Regal d'aniversari

Cristian Segura en plena lectura entusiasta
A Llegeixes o què!? ens encanten les llibreries: la del barri, ara amb gent jove, nova, amb empenta, la que s'ha acabat convertint en llibreria/llibretera “de capçalera”, la que s'obrirà de manera imminent, i la que és de visita “obligada”, per l'oferta d'activitats i per l'encant de la llibretera (per què no dir-ho?).

El cas és que precisament aquest apunt vol ser un regal d'aniversari (amb uns dies de retard) per aquesta llibreria, un text que és un resum d'una de les activitats que ens proposa aquesta temporada: Tupper Book (Un dijous al mes a les 19.30 h, UN LECTOR ens recomanarà els 5 millors llibres de la seva vida, ens haurà de convèncer, engrescar-nos, seduir-nos i fer-nos entrar unes ganes boges de llegir-los!).

El passat 20 de febrer de 2014 es van inaugurar aquestes sessions. El primer Tupper Bookero va ser el sarrianenc (i fins i tot bona persona) Cristian Segura. La seva intervenció es va fonamentar en la teoria de l'iceberg, nom que dóna títol al seu blog i que ell treu de Hemingway, quan deia allò de “la ficció no ha de reflectir la realitat, només ha de mostrar al lector 'la punta de l'iceberg'”.

Els autors i les autores: George Orwell, Alison Brechdel, Tom Wolfe, Leila Guerriero i Albert Forns. Totes i tots Premis Iceberg. De totes les obres ens en llegeix un fragment.

Comencem el resum:

George Orwell i la seva obra Dies de Birmània. Cristian Segura ens parla de l'Orwell compromès i autocrític; quan va a viure a Birmània, l'any 1924, veu i viu el racisme, el món colonial, i destrossa el colonialisme britànic però també veu i crítica el dels indígenes. Per altra banda, també hi ha una història d'amor amb una jove benestant britànic i la “descol·locació” de l'autor, que es troba enmig de dos mons, perdut.

Alison Bechdel i la seva obra Fun Home. En paraules de Cristian Segura, la millor autobiografia il·lustrada que mai ha llegit. D'una cruesa bestial, sense dramatisme ni situacions ensucrades: ella lesbiana, el pare bisexual (que es va descobrint al llarg del còmic) i una mare freda com el gel, que viuen en una funerària.

Tom Wolfe i la seva obra Lo que hay que tener (elegidos para la gloria), el primer llibre del “nou periodisme” segons Cristian Segura, que mostra rigor i molts anys de treball. El llibre crea l'atmosfera de la guerra freda i és bàsic per saber com es creen els mites (de canalles a herois!). Exemple del periodisme literari, però també del periodisme murri. Per Segura, cada paràgraf és una peça de rellotgeria...

La proposta següent d'en Cristian Segura ens porta a “l'altre” periodisme, exemplificat per Leila Guerriero, que escriu uns textos periodístics amb una narrativa molt màgica. Aquest tipus de periodisme –que ha arrelat molt a Llatinoamèrica en publicacions com “Etiqueta negra” (Perú), “Gatopardo” (Argentina), “Malpensante” (Colòmbia)–, proposa una escriptura que ens apropa als conflictes i als personatges d'una manera més emocional. En Cristian diu, de Leila Guerreiro: “És un prodigi, com escriu...”.

I per últim, l'Iceberg en català és per a Albert Forns i la seva obra Albert Serra (la novel·la no el cineasta). A Cristian Segura li agrada perquè és molt original i perquè juga amb l'ambivalència de la realitat i la ficció.

I això és tot!

Aprofito l'avinentesa per dedicar aquest apunt a la meva mare, que ahir va fer 69 anys. Gràcies per tot, mareta!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»