dissabte, 23 d’agost de 2014

Com es fa un llibre (recordant Jaume Vallcorba)

Avui ha mort Jaume Vallcorba. De la importància de la seva trajectòria en el món editorial n'han parlat moltes persones entenimentades (com en Jordi Llavina, la Montse Serra, l'Andreu Gomila o en Bernat Puigtobella) que coneixen i segur que han crescut, com a persones i com a lectors (com tants de nosaltres), amb el catàleg que Vallcorba va anar confegint des del 1979 fins ara. També us pot interessar els 14 paràgrafs triats per Eva Piquer que són una mostra ben autèntica de la personalitat d'aquest editor excepcional.

Tot el que sé del món de l'edició ho vaig aprendre amb en Jaume Vallcorba. Algú potser dirà que no és gaire, però en un any (setembre 1990-setembre 1991) sota les seves ordres -i al costat d'en Jordi Cornudella, l'Ester Roca, la Sònia i en Pep Abelló- vaig saber tot el que em calia sobre com es fa un llibre, unes lliçons pràctiques, viscudes i patides amb “sang, suor i (sobretot) llàgrimes”, que encara avui em són útils i que, sense cap mena de dubte, m'han format com a professional i com a persona.

La meva memòria és pèssima, però puc explicar-vos que, a més d'aprendre a fer llibres, durant aquell any vaig tenir el privilegi de tractar -escadusserament però suficient per a impressionar a una joveneta amb ganes d'aprendre- a en Quim Monzó (una tarda a la granja que hi havia al mateix carrer F. Valls i Taberner), a en Joan Ferraté (els ulls més blaus i captivadors que he vist mai), a l'Albert i en Jordi Romero (germans i dissenyadors gràfics) i a en Jordi Puntí (ell sí que té memòria!).


Per a mi va ser molt important retrobar-me amb en Jaume Vallcorba l'any passat, durant l'acte de lliurament del Premi Llibreter, on precisament em va tocar llegir un fragment d'un dels seus dos llibres premiats en aquella ocasió. Realment havia estat un pur atzar -com tantes coses en aquesta vida-, però parlar amb ell d'aquells llibres i de la satisfacció que tenia en rebre aquell reconeixement va ser un moment molt emotiu, que miraré de recordar sempre.

Descansa en pau, Jaume Vallcorba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada