dijous, 3 d’abril de 2014

Cal que ho digui ben fort!

I va passar que un dia anava pel carrer i vaig trepitjar una llamborda que estava torta i em vaig torçar el turmell i vaig anar a parar a terra. I així va ser com em vaig trobar amb un esquinç de grau 3 i una baixa laboral que em té a casa amb un peu enlaire.

Des de llavors visc enganxada al portàtil, pendent dels correus i de tots aquests invents de les xarxes socials.

I, a hores convingudes, em desconnecto del món i em poso a llegir... Abans de l'estona destinada a aquest petit-gran plaer, aprofito l'avinentesa per deixar-vos aquí sota uns fragments escollits d'algunes de les meves darreres lectures (no us perdeu la darrera, que em va com anell al dit):

“-Els pensaments són reals -va dir-. Les paraules són reals. Tot el que és humà és real, i a vegades sabem coses abans que passin, encara que no en siguem conscients. Vivim en el present, però el futur és dins nostre en tot moment. Potser escriure és només això, Sid. No pas deixar constància de fets del passat, sinó provocar que les coses passin en el futur.”

La nit de l'oracle de Paul Auster, en traducció d'Albert Nolla.

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l'altra.

Desglaç de Maria-Mercè Marçal.

“Però ho recordo tot. En el temps del mas, vaig entendre que per als mortals la memòria és un lloc incert, una matèria canviant, a penes més sòlida que un viatge de núvols; vaig aprendre que a vegades aconsegueixen oblidar desgràcies, i que així poden viure com si fossin innocents. Els déus, en canvi, no oblidem mai res. No oblido mai res. A vegades ho faig veure, a vegades ho escric aquí mateix, però és fals. Quan dic que oblido és perquè, en realitat, prefereixo no haver de dir que he pres una decisió equivocada. Però ho recordo tot, i en particular el temps que semblava infinit de la nostra esplendor.”

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís, amb il·lustracions de Perico Pastor.

Ja sé que em repeteixo, però avui cal que ho digui ben fort!: "Salut i bones lectures, sempre!".

6 comentaris:

  1. Apa que no t'anirà bé passar-te una temporada a casa! Segur que t'estresses molt i penques encara més, però unes estones de còmoda lectura estirada al sofà... la cosa no pinta malament, la veritat. Recupera't aviat... o no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, em convé recuperar-me aviat perquè la nòmina de final de mes pinta escarransida!
      Ara, també et dic que les estones de llegir em curen tots els mals!
      Abraçada!
      SU

      Elimina
  2. Caram! anava a dir cuida't, però de ben segur que ho saps fer :) Només cal tenir una mica de paper ratllat entre dues tapes, oi?

    Tanmateix, cuida't! que les nòmines paguen els llibres :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Cli, em cuido i em cuiden!!! I no paro de llegir (els llibres en paper i els articles en pantalla, mal m'estar el dir-ho!).
      I sí, la nòmina d'aquest mes (que he trigat tant temps a recuperar) serà minsa!
      SU

      Elimina
  3. De les dificultats n'hem de fer oportunitats. Qui diu que no se t'acudirà la idea de la teva vida mentre estàs inmobilitzada? Cuida't molt i que el teu somriure sigui més gran que els teus entrebancs. Abraçada

    ResponElimina
  4. viu i llegeix, gràcies pels ànims en aquest comentari tan inspirat!!!
    una abraçada!
    SU

    ResponElimina