Lectures contrastades

Estic segura que moltes i molts de vosaltres us preguntareu com és que m’he posat a llegir aquests dos llibres: Mi madre, de Richard Ford, en la traducció al castellà de Marco Aurelio Galmarini (Anagrama, abril de 2010) i Londres nevat, de Jordi Llavina (Ara Llibres, novembre de 2009), quan molts i alguna de vosaltres vàreu fer-me algunes recomanacions molt i molt suggestives.

Tot té una explicació.

Resulta que aquesta temporada he decidit que els llibres que llegiré seran: prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats... La meva despesa anual de llibres té, per aquest nou curs 2010-11, el pressupost més rodó que us pugueu imaginar, ço és, 0 euros.

Dit això, i perquè aneu fent un tastet del que podria ser un apunt sobre aquests dos llibres que llegeixo, us reproduiré aquí mateix un parell de fragments i comprovareu que, en aquests moments, estic en un període de lectures contrastades:

“Así empezó mi vida. Una vida que pasaba con mi madre, una sombra en una foto mía. Días. Tardes. Noches. Caminatas. Comidas. Ropa. Aceras. Películas. El hogar. Radio. Y los fines d semana, mi padre. Un hombre agradable, corpulento, cariñoso, que nos visitaba. Feliz de volver a casa. Feliz de marcharse.”

“Cada dos per tres, la dona es gira per mirar finestra enllà. Vol descobrir la neu abans que el seu marit. Davant la porta que s’obre a un balconet, hi ha, a terra, una agulla d’estendre. Una agulla de fusta, enfosquida per l’ús de la intempèrie. No hi ha reparat (altrament l’home o la dona l’haurien plegat per tornar-la al cabasset amb les altres o se l’haurien quedat als dits, per jugar-hi una estona. De vegades sentim la necessitat de tenir els dits entretinguts per foragitar de la ment alguna idea incòmoda. Altres vegades, simplement per reforçar –amb una agulla d’estendre ben agafada– certs arguments que no acabem de veure clars. Per puntuar-los, per matisar-los. Hi ha cops, també, en què una pinça serveix per pessigar-nos la carn, amb tota la inconsciència del món). No neva. Encara no.”

A vegades, llegir pot no ser bo... Sempre, la incontinència verbal (i escrita) és execrable...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'AUTORRETRATO 1 (depresivo y con tendencias suicidas),

de Rivelino Díaz Bernal