dimecres, 9 abril de 2014

Regal d'aniversari

Cristian Segura en plena lectura entusiasta
A Llegeixes o què!? ens encanten les llibreries: la del barri, ara amb gent jove, nova, amb empenta, la que s'ha acabat convertint en llibreria/llibretera “de capçalera”, la que s'obrirà de manera imminent, i la que és de visita “obligada”, per l'oferta d'activitats i per l'encant de la llibretera (per què no dir-ho?).

El cas és que precisament aquest apunt vol ser un regal d'aniversari (amb uns dies de retard) per aquesta llibreria, un text que és un resum d'una de les activitats que ens proposa aquesta temporada: Tupper Book (Un dijous al mes a les 19.30 h, UN LECTOR ens recomanarà els 5 millors llibres de la seva vida, ens haurà de convèncer, engrescar-nos, seduir-nos i fer-nos entrar unes ganes boges de llegir-los!).

El passat 20 de febrer de 2014 es van inaugurar aquestes sessions. El primer Tupper Bookero va ser el sarrianenc (i fins i tot bona persona) Cristian Segura. La seva intervenció es va fonamentar en la teoria de l'iceberg, nom que dóna títol al seu blog i que ell treu de Hemingway, quan deia allò de “la ficció no ha de reflectir la realitat, només ha de mostrar al lector 'la punta de l'iceberg'”.

Els autors i les autores: George Orwell, Alison Brechdel, Tom Wolfe, Leila Guerriero i Albert Forns. Totes i tots Premis Iceberg. De totes les obres ens en llegeix un fragment.

Comencem el resum:

George Orwell i la seva obra Dies de Birmània. Cristian Segura ens parla de l'Orwell compromès i autocrític; quan va a viure a Birmània, l'any 1924, veu i viu el racisme, el món colonial, i destrossa el colonialisme britànic però també veu i crítica el dels indígenes. Per altra banda, també hi ha una història d'amor amb una jove benestant britànic i la “descol·locació” de l'autor, que es troba enmig de dos mons, perdut.

Alison Brechdel i la seva obra Fun Home. En paraules de Cristian Segura, la millor autobiografia il·lustrada que mai ha llegit. D'una cruesa bestial, sense dramatisme ni situacions ensucrades: ella lesbiana, el pare bisexual (que es va descobrint al llarg del còmic) i una mare freda com el gel, que viuen en una funerària.

Tom Wolfe i la seva obra Lo que hay que tener (elegidos para la gloria), el primer llibre del “nou periodisme” segons Cristian Segura, que mostra rigor i molts anys de treball. El llibre crea l'atmosfera de la guerra freda i és bàsic per saber com es creen els mites (de canalles a herois!). Exemple del periodisme literari, però també del periodisme murri. Per Segura, cada paràgraf és una peça de rellotgeria...

La proposta següent d'en Cristian Segura ens porta a “l'altre” periodisme, exemplificat per Leila Guerriero, que escriu uns textos periodístics amb una narrativa molt màgica. Aquest tipus de periodisme –que ha arrelat molt a Llatinoamèrica en publicacions com “Etiqueta negra” (Perú), “Gatopardo” (Argentina), “Malpensante” (Colòmbia)–, proposa una escriptura que ens apropa als conflictes i als personatges d'una manera més emocional. En Cristian diu, de Leila Guerreiro: “És un prodigi, com escriu...”.

I per últim, l'Iceberg en català és per a Albert Forns i la seva obra Albert Serra (la novel·la no el cineasta). A Cristian Segura li agrada perquè és molt original i perquè juga amb l'ambivalència de la realitat i la ficció.

I això és tot!

Aprofito l'avinentesa per dedicar aquest apunt a la meva mare, que ahir va fer 69 anys. Gràcies per tot, mareta!

dijous, 3 abril de 2014

Cal que ho digui ben fort!

I va passar que un dia anava pel carrer i vaig trepitjar una llamborda que estava torta i em vaig torçar el turmell i vaig anar a parar a terra. I així va ser com em vaig trobar amb un esquinç de grau 3 i una baixa laboral que em té a casa amb un peu enlaire.

Des de llavors visc enganxada al portàtil, pendent dels correus i de tots aquests invents de les xarxes socials.

I, a hores convingudes, em desconnecto del món i em poso a llegir... Abans de l'estona destinada a aquest petit-gran plaer, aprofito l'avinentesa per deixar-vos aquí sota uns fragments escollits d'algunes de les meves darreres lectures (no us perdeu la darrera, que em va com anell al dit):

“-Els pensaments són reals -va dir-. Les paraules són reals. Tot el que és humà és real, i a vegades sabem coses abans que passin, encara que no en siguem conscients. Vivim en el present, però el futur és dins nostre en tot moment. Potser escriure és només això, Sid. No pas deixar constància de fets del passat, sinó provocar que les coses passin en el futur.”

La nit de l'oracle de Paul Auster, en traducció d'Albert Nolla.

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l'altra.

Desglaç de Maria-Mercè Marçal.

“Però ho recordo tot. En el temps del mas, vaig entendre que per als mortals la memòria és un lloc incert, una matèria canviant, a penes més sòlida que un viatge de núvols; vaig aprendre que a vegades aconsegueixen oblidar desgràcies, i que així poden viure com si fossin innocents. Els déus, en canvi, no oblidem mai res. No oblido mai res. A vegades ho faig veure, a vegades ho escric aquí mateix, però és fals. Quan dic que oblido és perquè, en realitat, prefereixo no haver de dir que he pres una decisió equivocada. Però ho recordo tot, i en particular el temps que semblava infinit de la nostra esplendor.”

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís, amb il·lustracions de Perico Pastor.

Ja sé que em repeteixo, però avui cal que ho digui ben fort!: "Salut i bones lectures, sempre!".

dijous, 20 febrer de 2014

Recomana'm, si us plau! (contes)

Maria Blanchard
Qui m'havia de dir que passaria per Llegeixes o què! abans de dos mesos!

I qui m'havia de dir que, a més, ho faria amb una llista de recomanacions lectores?

El cas és que una de les meves alumnes del Taller d'Escriptura del Casal de Font d'en Fargues m'ha demanat que li recomani algunes lectures.

He de reconèixer que ho ha fet amb tota la picardia del món: “Se que em vas dir que no t'agrada massa això de recomanar, però els que he llegit fins al moment, bé sigui perquè els has anomenat a classe o perquè directament me'ls has aconsellat, m'han agradat força.” Donant-me aquest confiança (donant-me peixet!), no he pogut dir-li que no, malgrat la feinada que arrossego aquests dies...

Així que li he enviat una llista, curta però intensa, de recomanacions de contistes que, per a mi, són de treure's el barret.

Aquí la teniu: 

Alice Munro, Massa felicitat i Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
Joan Todó, A butxacades.
Berta Marsé, En jaque.
Tina Vallès, Un altre got d'absenta (la meva alumna ja ha llegit El parèntesi més llarg).
Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.
Sergei Dovlatov, La maleta.
James Salter, L'última nit (novetat en català, d'una nova editorial, L'Altra).
Roald Dahl, Històries imprevistes.
Jane Bowles, Petits plaers.
Eduard Márquez, Zugzwang.
Charles Bukowski, La màquina de cardar.

Crec que no està malament per començar, no?

Si us voleu afegir a la festa recomanadora, la meva alumna estarà encantada d'eixamplar encara més la seva experiència lectora.

Ep! Però recordeu que aquesta llista és “només” de contes... Més endavant ja li he dit que faré una llista de novel·les, de teatre i poesia.

divendres, 7 febrer de 2014

(un parèntesi)

No, no és que torni a fer un homenatge a l'admirada i estimada Tina Vallès (que segur que s'ho mereix!), és que avui fa tot just dues setmanes que m'he reincorporat -per 2 mesos!- al Departament de Cultura.

Aquest fet (una sorpresa absoluta!) ha implicat uns canvis respecte als meus projectes per aquest curs, ja que he hagut de buscar un substitut (de luxe!) per als meus tallers d'escriptura dels matins.

És evident que tot plegat és una bona notícia, com també ho és que segueixo endavant (i amb autèntiques joies!) amb els meus clubs de lectura.

I confio que aviat us podré confirmar nous projectes lligats amb els llibres i la lectura!

Però no sé quan us ho podré dir, perquè vaig de crani, em falten hores (que esgarrapo a la son i, sabent-me greu, a la família), i m'amoïna no tenir una estona per escriure un apunt a Llegeixes o què!?

Les idees i les notes es van acumulant a la meva llibreta (això sí!), però el cas és que no em vull estressar.

O sigui que m'agafo un parèntesi (no sé si gaire llarg).

Com diu aquella: “Que la vida no et faci perdre el llegir”.

O no anava així?

[L'apunt d'avui està dedicat a les meves alumnes dels Tallers d'Escriptura del Matas i Ramis, entranyables, treballadores i inquietes, que m'han ajudat molt i de qui he après (tot i que jo era la mestra) moltíssimes coses. Gràcies!]

divendres, 24 gener de 2014

Val més tard que mai!

Divendres passat vaig fer una nova sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Com ja vaig deixar escrit aquí, he decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit.

Avui me n'he adonat que no havia fet cap apunt de l'anterior sessió, la del desembre passat, sobre l'explicació que vaig donar-los per haver triat Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan, o sigui que aquí la teniu (val més tard que mai!, oi?):

Un llibre que em va cridar l'atenció per la seva portada. Quina fotografia més bonica i, alhora, més intrigant... Sense conèixer-ne res, em vaig fer una imatge del personatge: la “típica” dona guapa de mirada absent que té una vida interior (inexistent?).

El cas és que la meva llibretera de capçalera, la Fe de l'Espolsada, l'estiu passat, va i diu que se l'ha comprat en francès... I això ja em fa posar a l'aguait!

Arriba el setembre i la meva amiga Muntsa, que condueix amb professionalitat i delicadesa el club de lectura de la Biblioteca Jaume Fuster, em diu que em pot deixar el llibre, ja que és una de les novetats que han entrat a la biblioteca. Llegeixo absorbida. Penso en algunes coses que jo també he viscut, com les gravacions “de memòries” i una amiga -que va ser molt especial en el seu moment- amb trastorn bipolar. També, i com a filla única que sóc, revisc aquella fascinació que sempre he sentit per les famílies nombroses...

En faig una lectura que em deixa esgotada, sense alè (com ara) i, malgrat que m'ha agradat molt, entenc que és una lectura que no puc recomanar a gaire persones. Toca molt endins. Fa pupa.

Però considero que és un llibre intens, ben escrit, amb una peculiaritat respecte a la manera d'escriure'l que el fa molt interessant i, per tant, no vaig dubtar en incloure'l en la llista de llibres d'aquest club de lectura.

I afegeixo, abans de donar pas a que les lectores i els lectors comencin a dir la seva:

I és que, en aquesta novel·la, el seu procés d'escriptura és tan important com la mateixa història que se'ns narra. I una de les sensacions que tenim, a mida que la llegim, és que hi ha en tots els personatges una consciència molt literària, una voluntat de deixar fixades a través de l'escriptura les seves vivències, la seva realitat. És una sort? Coneixem les vicissituds dels personatges i, en paral·lel, acompanyem l'autora-narradora-protagonista en el seu camí per explicar-se la seva mare i, també, per saber si l'escriptura l'allibera, l'ajuda o, simplement, l'acompanya.

I així va ser com, una vegada més, vaig poder gaudir d'una sessió esplèndida amb altres lectores i lectors d'aquest llibre, Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan.

divendres, 17 gener de 2014

Ahir ho vaig tornar a fer... (carta oberta a la Tina Vallès)

… o una nova aventura de la padrina d'honor de Maic!

Ahir vaig tenir sessió d'un club de lectura (a la Bonnemaison) on vam gaudir (i molt!) de la lectura del llibre d''Eric-Emmanuel Schmitt, El Señor Ibrahim y las flores del Corán.

No sé si el coneixes…

El cas és que, mentre el llegia (la segona lectura, la que em serveix més directament per preparar la sessió), hi trobava molts punts de connexió amb el teu Maic: brevetat, relat en 1a persona (en aquest cas, un adolescent) i, sobretot, la significació de les mirades (els dos personatges protagonistes modifiquen la seva vida mirant-se).

O sigui que, com a padrina d'honor de Maic, el vaig tornar a recomanar!!!

I, quan vaig sortir de la sessió (recullo papers, respiro alleujada, bec una mica d'aigua...), vaig anar a parlar amb la bibliotecària responsable del club i em va dir que l'exemplar de la biblioteca estava prestat i l'acabaven de reservar!

Com la bibliotecària és un encant i, a més, m'acabava de dir que es llegeix tots els llibres que proposo com a lectura del club (gràcies Sílvia!), em va semblar de justícia deixar-li en préstec el meu exemplar -dedicat- de Maic.

Espero que en gaudeixi i, qui sap?, potser es converteixi en una altra padrina d'honor de Maic! O encara millor, potser es convertirà en incondicional de la Tina Vallès... Així ho espero!

Bé, això és tot! Et mantindré informada si aquesta llista de padrines d'honor va en augment.

Un petó,

SU

diumenge, 12 gener de 2014

Tallers, clubs, formació... Tot rutlla!

Michael Druks
El 2014 comença mogut (com també ho va fer el 2013!).

Per mirar de posar en ordre la feinada i també per compartir-ho amb totes i tots vosaltres, aquí sota trobareu alguns del projectes que tiro endavant, amb l'inconfusible estil Llegeixes o què!?

Per aquest proper trimestre segueixo impartint els meus Tallers d'escriptura iniciats l'any passat:

Laboratori creatiu d'escriptura al Casal Font d'en Fargues de Barcelona: els dimarts de 19.30 a 21 h.

Primeres pàgines: Escriure a partir d'altres textos al Centre Cívic Matas i Ramis de Barcelona: els dimecres d'11 a 12.30 h.

Llegir i escriure en català: aprofundiment de la llengua a través de la literatura al Centre Cívic Vil·la Florida de Barcelona: els divendres de 10.30 a 12 h.

Pel que fa als clubs de lectura, els llibres que tinc entre mans per aquests propers dies són els següents:

Litus, de Marta Buchaca, al Club de lectura dels Lluïsos de Gràcia, els dimecres 15, 22 i 29 de gener, a partir de les 19.30 h.

El señor Ibrahim y las flores del Corán, d'Eric-Emmanuel Schmitt, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, el dijous 16 de gener, a partir de les 18.30 h.

El coche de Intisar. Retrato de una mujer moderna en Yemen, de Pedro Riera & Nacho Casanova, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, el divendres 17 de gener, en dues sessions, a partir de les 16.30 h. i de les 18.30 h.

Per altra banda, he decidit que aquest any "toca formar-se" i he tingut la sort d'estar admesa en el XVI Curs d'edició. Com neix un llibre, i també faré un curs on-line sobre xarxes socials.

(Continuarà)

dimarts, 31 desembre de 2013

Any nou, blogs nous

S'acaba el 2013 i comença el 2014 (inici del ball de xifres). Tanco el 2013 (amb 36 apunts inclòs aquest), per sota del 2012 (només 1, però). Les visites a Llegeixes o què!? fins ara mateix (gairebé les 12 del migdia) són 31377. 

Podria fer una llista de llibres llegits i també d'aquells que m'han agradat més però seria crear un precedent i m'estimaria més no fer-ho... 

O sigui que donem la benvinguda als nous blogs que espero que ens acompanyin ben actius durant força temps! 

                                                                         
Llegeixes

o què!?

Bon any i bones lectures!