Entrades

Ruta per les llibreries estimades (justificació i 1)

Imatge
«La llibertat és una llibreria». La llibertat és una llibreria? No us ho sabria dir, la veritat.
Però tinc ben clar que una de les coses que més estic trobant a faltar durant aquests més de 40 dies de confinament és «trepitjar» una llibreria.
És per això que he pensat fer una sèrie d’apunts on us aniré parlant de les meves «llibreries estimades».
I començo per la meva llibreria de proximitat: Atzavara Llibreria, i no només perquè allà hem pogut construir una comunitat a partir de la lectura de contes i peces de narrativa breu, sinó perquè l’Albert i la Berta, el llibreter i la llibretera de l'Atzavara,són un encant.
A l’Atzavara vaig encarregar i comprar un parell de llibres la setmana passada, uns llibres que podré passar a recollir quan reobri la llibreria (que ara mateix no sé quan serà, ja que els meus minsos estudis de Filologia Catalana no em permeten desxifrar de manera coherent cap punt de la «coneguda» desescalada!).
Els llibres són aquests, escollits pel prestigi dels d…

#SantJordiConfinat a can Llegeixes o què!? (versions originals)

Imatge
Tercer (i últim!) lliurament d’aquesta llista de llibres que tinc ganes de llegir!
El infinito en un junco, Irene Vallejo [Premio el Ojo Crítico de Narrativa 2019; Premio Las Librerías Recomiendan de No Ficción 2020] Siruela Ediciones He sentit a parlar del llibre i de l’autora a les xarxes, però n’he tingut prou per saber que és un llibre que vull llegir.
39º a l’ombra, Antònia Vicens [Epíleg de Sebastià Portell] Lleonard Muntaner Editor Des de que vaig tenir l’encert de programar Massa deutes amb les flors en un club de lectura, llegeixo tot el que puc d’Antònia Vicens.
Anne Marie, Maria Castrejón i Susanna Martín Norma Editorial Un còmic fet per dues dones que ens explica la vida d’una dona extraordinària, Annemarie Schwarzenbach (1908-1942). Podeu llegir la seva obra en castellà a editorial minúscula (doble recomanació!).
Nuestra parte de noche, Mariana Enriquez [Premio Herralde de Novela 2019] Anagrama Tot i que segurament hauria de començar per llegir els seus contes (Los peligros de f…

#SantJordiConfinat a can Llegeixes o què!? (les traduccions)

Imatge
Llibres que m’agradaria llegir, quan recuperem «la normalitat» que, en el nostre cas, serà quan puguem tornar a trepitjar els carrers, les places, les llibreries estimades.
El blat tendre, Colette (Traducció de Ramon Folch i Camarasa) Viena Edicions [PETITS PLAERS de Viena] Me’n van parlar de manera entusiasta al 28è seminari sobre traducció i això, per a mi, és més que suficient per a recomanar-lo.
Un mag de Terramar, Ursula K. Le Guin (Traducció de Blanca Busquets) Raig verd Vull començar a llegir totes les històries d’Ursula K. Le Guin que Raig verd està posant al nostre abast, i aquesta en serà la primera lectura.
L'home il·lustrat, Ray Bradbury (Traducció de Martí Sales) Editorial Males Herbes El llegiré: per l’editorial, per l’autor, perquè són contes i per la feina del traductor, que per a mi és garantia de bona feina.
El suïcidi i el cant [Poesia popular de les dones paixtus de l’Afganistan], Sayid Bahodín Majruh (Traducció de Margarida Castells Criballés) Karwán Tots els llibres…

Més d’un any sense escriure... a Llegeixes o què!?

Imatge
Quina millor manera de revifar aquest blog que fer unes recomanacions de lectures per aquest #SantJordiConfinat?
Aquesta és la meva tria personal.
Llibres llegits i que puc recomanar «amb consciència».
Brasers, Eileen Chang (Traducció de Carla Benet) Club Editor Si et va captivar –com a mi!– L’amor que fa caure ciutats, aquests dos brasers t’encantaran.
El suscitador. Apuntes sobre Francis Ponge, Alfonso Barguñó Viana Hurtado & Ortega Quin llibre més estrany! Però alhora t’atrapa i t’enganxa... No pots parar de llegir-lo!
La dinàmica de les pedres, Marçal Arimany Godall Edicions Un llibre de contes i un autor que potser han passat massa desapercebuts. Hi posem remei?
Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana [Antologia i introducció a cura de Sebastià Portell] Angle Editorial Vaig tenir el privilegi d’assistir al curs que Sebastià Portell va impartir a la Llibreria Laie on vaig començar a gaudir d’

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia).

Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües, el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada», i que m'ha portat al poema següent:

COMIAT

Recordaré el teu cos,
el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia,
i moriré a poc a poc
enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues.
Passaré en malson esfereïdor
les inútils mans buides pels llençols freds
i moriré a poc a poc
a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana.
Recordaré el teu sexe dolç,
la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell
i moriré a poc a poc
de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes.

[p. 55]

Afegeixo seguidament un altre poema …

Quan llegeixes un text que parla de tu...

Imatge
Podria parlar-vos de moltes coses: dels llibres dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest mes de desembre, de la poesia que he llegit/estic llegint, d'alguns exemples de les dinàmiques de treball que faig servir als clubs, de la brillant presentació que es va fer ahir a LaCalders de l'antologia Amors sense casa...

Però no us parlaré de res de tot això sinó que reproduiré el primer paràgraf de la NOTA DEL AUTOR del llibre d'Alejandro Zambra No leer. Aquí el teniu:

«La idea de armar este libro fue de Andrés Braithwaite, que fue también quién aceptó mis primeros textos sobre literatura, a mediados de 2002, cuando empecé a escribir reseñas para el diario Las Últimas Noticias. En ese tiempo no estaba seguro de querer dedicarme a la crítica literaria. A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo. Y que mi trabajo consistiera en leer era una oportunidad simplemente maravillosa.»

Com meravellós és qua…

Club de lectura: «dir-hi la teva»

Imatge
-->
[La prèvia] Als meus clubs de lectura «no pots» quedar-te callada. En algun moment hauràs de parlar i «dir-hi la teva».
Potser al començament no t'atreviràs a parlar en gran grup (sempre hi ha alguna lectora que pren la iniciativa, no cal patir!), però segur que, amb el temps, faràs sentir la teva veu.
[Com ho sé?] Doncs perquè als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, en alguna estona de la sessió treballaràs en petit grup (per parelles o en una colla de tres o quatre persones), i podràs compartir, d'una manera distesa i «més íntima», les teves opinions sobre el llibre que hem llegit i/o sobre l'aspecte que he proposat per treballar.
Després, ja en gran grup, hi intervindràs si vols, quan vulguis «dir-hi la teva».
[Desenllaç] I llavors, després d'un temps al club de lectura, una lectora que el primer dia no es va atrevir a parlar, reconeix –emocionada i agraïda–, la seva evolució durant aquestes sessions. I ho fa en gran grup.
La felicitat és això.