divendres, 6 de desembre de 2013

Més “dinamita”!

La setmana passada -en allò que diríem un “bolo”- vaig tenir l'oportunitat d'exercir de “dinamitadora” del club de lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i ahir -de manera oficial- vaig tornar a fer-ho a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec.

El llibre escollit era Los nuestros de Serguei Dovlatov, traduït, prologat i anotat per Ricardo San Vicente (Barcelona: Áltera, 2000), i el plantejament inicial de la sessió va ser que aquest és un llibre ideal per a treballar en un club de lectura.

I ho vaig justificar amb aquests arguments:

Coneixem un autor “força” desconegut. La bona gent de LaBreu, però, ja han publicat tres títols en català de Dovlatov que no ens cansarem de recomanar.

Treballem dos gèneres en un: HEM LLEGIT UNA NOVEL·LA O UN RECULL DE CONTES? Segons el meu parer hem llegit uns contes amb una estructura compacta i tancada (es podrien llegir “individualment”) i que són, tots junts, la biografia novel·lada d'un home, de la seva família. De fet, la biografia de tot un país.

Ens endinsem en una realitat que no és la nostra, però on podem reconèixer moments -sobretot pel que fa a la injustícia- viscuts molt a prop.

Un altre punt d'interès del llibre és la geografia russa, la diferència entre ser d'una ciutat o una altra; també la realitat jueva, o mig jueva, la realitat mega-ètnica d'un país tan gran... Aquest ha estat un dels aspectes que ha interessat a una de les lectores del club i que podeu llegir aquí.
Ens interessem per altres escriptors, PER INNOMBRABLES personatges de la cultura russa.

I, com no podia ser d'altra manera, és un llibre que ens porta a altres llibres: Rèquiem i altres poemes d'Anna Akhmàtova, traduït al català per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal, amb pròleg de Joseph Brodsky; i del mateix Brodsky Poemes escollits, traduïts per Judit Díaz Barneda i amb pròleg a càrrec de David Castillo, publicats enguany per Edicions de 1984. Per últim, tot i que no n'hem parlat durant la sessió, vull afegir aquí un altre títol: els Contes russos d'en Francesc Serés.

I, per acabar, no em puc estar de deixar aquí escrites algunes frases singulars del llibre:

“Al abuelo le disgustaba el desorden. Por ejemplo, la revolución no fue de su agrado”. Capítol I.

“Creo que el mal carácter de mi abuelo se debía a su peculiar educación. Su padre, un campesino, le pegaba con un leño.” [...] “Insultaba hasta a quienes eran mayores que él, hecho muy raro en Oriente.” Capítol II.

“Me han ofendido pocas veces, la verdad. En tres ocasiones en toda mi vida. Y las tres veces fue mi tío.” Capítol III.

”El perro se llamaba Golda. El nombre demostraba el carácter ocurrente de mi tío y, de modo casi imperceptible, delataba cierta tendencia antisemita.” Capítol III.

“Estarán de acuerdo conmigo en que el nombre determina en gran medida el carácter y hasta la biografía de una persona.” Capítol IV.

“Tu padre es un romántico. De niño leía mucho. Yo, en cambio, al revés, crecí completamente sano.” Capítol IV.

“Como ya he dicho, la biografía de mi tío refleja la historia de nuestro estado... De nuestro querido y horrible país.” Capítol VI.

“La vida había hecho de mi primo hermano un delincuente. Creo que tuvo suerte. Si no, se hubiera convertido, sin duda, en un alto funcionario del partido.” Capítol IX.

La setmana vinent... Més clubs, més llibres, més lectores i lectors. En resum: més “dinamita”!

2 comentaris:

  1. Una biblioteca pública fa un Dovlàtov en un club de lectura? Això és tenir un parell de cacauets! Rejudes, Su, no està tot perdut.

    ResponElimina
  2. Ui, Mati, som de por… Després de Dovlàtov ens atrevim amb el teatre!!! I, com som un bon grup, amb les "Deu peces" de la Lluïsa Cunillé! T'ho pots creure? Potser sí, som ben folls…

    Una abraçada de dilluns, ben maca!

    SU

    ResponElimina