dilluns, 19 d’abril de 2010

Deixar constància

Divendres a la tarda vaig deixar-me caure per Norma Comics. Feia segles que no hi posava els peus i em va sorprendre (es nota que em faig gran!) la gran quantitat d’espai que té el manga en detriment del còmic de tota la vida. Ai!

Hi vaig anar expressament, perquè bloguejant havia descobert que estava a punt d’estrenar-se
la pel·lícula “María y yo”, basada en el còmic homònim de María Gallardo i Miguel Gallardo publicat l’any 2007 i que, incomprensiblement, encara no havia llegit.

La meva fascinació per l’autisme arrenca de la pel·lícula “Mater amatísima” (1980), dirigida per José Antonio Salgot i amb Victoria Abril en el paper principal.


Amb el pas del temps he anat ensopegant amb notícies relacionades amb “autistes singulars”, com la d’un nen americà que dibuixava de manera extraordinària, i que em va servir per a un projecte d’obra de teatre que mai no acabaré d’escriure.

Literàriament parlant, l’adolescent protagonista d’El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon em va interessar molt, fins al punt que vaig arribar a dir (quan recomanava la lectura de llibres a Televisió de Badalona): “En aquest llibre, però, Haddon no només ens mostra com pot ser el món d’un autista, sinó que ens mostra com és el nostre món, fins al punt que arriba a convertir-nos-el en un món grotesc, en què les decisions que nosaltres imaginem motivades esdevenen arbitràries... En descobrir-nos la manera de pensar i de prendre decisions de Christopher Boone, Haddon ens fa adonar de com és de fràgil la nostra realitat, de com són sovint de poc profundes les nostres conviccions.”

Arribo tard. Ho sé. Abans altres ho hauran dit “més i millor”, però igualment vull deixar constància del que penso de “María y yo”: és un llibre fantàstic, senzill i sensible, curiós i entranyable. Si teniu l’oportunitat de llegir-lo ja m’ho sabreu dir!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

14 comentaris:

  1. Una bona ressenya que m'ha despertat l'interès per aquest llibre que no coneixia.

    ResponElimina
  2. ... i la gran quantitat de figures humanes i inhumanes.
    Coincideixo en la valoració del curiós incident (també en vaig dir alguna cosa, ni millor ni pitjor). Miraré de veure què, Maria y yo...
    I vosaltres, a quin lloc de Barcelona firmareu?

    ResponElimina
  3. Vaig veure alguna cosa ahir al diari de la pel·lícula, però desconeixia la història i el llibre.

    És curiós, jo també vaig quedar fascinada -no sé si és l'adjectiu més adient en el meu cas- per l'autisme arran de la pel·lícula d'en Salgot, i amb la interpretació de la Victoria Abril.

    A més, als pocs anys vaig conèixer una persona que hi tenia una germana que n'era d'autista i sempre més he estat molt familiaritzada amb aquest tema, tot i no viure'l, perquè la meva amiga l'ha fet conèixer i compartir a totes les seves amistats la història de la seva germana, sense cap mena de ressentiment.

    Me l'anoto el llibre, gràcies!

    ResponElimina
  4. Tant aquest llibre com el de l'Elisabet Pedrosa "Criatures d'un altre planeta", els tinc pendents. Aquest que t'esmento, que potser ja coneixes, no és sobre l'autisme, sinó una altra malaltia molt rara, la síndrome de Rett.

    Per cert, el símbol xinès del bloc perquè l'heu escollit? Que jo sàpiga és el classificador de llibres però no és el símbol de llibre. Res, un comentari d'una frikkie que aprèn xinès:)

    ResponElimina
  5. kweilan, no m’atreviria a dir que he escrit una ressenya, però celebro que el meu apunt t’hagi interessat. Em sembla que el llibre s’ho val.

    Pere, pensava que vindries quan el vam presentar a la Fuster. Els de les PAM em sembla que només fan signar a la Verge de Montserrat. Glups! Si em passes la teva adreça postal a llegeixesoque@gmail.com el rebràs, un dia o altre...

    Rita, jo tampoc no sé si fascinació és la paraula, però realment l’autisme em desperta força interès. Suposo que coincidim en això de la pel•lícula perquè som, més o menys, de la mateixa quinta. El llibre està molt bé!

    Marta, benvinguda! Jo també tinc pendent el llibre de la Pedrosa. Això del símbol és una troballa del meu informàtic de capçalera, que va fer el disseny “exclusiu” del blog. Ho deuria buscar a internet i va trobar això... Per cert, he fet una ullada al teu blog de viatgera i t’he de dir que vaig anar a la Xina el 2006 perquè la meva cosina hi va viure durant mig any... Visca les frikkies que estudieu xinès, eh!

    Gràcies 1000 a totes i tot pels vostres comentaris,

    SU

    ResponElimina
  6. Seguint l'estela del Curiós incident... recentment he gaudit molt de "Marcelo en el món real"... per qui estigui interessat.

    ResponElimina
  7. Gràcies Sfer,

    També des de ca meu, t'ho dic: m'ets molt necessària!

    Petonàs,

    SU

    ResponElimina
  8. Bé, jo prefereixo no pensar-ho... Ser "necessària" em fa una mica (de fet, molta) por.

    Salut... i que passis un bon Sant Jordi :-)

    ResponElimina
  9. Ai Sfer, no siguis tan poruga!

    Bon Sant Jordi!

    SU

    ResponElimina
  10. Jo tampoc el coneixia, però em crida l'atenció. Gràcies per la ressenya!

    ResponElimina
  11. en vaig veure el reportatge i em va cridar l'atenció.

    I per cert, bon St Jordi

    ResponElimina
  12. Màgia i viuillegeix,

    Gràcies a vosaltres!

    Espero que el llibre us agradi!

    Feliç Sant Jordi, estimades!

    SU

    ResponElimina
  13. Jo tampoc el coneixia, així que me l'apunto :)

    ResponElimina
  14. Perfecte Bajoqueta!

    Si el llegeixes, ja ens ho diràs!

    Petons i bones lectures, sempre!

    SU

    ResponElimina