“I tu? Com és que no has parlat?”

(amb una setmana de retard!)

El dijous passat vam viure tres hores molt intenses evocant Joan Triadú: el mestre, el crític literari, el pedagog, el patriota, l’educador, l’intel·lectual... Un home amb unes conviccions molt profundes i fermes, en tots els sentits.

La meva clàssica llibreta va treure fum i vaig omplir fins a 15 pàgines! (Sí, potser no em calia, l’acte s’estava enregistrant i podria ser que algú estigués interessat en editar un resum de la jornada).

El cas és que tot va anar com una seda. Vam començar puntuals i tothom que hi va participar va complir amb escreix “la seva missió”, a més de fer-ho de manera excel·lent respecte als torns i als horaris. Suposo que per aquest motiu no vaig tenir l'oportunitat d'intervenir-hi.

O sigui que aprofito aquestes mateixes pantalles per intentar exposar-vos algunes de les meves reflexions -i fins i tot alguna pregunta!- derivades de les intervencions dels ponents:

Les reflexions:

Joan Triadú forma part de la generació d'escriptors que escriu a màquina. Poca broma! Escriu els seus textos d'una tirada perquè els ha de lliurar “de la manera més polida possible”. Tot el que ha de dir sobre un llibre ho té al cap. I és així fins al final dels seus dies. Quan els seus dits deixen d'obeir-lo i ell no es veu capaç d'entendre i de viure amb les noves tecnologies, escriu a mà els seus textos, també d'una tirada, i jo m'ocupo de fer-los arribar allà on calgui. Fins al darrer article...

De les poques coses de les què Joan Triadú es mostrava orgullós (és la persona més modesta que he conegut, sense cap mena de dubte) era del seu sisè sentit per rodejar-se, muntar equips, donar confiança... a persones amb bones idees, amb projectes que fessin viable la seva concepció de país i treballessin per a fer-la realitat. Ell feia confiança a gent jove perquè era un home obert i perquè estava en el món (penso que el seu contacte permanent amb l'escola va ser decisiu en aquest sentit).

La pregunta (que hauria formulat a Carles Duarte i a Jaume Subirana):

Com a escriptors, vau buscar alguna vegada l'opinió “crítica” de Joan Triadú? I, si va ser així, algun dels seus comentaris us va sorprendre? Us va fer descobrir, realment, algun aspecte del qual no en teníeu consciència? En vau parlar? El que us va dir, us va servir per a escriure futures obres?

En una altra ocasió serà, no? En qualsevol cas, si voleu llegir la crònica que de la jornada en fa l'altre comissari de l'exposició, podeu fer-ho aquí.

I sí, hauria de trobar el moment de passar a net i convertir en apunt les 15 pàgines de les notes que vaig prendre de la jornada... Com deia aquella: “No m'ho tingueu en compte!”.


Aquest apunt el vull dedicar al senyor Albert Jané, per dos motius principals: perquè sempre que s’ha organitzat algun acte sobre Joan Triadú hi ha assistit (i fins el dijous passat no m'havia atrevit a saludar-lo), i perquè, quan ho vaig fer, em va dir, molt prudent, “I tu? Com és que no has parlat?”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»