En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona , em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Passo i encara no veig BLADÉ, i això que Jesús diu que...
ResponEliminaUn estímul per llegir-lo: el temps s'atura :-)
Em temo que fas massa bondat.
Pere,
ResponEliminano m'apretis... Bladé caurà... i possiblement altres recomanacions que em vàreu fer... Però piano, piano... si va lontano, no?
Petonàs!
SU
Esperem, doncs, que aviat hi haurà tressenyes, no?
ResponEliminaMireia (Racó de la Solsida)
Mireia,
ResponEliminaAlguna cosa estic anotant, de les lectures actuals, però que s'acabi convertint en ressenya, no ho sé!
Poc a poc i bons aliments...
Tonet!
SU
Espero les teves ressenyes ben aviat!
ResponEliminaEspero les teves ressenyes ben aviat!
ResponEliminavaaaa jo només et demano ressenya d'un: Londres nevat. Cola?
ResponEliminaBones lectures, Su
Doncs jo espero apunt, del que sigui... ;-)
ResponEliminaPetons!
Màgia, Mireia, Rita...
ResponEliminaQuina pressió que em poseu! No sóc amiga de reptes però reconec que els vostres comentaris em motiven.
Gràcies boniques!
SU
Vale, vale... ara ja estem tranquils. JJ
ResponEliminatranquilitza saber que es llegeix, encara que no s'escrigui de manera pública
ResponEliminaJJ i viu i llegeix,
ResponEliminael que em tranquil·litza és saber-vos a prop...
gràcies!
SU
Mira que et fas pregar, eh? :P
ResponEliminaFe,
ResponEliminaI sense haver estudiat res de màrqueting...
Ei, seriosament, que m'hi poso molt aviat!
Petons,
SU