avui he començat a llegir...

La setmana passada, en un d'aquells moments desvagats (curts o no prou llargs per treure el llibre de la bossa) em vaig trobar amb aquesta crida al Facebook: “Si veniu a la barraca 15 de la Setmana del Llibre sereu els primers de veure la novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella: m'acaba d'arribar d'impremta. Serà un cas llibresc de Mira'm i no em toquis. Però es deixarà tocar aviat aviat. Us espero... No us feu gruar, que és molt avorrit fer sola de marmanyera!”.

No em pregunteu com ni per què, però el cas és que em vaig presentar a la barraca en qüestió i vaig tenir l'honor de ser la primera persona en tocar -i comprar!- La clau de volta, una novel·la inèdita d'Amat-Piniella, un autor que enguany seria centenari i del qual segurament no se'n parla prou (possibles motius: el seu cognom, difícil de recordar, o l'Any Espriu, vés a saber). El cas és que Joaquim Amat-Piniella és l'escriptor de K. L. Reich, un llibre del qual tothom n'ha sentit a parlar però que no gaires persones deveu haver llegit, com jo mateixa.

O sigui que després d'una breu conversa amb la Maria Bohigas, l'executora de la crida i bella editora, vaig enfilar cap al meu barri tot llegint la seva nota editorial de La clau de volta. I llavors ho vaig tenir clar: avui he començat a llegir K. L. Reich!!! En un magnífic i entranyable exemplar de la primera edició, l'any 1963. Tot un plaer de bibliòfila, no!?

[Dedico l'apunt d'avui a la senyora Pilar Vila-Abadal, que m'ha prestat el llibre, amb agraïment.]

Comentaris

  1. senyorsunyer5:28 p. m.

    Oh! Gaudeix d'aquesta lectura! És un llibre que un cop llegit (com a mínim en el meu cas)sempre l'he tingut al cap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU10:20 a. m.

      senyorsunyer (Jordi!),

      De moment (pàgina 31) m'està agradant!

      Gràcies per passar per aquí!

      Una abraçada (amb molt de nervi!)

      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació