dimecres, 29 de setembre de 2010

Lectures contrastades

Estic segura que moltes i molts de vosaltres us preguntareu com és que m’he posat a llegir aquests dos llibres: Mi madre, de Richard Ford, en la traducció al castellà de Marco Aurelio Galmarini (Anagrama, abril de 2010) i Londres nevat, de Jordi Llavina (Ara Llibres, novembre de 2009), quan molts i alguna de vosaltres vàreu fer-me algunes recomanacions molt i molt suggestives.

Tot té una explicació.

Resulta que aquesta temporada he decidit que els llibres que llegiré seran: prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats... La meva despesa anual de llibres té, per aquest nou curs 2010-11, el pressupost més rodó que us pugueu imaginar, ço és, 0 euros.

Dit això, i perquè aneu fent un tastet del que podria ser un apunt sobre aquests dos llibres que llegeixo, us reproduiré aquí mateix un parell de fragments i comprovareu que, en aquests moments, estic en un període de lectures contrastades:

“Así empezó mi vida. Una vida que pasaba con mi madre, una sombra en una foto mía. Días. Tardes. Noches. Caminatas. Comidas. Ropa. Aceras. Películas. El hogar. Radio. Y los fines d semana, mi padre. Un hombre agradable, corpulento, cariñoso, que nos visitaba. Feliz de volver a casa. Feliz de marcharse.”

“Cada dos per tres, la dona es gira per mirar finestra enllà. Vol descobrir la neu abans que el seu marit. Davant la porta que s’obre a un balconet, hi ha, a terra, una agulla d’estendre. Una agulla de fusta, enfosquida per l’ús de la intempèrie. No hi ha reparat (altrament l’home o la dona l’haurien plegat per tornar-la al cabasset amb les altres o se l’haurien quedat als dits, per jugar-hi una estona. De vegades sentim la necessitat de tenir els dits entretinguts per foragitar de la ment alguna idea incòmoda. Altres vegades, simplement per reforçar –amb una agulla d’estendre ben agafada– certs arguments que no acabem de veure clars. Per puntuar-los, per matisar-los. Hi ha cops, també, en què una pinça serveix per pessigar-nos la carn, amb tota la inconsciència del món). No neva. Encara no.”

A vegades, llegir pot no ser bo... Sempre, la incontinència verbal (i escrita) és execrable...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'AUTORRETRATO 1 (depresivo y con tendencias suicidas),
de Rivelino Díaz Bernal

19 comentaris:

  1. m'ha fet riure la foto associant-la al teu propòsit! sortosament a les biblioteques també tenen bons llibres i, sinó, sempre et quedaran els clàssics :)

    ResponElimina
  2. apuntat a les trobades bimensuals del quellegeixes, on, apart de fer petar la xerrada, intercanviem llibres. No sempre et toquen llibres que t'agraden, però la coas no està malament

    ResponElimina
  3. Deixeu-me reivindicar les llibreries, nosaltres també hem de poder viure o sobreviure!

    ResponElimina
  4. És allò de quan algú et visita a casa, mira les lleixes i et pregunta "I tot això t'has llegit?". La resposta, és clar, és "No". De vegades penso que no em compraré cap llibre fins que no hagi llegit tot els que tinc a casa. El propòsit dura segons... En el teu cas veig que va de debò, te'n felicito!
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Bon contrast. Marededéu, el parèntesi de l'agulla (que després anomena -uuuui!- pinça) és terriiiiiible, trobo.

    El meu pressupost per a llibres s'assembla molt al teu.

    ResponElimina
  6. ... Jo no tinc tanta força de voluntat i, tot i que intento controlar-me, em deixo arrossegar per la meva volubilitat lectora quan entro en una llirberia, després passa el que passa...
    ... I molt sincerament, el proper cop que coincidim, si vols llegir algun dels llibres del laberint, només tens que dir-m'ho, m'agradarà molt deixar-te'l =:)...

    ResponElimina
  7. acabo de saber que ha mort el crític més important que hem tingut en la literatura catalana de les darreres dècades, en Joan Triadú, com que sé que tenies una relació especial amb ell, t'envio una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Gràcies Mireia!

    Ha estat un cop dur, però estic contenta per ell, que ha estat gairebé fins a l'últim sospir fent el que volia: llegir i escriure.

    Una abraçada,

    SU

    ResponElimina
  9. És una bona manera de fer selecció, sobretot si tens una pila enorme de lectures pendents... Dono suport a la proposta de viuillegeix, les trobades quèllegistes són un intercanvi de llibres sorpresa que donen molts fruits!

    ResponElimina
  10. Cli, quan vaig veure la foto no vaig tenir cap dubte que “estava feta per aquest apunt”! I a les biblioteques puc trobar autèntiques perles...

    viu i llegeix, gràcies pel suggeriment!

    Fe, en el cas que em toqui la loteria o que la padrina em regali uns euros, em faltarà temps per plantar-me a L’Espolsada i gastar-me fins a l’últim cèntim!

    David, no és que jo sigui forta (que ho sóc, una mica), és que la vida és dura...

    Tina, estic temptada de penjar alguna altra “perla” del senyor Llavina, perquè realment és “de jutjat de guàrdia”! Petons a les teves nenes!

    digue’m ariadna, gràcies per l’oferiment! Et mantindré informada si em desplaço a la nostra “llibreria de capçalera” per veure’ns i compartir els teus tresors lectors... Petons al teu petit!

    Màgia, m’encanteu les quèllegistes! Sou entusiastes i estupendes... Gràcies!

    Gràcies a totes i tot per passar per aquí! Avui ha estat un dia molt trist per mi...

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  11. Un petó especial per aquest dia trist!

    Leire

    ResponElimina
  12. Gràcies Leire! Saps que el trobaré molt a faltar...

    Un petonet,

    SU

    ResponElimina
  13. ... M'ho van dir ahir vespre... una abraçada...

    ResponElimina
  14. Gràcies, digue'm ariadna,

    el senyor Triadú era una persona excepcional, en molts aspectes. Em sento privilegiada d'haver pogut treballar amb ell, però ara mateix només puc sentir una profunda tristesa.

    la teva abraçada m'arriba, càlida i sincera.

    Gràcies!

    SU

    ResponElimina
  15. Ànims i una forta abraçada

    Fe

    ResponElimina
  16. Gràcies Fe!

    M'has d'explicar com va anar ahir el club amb en Puntí, eh!

    Petó amb ganes de veure't (encara que no pugui "fer gastu"!),

    SU

    ResponElimina
  17. Amb la mort de'n Triadú,he pensat en tu aquests dies. Amb tot les "alumnes" et trobem a faltar, Un petó

    ResponElimina
  18. Marta,

    Gràcies!

    Jo també us trobo a faltar!

    Molts petons!

    SU

    ResponElimina