punt de connexió dels dos llibres que vaig escollir («de l'altre», Soliloqui del gos, us en parlaré més endavant).

Avui us parlo d'aquest:

Matar el Gos Negre. Memòria d'una depressió
Les Murray
Edició bilingüe
Traducció de Jordi Nopca
Amb els textos: «Les Murray» de Michael Hofmann i «L'aprenentatge del Gos Negre» de D. Sam Abrams
Barcelona: Días Contados, 2017 

Aquella mateixa setmana havia coincidit amb en Jordi Nopca i em va fer molta il·lusió que tingués un bon record del club de lectura que vam fer a l'Atzavara del seu llibre Puja a casa. Potser per això (o no) vaig decidir agafar aquest llibre que ell havia traduït i fer-hi una ullada.

A casa, a més d'uns poemes intensos, em vaig trobar amb textos complementaris que n'acompanyen la lectura. Del text de Sam Abrams: «Ara bé, Matar el Gos Negre toca moltes altres qüestions de gran importància, a banda de la depressió. Per exemple, de cap a cap és un llibre sobre els profunds vincles entre l'art i la vida. Per Murray, com William Blake, Emily Dickinson o Walt Whitman, no pot existir cap element de la condició humana que sigui aliè a l'abast de l'art literari. D'aquesta manera, la depressió s'ha de poder artistitzar literàriament com qualsevol altra experiència de la condició humana. La literatura ha de servir no per evadir-se de la vida creant paradisos artificials sinó que ha de servir per aprofundir en el sentit de la vida, amb totes les llums i ombres que pugui generar

Els poemes que us en destaco són els següents:

UNA ÈPOCA

Els pobres eren grassos i els rics eren prims.
Gairebé tothom sabia predicar,
però molt pocs cantar.
La gent de moda tenien tots la mateixa edat, i per a ells
un pícnic d'església era el pitjor que els podia passar.

ACTUACIÓ

Ahir a la nit jo era el protagonista, i vaig triomfar:
vaig ser com un virtuós foc d'artifici,

un coet que es va enfilar cap amunt i va esclatar
en la foscor, escampant un para-sol de lluentons,
tot a partir de l'insignificant contrapunt
                  que havia estat llançat.
Vaig ser destructors que deixen anar bombes lluminoses
que ho cobreixin tot, aquelles corones
                  que brillen com una albada.
Jo era fuetades de llum, cascades de pintura resplendent,
bengales que soldaven un cel ennuvolat,
convertides en or a partir de ferotges punts blancs
fins que es tornaven del vermell de les llengües
                   dels que criden haka:
recordava aquells cigarrets que es fumen
                   quan un està satisfet.

Igual que passa després de qualsevol triomf,
vaig acabar òbviament desconsolat.

MORIR DE FRED

Aquell hivern. Trobàvem a faltar la seva cara inhòspita,
a la feina. Van trigar dies a trobar-la, a sota de

la veranda d'ell. Fins i tot els alumnes torturadors
se'n van sorprendre. Ningú en rumorejava res.

No tenia cap sentit, que tingués la clau d'aquella casa.
No tenia cap sentit, res del que hauria pogut

arribar a fred. La depressió t'esgota el cap.
Ella hi va trucar, no va rebre resposta, va conduir

fins a la casa que ell tenia a la muntanya,
al costat d'una carretera secundària, on glaça tot el dia.

Va picar a la porta. I llavors? És impossible imaginar
res. Al final, va trobar el seu cotxe.

I després d'ella, entre la llenya:
              hi havia arribat sigil·losament.
Massa sovint, el món no gira rodó.

dimarts, 25 de setembre de 2018

Clubs de lectura: agenda octubre'18

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors, aquest mes d'octubre, als clubs de lectura de Llegeixes o què!?

Dimarts 2: Algún día este dolor te será útil.

Primera sessió «de veritat» del club de lectura de novel·la on debuto aquest curs.

Dilluns 8: La llengua dibuixada.

Un llibre que està de «rabiosa actualitat» per començar la primera sessió del cicle «Trobem-nos amb...» de l'Associació d'Amics de la Bressola que ens encarreguem d'organitzar i conduir.

Dimarts 16: El pavelló núm. 6.

Aquí també ens estrenem! I començar amb un Txèkhov... quin luxe! L'altre luxe és que serà una feina compartida amb l'admirada Míriam Cano.

Dimecres 17: llibre encara pendent de decidir! Aquest és el club de lectura més relaxat que faig i m'encanta!

Dilluns 22: Per què no llegeixo?

Una activitat que se suma al Cicle d'Humor del Districte de Gràcia 'Gràcia Riu 2018'. Amb la lectura de fragments d'aquest llibre de Francesc Orteu, aprofitarem per presentar els llibres que hem escollit per al club de lectura dels Lluïsos de Gràcia.

Dimecres 24: 24 contes al dia.

Això serà gros!!! Primer llibre del club de lectura a Atzavara Llibreria que compartirem amb la Mercè Ubach, la Dolors Udina i la Tina Vallès. Visca els contes!

dijous, 20 de setembre de 2018

Llegir poesia

Jaume Coll Mariné*
Hi ha coses a la vida que t'arriben, t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!?

No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d'Obeses; el vaig anar a buscar a la biblioteca aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura.

Us en destaco els poemes següents:

UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO


De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir.


Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des del barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vuit pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.

I el sol era marró, petit, i no es ponia.


NOCTURN


A dalt d'un roure vell           hi gralla l'ocell negre;

rodola vall endins          la seva gorja espessa.


S'adormen els turons          d'esquena moradenca,

s'adorm el cabirol,         s'adormen rius i penes.


L'ocell s'envola i fuig,         la nit n'és tota plena.

S'adorm el darrer gos;         la nit té una ala oberta.



LA GATA GROGA

Avui la lluna és molt blava, no és gaire grossa, però és blavíssima. El cel també és d'un negre molt blavós; i el terra i els arbres són blaus i estan perfectament definits. Si mires amunt, hi ha una línia molt fina sobre les muntanyes que sembla de dia. Se sent un soroll molt fort i constant de grills i una gossa udola, que va alta, i molts altres gossos li responen amb uns udols molt blaus i llargs que ressonen fondos i lleugers per la vall de sota casa. Hi ha una gata amagada sota un cotxe, i és només els seus ulls.



I el llibre en qüestió és aquest:

Un arbre molt alt

Jaume Coll Mariné

Barcelona: Edicions 62, gener 2018

LV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


*Fotografia de JCM «robada» del blog Aparador de poesia. Gràcies!