dimecres, 31 de desembre de 2014

Les meves estones de llegir «per plaer»

Ja va quedar constància al darrer apunt que el llegir fa perdre l'escriure.

Avui, darrer dia del 2014, constatem que les meves estones de llegir «per plaer», com a mínim en aquest darrer semestre, s'han concentrat en dos gèneres principalment: el còmic i la poesia.


Us en deixo un tast: 

- Es increíble la cantidad de retratos que tiene, Deben de ser más de trescientos.
- Llevo más de trescientos años coleccionándolos.
- ¿Ha vivido tanto tiempo? Debe haber hecho muchísimas cosas.
- Se equivoca. ¿Sabe cuál es el problema de la inmortalidad? La desidia.
- La inmortalidad es como las vacaciones de verano. Se apodera de ti la apatía, hay tiempo, todo lo dejas para mañana y al final nuca no haces nada.

Las calles de arena de Paco Roca (p. 62).

PARAULES

Compte amb les paraules,
fins les més miraculoses.
Per a les miraculoses fem tot el que podem,
a vegades ens envaeixen com insectes
i no deixen cap fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bones com dits.
Tan de fiar com la roca
on hi enganxem el cul.
Però també poden ser flors o nafres.

Tanmateix, m'enamoren les paraules.
Són tórtores que cauen del sostre.
Sis taronges sagrades assegudes a la meva falda.
Són arbres, les cames de l'estiu,
i el sol, el seu rostre apassionat.

Tanmateix, sovint em fallen.
És tant el que vull dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però les paraules no són prou bones,
les equivocades em besen.
De vegades volo com una àliga,
però amb les ales d'un fraret.

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s'han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d'adobar.

Com ella. Poemes escollits (1960-1965) d'Anne Sexton, traduïts per Montserrat Abelló (p. 291)

SESSIÓ CONTÍNUA

El cartell il·luminat d'un cinema
al capdavall d'un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl·lica
si algú ve a veure la pel·lícula.

On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l'enterramorts que s'adormia i roncava?

Una nit d'agost d'un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.

Mestre de disfresses de Charles Simic, traduït per Marta Pera Cucurell (p. 81).


I, seguidament, us faig la llista dels llibres que són a casa esperant que pugui trobar el moment ideal per ser llegits... Cosa que haurà de ser ja el 2015!

Birnam de Víctor Sunyol, LaBreu Edicions.

El món resplendent de Siri Hustvedt, Anagrama, traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Un dia qualsevol de Tatiana Sisquella, Columna.

Entreactes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament de Fina Birulés, Edicions Trabucaire.

Tsili. Història d'una vida de Aharon Appelfeld, Club Editor, traducció d'Eulàlia Sariola.

Els dotze terrors de Nadal de John Updike amb il·lustracions d'Edward Gorey, Raig Verd, traducció de Jordi Puntí.

Pietra viva de Leonor de Recondo, editorial minúscula, traducció de Lluís Maria Todó.

Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo d'Elvira Sastre, Lapsus Calami.

Intemperie de Jesús Carrasco, Seix Barral.

Sobre pérdidas y ganancias de Letitia Ilea, Valparaíso Ediciones, traducció de Xavier Montoliu Pauli

Frutos extraños de Leila Guerrero, Alfaguara.


Bon any i bones lectures... Per plaer, per feina... per sempre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada