Estem d’enhorabona!

L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny!) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far (Llegeixes o què!?, diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc.


Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua, que ens va recomanar l’Antoni Clapés (Llegeixes o què!?, diumenge 29 de gener de 2006).
I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula (Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?”

La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena!

Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona!

Ja he començat a llegir L’illa.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure, sempre amb un somriure!

Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Tempelhof (2007), fotografia de Begoña Zubero

Comentaris

  1. Mireia8:09 p. m.

    Veus que bé. M'acabes de fer descobrir una editorial, unes llibres i una llibreria. I tot, en un sol post!
    Bones lectures

    ResponElimina
  2. Rita9:07 p. m.

    Doncs jo com la Mireia, tot de bones descobertes. Me'ls apunto!!!! :-)

    ResponElimina
  3. elenaranda1:12 a. m.

    Advertència: aquest llibres provoquen addicció.

    ResponElimina
  4. SU3:38 p. m.

    Mireia i Rita,

    M'encanta informar-vos de tot plegat!

    I creieu-me, val la pena!

    Elena,

    Totalment d'acord!

    Gràcies per deixar els vostres comentaris!

    Petons i bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  5. L'Espolsada llibres5:16 p. m.

    L'illa em va enamorar, el tinc comentat al meu blog.
    Ara llegeixo Verd aigua... Sens dubte és una bona notícia tenir aquest nou color a la llibreria i a casa!

    ResponElimina
  6. SU5:25 p. m.

    Fe,

    "Verd aigua" (jo vaig llegir "Verde agua") em va deixar meravellada... I amb "L'illa" vaig pel camí!

    Ja has vist que t'he fet el salt, però també hem de cuidar les botigues del barri i de tota la vida!

    Petons i que vagi molt bé demà!

    SU

    ResponElimina
  7. Núria Talavera10:15 p. m.

    estem llegint l'illa al club de lectura però en castellà :) espero que agradi molt als clubaires

    ResponElimina
  8. David7:44 a. m.

    No ho sabia i me n'alegro molt. Jo també m'he fet aquesta pregunta moltíssims cops ("per què no es pot fer el mateix en català?"). Minúscula és el millor que ha succeït en el món editorial en moltíssims anys. Salutacions!

    ResponElimina
  9. Rosa9:22 a. m.

    Hola Su,

    No coneixia aquests llibres, me'ls apunto.
    Amb la llita que vaig fent, estaré enfeinada tot l'estiu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. SU10:42 a. m.

    Núria,

    No sé com són les teves lectores i lectors del club, però em sembla que “L’illa” els farà gaudir de valent!

    David,

    Volia felicitar l’editora “en viu i en directe” el dilluns de la setmana passada però la neu m’ho va impedir! Amb aquest pas, Minúscula s’ha consolidat –per a mi– com una GRAN editorial.

    Rosa,

    La meva llista va creixent i creixent cada dia. La veritat és que em fa molta il·lusió descobrir (i fer-vos descobrir) llibres per llegir... a l’estiu i tothora!!!

    Gràcies pels vostres comentaris!

    Salut i llibres, sempre!

    SU

    ResponElimina
  11. Mireia8:34 p. m.

    És una magnífica notícia que Minúscula editi en català. Ho van dir fa cosa de dues o tres setmanes a L'HORA DEL LECTOR.
    Aviat faré alguna adquisició, i tant!!!

    Per cert, l'ESTIMAT AMIC m'ha agradat força.

    Ara estic amb un japonès, Kawabata, que també em sembla una meravella, té una prosa poètica que fa que els sentits se me'n surtin!!

    ResponElimina
  12. digue'm ariadna10:48 a. m.

    ... Tots dos, a la seva manera, em van captivar en el seu moment, perdent-se pel laberint. M'alegra molt saber aquesta línia catalana de Minúscula, el seu catàleg és molt acurat i resulta un plaer llegir les seves propostes. Sí, estem d'enhorabona =:) ...

    ResponElimina
  13. SU7:25 p. m.

    Mireia,
    Aquest “m’ha agradat força” no sé si m’ha acabat de convèncer... Però gràcies per l’esforç de comprar “Estimat amic...” i llegir-lo!

    digue'm ariadna
    Si em permets, equipararé els plaers de llegir: els llibres de Minúscula en català i el teu blog! (“Això s’entén, companys?”, com diria el Doctor i Mestre Puyal).

    Gràcies a les dues!

    Per cert, la xerrada entre Valeria Bergalli (Editorial Minúscula) i Beatriz de Moura (Tusquets Editors) a la Laie serà –si no torna a nevar!– el dilluns 19 d’abril.

    Petons i no us oblideu de llegir...

    SU

    ResponElimina
  14. Mireia1:33 p. m.

    SU, T'HO DUC DE VERITAT QUE M'HA AGRADAT L'"ESTIMAT AMIC!!" si ja et vaig comentar que en Triadú és el crític que més admiro i en caldres un dels meus favorits, el resultat final no podia ser més que POSITIU!!!!

    ResponElimina
  15. SU4:13 p. m.

    D'acord, Mireia, d'acord... T'ha agradat... Ja ho he entès... Gràcies...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació