divendres, 24 de gener de 2014

Val més tard que mai!

Divendres passat vaig fer una nova sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Com ja vaig deixar escrit aquí, he decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit.

Avui me n'he adonat que no havia fet cap apunt de l'anterior sessió, la del desembre passat, sobre l'explicació que vaig donar-los per haver triat Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan, o sigui que aquí la teniu (val més tard que mai!, oi?):

Un llibre que em va cridar l'atenció per la seva portada. Quina fotografia més bonica i, alhora, més intrigant... Sense conèixer-ne res, em vaig fer una imatge del personatge: la “típica” dona guapa de mirada absent que té una vida interior (inexistent?).

El cas és que la meva llibretera de capçalera, la Fe de l'Espolsada, l'estiu passat, va i diu que se l'ha comprat en francès... I això ja em fa posar a l'aguait!

Arriba el setembre i la meva amiga Muntsa, que condueix amb professionalitat i delicadesa el club de lectura de la Biblioteca Jaume Fuster, em diu que em pot deixar el llibre, ja que és una de les novetats que han entrat a la biblioteca. Llegeixo absorbida. Penso en algunes coses que jo també he viscut, com les gravacions “de memòries” i una amiga -que va ser molt especial en el seu moment- amb trastorn bipolar. També, i com a filla única que sóc, revisc aquella fascinació que sempre he sentit per les famílies nombroses...

En faig una lectura que em deixa esgotada, sense alè (com ara) i, malgrat que m'ha agradat molt, entenc que és una lectura que no puc recomanar a gaire persones. Toca molt endins. Fa pupa.

Però considero que és un llibre intens, ben escrit, amb una peculiaritat respecte a la manera d'escriure'l que el fa molt interessant i, per tant, no vaig dubtar en incloure'l en la llista de llibres d'aquest club de lectura.

I afegeixo, abans de donar pas a que les lectores i els lectors comencin a dir la seva:

I és que, en aquesta novel·la, el seu procés d'escriptura és tan important com la mateixa història que se'ns narra. I una de les sensacions que tenim, a mida que la llegim, és que hi ha en tots els personatges una consciència molt literària, una voluntat de deixar fixades a través de l'escriptura les seves vivències, la seva realitat. És una sort? Coneixem les vicissituds dels personatges i, en paral·lel, acompanyem l'autora-narradora-protagonista en el seu camí per explicar-se la seva mare i, també, per saber si l'escriptura l'allibera, l'ajuda o, simplement, l'acompanya.

I així va ser com, una vegada més, vaig poder gaudir d'una sessió esplèndida amb altres lectores i lectors d'aquest llibre, Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan.

8 comentaris:

  1. Un gran llibre que en mica en mica va fent el seu camí i troba els seus lectors. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un llibre dur que enamora...

      Gràcies, un cop més, per les teves recomanacions!

      SU

      Elimina
  2. Vaig començar llegint a aquesta autora pel mateix motiu que tu, em va fascinar la fotografía de la portada, em vaig enamorar de la seva manera d'escriure o n'he llegit dues més d'ella i haig de dir que cada cop m'agrada més

    D.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda a aquesta casa! Tinc ganes de llegir més llibres de la De Vigan. Gràcies pel consell!
      Com diu aquella: "Seguim en contacte!"
      SU

      Elimina
  3. a mi em va fer trontollar un no dir. Tinc pendent llegir altres coses d'aquesta autora, però aquest sempre me'l miraré amb uns ulls especials, amb els que miren molt endins

    http://viuillegeix.wordpress.com/2013/02/04/res-no-soposa-a-la-nit-delphine-de-vigan/

    ResponElimina
    Respostes
    1. viu i llegeix,
      Et vaig trobar a faltar el passat divendres a L'Espolsada!
      I sí, aquest llibre et remou tot, i molt endins...
      Molts petons!
      SU

      Elimina
  4. Vaigllegir aquest llibre -és d'aquests en què és dubtós qualificar-lo de novel·la-, fa ara just un any. Vaig deixar-ne testimoni al bloc, ja que certament em va colpir. Potser et pot atraure mirar-t'ho: http://antiartistes.blogspot.com/2013/02/la-llum-de-la-nit-de-delphine-de-vigan.html

    Crec que ara corre la traducció catalana del seu primer llibre, Els dies sense fam, també basat en laseva pròpia experiència vital.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em miraré el teu apunt, Eduard, i tant! Me'n miro molts per preparar les sessions dels clubs. Gràcies!
      I, quan pugui, m'endinsaré en altres novel·les (?) de la De Vigan.
      Una abraçada!
      SU

      Elimina