dimecres, 31 de desembre de 2014

Les meves estones de llegir «per plaer»

Ja va quedar constància al darrer apunt que el llegir fa perdre l'escriure.

Avui, darrer dia del 2014, constatem que les meves estones de llegir «per plaer», com a mínim en aquest darrer semestre, s'han concentrat en dos gèneres principalment: el còmic i la poesia.


Us en deixo un tast: 

- Es increíble la cantidad de retratos que tiene, Deben de ser más de trescientos.
- Llevo más de trescientos años coleccionándolos.
- ¿Ha vivido tanto tiempo? Debe haber hecho muchísimas cosas.
- Se equivoca. ¿Sabe cuál es el problema de la inmortalidad? La desidia.
- La inmortalidad es como las vacaciones de verano. Se apodera de ti la apatía, hay tiempo, todo lo dejas para mañana y al final nuca no haces nada.

Las calles de arena de Paco Roca (p. 62).

PARAULES

Compte amb les paraules,
fins les més miraculoses.
Per a les miraculoses fem tot el que podem,
a vegades ens envaeixen com insectes
i no deixen cap fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bones com dits.
Tan de fiar com la roca
on hi enganxem el cul.
Però també poden ser flors o nafres.

Tanmateix, m'enamoren les paraules.
Són tórtores que cauen del sostre.
Sis taronges sagrades assegudes a la meva falda.
Són arbres, les cames de l'estiu,
i el sol, el seu rostre apassionat.

Tanmateix, sovint em fallen.
És tant el que vull dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però les paraules no són prou bones,
les equivocades em besen.
De vegades volo com una àliga,
però amb les ales d'un fraret.

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s'han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d'adobar.

Com ella. Poemes escollits (1960-1965) d'Anne Sexton, traduïts per Montserrat Abelló (p. 291)

SESSIÓ CONTÍNUA

El cartell il·luminat d'un cinema
al capdavall d'un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl·lica
si algú ve a veure la pel·lícula.

On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l'enterramorts que s'adormia i roncava?

Una nit d'agost d'un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.

Mestre de disfresses de Charles Simic, traduït per Marta Pera Cucurell (p. 81).


I, seguidament, us faig la llista dels llibres que són a casa esperant que pugui trobar el moment ideal per ser llegits... Cosa que haurà de ser ja el 2015!

Birnam de Víctor Sunyol, LaBreu Edicions.

El món resplendent de Siri Hustvedt, Anagrama, traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Un dia qualsevol de Tatiana Sisquella, Columna.

Entreactes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament de Fina Birulés, Edicions Trabucaire.

Tsili. Història d'una vida de Aharon Appelfeld, Club Editor, traducció d'Eulàlia Sariola.

Els dotze terrors de Nadal de John Updike amb il·lustracions d'Edward Gorey, Raig Verd, traducció de Jordi Puntí.

Pietra viva de Leonor de Recondo, editorial minúscula, traducció de Lluís Maria Todó.

Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo d'Elvira Sastre, Lapsus Calami.

Intemperie de Jesús Carrasco, Seix Barral.

Sobre pérdidas y ganancias de Letitia Ilea, Valparaíso Ediciones, traducció de Xavier Montoliu Pauli

Frutos extraños de Leila Guerrero, Alfaguara.


Bon any i bones lectures... Per plaer, per feina... per sempre!

divendres, 26 de desembre de 2014

El llegir -«per feina»- fa perdre l'escriure

ES CONFIRMEN LES DADES: El llegir fa perdre l'escriure i, més concretament, el llegir «per feina».

Ara, sóc perfectament conscient que amb això que us dic no he descobert la sopa d'all ni tampoc no us vull confondre, que jo, això d'escriure, «només» ho practico a Llegeixes o què!?, i ho faig precisament per explicar-vos la meva vida lectora, que no és poca, com veureu tot seguit amb alguns fragments escollits d'algunes de les darreres lectures, en aquest cas, «per feina»:

“Els joves n'estem farts, d'aquesta gran responsabilitat que en diuen 'futur'. Ell no hi vol ni pensar. No vol sentir a dir que les coses van malament, perquè ja prou cansat n'està de la seva vida com per adonar-se que el món que l'envolta és una merda. Prefereixes no decidir com serà el 'teu' món?, es fa a sí mateix la pregunta, tal com li ha fet tantes vegades ell. Doncs potser sí. No n'està segur del tot. Tampoc està del tot convençut que, un dia, el món sigui 'seu'.” Dia de neteja de Núria Curcoll (p. 55).

"...Prefereixo quedar-me aquí baix, tranquil·lament, més que no pas treballar tot l'any amb les esnobs de dalt. Quan veig els llibres que han de col·locar als prestatges cada dia. Aquests llibres que es publiquen avui, hi ha de tot, però en general no són bona companyia. I si es freqüenten diàriament mals llibres, un no es torna pas intel·ligent.” la signatura 400 de Sophie Divry, traduïda per Patrícia Boldú Ibars (p. 45).

“Correré amb un estil perfecte el dia que jutgin la bellesa de la cursa amb un barem, igual que en patinatge artístic. Però, de moment, només cal que vagi tan de pressa com pugui.” Córrer de Jean Echenoz, traduït per Anna Casassas (p. 62).

“... tampoco ha sido una noche desaprovechada... Contigo ninguna... me ayudas a espantar los malos espíritus. Lo que se espanta hablando -dijo ella-, es la amenaza de la muerte; yo por eso hablo sola, como para dar fe de cada día ante mí misma, menos mal que luego viene la escoba del sueño, porque si no estarían las calles imposibles de palabras pudriéndose; y al día siguiente otra vez a inventar tarea, los libros ayudan mucho, y recitar.” Irse de casa de Carmen Martín Gaite (p. 277-278).

“La mujer que iba a morir escribe en su cuaderno azul. Escribe que han ingresado doce mujeres de las Juventudes Socialistas Unificadas y que a ella la van a meter en este expediente, y que las van a
juzgar muy pronto. Trece, como las menores que fusilaron el cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve, como Las Trece Rosas.” La voz dormida de Dulce Chacón (p. 56).


“...El meu últim refugi: els llibres. Plaers senzills, com trobar cebes silvestres al marge de la carretera, o... com un amor correspost.” Agost de Tracy Letts, traduït per Joan Sellent (p. 39).

Sobre la imatge: 
Harunobu, Suzuki (1725-1770) Two Women by a Lacquer Cabinet, One Reading a Book 
(«robada» a http://ves.cat/makk)

dijous, 18 de desembre de 2014

No s'hi invita particularment, però...

Francisco Bores
El dilluns 22 de desembre a les 7 del vespre el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística (carrer Portal de Santa Madrona, 6-8 de Barcelona) ens trobarem una estona amb en Joan Daniel Bezsonoff per parlar de la seva darrera novel·la Matar De Gaulle.

L'activitat l'organitza l'Associació Amics de la Bressola i aquest serà ja el tercer llibre d'autors de la Catalunya Nord que donem a conèixer a través del club de lectura que conduïm -una mica temeràriament- des de Llegeixes o què!?

El curs passat vam llegir Les cròniques del deu coix de Joan-Lluís Lluís i enguany hem començat el club amb els Contes empipats de Miquel Arnaudies.

Ep, l'activitat és COMPLETAMENT gratuïta.

No s'hi invita particularment, però... Aprofitaríem per desitjar-nos felices festes i tal i tal, no?

dimarts, 2 de desembre de 2014

Sessió oberta del club de lectura de la llibreria A peu, de pàgina

El dimarts vinent 9 de desembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la llibretera d'A peu, de pàgina i Llegeixes o què!? us convidem a la sessió del club de lectura.

No cal venir d'etiqueta.

L'única cosa que us recomanem és haver llegit o vist Agost (la representació teatral o la pel·lícula) de Tracy Letts.

L'adaptació catalana d'Agost fou representada al Teatre Nacional de Catalunya durant els anys 2010, 2011, 2012 i 2013. Protagonitzada per l'enyorada Anna Lizaran en el paper de Violet, es tracta de l'obra més vista en la història d'aquest teatre.

La pel·lícula Agost es va estrenar el setembre de 2013 i va ser dirigida per John Wells. La història és una adaptació al cinema de l'obra teatral feta pel mateix Tracy Letts i està protagonitzada per Meryl Streep i Julia Roberts.

Us avancem quatre pinzellades del text:

El títol en versió original (en anglès) és August. Osage County, 2007.

Amb aquesta obra, Tracy Letts va triomfar a Broadway i va obtenir el Premi Pulitzer i el Premi Tony a la millor obra.

La va dedicar al seu pare.

L'editor de Núvol, Bernat Puigtobella, signa el pròleg de la traducció catalana de l'obra.

Un bon eslògan de l'obra podria ser aquest: «Malgrat el drama inherent, Agost entusiasmarà a les persones que gaudeixin dels seus diàlegs, brillants, plens de comentaris cínics, sense eufemismes.» O no.

I fins i tot ens podríem posar profundes i dir: «Agost ens parla de la força que té la veritat per sortir a la llum, i el dolor que infligeix en les persones quan aquesta veritat ha estat llargament segrestada i finalment emergeix amb tota la violència de les revelacions.»

Però el que serà realment important de la sessió oberta del club de lectura de la llibreria A peu, de pàgina és que comptarem amb la presència de Joan Sellent, traductor en català d'aquesta obra. Com diria aquella: «Solvència contrastada!».

dilluns, 24 de novembre de 2014

Vés on els bons llibres et portin...

Setmana intensa.

Hauria de demanar al geni de la làmpada meravellosa el do de la ubiqüitat perquè voldria ser a molts llocs i, lamentant-ho molt, la vida no dóna per més!

Avui dilluns, a partir de les 7 del vespre, als Lluïsos de Gràcia compartim la nostra sessió del club de lectura amb Laura Huerga, editora de Raig Verd, ja que hem treballat Córrer de Jean Echenoz, traduït per Anna Casassas.

Demà dimarts torna el club de lectura que organitzen Els Amics de la Bressola. Aquest club és una proposta per descobrir i conèixer la Catalunya Nord a través dels seus escriptors i els seus textos. La presentació i les sessions es faran al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística. Les trobades seran a les 7 de la tarda i demà comptarem amb la presència de l’escriptor Miquel Arnaudies amb qui parlarem del seu llibre Contes empipats, editats per Editorial Trabucaire.

Dimecres, Walt Whitman, disfressat de Jaume C Pons Alorda, a L'HORIGINAL, a partir de dos quarts de nou.

També dimecres, al club de lectura de la Biblioteca de Tordera, trobada amb la Sílvia Soler, amb qui compartirem el que ens semblat el seu llibre L'estiu que comença. La sessió començarà a les 6 de la tarda.


El mateix dimecres, a partir de les 7 de la tarda, l'Arts Santa Mònica acollirà una nova sessió del cicle de xerrades 'El meu clàssic': Jordi Llavina presentarà Joan Vinyoli.

Dijous, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la llibreria Saltamartí de Badalona acollirà la presentació de la traducció poètica de Letiţia Ilea, Sobre pérdidas y ganancias. Hi participaran Teresa Pous, Diana Moţoc i Xavier Montoliu.

També dijous 27, a partir de dos quarts de nou, FESTA dels 25 anys de Cafè Central a L'HORIGINAL.

Divendres, a partir de les 7 del vespre, a l’Espai Betúlia de Badalona se celebrarà la taula rodona “La Bucovina com a metàfora: Norman Manea, Paul Celan i Aaron Appelfeld”. L'acte comptarà amb Arnau Pons, Eulàlia Sariola, Magda Bistriceanu, Corina Tulbure i Xavier Montoliu. Maria Bonsoms farà una lectura de textos.

Diumenge, a partir de dos quarts de vuit, a la llibreria Calders de Barcelona, lectures no catalanes d’Incerta glòria, amb Jana Matei (traductora al romanès), Nora Catelli (crítica literària) i Llibert Tarragó (editor).

Setmana acabada.

Com diria aquella: «Vés on els bons llibres et portin...».

dilluns, 10 de novembre de 2014

És el llibre el que m'acaba triant a mi...

«Com tries un llibre per al club de lectura?»

Aquesta és una bona pregunta, un enigma que moltes lectores i lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? es plantegen tot sovint, segurament perquè el llibre escollit els hi ha semblat, com a poc, «marciano». També és cert que les respostes són diverses, però crec que les podria resumir de la manera següent: És el llibre el que m'acaba triant a mi...


Si no em creieu, aquí sota us explico la història de com va anar que Signatura 400 de Sophie Divry arribés a les mans de les lectores i els lectors de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Ens hem de remuntar al novembre de 2012, quan consulto, com faig habitualment, el blog Librosfera que em porta, el 20 de desembre de 2012, a la presentació de l'edició catalana de Signatura 400. Recordo una presentació participativa, on moltes de les persones assistents teníem a la cadira un fragment “escollit” de Signatura 400, que després llegíem en veu alta i que els presentadors del llibre comentaven entretinguts. I allà va ser on també va assistir la Lluïsa Mallol que va explicar-nos que s'havia enamorat d'aquell text, que l'havia traduït i que el volia interpretar.

I passen gairebé dos anys i arribem a l'estiu de 2014, moment que llegeixo el llibre, primer en castellà (préstec de la biblioteca) i després en català (me'l vaig comprar a la presentació). Un cop llegit, decideixo que el treballarem aquest curs. Per pur atzar el col·loco el primer de la llista.

Del projecte de l'obra de teatre de la Lluïsa Mallol no n'havia sentit a parlar més, però el 17 de setembre rebo un correu que m'anuncia per al diumenge següent la representació de Signatura 400! Organitzo «els cangurs convenients» per poder-hi assistir i allí ens trobem a la Lluïsa Mallol defensant el «paperàs» d'aquesta bibliotecària tan especial i convertint aquest monòleg sense alè en un sospir d'amor... Veure la interpretació de la Mallol, perfectament secundada per l'expressivitat i el «mutisme dialogant» d'en Joan Gibert, em convenç de que és una oportunitat que no podem deixar escapar per al club de lectura. Ho plantejo a la directora de la biblioteca, que comença a moure tots els fils «possibles i impossibles» per aconseguir-ho, i portem l'obra a la biblioteca de Canet de Mar (marc incomparable!). La setmana següent, fem la sessió del club de lectura corresponent.

De l'apunt d'un blog llegit aviat farà dos anys a una experiència lectora genial amb l'afegitó d'una vetllada teatral inoblidable. Ho veieu? És el llibre el que m'acaba triant a mi...

Com diria aquella: «Per molts anys, no?».

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Un al·licient més a l'hora de conduir clubs de lectura

Cada club de lectura de Llegeixes o què!? és diferent. Ni millor ni pitjor, diferent...

El passat dilluns, al club de lectura dels Lluïsos de Gràcia, vam poder compartir amb les lectores i lectors què ens havien semblat els contes de Núria Curcoll aplegats a Dia de neteja.

Vam entretenir-nos a analitzar qui era el narrador/la narradora d'alguns dels contes. També vam confirmar que l'autora havia inclòs de manera molt encertada diferents registres del llenguatge als personatges, fet que ens els feia propers i versemblants. Així, tot xerrant sobre si un dels contes estava escrit en 1a persona (narrador intern), amb la variant del narrador polifònic, o si altres contes estaven escrits en 3a persona (narrador extern), intentàvem entrar a la cuina de l'escriptura. Va ser la nostra manera d'apropar-nos a la situació concreta que ens presenta Núria Curcoll a Dia de neteja: el desallotjament dels indignats del 15 M de la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Per fer-ho, l'autora ens ofereix uns textos breus, molt ben ben treballats narrativament parlant, amb alguns finals contundents i colpidors. Els personatges dels seus contes són diversos i ben diferents; ens mostren una visió polièdrica des de la qual vam poder parlar del 15 M, de com el vam viure i de què va significar per a nosaltres.

El proper dilluns, a partir de 2/4 de 8 del vespre als Lluïsos de Gràcia, completarem amb la presència de la Núria Curcoll, la sessió del club de lectura encetada fa quinze dies. Aquesta sessió és oberta a tothom. 

Jo no me la perdria... Bé, jo no me la perdré per moltes raons. Una d'elles, que em sembla molt important, és el fet d'haver descobert una escriptora amb una bona projecció de futur, un al·licient més a l'hora de conduir clubs de lectura.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Dimecres, dijous, divendres

Escric aquest apunt des del sofà estant... Agafo forces perquè aquests propers dies es presenten, com a poc, mogudets...

Dimecres (1): a les 19.30 h, a la Calders, homenatge a Ana María Matute, amb les intervencions de les escriptores Jenn Díaz i Marina Espasa, la seva editoria Silvia Sesé i Maria Paz Ortuño, experta en la seva obra i prologuista d'alguns dels seus llibres.
Dimecres (2): a les 20.30 h, la bona gent de laBreu presenten el llibre BIRNAM de Víctor Sunyol a l'Horiginal de Barcelona i aprofiten l'avinentesa per celebrar que han passat 10 anys des del seu primer llibre publicat!!! Diuen que es farà un brindis per la primera dècada i avisen que no serà l'última!

Dijous (1): celebració del volum 50 d'El Club dels Novel·listes (Cor mentider de Marc Cerdó). Inicien una campanya de llibreria en llibreria per oferir-nos escales de cinc títols que comparteixin un tret: "Cinc cataclismes", i comencen a Barcelona, a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, a les 19 h.
Dijous (2): El proper mes de desembre, Cafè Central acompliran 25 d'anys de dedicació a l'edició i dinamització de la poesia, catalana i internacional, i també decideixen celebrar-ho amb una ronda de 8 jornades de lectura -per diverses llibreries del país- de la poesia que han publicat a la col·lecció Jardins de Samarcanda. A les 19 h ens esperen a la Calders amb Nicole Brossard, Aurélie Nemours i Carles Camps Mundó, llegits per Mireia Vidal-Conte, Nú Miret i el mateix Carles Camps Mundó.

Divendres (1): a les 19.30 h, a L'Espolsada ens esperen per celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre).  I la Fe ha decidit organitzar una vetllada magnífica amb la Isabel Monsó, editora del Cercle de Viena, i la Dolors Udina, traductora, que ens exposen “el motiu” de la trobada de la manera següent: “El dia 30 de setembre va ser el Dia Internacional de la Traducció, una professió que consisteix a ser invisible per al lector que vol aproximar-se a un autor que no parla la seva llengua. És gràcies als traductors que hem pogut llegir obres d’autors japonesos, danesos, anglesos, francesos, txecs o hebreus, sense saber res d’aquestes llengües, o potser no prou per llegir el que han escrit. I és per això que volem parlar dels traductors i les traductores d’aquest país, i de les editorials que publiquen aquestes traduccions i que ho fan amb una cura especial, tant en la selecció com en tots els detalls. Perquè, si no fos per ells, no hauríem experimentat mai el plaer de llegir algunes de les obres que ens acompanyaran sempre al llarg de la nostra vida, i això no és poca cosa... Penseu quins són per a vosaltres aquests llibres i aquests autors... i ara penseu qui us els va traduir (i correu a mirar-ho si no en recordeu!). 

Doncs això, que divendres 10 d’octubre, a L’Espolsada, farem visibles els invisibles i parlarem dels traductors i dels editors que publiquen traduccions... i de totes les grans traduccions que ens queden per llegir i les que encara no han estat traduïdes mai! Us hi esperem!”

Divendres (2): a les 21.30 h, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, adaptació teatral de l'obra de Sophie Divry La signatura 400, amb Lluïsa Mallol i Joan Gibert dirigits per Joan Peris.







Dimecres, dijous, divendres... Algú en dóna més?

dijous, 2 d’octubre de 2014

Com mirar d'explicar un club de lectura “diferent”

A partir de demà ja podeu passar pels Lluïsos de Gràcia per recollir el vostre exemplar i la guia de lectura de Dia de neteja de Núria Curcoll.

Us recordem que la primera sessió del club de lectura serà el dilluns 13 d'octubre, de les 19 a les 20.30 h.

Per aquesta sessió és imprescindible que hàgiu llegit el llibre.

Us recomanem que assistiu a la sessió amb paper i bolígraf i, sobretot sobretot, amb moltes ganes de compartir tot el que us ha semblat el llibre que us hem proposat.

Aprofitem l'avinentesa per anunciar-vos que a la segona sessió del club dedicada a Dia de neteja, prevista per al dilluns 27 d'octubre, comptarem amb la presència de l'autora del llibre, l'escriptora Núria Curcoll.

Com ja sabeu les persones inscrites, aquest club de lectura és absolutament gratuït i consta de dues sessions: a la primera treballem el text i a la segona -aquesta vegada- en parlem amb l'autora.

Moooooolt cordialment,

Llegeixes o què!?

dimarts, 23 de setembre de 2014

Llegir, sempre llegir...

Podria fer la crònica de la presentació a Terrassa de la nova etapa de Paper de vidre: públic amatent, amfitrions emocionats, traductor vital, actriu més que simpàtica i escriptor entenimentat.

Podria escriure sobre la preparació dels clubs de lectura d'enguany: lectures, nervis, guies, calendaris, activitats complementàries, expectació, ganes de conèixer a les noves lectores i lectors...

Podria anunciar-vos alguna activitat d'aquelles imprescindibles on m'encantaria treure-hi el nas: aquest dijous a la Calders, el mateix dia a L'Espolsada, el proper 30 de setembre (Dia Internacional de la Traducció) a...

Podria parlar-vos de la inauguració de l'Espai Triadú a Ribes de Freser, on s'instal·larà definitivament -i amb moltes novetats respecte a les anteriors itineràncies- l'exposició “Llegir com viure”.

Podria...

Però m'estimo més deixar-vos aquí una mostra de fragments d'algunes de les meves darreres lectures:

“Son las once de la mañana, estoy un poco loca, Diego definitivamente no está, pienso que no vendrá nunca y giro en el cuarto como alguien que ha perdido la razón. No tengo en qué ocuparme, no me salen los grabados, hoy no quiero ser dulce, tranquila, decente, sumisa, comprensiva, resignada, las cualidades que siempre ponderan los amigos. Tampoco quiero ser maternal; Diego no es un niño grande, Diego solo es un hombre que no escribe porque no me quiere y me ha olvidado por completo”. Las últimas palabras están trazadas con violencia, casi rompen el papel y lloro ante la puerilidad de mi desahogo.

Querido Diego, te abraza Quiela d'Elena Poniatowska.

“Però és que, no sé si per professió o perquè sí i prou, però sé com s'enquisten aquestes imatges en una vida i les males passades que et gasten quan menys t'ho esperes. És feina mal pagada, mirar d'evitar els traumes, perquè aquí tothom passa per la pedra, estem així d'estrafets, que tot se'ns queda enclavat a l'ànima i després feina rai per traure'ns la punxa. Això a mi sempre m'ha captivat, he trobat sempre molt subtil l'art d'esbrinar els orígens de les causes, molt subtil i molt enganyós, perquè una punxa, encara que la llevis, deixa un clot, i el clot també cal curar-lo, omplir-lo d'alguna cosa, i segons quina cosa hi posis valia més deixar-hi la punxa. D'objectes estranys, el nostre cos n'és ple. I l'ànima, més encara.”

La nostra vida vertical de Yannick Garcia (del conte “Ara tancaria els ulls al peu d'aquells arbrets”).

“Saber orientarse en una biblioteca es dominar la cultura en su conjunto y, por tanto, el mundo.”

Signatura 400 de Sophie Divry.

LA VIDA

La vida, la meva
i la vostra, és com un
mirall trencat on
en cada tros s'hi reflecteix
tan sols un moment,
un instant a penes.

I es fa difícil de
confegir-hi el tot,
l'ésser únic,
que és cada persona.

Més enllà del parlar concís de Montserrat Abelló.

- Buenos días, hombre sin nombre (pausa). Hace un día estupendo para empezar nuestro viaje. Nos iremos en cuanto meta todo en la maleta (pausa). Brújula preparada...
- Pero... ¡Así no nos iremos nunca!
- Los grandes actos llevan su debido tiempo (pausa). Botiquín preparado y en la maleta guardado.
- ¿Llevas treinta años haciendo esto?
- Cómo pasa el tiempo, ¿verdad? Pero es que no quiero fracasar (pausa). Cantimplora preparada y en la maleta guardada.

Las calles de arena de Paco Roca.

Com deia aquella: “Llegir, sempre llegir...”.

dilluns, 8 de setembre de 2014

Aquest dissabte

Jorge Oteiza. Homenatge a Velázquez
Aquest dissabte, quan em disposava a creuar el carrer on viuen els meus pares per dur-los el lluç i el mig quilo de musclos que acabava de comprar per a ells, el semàfor es va posar en vermell. Llavors vaig decidir acostar-me a la llibreria-papereria de davant de casa seva per comprar el diari. Em vaig decidir per l'"Ara", encapçalat pel Victus i la ridícula actuació de l'ambaixada espanyola a Utrecht, que va anar a parar a la bossa de viatge, ja que després de deixar la compra, amb la meva família i uns amics vam fer ruta cap a Llafranc. Un cop allà, vaig passejar el diari en qüestió per la platja i, prèviament, pel restaurant on vam dinar, sense obrir-lo. Finalment, a la nit, ja a casa, vaig començar a llegir-lo. Com és habitual, a partir de la darrera pàgina i cap a endavant. I així va ser que vaig arribar a una pàgina que deia: “...Llort no deixa mai de demostrar un control considerable dels engranatges narratius. Sap en quin moment ha de donar espai a la peripècia d'un personatge o d'un altre. Sap equilibrar el tremendisme de certes situacions a còpia d'un humor hiperbòlic i negre. I sap com fer encaixar les escenes més còmiques amb les més tremebundes i les més excèntriques gràcies a un to realista, distanciat però còmplice...” (tot això segons Pere Antoni Pons).

I me'n vaig anar a dormir ben contenta, amb el pensament d'escriure un correu a l'amic Llort per quedar i fer una cervesa i celebrar que un nou llibre seu (Herències col·laterals, RBA-La Magrana) m'està esperant a la llibreria més pròxima o a la Setmana del Llibre en català.

dissabte, 23 d’agost de 2014

Com es fa un llibre (recordant Jaume Vallcorba)

Avui ha mort Jaume Vallcorba. De la importància de la seva trajectòria en el món editorial n'han parlat moltes persones entenimentades (com en Jordi Llavina, la Montse Serra, l'Andreu Gomila o en Bernat Puigtobella) que coneixen i segur que han crescut, com a persones i com a lectors (com tants de nosaltres), amb el catàleg que Vallcorba va anar confegint des del 1979 fins ara. També us pot interessar els 14 paràgrafs triats per Eva Piquer que són una mostra ben autèntica de la personalitat d'aquest editor excepcional.

Tot el que sé del món de l'edició ho vaig aprendre amb en Jaume Vallcorba. Algú potser dirà que no és gaire, però en un any (setembre 1990-setembre 1991) sota les seves ordres -i al costat d'en Jordi Cornudella, l'Ester Roca, la Sònia i en Pep Abelló- vaig saber tot el que em calia sobre com es fa un llibre, unes lliçons pràctiques, viscudes i patides amb “sang, suor i (sobretot) llàgrimes”, que encara avui em són útils i que, sense cap mena de dubte, m'han format com a professional i com a persona.

La meva memòria és pèssima, però puc explicar-vos que, a més d'aprendre a fer llibres, durant aquell any vaig tenir el privilegi de tractar -escadusserament però suficient per a impressionar a una joveneta amb ganes d'aprendre- a en Quim Monzó (una tarda a la granja que hi havia al mateix carrer F. Valls i Taberner), a en Joan Ferraté (els ulls més blaus i captivadors que he vist mai), a l'Albert i en Jordi Romero (germans i dissenyadors gràfics) i a en Jordi Puntí (ell sí que té memòria!).


Per a mi va ser molt important retrobar-me amb en Jaume Vallcorba l'any passat, durant l'acte de lliurament del Premi Llibreter, on precisament em va tocar llegir un fragment d'un dels seus dos llibres premiats en aquella ocasió. Realment havia estat un pur atzar -com tantes coses en aquesta vida-, però parlar amb ell d'aquells llibres i de la satisfacció que tenia en rebre aquell reconeixement va ser un moment molt emotiu, que miraré de recordar sempre.

Descansa en pau, Jaume Vallcorba.

dilluns, 11 d’agost de 2014

12 raons per llegir...

Stoner de John Williams
Traduït al català d'Albert Torrescasana
Edicions 62, maig de 2012

Una prèvia: Stoner va ser una de les meves lectures de l'estiu. Aprofitava qualsevol estona lliure per llegir-lo i sempre mirava de tenir un llapis a la vora per poder anar prenent notes. El llegia sabent que tot el que em suscitava la seva seva lectura ho compartiria en un club de lectura. Quan va arribar el dia, em vaig trobar en una llibreria amb gairebé trenta persones que havien fet “una altra lectura” d'Stoner. I això encara va fer que la trobada fos més enriquidora.

I les raons...

Perquè és un llibre que va de menys a més.

Perquè els sentiments que et desperta el protagonista poden arribar a ser totalment contraposats.

Perquè parla de les misèries del món universitari nordamericà i et desperta l'interès perquè algú t'expliqui els de “casa nostra”.

Perquè en tot el llibre hi traspua la incoungruència humana.

Per la importància dels espais en la narració; les seves descripcions són molt rellevants en el desenvolupament de la novel·la.

Perquè la traducció d'Albert Torrescasana no grinyola gens i, a més, aprens el significat de paraules com: sinecura, cruix, sanguinyols, trivi, elucidacions.

Perquè hi ha imatges molt potents que t'enxampen i t'agradaria rellegir repetidament, sense manies...

“Una vegada, després de la classe del vespre, va tornar al seu despatx, es va asseure davant de l'escriptori i va intentar llegir. Era hivern i, com que havia nevat durant el dia, el paisatge estava cobert d'una blancor suau. Com que al despatx hi feia molta calor, va obrir la finestra situada més a prop de l'escriptori perquè l'aire fred entrés a la cambra. Va respirar fondo i va deixar deambular els ulls per la terra blanca del campus. Mogut per un rampell, va apagar el llum de l'escriptori i es va asseure en la calorosa foscor del despatx; mentre l'aire fred li omplia els pulmons, es va inclinar cap a la finestra oberta. Va sentir el silenci de la nit hivernal, i va tenir la sensació que, sense saber com, percebia els sons absorbits pel delicat i intricat ésser cel·lular de la neu. Sobre la blancor no es movia res; era una escena morta que semblava que l'estirés per xuclar-li la consciència, alhora que s'enduia el so de l'aire i l'enterrava sota aquella tovor freda i blanca. Se sentia arrossegat cap a la blancor, que s'estenia fins on li arribava la vista, i que era una part de la foscor des de la qual brillava, del cel clar i ras sense altura ni fondària. Durant un instant, va tenir la sensació que abandonava el cos que seia immòbil davant la finestra; i mentre sentia que se n'esmunyia, tot -la blancor plana, els arbres, les columnes altes, la nit, les estrelles llunyanes- li va semblar increïblement minúscul i remot, gairebé com si quedés reduït al no-res. Llavors, darrere seu, es va sentir el so metàl·lic d'un radiador. Es va moure i l'escena es va recompondre. Amb un alleujament curiosament malgustós, va encendre el llum de l'escriptori. Va agafar un llibre i uns quants papers, va sortir del despatx, va enfilar pels passadissos foscos i va travessar les amples portes dobles de darrere la Jesse Hall. Va tornar a casa caminant a poc a poc, conscient de cada passa que feia cruixir la neu dura amb una potència esmorteïda.” (p. 215-216)

Perquè parla de l'amistat i l'amor.

Perquè és una novel·la d'el·lipsis, on és important allò que s'explica i allò que no s'explica.

Perquè parla de literatura; també d'ensenyar literatura...

Perquè en William Stoner és un home dividit, i això el fa molt interessant. Mentre algunes el considerem un ésser immòbil davant la vida, d'altres creuen que ell decideix el que fa en qualsevol moment.

Perquè l'últim capítol és de traca i mocador.

divendres, 8 d’agost de 2014

14 raons per llegir...

Un altre got d'absenta de Tina Vallès
LaBreu Edicions, abril de 2012


Perquè la il·lustració de la coberta, d'Oriol Malet, és senzillament extraordinària (i premiada!).

Perquè la Tina escriu en una llengua genuïna que coneix bé i això es nota quan la llegeixes. La seva feina de traductora i correctora li permet treballar amb aquest material sensible, que és la nostra llengua.

Perquè la Tina és una gran lectora.

Perquè la Tina té una gran capacitat d'observació i una traça envejable per convertir allò que veu en una imatge impactant.

Perquè he hagut de sortir al carrer, gairebé corrent, tapant-me el nas, fugint del senyor Búnquer: “...el millor és donar-li la raó amb cops de cap afirmatius fins que el to de la veu se li vagi difuminant per donar pas a un silenci incòmode que el farà girar cua i tancar-se amb pany i clau dins d'un pis fosc on les persianes fa molt de temps que no badallen i l'olor de resclosit és tan densa que té mans i et galteja de valent encara que el senyor Búnquer no et deixi passar mai del rebedor.”

Perquè he tancat els ulls per escoltar la senyora Apòstrof, tot desitjant que la seva esquena, miraculosament, aparegués “recta i saludable”: “La veu, per contra, no li canvia mai, és espessa com la mel, aspra com la fusta sense polir i aguda en la mesura justa, té una cadència de vals i gaudeix d'un equilibri vocal sorprenent dins del seu desequilibri corporal, contrast perfecte que fa badar boca a tothom qui l'escolta. Per transcriure les seves paraules caldrien papers pautats amb una clau de sol finament esbossada en llapis encetant la melodia del seu discurs.”

Perquè encara tinc el somriure a la cara en sorprendre la Tina al balcó, movent la mà i somrient a en Mà Saludant.

Pels moments en què la Tina parla del món editorial, que coneix bé, amb aquella mirada seva, tan fresca però tan i tan puyent, que ja destil·lava a L'aeroplà del Raval i que, amb l'absenta sobre la taula, li fa dir: “...Tu m'has demanat semiòticament que comencés pel mig, com les novel·les pretesament experimentals que enceten la trama pel nus, t'engalten la presentació amb col·leccions insofribles de flashbacks i es deixen el desenllaç a mig fer perquè-el-lector-també-és-autor.”

Perquè tant la Tina com les seves lectores i lectors sempre durem en Maic al cor i també els seus Adultets.

Perquè he descobert la faceta humida de la Tina llegint "Rebaixes" (ja mai més no aniré de rebaixes de la mateixa manera!) i "Tros de ros gros rus". Ai, i també m'agrada...

Perquè.. Qui no coneix -de més a prop o més lluny- a algú com el cambrer Zero?: “És aquell de qui ningú no en recorda el nom quan se'l troba a la foto de la classe de setè de bàsica del curs 88-89. Aquell a qui t'oblides de fer-li dos petons quan t'acomiades de tota la colla. Aquell a qui no saps què regalar-li pel seu aniversari perquè tot i que fa més d'una dècada que el coneixes, en realitat no saps qui és ni què li agrada. Aquell que calla, que s'aparta si fa nosa, que no es queixa si es queda sense seient quan aneu tots en metro.”

Perquè l'Allau, blogaire sensat i amb molt bon criteri, quan vaig dir-li que havia començat a llegir Un altre got d'absenta, em va dir: “SU, seràs feliç”.

Perquè... algun dia, a mi també m'agradaria penjar del seu suro!

Perquè tot canvia després d'Un altre got d'absenta. No la vida -tampoc no cal exagerar- però sí alguna cosa de la nostra mirada.

divendres, 1 d’agost de 2014

20 raons per llegir...

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? de Jeanette Winterson
Traducció al castellà d'Álvaro Abella Villar
Lumen, abril de 2012 (segona edició)

Perquè un llibre sempre porta a un altre llibre i, en aquest cas, quan estàs llegint ¿Por qué ser feliz cuando se puede ser normal? vols córrer a trobar Fruta prohibida i Planeta Azul, de la mateixa autora, o rellegir l'Autobiografia d'Alice B. Toklas, de Gertrude Stein i Orlando, de Virginia Woolf.

Perquè quan l'autora escriu una frase tan simple i tan contundent com “Lo único bueno de que te encierren en una carbonera es que estimula la reflexión temprana”, les seves reflexions sobre la vida, que segueixen després, són exraordinàriament senzilles i autèntiques.

Perquè en aquests moments d'angoixes vitals (i crisi econòmica i falta de valors -diuen- i polítiques nefastes i...) fa falta llegir frases com aquesta: “Siempre pensamos que lo que nos hace falta para transformarlo todo -el milagro- está en otra parte, pero con frecuencia está justo a nuestro lado. A veces somos nosotros mismos.”

Per tenir consciència de les vegades que haurem dit, també, aquesta frase: “¿Por qué la pérdida es la medida del amor?”

Perquè és un llibre que parla de l'adopció, una adopció singular i podríem dir “de pel·lícula”, però real i viscuda i, per aquest motiu, molt interessant.

Per poder incloure aquests paràgrafs a la meva llista d'Il·lustres:

“Un libro es una alfombra mágica que te transporta volando a cualquier sitio. Un libro es una puerta. La abres. La cruzas. ¿Volverás?”

“Los libros, para mí, son un hogar. Los libros no hacen un hogar, son un hogar, en el sentido de que hacemos como con una puerta, abrimos un libro y entramos. En su interior hay un espacio diferente y un tiempo diferente.”

Perquè tot i que ningú m'havia de convèncer que llegir poesia és un luxe i un plaer, llegint a la Winterson he tingut definitivament clar què és la poesia: “No es un lugar para esconderse. Es un lugar donde encontrar.”

Perquè la literatura transforma la vida i la vida transforma la literatura.

Perquè és un llibre on tothom que està tocat per la lectura queda enlluernat amb la relació entre la protagonista i la literatura.

Perquè és difícil ser normal.

Perquè a la pàgina 123 hi ha una de les escenes més tendres que he llegit sobre l'amor entre dues dones.

Per anar ampliant coneixements i material per a preparar les sessions destinades a la poesia dels meus clubs de lectura.

Perquè... qui no voldria haver tingut una senyora Ratlow a la seva vida?: “...adoraba la literatura. Cada vez que decía 'Shakespeare' inclinaba la cabeza... Tomaba Valium en clase. Nos tiraba libros a la cabeza y amenazaba con matarnos. En aquella època todo eso todavía estaba permitido.”

Perquè Jeanette Winterson no només sent passió pels llibres com a literatura sinó també com a objectes: “Ayudaba a la bibliotecaria a ordenar los libros, algo que me gustaba mucho porque me encantaba el peso de los libros y el modo en que encajaban en las estanterías.”

Perquè, com a la Gertrude Stein, a mi tampoc no m'agrada mirar els mapes.

Per si algú vol conèixer algunes coses de la política de la Tatcher des d'una perspectiva ben curiosa.

Per mirar d'entendre com una escriptora escriu per “llegir-se” com a ficció i alhora com a realitat, i com s'acaba decantant per la primera opció.

Perquè és un llibre on convius i experimentes la complexitat de la vida, les seves “clàssiques” dicotomies, per concloure, com la Winterson: “Tan sencillo de escribir. Tan difícil de hacer/ser.”

Perquè és un llibre on, en definitiva, es parla de l'amor, de la necessitat que tenim d'estimar, d'estimar-nos, de la dificultat d'estimar i de ser estimats, de la intensitat de l'amor...: “Amor. La palabra difícil. Donde todo empieza, a donde siempre volvemos. Amor. Falta de amor. La posibilidad del amor.”

Perquè aviat començaré a llegir La pasión de Jeanette Winterson. Per què? Les meves raons les trobareu properament en aquestes mateixes pantalles. O no.

dijous, 31 de juliol de 2014

D'aquí ben poc farà dos anys

D'aquí ben poc farà dos anys que vaig començar a col·laborar en una publicació digital que -per motius que se m'escapen- ha acabat desapareixent. En aquell moment vaig decidir que “només” publicaria els textos en aquesta publicació i no a Llegeixes o que!? 

Durant aquest temps tampoc no és que hagi escrit gaire, tenint en compte que he llegit un munt de llibres (per feina i per plaer).

Però he pensat que potser estaria bé recuperar aquests textos i que, en definitiva, té més sentit anar-los publicant en aquestes mateixes pantalles, els antics i els que vindran, ja que algunes de les bones persones que van organitzar el primer projecte de la publicació digital, hi insisteixen i compten amb mi.


Bones vacances i bones lectures!

dimecres, 2 de juliol de 2014

La vida passa...

I la vida passa entre feina, valoracions de les lectores i lectors dels clubs, organització del calendari per al curs vinent, llista de llibres per llegir (per feina), reunions... Entre noves descobertes de llibreries i d'editorials, i trobades amb antigues alumnes dels tallers d'escriptura... Entre casals d'estiu i amb l'ajuda de les àvies...

I la vida passa entre lectura i lectura (per plaer), que assaboreixo de mica en mica, perquè mentre la vida passa he de celebrar la concessió d'un premi a la Fe, la meva llibretera de capçalera, i l'aparició d'un nou conte (a la secció “El trobat”) de paperdevidre.

La vida passa i no em voldria perdre res de la vida. 

divendres, 13 de juny de 2014

Tres as: ajornament, alternativa i 'Ampenta'

Jaume Plensa, Macbeth and The Porter
Aquest final de curs està resultant d'allò més engrescador, no només perquè estic gaudint a cada una de les sessions dels clubs de lectura que he fet fins ara, sinó perquè estic acumulant ja una pila de llibres per llegir per plaer, de les què ja avanço que -en algun cas- tinc el compromís de parlar-ne.

He de lamentar, però, l'ajornament de l'activitat prevista per al proper 17 de juny. Possiblement reprendrem les activitats d'aquest club el mes de setembre.

Però tot seguit us ofereixo una alternativa molt interessant per aquest mateix dimarts 17 de juny, que és la presentació del llibre Més enllà del parlar concís, de Montserrat Abelló. Hi intervindran la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, l'Oriol Izquierdo, escriptor i autor del pròleg del llibre, i en Vicent Berenguer, editor de la col·lecció de poesia Denes Edicions. Mirna Vilasís i Xavi Múrcia interpretaran algunes cançons d'aquest llibre. Tot això es farà a la llibreria La Central (carrer Mallorca, 272, de Barcelona), a partir de 2/4 de 8 del vespre.

I bé, com us deia més amunt, les darreres sessions dels clubs de lectura han anat força bé. L'únic problema ha estat que, com jo no vaig poder fer les sessions corresponents al mes d'abril, hi ha hagut lectores i lectors que no han pogut participar-hi perquè ja tenien compromisos adquirits. Per sort, però, tinc el privilegi de compartir les lectures del club amb persones com en Jordi, que uns dies abans de la nostra trobada, va passar per la biblioteca i va tenir el detall de deixar-me aquesta nota:

Estimada Susagna,

Per casualitats de la vida, aquest dimecres hauré de fer “campana”. Em sap greu no ser-hi doncs m'agradaria conèixer a qui li ha agradat la poesia de la Maria Mercè
(es refereix a la Marçal) i per què.

Si és l'últim dia, t'agrairé que facis conèixer als companys tot el meu agraïment per les seves opinions i bona companyia, termes que et faig extensius a tu, afegint-hi l'agraïment pel teu gran mestratge.

Cordialment,

Jordi


Com deia aquella: “Amb aquesta 'Ampenta' tinc benzina per a estona...”.

dilluns, 26 de maig de 2014

Final de curs

Aquest mes de juny farem les darreres trobades dels clubs de lectura del curs 2013/14. Aquí sota teniu els llibres que, un cop llegits, treballarem i comentarem:

Desglaç de Maria Mercè Marçal, dimecres 4 de juny, a la Biblioteca José Barbero de Barcelona.

Paracuellos2 de Carlos Giménez, dijous 5 de juny, a la Biblioteca Francesc Boix de Barcelona.

Deu peces de Lluïsa Cunillé, dijous 12 de juny, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Contes Empipats de Miquel Arnaudies, dimarts 17 de juny, a l’Espai Vilaweb de Barcelona (Club de lectura d’escriptors de Catalunya Nord).

Contes russos de Francesc Serés, dimecres 18 de juny, a la Biblioteca de Tordera.

L’illa de l’última veritat de Flavia Company, divendres 20 de juny, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Com podeu veure, aquest final de curs exemplifica a la perfecció la línia dels clubs de lectura de Llegeixes o què!?: lectura de llibres de gèneres diversos (poesia, còmic, teatre, contes –per partida doble!– i novel·la) i un equilibri perfecte d’escriptores i escriptors (fruit de l’atzar però ben significatiu, mal m’està el dir-ho!).

dimarts, 6 de maig de 2014

Pel maig cada dia...

Detall de l'aparador de la Llibreria
Millà de Barcelona

...una activitat!

Dimarts 6 de maig, a les 19 h: Acte final del concurs de relats col·lectius La TRAMa. A l'Espai Brossa, carrer Flassaders, 40 de Barcelona.

Dimecres 7 de maig, a les 18.30 h: Club de Lectura de la Biblioteca José Barbero de Barcelona. Compartim l'experiència lectora del llibre de Xavier Benguerel, Els vençuts.

Dijous 8 de maig, a les 18.30 h: Club de Lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Comentarem La imperfecció de les bombolles de Llort. Amb la presència de l'autor.

Divendres 9 de maig, a les 16 h: reunió de l'equip de l'exposició "Llegir com viure. Joan Triadú (1921-2010)" per preparar la mostra permanent que es podrà veure a Ribes de Freser el darrer trimestre del 2014.

Dissabte 10 de maig, a les 11.30 h: ruta comentada per llibreries emblemàtiques de Barcelona, a càrrec de Jorge Carrión, autor del celebrat Librerías (finalista del Premi Anagrama d’Assaig). L’itinerari partirà de Laie CCCB, carrer Montalagre, 5 de Barcelona.

Dilluns 12 de maig, a les 19 h: darrera sessió del XVI Curs d'edició Com neix un llibre, a càrrec Laura Borràs, que ens parlarà de “La literatura al segle XXI. Canvis i noves propostes de formes narratives”. Al Corte Inglés de Portal de l'Àngel, a Barcelona.

Dimarts 13 de maig; a les 18.30 h: Club de Lectura d'autors de Catalunya Nord (Amics de la Bressola), a l'Espai Vilaweb, carrer Ferlandina, 43 de Barcelona. Compartirem l'experiència lectora del darrer llibres de Joan-Lluís Lluís, Les cròniques del déu coix.

Dimecres 14 de maig, a les 18.30 h: Club de Lectura de la Biblioteca de Tordera. Comentarem La nit de les papallones de Jordi Coca. Amb la presència de l'autor.

Dijous 15 de maig, a les 18.30 h: Club de Lectura de la Biblioteca Francesc Boix de Barcelona. Compartirem les nostres vivències a partir de la lectura de L'home d'origami de Joan Carreras.

Divendres 16 de maig, a les 18 h: Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar. Comentarem Fraccions d'Emília Illamolla. Amb la presència de l'autora.

I fins aquí la meva agenda de la primera quinzena del mes de maig!

Com deia aquella: “No se vayan todavía... ¡aún hay más!”. Però ja serà un altre dia...
Si hem sobreviscut per explicar-ho!!!

dimecres, 9 d’abril de 2014

Regal d'aniversari

Cristian Segura en plena lectura entusiasta
A Llegeixes o què!? ens encanten les llibreries: la del barri, ara amb gent jove, nova, amb empenta, la que s'ha acabat convertint en llibreria/llibretera “de capçalera”, la que s'obrirà de manera imminent, i la que és de visita “obligada”, per l'oferta d'activitats i per l'encant de la llibretera (per què no dir-ho?).

El cas és que precisament aquest apunt vol ser un regal d'aniversari (amb uns dies de retard) per aquesta llibreria, un text que és un resum d'una de les activitats que ens proposa aquesta temporada: Tupper Book (Un dijous al mes a les 19.30 h, UN LECTOR ens recomanarà els 5 millors llibres de la seva vida, ens haurà de convèncer, engrescar-nos, seduir-nos i fer-nos entrar unes ganes boges de llegir-los!).

El passat 20 de febrer de 2014 es van inaugurar aquestes sessions. El primer Tupper Bookero va ser el sarrianenc (i fins i tot bona persona) Cristian Segura. La seva intervenció es va fonamentar en la teoria de l'iceberg, nom que dóna títol al seu blog i que ell treu de Hemingway, quan deia allò de “la ficció no ha de reflectir la realitat, només ha de mostrar al lector 'la punta de l'iceberg'”.

Els autors i les autores: George Orwell, Alison Brechdel, Tom Wolfe, Leila Guerriero i Albert Forns. Totes i tots Premis Iceberg. De totes les obres ens en llegeix un fragment.

Comencem el resum:

George Orwell i la seva obra Dies de Birmània. Cristian Segura ens parla de l'Orwell compromès i autocrític; quan va a viure a Birmània, l'any 1924, veu i viu el racisme, el món colonial, i destrossa el colonialisme britànic però també veu i crítica el dels indígenes. Per altra banda, també hi ha una història d'amor amb una jove benestant britànic i la “descol·locació” de l'autor, que es troba enmig de dos mons, perdut.

Alison Bechdel i la seva obra Fun Home. En paraules de Cristian Segura, la millor autobiografia il·lustrada que mai ha llegit. D'una cruesa bestial, sense dramatisme ni situacions ensucrades: ella lesbiana, el pare bisexual (que es va descobrint al llarg del còmic) i una mare freda com el gel, que viuen en una funerària.

Tom Wolfe i la seva obra Lo que hay que tener (elegidos para la gloria), el primer llibre del “nou periodisme” segons Cristian Segura, que mostra rigor i molts anys de treball. El llibre crea l'atmosfera de la guerra freda i és bàsic per saber com es creen els mites (de canalles a herois!). Exemple del periodisme literari, però també del periodisme murri. Per Segura, cada paràgraf és una peça de rellotgeria...

La proposta següent d'en Cristian Segura ens porta a “l'altre” periodisme, exemplificat per Leila Guerriero, que escriu uns textos periodístics amb una narrativa molt màgica. Aquest tipus de periodisme –que ha arrelat molt a Llatinoamèrica en publicacions com “Etiqueta negra” (Perú), “Gatopardo” (Argentina), “Malpensante” (Colòmbia)–, proposa una escriptura que ens apropa als conflictes i als personatges d'una manera més emocional. En Cristian diu, de Leila Guerreiro: “És un prodigi, com escriu...”.

I per últim, l'Iceberg en català és per a Albert Forns i la seva obra Albert Serra (la novel·la no el cineasta). A Cristian Segura li agrada perquè és molt original i perquè juga amb l'ambivalència de la realitat i la ficció.

I això és tot!

Aprofito l'avinentesa per dedicar aquest apunt a la meva mare, que ahir va fer 69 anys. Gràcies per tot, mareta!

dijous, 3 d’abril de 2014

Cal que ho digui ben fort!

I va passar que un dia anava pel carrer i vaig trepitjar una llamborda que estava torta i em vaig torçar el turmell i vaig anar a parar a terra. I així va ser com em vaig trobar amb un esquinç de grau 3 i una baixa laboral que em té a casa amb un peu enlaire.

Des de llavors visc enganxada al portàtil, pendent dels correus i de tots aquests invents de les xarxes socials.

I, a hores convingudes, em desconnecto del món i em poso a llegir... Abans de l'estona destinada a aquest petit-gran plaer, aprofito l'avinentesa per deixar-vos aquí sota uns fragments escollits d'algunes de les meves darreres lectures (no us perdeu la darrera, que em va com anell al dit):

“-Els pensaments són reals -va dir-. Les paraules són reals. Tot el que és humà és real, i a vegades sabem coses abans que passin, encara que no en siguem conscients. Vivim en el present, però el futur és dins nostre en tot moment. Potser escriure és només això, Sid. No pas deixar constància de fets del passat, sinó provocar que les coses passin en el futur.”

La nit de l'oracle de Paul Auster, en traducció d'Albert Nolla.

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l'altra.

Desglaç de Maria-Mercè Marçal.

“Però ho recordo tot. En el temps del mas, vaig entendre que per als mortals la memòria és un lloc incert, una matèria canviant, a penes més sòlida que un viatge de núvols; vaig aprendre que a vegades aconsegueixen oblidar desgràcies, i que així poden viure com si fossin innocents. Els déus, en canvi, no oblidem mai res. No oblido mai res. A vegades ho faig veure, a vegades ho escric aquí mateix, però és fals. Quan dic que oblido és perquè, en realitat, prefereixo no haver de dir que he pres una decisió equivocada. Però ho recordo tot, i en particular el temps que semblava infinit de la nostra esplendor.”

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís, amb il·lustracions de Perico Pastor.

Ja sé que em repeteixo, però avui cal que ho digui ben fort!: "Salut i bones lectures, sempre!".

dijous, 20 de febrer de 2014

Recomana'm, si us plau! (contes)

Maria Blanchard
Qui m'havia de dir que passaria per Llegeixes o què! abans de dos mesos!

I qui m'havia de dir que, a més, ho faria amb una llista de recomanacions lectores?

El cas és que una de les meves alumnes del Taller d'Escriptura del Casal de Font d'en Fargues m'ha demanat que li recomani algunes lectures.

He de reconèixer que ho ha fet amb tota la picardia del món: “Se que em vas dir que no t'agrada massa això de recomanar, però els que he llegit fins al moment, bé sigui perquè els has anomenat a classe o perquè directament me'ls has aconsellat, m'han agradat força.” Donant-me aquest confiança (donant-me peixet!), no he pogut dir-li que no, malgrat la feinada que arrossego aquests dies...

Així que li he enviat una llista, curta però intensa, de recomanacions de contistes que, per a mi, són de treure's el barret.

Aquí la teniu: 

Alice Munro, Massa felicitat i Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
Joan Todó, A butxacades.
Berta Marsé, En jaque.
Tina Vallès, Un altre got d'absenta (la meva alumna ja ha llegit El parèntesi més llarg).
Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.
Sergei Dovlatov, La maleta.
James Salter, L'última nit (novetat en català, d'una nova editorial, L'Altra).
Roald Dahl, Històries imprevistes.
Jane Bowles, Petits plaers.
Eduard Márquez, Zugzwang.
Charles Bukowski, La màquina de cardar.

Crec que no està malament per començar, no?

Si us voleu afegir a la festa recomanadora, la meva alumna estarà encantada d'eixamplar encara més la seva experiència lectora.

Ep! Però recordeu que aquesta llista és “només” de contes... Més endavant ja li he dit que faré una llista de novel·les, de teatre i poesia.

divendres, 7 de febrer de 2014

(un parèntesi)

No, no és que torni a fer un homenatge a l'admirada i estimada Tina Vallès (que segur que s'ho mereix!), és que avui fa tot just dues setmanes que m'he reincorporat -per 2 mesos!- al Departament de Cultura.

Aquest fet (una sorpresa absoluta!) ha implicat uns canvis respecte als meus projectes per aquest curs, ja que he hagut de buscar un substitut (de luxe!) per als meus tallers d'escriptura dels matins.

És evident que tot plegat és una bona notícia, com també ho és que segueixo endavant (i amb autèntiques joies!) amb els meus clubs de lectura.

I confio que aviat us podré confirmar nous projectes lligats amb els llibres i la lectura!

Però no sé quan us ho podré dir, perquè vaig de crani, em falten hores (que esgarrapo a la son i, sabent-me greu, a la família), i m'amoïna no tenir una estona per escriure un apunt a Llegeixes o què!?

Les idees i les notes es van acumulant a la meva llibreta (això sí!), però el cas és que no em vull estressar.

O sigui que m'agafo un parèntesi (no sé si gaire llarg).

Com diu aquella: “Que la vida no et faci perdre el llegir”.

O no anava així?

[L'apunt d'avui està dedicat a les meves alumnes dels Tallers d'Escriptura del Matas i Ramis, entranyables, treballadores i inquietes, que m'han ajudat molt i de qui he après (tot i que jo era la mestra) moltíssimes coses. Gràcies!]

divendres, 24 de gener de 2014

Val més tard que mai!

Divendres passat vaig fer una nova sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Com ja vaig deixar escrit aquí, he decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit.

Avui me n'he adonat que no havia fet cap apunt de l'anterior sessió, la del desembre passat, sobre l'explicació que vaig donar-los per haver triat Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan, o sigui que aquí la teniu (val més tard que mai!, oi?):

Un llibre que em va cridar l'atenció per la seva portada. Quina fotografia més bonica i, alhora, més intrigant... Sense conèixer-ne res, em vaig fer una imatge del personatge: la “típica” dona guapa de mirada absent que té una vida interior (inexistent?).

El cas és que la meva llibretera de capçalera, la Fe de l'Espolsada, l'estiu passat, va i diu que se l'ha comprat en francès... I això ja em fa posar a l'aguait!

Arriba el setembre i la meva amiga Muntsa, que condueix amb professionalitat i delicadesa el club de lectura de la Biblioteca Jaume Fuster, em diu que em pot deixar el llibre, ja que és una de les novetats que han entrat a la biblioteca. Llegeixo absorbida. Penso en algunes coses que jo també he viscut, com les gravacions “de memòries” i una amiga -que va ser molt especial en el seu moment- amb trastorn bipolar. També, i com a filla única que sóc, revisc aquella fascinació que sempre he sentit per les famílies nombroses...

En faig una lectura que em deixa esgotada, sense alè (com ara) i, malgrat que m'ha agradat molt, entenc que és una lectura que no puc recomanar a gaire persones. Toca molt endins. Fa pupa.

Però considero que és un llibre intens, ben escrit, amb una peculiaritat respecte a la manera d'escriure'l que el fa molt interessant i, per tant, no vaig dubtar en incloure'l en la llista de llibres d'aquest club de lectura.

I afegeixo, abans de donar pas a que les lectores i els lectors comencin a dir la seva:

I és que, en aquesta novel·la, el seu procés d'escriptura és tan important com la mateixa història que se'ns narra. I una de les sensacions que tenim, a mida que la llegim, és que hi ha en tots els personatges una consciència molt literària, una voluntat de deixar fixades a través de l'escriptura les seves vivències, la seva realitat. És una sort? Coneixem les vicissituds dels personatges i, en paral·lel, acompanyem l'autora-narradora-protagonista en el seu camí per explicar-se la seva mare i, també, per saber si l'escriptura l'allibera, l'ajuda o, simplement, l'acompanya.

I així va ser com, una vegada més, vaig poder gaudir d'una sessió esplèndida amb altres lectores i lectors d'aquest llibre, Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan.

divendres, 17 de gener de 2014

Ahir ho vaig tornar a fer... (carta oberta a la Tina Vallès)

… o una nova aventura de la padrina d'honor de Maic!

Ahir vaig tenir sessió d'un club de lectura (a la Bonnemaison) on vam gaudir (i molt!) de la lectura del llibre d''Eric-Emmanuel Schmitt, El Señor Ibrahim y las flores del Corán.

No sé si el coneixes…

El cas és que, mentre el llegia (la segona lectura, la que em serveix més directament per preparar la sessió), hi trobava molts punts de connexió amb el teu Maic: brevetat, relat en 1a persona (en aquest cas, un adolescent) i, sobretot, la significació de les mirades (els dos personatges protagonistes modifiquen la seva vida mirant-se).

O sigui que, com a padrina d'honor de Maic, el vaig tornar a recomanar!!!

I, quan vaig sortir de la sessió (recullo papers, respiro alleujada, bec una mica d'aigua...), vaig anar a parlar amb la bibliotecària responsable del club i em va dir que l'exemplar de la biblioteca estava prestat i l'acabaven de reservar!

Com la bibliotecària és un encant i, a més, m'acabava de dir que es llegeix tots els llibres que proposo com a lectura del club (gràcies Sílvia!), em va semblar de justícia deixar-li en préstec el meu exemplar -dedicat- de Maic.

Espero que en gaudeixi i, qui sap?, potser es converteixi en una altra padrina d'honor de Maic! O encara millor, potser es convertirà en incondicional de la Tina Vallès... Així ho espero!

Bé, això és tot! Et mantindré informada si aquesta llista de padrines d'honor va en augment.

Un petó,

SU

diumenge, 12 de gener de 2014

Tallers, clubs, formació... Tot rutlla!

Michael Druks
El 2014 comença mogut (com també ho va fer el 2013!).

Per mirar de posar en ordre la feinada i també per compartir-ho amb totes i tots vosaltres, aquí sota trobareu alguns del projectes que tiro endavant, amb l'inconfusible estil Llegeixes o què!?

Per aquest proper trimestre segueixo impartint els meus Tallers d'escriptura iniciats l'any passat:

Laboratori creatiu d'escriptura al Casal Font d'en Fargues de Barcelona: els dimarts de 19.30 a 21 h.

Primeres pàgines: Escriure a partir d'altres textos al Centre Cívic Matas i Ramis de Barcelona: els dimecres d'11 a 12.30 h.

Llegir i escriure en català: aprofundiment de la llengua a través de la literatura al Centre Cívic Vil·la Florida de Barcelona: els divendres de 10.30 a 12 h.

Pel que fa als clubs de lectura, els llibres que tinc entre mans per aquests propers dies són els següents:

Litus, de Marta Buchaca, al Club de lectura dels Lluïsos de Gràcia, els dimecres 15, 22 i 29 de gener, a partir de les 19.30 h.

El señor Ibrahim y las flores del Corán, d'Eric-Emmanuel Schmitt, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, el dijous 16 de gener, a partir de les 18.30 h.

El coche de Intisar. Retrato de una mujer moderna en Yemen, de Pedro Riera & Nacho Casanova, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, el divendres 17 de gener, en dues sessions, a partir de les 16.30 h. i de les 18.30 h.

Per altra banda, he decidit que aquest any "toca formar-se" i he tingut la sort d'estar admesa en el XVI Curs d'edició. Com neix un llibre, i també faré un curs on-line sobre xarxes socials.

(Continuarà)