Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Lectures “obligatòries”

Imatge
[Després d’un apunt massa llarg, possiblement poc llegit i sobretot gens comentat, torno a la llargària habitual dels apunts de Llegeixes o què!?]

1. Em torno a quedar sense feina a partir del 10 de gener. Si sabeu d’alguna cosa us agrairé que m’envieu un correu a llegeixesoque@gmail.com. Gràcies!
2. Mentre no trobi res estaré entretinguda en la preparació de la primera sessió d’un club de lectura que comencem el mateix dia 10 a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec de Barcelona. El primer llibre que llegirem és Cuatro amigos de David Trueba.
3. Si al febrer encara no he trobat feina (tinc els dits creuats però la realitat és que tot està molt malament!), seguiré entretinguda preparant la sessió següent (la segona lectura serà Mal de pedres de Milena Agus), que hauré d’alternar amb la preparació d’una sessió especial del Club de lectura d’Hostalric, on tindré l’honor –i el repte!– de parlar d’El comte Arnau de Joan Maragall i El rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra.

Bé, confio que la lec…

Apunt escrit al tren

Imatge
Quan vaig acabar de llegir Petits plaers de Jane Bowles (en traducció de Dolors Udina, editada per Lleonard Muntaner), vaig tenir la sensació que havia de deixar passar un temps per poder dir-hi la meva. Una vegada més, m’equivocava... Avui he obert de nou el llibre i no sé per on començar. S’hi afegeix “el problema” que, com que l’exemplar no era meu no el vaig guixar mentre el llegia, i ara em trobo que vaig posar “uns xinos” a una sèrie de pàgines i me les miro i les remiro i em pregunto: per què?
Ai.
Però ho he de fer, m’hi he de posar. Em va agradar prou i ho vull deixar escrit. Em poso les piles. El fet de trobar-me dalt d’un tren, amb el portàtil obert –i que funciona–, i la perspectiva d’una hora ben bona de trajecte per endavant m’acaba d’animar. Respiro. Em relaxo. Torno a obrir el llibre. Busco les pàgines marcades. Llegeixo. Rellegeixo...

I la sensació que em retorna és que els contes de Petits plaers són difícils de pair, no perquè siguin indigestos, al contrari, sinó perquè…

Aquest NO-criteri meu...

Imatge
A un dels apunts de l’inici d’aquesta temporada ho deixava escrit: llegiria llibres prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats.

Però no comptava amb aquest NO-criteri meu que em caracteritza i que, en el fons, m’agradaria que, d’alguna manera, formés part del meu encant...

Ara, que tampoc no comptava, esclar, amb que en Salvador Macip presentaria una nova novel·la, i que jo disposaria d’una mitja hora desvagada durant la qual passaria per una petita i entranyable llibreria del carrer Gran de Gràcia i que a l’aparador, a més del darrer llibre d’un altre blogaire destacat, em trobaria el quart títol de Microclimes, que acabaria a la meva bossa però que encara no he començat a llegir...

Ai, aquest NO-criteri meu...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.
Il·lustra l'apunt d'avui Affectionate men, de Yinka Shonibare

De Schopenhauer a Dovlatov

Imatge
Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlatov i la seva colla. I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlatov. En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’“¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar la presentació, més endavant li va suggerir que aquest text es digués “que em mossegui un mico”. El riure de l’Albert era d’aquells eixordadors, però li anava bé a la vetllada, que transcorria admirablement amb el parlament d’en Jordi Puntí i les seves “tres raons per haver-me convidat a aquesta presentació”, p…

Bones vibracions

Imatge
Aquesta setmana es presenta interessant. No només perquè estic engrescada en la lectura de dos llibres que em fan pensar, sinó perquè la meva ciutat està preparada per acollir –a més d’una mica de fred– la presentació de dos llibres que em donen bones vibracions:

Dimarts 9 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37, de Barcelona) acollirà la presentació d'El joc de déu, el darrer llibre del blogaire de referència i científic i escriptor i pare de família i persona encantadora, Salvador Macip.

Dimecres 10 de novembre a dos quarts de nou del vespre, LaBreu Edicions ens convida a la presentació de La maleta, de Serguei Dovlàtov, traduïda per Miquel Cabal. En faran presentació i lectura al BarLlibreria Horiginal (carrer Ferlandina, 29, de Barcelona): Jordi Puntí, Miquel Adam, Xènia Dyakonova i Francesc Gelonch.

I, per si encara no en teniu prou, passeu-vos per La màquina de fer llibres, que passa a engrossir la llista de blogs recomanable…

Carta oberta a qualsevol creadora o creador (incloses traductores i “ors”)

Imatge
Benvolgudes i benvolguts,


Ho sap tothom i és profecia: ningú no és perfecte.


Dit això, i tenint molt present que sóc la primera de la llista de persones “humanes” que cometen errors, voldria fer-vos una pregunta: si llegeixo un llibre que vosaltres heu escrit i/o traduït i em trobo amb alguna cosa “rara” (digueu-li error, interpretació, badada...), us interessa que us ho faci saber?


Sempre he cregut que se n’aprèn molt, dels errors, però quan un llibre ja està imprès, no estic tan segura que valgui la pena parlar-ne...


Si algú de vosaltres és tan amable de respondre’m, us estaria molt agraïda. Prometo un diàleg sincer i sense cap intenció de voler furgar en la ferida.


Molt cordialment,


SU, la de Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!



Il·lustra l'agosarat apunt d'avui, un detall d'una intervenció de Kendell Geers (la senyora és Ilse Ghekiere)

Endevina endevinalla

Imatge
La Mireia va jugar-hi però no la va encertar... Ara, com va ser la solitària i única participant de la pregunta que vaig fer a l’ apunt anterior, avui ha de tenir un lloc destacat. Gràcies Mireia!

On finalment vaig anar a treure el nas va ser a la presentació de Petits plaers, de Jane Bowles, en traducció de Dolors Udina. La vetllada va ser una petita trobada de persones estudioses de Jane Bowles (Rodolfo Hässler), seguidores entusiastes de la traductora (jo mateixa i la seva col·lega MB), lectores enganxades al peculiar estil d’escriptura de l’autora (la llibretera de l’Espai Mallorca), un senyor amb barret i maleta molt interessat en el món de la traducció, i dues o tres persones més. Com no podia ser d’una altra manera, una presentació inoblidable per molts motius; i per a mi amb premi inclòs, ja que aquella mateixa nit vaig començar a llegir Petits plaers.

En parlaré, en parlaré... els contes de Jane Bowles no et deixen indiferent. Mentre espereu l’apunt en qüestió, aprofito per rec…

O llegir o escriure o anar de presentacions

Imatge
Cadascú que faci el que vulgui (o el que pugui). Ara, si algú s’apunta a la tercera opció, que sàpiga les activitats que no s’hauria de perdre (per ordre cronològic):

Divendres 8 d'octubre, a dos quarts de 8 del vespre, a l'Espai Mallorca (C. Carme 55, de Barcelona) Rodolfo Hässler presentarà Petits plaers, de Jane Bowles, en traducció de Dolors Udina.

Dimecres 13 d’octubre, a dos quarts de 9 del vespre, recitada de Les Balades de François Villon traduïdes per Andreu Subirats a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona). En faran lectura Annie Bats, Pepa Arenós, Maria Bohigas, Jordi Vintró i Enric Casasses.

Dijous 14 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Espai Betúlia (C. Enric Borràs, 43-47, de Badalona) es farà la presentació de Ficció i realitat a L'Espill, una perspectiva fraseològica i documental, del professor en matemàtiques i doctor en filologia i professor de la Universitat de València, Josep Guia i Marin. Presentarà el llibre Mercè Soler i Canal…

Avui mateix

Imatge
L’Antoni Clapés ens convida a l'acte de presentació del seu llibre La lentitud, la durada (una antologia personal), editat per Pagès editors.

Aquest acte consistirà en microintervencions de tres minuts de Víctor Sunyol, Nathalie Bittoun-Debruyne, Pep Sala-Valldaura, Feliu Formosa, José Corredor-Matheos, Esther Zarraluki, Dolors Udina, Sam Abrams, Montse Vellvehí, Carles Hac Mor, Carles Camps, Robert Ferrer, Joaquim Carbó i Benet Rossell.

I tot plegat es perpetrarà a la llibreria Laie (carrer Pau Claris, 85, de Barcelona), avui mateix, a dos quarts de vuit.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui mateix un detall de White Night, de Tawada Yuki

Lectures contrastades

Imatge
Estic segura que moltes i molts de vosaltres us preguntareu com és que m’he posat a llegir aquests dos llibres: Mi madre, de Richard Ford, en la traducció al castellà de Marco Aurelio Galmarini (Anagrama, abril de 2010) i Londres nevat, de Jordi Llavina (Ara Llibres, novembre de 2009), quan molts i alguna de vosaltres vàreu fer-me algunes recomanacions molt i molt suggestives.

Tot té una explicació.

Resulta que aquesta temporada he decidit que els llibres que llegiré seran: prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats... La meva despesa anual de llibres té, per aquest nou curs 2010-11, el pressupost més rodó que us pugueu imaginar, ço és, 0 euros.

Dit això, i perquè aneu fent un tastet del que podria ser un apunt sobre aquests dos llibres que llegeixo, us reproduiré aquí mateix un parell de fragments i comprovareu que, en aquests moments, estic en un període de lectures contrastades:

“Así empezó mi vida. Una vida que pasaba con mi madre, una…

Llegeixo, llegeixo...

[Aquí al costat he penjat els llibres en qüestió.]

Una altra cosa és que trobi l’estona perquè els apunts manuscrits a la meva llibreta es converteixin en apunts de Llegeixes o què!?, aquest encant de blog on podeu passar, llegir, comentar i escriure...

Rècord històric (o l’enyor de la rutina)

Imatge
Reconec que no tinc gaire memòria, però m’atreviria a dir que estic a punt d’assolir un rècord històric (com a mínim des de que Llegeixes o què?! existeix): acabo les vacances d’estiu sense haver llegit cap llibre!!!

Espero que aquesta confessió pública em lliuri de pecat...Aquesta mateixa setmana comença la rutina laboral (i que duri!) i això significa –pel cap baix!–, una hora diària al transport públic, o el que és el mateix, una hora per llegir i escriure!!!

No cal que us digui (o potser sí?) que podeu suggerir-me algun llibre que em tregui d’aquesta "apatia lectora en grau màxim" que pateixo.

Com deia aquella: “es recompensarà”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!

Il·lustra l'apunt d'avui Un petit... de la sèrie "On Translation Petit et Grand", d'A. Muntadas (2001)

Com a mínim, fins novembre de 2011

Imatge
És dur reconèixer que no pots estar al dia. Ni penjant apunts al teu blog ni llegint i comentant apunts fantàstics que m’agradaria recomanar-vos vivament (tinc alguna llista feta!).

Però la vida és dura. I les prioritats vitals (i laborals) s’imposen davant de qualsevol cosa (digues-li Llegeixes, digues-li o què!?).

I és que no vull angoixar-me per no estar al peu del canó. No patiu, però, perquè em comprometo a seguir –potser no amb la freqüència que m’agradaria– en aquestes mateixes pantalles, com a mínim, fins novembre de 2011. No, no m’he tornat boja... Si doneu una ullada al cicle de conferències sobre la vida i l’obra de Joan Maragall que han organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble, podreu intuir-ne els motius...

Com deia aquella: “Seguim en contacte!”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!

Aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda a WHO’S THERE?, un blog g…

Dies estranys, lectures estranyes?

Imatge
Quan has encavalcat dues lectures d’aquelles que t’acompanyen i t’acompanyaran durant un temps de la teva vida es fa difícil saber triar el llibre següent. Si, a més, hi afegim que ja portes unes setmanes “dispersa” i que alguns matins els has de passar a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya que et correspon segons domicili, la cosa s’acaba complicant.

Per sort –una vegada més!– va caure a les meves mans el catàleg d’una exposició, “Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer”que, com sóc un veritable desastre, no vaig anar a veure en el seu moment.
Els textos són d’Amanda Cuesta i Mery Cuesta (les comissàries de l’exposició), Eloy Fernández Porta i Sabino Méndez; el pròleg és de Josep Ramoneda.
És un llibre “diferent” que m’ha interessat moltíssim i que tracta aquest “fenomen social” des de diferents àmbits: els seus orígens en el desarrollismo franquista, l’impuls a partir de la premsa sensacionalista del moment i de les pel·lícules que primer van catapultar a l’èxit els seus pro…

S'ha de viure

Imatge
Em sembla que ja he dit altres vegades, en aquestes mateixes pantalles, que em considero una persona afortunada.

Si ara m’hi sento és, entre d’altres motius, perquè durant la meva delicada situació laboral, ben recent, he tingut la sort d’enllaçar la lectura de dos llibres esplèndids que no puc deixar-vos de recomanar.

El primer ésLa librería, de Penelope Fitzgerald (Impedimenta). Tot el que hàgiu llegit a la blogosfera sobre aquest llibre –lloances ben merescudes– queda curt quan has gaudit de la lectura de les seves 192 pàgines. Llegir La librería és una experiència que s’ha de viure. Quan acabes de llegir la darrera frase tens la necessitat imperiosa de tornar a començar... En el meu cas, amb una llibreta (me n’he comprat una de nova!) i un llapis a la mà.

L’altre llibre que us recomano és Vidas escritas, de Javier Marías (Siruela), un recorregut del tot plaent per les vides d’escriptors (i algunes escriptores) a través de la mirada –entre irònica i plena d’admiració– de Javier Marías…

No escric (al blog), no llegeixo (altres blogs), no...

Imatge
Setmanes després de compartir els meus problemes laboralsamb tot-hom i tot-don@ que passeu per Llegeixes o què!? us puc dir que, a hores d’ara, no sé on treballaré (o si treballaré) a partir de l’1 de juliol. És per això que noescric (al blog), no llegeixo (altres blogs), no... perquè m’estic dedicant a escriure un llibre.

No sé si em donarà temps a publicar-lo abans d’apuntar-me a l’atur, però ja té títol: “Com convertir-se en imprescindible en una nova feina en tres setmanes”.

De moment ja he exhaurit la primera.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l’apunt d’avui una fotografia que m’ha enviat el meu amic Josep Maria Masdeu, amb el text següent: “Susanna, per animar-te, t’envio una fotografia d’una escultura penjada que hi ha a l’estació de Zürich. És un àngel protector. L’escultora és la suïssa Niki de Saint Phalle, la dona del també escultor suís Jean Tinguely. Junts van fer l’artefacte mòbil que hi ha al costat del Georges Pompidou de París…

Avui toca

Imatge
Queda lluny la presentaciódel “llibre revelació de la temporada que ja no es podia trobar per Sant Jordi perquè ja no era novetat”, Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos. Des de llavors, del llibre en qüestió se n’ha parlat, en general prou bé, sobretot gràcies a l’admiració dels blogairesi les blogaires(i fins i tot les discrepàncies) per Pere Calders i Joan Triadú.

Com ja sabeuPere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos és un llibre viu, inacabat o incomplet, fet que encara el fa més admirable, no?

Bé, sigui com sigui, avui toca compartir una estona amb la Rosa i el seu equip d’El Racó del Llibre, per parlar d’aquest llibre i de tot el que calgui.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Ho sap tot-hom i tot-don@...

Imatge
...Cafè Central fa vint anys!

Per celebrar-ho han organitzat una exposició commemorativa i, paral·lelament, activitats que giren a l’entorn de tres qüestions essencials per al projecte editorial de Cafè Central: la poesia, la traducció de poesia, i l’art i el disseny.

Ahir, la protagonista era la traducció. L’acte va consistir en un recital en quatre llengües (català, anglès, francès i grec) a partir de quatre traduccions d’alta significació publicades per Cafè Central:

Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès, traduït per Dolors Udina.
Emily Dickinson, Jo no sóc ningú, traduït per D. Sam Abrams.
Brane Mozetic, Banalitats, traduït per Simona Skrabec.
Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada, traduït per Joan Casas.

No cal dir (o potser sí?) que jo hi era i que ara mateix us en faré cinc cèntims, però abans (no seria jo si no ho fes), hi ha de constar una “prèvia”: per favor, si en un acte hi ha micròfons, que també hi hagi algú que vetlli perquè aquests aparells facin servei!!!

Ja sabeu que sóc rareta

Imatge
Fa tres anys que no em perdo l’acte de lliurament del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia.

L’any 2007 –amb l’altra meitat– us en vaig parlar aquí. L’edició de 2008 em va entusiasmar tant que no en vaig parlar (ja sabeu que sóc rareta). I el que em va semblar l’edició de 2009 ho vaig deixar escrit ben clarament aquí.

Enguany hi ha novetats: la primera és que no hi podré assistir (precisament he de donar un cop de mà a l’altra meitat que, “di nuovo!”, es trasllada de pis); la segona és que la dotació econòmica del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia ha passat de 1.500 a 6.000 euros.

No és un assumpte sense importància, però el que realment m’agradaria destacar és el següent: que en el nostre panorama de premis literaris no n’existeix cap altre d’aquestes característiques, i que el seu jurat es manté, fidel i inamovible, des de la primera edició del premi, l’any 2004.
Des d’aquestes humils pantalles, el meu reconeixement a D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu…

Dels grossos

Imatge
No és el primer cop que pateixo un “atac de dispersió”, però reconec que el que estic patint aquestes darreres setmanes és dels grossos. Per sort, la causa no l’heu de buscar en cap problema relacionat amb la lectura, sinó més aviat amb un assumpte –aquest cop, per desgràcia– tan real com és la possible pèrdua de la feina.

Així que ara mateix m’he de posar a actualitzar el meu currículum (gràcies Clidice!). Un cop enllestida aquesta actualització i comenci a fer les primeres trameses del rebonic currículum em sembla que em quedarà molt temps lliure. No patiu, però, perquè ja tinc decidits els assumptes a tractar en aquestes mateixes pantalles (comptant que normalment la redacció dels apunts de Llegeixes o què!? i els comentaris que generen té en mi uns efectes totalment terapèutics):

La crònica de la presentació de Maletes perdudes de Jordi Puntí celebrada a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el passat 1 d’abril (que ampliaré amb la presentació que faran a L’Espolsadai que no em pe…

Quan un apunt m’enganxa

Imatge
Ja fa uns dies em vaig treure el barret davant del Salvador Macip, quan indirectament –ja que parlava del darrer llibre de Josep M. Espinàs– escrivia sobre “la feina” dels blogaires: “El seu darrer llibre és un recull d'observacions breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor. És precisament el que molts blogaires mirem d'aconseguir, o almenys la mena de blogs que a mi m'agraden més. L'Espinàs sap posar-ho sobre el paper com si et parlés cara a cara. I no és gens fàcil, com sabem els blogaires. No és qüestió tan sols saber expressar-se amb les paraules adequades: abans d'això cal anar amb els ulls ben oberts i saber absorbir cada fotó de les imatges que t'hi entren.”

Cadascú de nosaltres tenim el nostre criteri a l’hora de posar-nos a escriure els apunts dels blogs, evidentment, però en el meu cas, la intenció és coincident (una altra cosa és que me’n surti): breus (per força, sóc mandrosa), amb ritm…

Deixar constància

Imatge
Divendres a la tarda vaig deixar-me caure per Norma Comics. Feia segles que no hi posava els peus i em va sorprendre (es nota que em faig gran!) la gran quantitat d’espai que té el manga en detriment del còmic de tota la vida. Ai!

Hi vaig anar expressament, perquè bloguejant havia descobert que estava a punt d’estrenar-se la pel·lícula “María y yo”, basada en el còmic homònim de María Gallardo i Miguel Gallardopublicat l’any 2007 i que, incomprensiblement, encara no havia llegit.

La meva fascinació per l’autisme arrenca de la pel·lícula “Mater amatísima” (1980), dirigida per José Antonio Salgot i amb Victoria Abril en el paper principal.

Amb el pas del temps he anat ensopegant amb notícies relacionades amb “autistes singulars”, com la d’un nen americà que dibuixava de manera extraordinària, i que em va servir per a un projecte d’obra de teatre que mai no acabaré d’escriure.

Literàriament parlant, l’adolescent protagonista d’El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon em va intere…

Hem rebut una carta

Imatge
La Montserrat Bacardí i jo mateixa hem rebut una carta. En els temps que corren, no deixa de ser un fet excepcional. Com haureu imaginat, és una carta que està relacionada amb Pere Calders-Joan Triadú. Estimat amic. Cartes-Textos, un llibre que aquest mes d’abril segurament ja “ha desaparegut” de totes les llibreries del món mundial.

I la carta diu, entre d’altres coses:

“Tots aquests dies que penso en vosaltres (...). I és que em dol d’allò més que per deixadesa meva tot de cartes de Pere Calders hagin restat fora del vostre llibre. Us haig de donar una explicació, malgrat que no serveixi de res i que la meva autoindignació no em deixi (...). Però vull dir-vos el què.”

Tot un sotrac, com ja us podeu imaginar! Però seguim amb la lectura de la carta:

“Llavors va pujar fins a un armari que aquests pisos tenen, aprofitats (...). Hi solíem posar les maletes i li vaig dir que les baixés i que llençaríem les més velles. Em va dir que dues pesaven molt. Un cop obertes va aparèixer la realitat:…

Dolorosa bellesa

Imatge
Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los.

1. Aprendre paraules noves:
Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria.

2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries:
“El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63)
“...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63)
“...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72)
“Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins aleshores l’h…

Estem d’enhorabona!

Imatge
L’editorial Minúsculaja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny!) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far (Llegeixes o què!?, diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc.


Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua, que ens va recomanar l’Antoni Clapés (Llegeixes o què!?, diumenge 29 de gener de 2006).
I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula (Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?”

La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena!

Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona!

Ja he començat a llegir L’illa.

Llegeixes o què?!, …

-ment

Imatge
Lamentablement, no és la primera vegada que necessitaria tenir el do de la ubiqüitat. Però de la mateixa manera que no puc renunciar a llegir un mínim de dos llibres alhora, tampoc no puc deixar de recomanar-vos d’assistir a les dues activitats que trobareu apuntades aquí sota.

Inevitablement, alguna d’elles me l’acabaré perdent...

Les activitats en qüestió tindran lloc el dilluns 8 de març, a partir de 2/4 de 8 del vespre:

A l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, de Barcelona), els traductors Dolors Udina i Joan Sellent parlaran de la seva experiència com a traductors de Robert Louis Stevenson. La trobada servirà per presentar dos llibres d’aquest autor, concretamentEn els mars del sud, en traducció de Dolors Udina, i Weir de Hermiston, en traducció de Joan Antoni Cerrato; totes dues publicades per Edicions del Salobre. També hi intervindrà el periodista i escriptor Sebastià Bennassar.
(Aquesta activitat s'ha anul·lat! Llavors ja no nevava, a Barcelona...).

Al cafè de la Llibreria L…

Un GRAN poti-poti

Imatge
Possiblement espereu la crònica de la presentació del llibre revelació de l’any: Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos, però no tinc el cos per fer cròniques... Tampoc no sé gaire com tinc el cos (deu ser la dieta), però alguna cosa sí que us diré...


Ho he organitzat en tres blocs (que no blogs):

Nous enllaços:La vaca sorda passeja i rumia pel bosc dels somnis; no té pressa, li han comentat que si llegeix la paraula escrita i para bé l’orella encara tindrà algun premi. Li ofereixo un passatge per lamevaillaroja, que accepta de bon grat però no immediatament; abans té pendent fer una volta prop del Riell Bulevard. Si la veieu per aquí feu-me un favor: aviseu un que vigila (i et fa la fitxa). Es quedarà molt més tranquil·la...

Activitats perfectament recomanables:LaBreu Edicions ens convida a una setmana de recitals: Carles M. Sanuy, dimarts 2 de març a Vins i Divins(carrer de Barcelona, 3) a les vuit del vespre, i Andreu Galan i Marc Romera, dijous 4 de març a la Llibreria…

Un tastet de lectures

Imatge
Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada però vull confirmar que habitualment no sóc lectora d’una única lectura. No ho puc/no ho vull evitar.

El cas és que aquesta setmana alterno la lectura de tres llibres. De cadascun d’ells trobareu quin ha estat el camí que m’hi ha portat i us afegeixo un breu fragment que m’ha agradat o que m’ha cridat l’atenció:

Jefe de estación Fallmerayer de Josep Roth, Acantilado, novembre 2008 (traducció de l’alemany de Berta Vias Mahou).
Sempre t’has de refiar de personesamb criteri i sensibilitat.
Después, Fallmerayer partió. Nunca más se ha vuelto a saber nada de él.

Contes russos de Francesc Serés, Quaderns Crema, octubre 2009.
Si llegiu algun dels últims comentaris sabreu el motiu... I si voleu llegir apunts on parlen “amb criteri” del llibre podeu fer-ho aquíi aquí.
A la nena li ve un calfred. El parc és pla i obert i s’ha girat una mica d’aire de primavera de Sant Petersburg, fresc, massa fresc. Han tocat les cinc, i els arbres comencen a sedassar la …

D’avui en quinze

Imatge
Benvolgudes i benvolguts,

Em fa molta il·lusió convidar-vos a la presentació de Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos.

M’agradaria molt que ens poguéssim trobar a la Biblioteca Jaume Fuster, el dimarts 23 de febrer, a les 7 del vespre.

En l’acte de presentació hi intervindran (per aquest ordre): Susanna Àlvarez, Montserrat Bacardí, Tessa Calders i Joan Triadú.

Fins llavors!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Il·lustra l'apunt d'avui "Una figura", de l'admirat Juan Muñoz

Apunt reescrit un any i uns dies després

Imatge
Se’n parla de fa temps i gent que n’entén, però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona que llegia un llibre electrònic.
Ha passat un any i uns dies després i, lògicament, se n’ha parlat més i més i...

Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo. El dilluns d’aquesta setmana han començat a variar els meus esquemes.

Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla. L’enginy és blanc (tot ell i la funda) i la dona no és lletja ni tampoc elegant. Deu anar per la pàgina 40 però ni ella sap quantes pàgines té e…

Un atac de “bogeria”

Imatge
Divendres passat vaig quedar amb un amic a la cafeteria de la Laie. L’amic en qüestió tenia una tasca encomanada de feia temps, que era la de llegir uns contes meus i donar-me’n l’opinió. Com que vaig arribar abans de l’hora, vaig passar abans per la llibreria i, com qui no vol la cosa, “vaig embogir” i em vaig firar una pila de llibres.

Seguidament, i en un intent de tranquil·litzar la meva consciència, trobareu la relació dels llibres adquirits i una breu justificació del “delicte”:

Fantasías animadas, de Berta Marsé: em va agradar el seu primer llibre (En jaque) i em segueix fascinant la seva manera de presentar-se: “filla d’escriptor i extremenya”.
Oblidar Barcelona, de Carles Batlle: cal no oblidar el teatre (sona a imposició però ho dic de cor).
Espiral, de Manuel Baixauli: tot i que, pel que he pogut llegir a la xarxa, em sembla que Baixauli és d’aquells escriptors que sempre escriu el mateix llibre.
Londres nevat, de Jordi Llavina: per reafirmar que no m’agrada (el punt de masoquis…

Petits detalls

Imatge
No us podeu arribar a imaginar –o si– com n’estem de contentes, la Montserrat Bacardí i jo mateixa, de la bona acollida que està tenint Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos. I teniu tot el dret a dir-nos que som unes primmirades quan ens lamentem d’alguns petits detalls que potser desllueixen d’alguna manera la nostra feina, com per exemple...

Avui m’han convidat al programa Sortida Nord de Televisió de Badalonaper parlar del nostre llibre. A la pàgina web que anuncia l’entrevista, llegeixo: Aquest dijous 21 de gener la Sussanna Alvarez ens explicarà la relació epistolar que es va establir entre l'escriptor Pere Calders i el crític Joan Triadú... Ai! És que em dic Susanna.

Aquesta setmana ja podem consultar el nou número (54) de Paper de vidre. El tàndem Bacardí-Àlvarez té l’honor de signar el pròlegd’aquesta revista. Com veureu, a la breu introducció del text trobem un altre petit detall: Susanna Àlvarez i Montserrat Bacardí fa vint anys que es coneixen. A més de q…

Cap canvi significatiu

Imatge
Començo l’any i encara miro enrere... Ho faig, però, per recomanar-vos que doneu una ullada a dos blogaires més que han fet la seva llista de llibres llegits i/o recomanables del 2009: Viu i llegeix i Totxanes, totxos i maons.

Segueix imparable el ressò mediàtic Pere Calders-Joan Triadú. Estimat amic. Cartes-Textos. Aquesta vegada al suplement Cultura de l’Avui. Una llàstima que els noms de les curadores/editores no es trobi per gairebé enlloc...

El meu veí Eduard Márquez m’ha deixat tres nous llibres. No són precisament de “rabiosa actualitat” però sí de “solvència contrastada”. Es tracta de La vida intensa de Massimo Bontempelli, El jardín de cemento d’Ian McEwan i El mateix mar d’Amos Oz. Una bona notícia per a les seguidores de l’EM és que està treballant en un nou projecte creatiu per adults mentre no deixa la seva intensa producció de les aventures de l’heroïna XXL.

Pel que fa a l’actualitat, voldria destacar-vos algunes presentacions de llibres d’aquesta mateixa setmana:

Avui matei…