divendres, 29 de gener de 2010

Un atac de “bogeria”

Divendres passat vaig quedar amb un amic a la cafeteria de la Laie. L’amic en qüestió tenia una tasca encomanada de feia temps, que era la de llegir uns contes meus i donar-me’n l’opinió. Com que vaig arribar abans de l’hora, vaig passar abans per la llibreria i, com qui no vol la cosa, “vaig embogir” i em vaig firar una pila de llibres.

Seguidament, i en un intent de tranquil·litzar la meva consciència, trobareu la relació dels llibres adquirits i una breu justificació del “delicte”:

Fantasías animadas, de Berta Marsé
: em va agradar el seu primer llibre (En jaque) i em segueix fascinant la seva manera de presentar-se: “filla d’escriptor i extremenya”.
Oblidar Barcelona, de Carles Batlle
: cal no oblidar el teatre (sona a imposició però ho dic de cor).
Espiral, de Manuel Baixauli
: tot i que, pel que he pogut llegir a la xarxa, em sembla que Baixauli és d’aquells escriptors que sempre escriu el mateix llibre.
Londres nevat, de Jordi Llavina
: per reafirmar que no m’agrada (el punt de masoquista no me’l treu ningú, oi?).
Poesia completa de Maria Àngels Anglada, pròleg i notes a cura de Sam Abrams
: segueixo amb els bons propòsits de l’any passat, un dels quals era conèixer l’obra d’aquesta escriptora. Vaig començar amb El violí d’Auschwitz i, com he dit, segueixo...
Contes russos, de Francesc Serés: la capacitat narrativa d’en Serés (que tothom alaba) i la seva aparença física (l’imagino cada dia al gimnàs, aixecant pesos) són un iman per a mi. No puc evitar comprar els seus llibres, una altra cosa és que els acabi llegint.
Petits poemes de Bilitis, de Pierre Louÿs (Raima Edicions): un llibre entranyable que vaig llegir per primer cop en castellà fa molts i molts anys... amb unes il·lustracions molt suggerents de Joan Gómez.
I si el prologa en Marc Romera s’ha de comprar.
Curso de literatura europea, de Vladimir Nabokov
: un repte com a lectora, sense cap mena de dubte.

Ah, i per si us interessa, a l’amic li van agradar els contes (sembla que, a més d’amic, és bona persona), però això ja us ho explicaré en un altre apunt. O no.

Per cert, a aquestes alçades de la pel·lícula (una setmana després!), us puc dir un parell o tres de coses:


- la meva consciència ja està més tranquil·la.


- el llibre de la Marsé m’ha entusiasmat!


- el d’en McEwan, també!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...




Il·lustra l’apunt d’avui un detall d’“El hotel que me habita” de Noemí Larred i Sol Saura

23 comentaris:

  1. sembla que aquesta setmana és la dels atacs de bogeria. A mi també me'n va agafar un i em vaig plantar a ca l'Espolsada a "fer gasto" i a fer-la petar una bona estona, està clar.

    ResponElimina
  2. Osti, això s'avisa!!!

    De fet, l'última "gran" compra de llibres la vaig fer a l'Espolsada, l'any passat...

    Moooolts petons!

    SU

    ResponElimina
  3. Hi deu haver alguna cosa en l'aire de Laie, Su, la de bogeries que m'hi havien agafat!

    ResponElimina
  4. Que dolents! No diem res dels llibres ni dels contes... el Serés el tinc una mica entravessat (els llibres, ep!); el Nabokov és un d'aquells que hauria d'haver llegit quan tocava i que el vaig llegint ara a trossos. I els contes, no ens en faràs cinc cèntims?

    ResponElimina
  5. Ferran,

    Laie és una de les meves perdicions! No sé si és l'aire o que són molt llestos a l'hora de posar-me els llibres sota el nas!

    Dels meus contes, dius? Ui, no demanes molt, tu?

    Gràcies per passar per aquí, Ferran!

    Petons,

    SU

    ResponElimina
  6. llibreries, quina perdició! I quan en podren llegir un d'aquests contes?

    ResponElimina
  7. Quines bones adquisicions! ja ens en aniràs parlant.

    ResponElimina
  8. Mireia,

    Amb mi s'ha de tenir moooolta paciència... Però tu no deixis de llegir-me al blog, eh!

    Petonets i gràcies per l'interès!

    SU

    ResponElimina
  9. kweilan,

    la veritat és que "Fantasías animadas" és totalmennt recomanable!

    Ja us aniré fent cinc cèntims...

    Petó i gràcies per ser-hi, una vegada més!

    SU

    ResponElimina
  10. Atacs de bogeria com aquest són boníssims per la salut, així que queda justificat ;). Espero les teves ressenyes, els llibres prometen!

    ResponElimina
  11. Màgia,

    per la salut sí, però per la butxaca van fatal!!!

    Alguna ressenya en faré, sí!

    Gràcies!

    SU

    ResponElimina
  12. ... Laie de Pau Claris és una de les lliberies que més m'agraden de Barcelona, allí reconec que sóc dèbil, molt dèbil! He començat El curs de literatura europea i seré una bona alumna i em llegiré els llibres abans de cada classe =;)...

    ResponElimina
  13. Del curs de literatura del Nabokov en gaudiràs molt, de la resta només he llegit el Londres nevat...

    ResponElimina
  14. Crec que optaré per prescindir de llegir blocs que parlin de llibres: tantes coses no llegides per llegir :-)
    (espero que després del curs de literatura europea -fantàstica introducció- t'especialitzis en literatura russa)

    ResponElimina
  15. Això de tornar a llegir un llibre que no em va agradar gaire també ho he fet jo més d`una vegada, i els resultats sempre han estat els mateixos, m`han continuat sense agradar. Ja som dos masoquistes, doncs.

    ResponElimina
  16. ui, gràcies per recordar-me que fa mil anys que tinc un llibre començat!! jejeje No vull alarmar-vos però jo també he fet compres compulsies al Laie, deu ser la fusta aquella que tenen potser?. En Jordi Llavina és el que fa el consultori amoròs a L'Ofici de viure?

    ResponElimina
  17. digue’m ariadna,

    És un honor per a mi compartir debilitats amb tu! I no tinc cap dubte que seràs una bona alumna... ja tinc ganes de llegir el teu apunt, quan acabis les classes!

    Núria,

    I què t’ha semblat el llibre d’en Llavina? Vaaaaa, digues!

    Pere,

    Saps perfectament que no te’n podràs estar, de llegir blogs de llibres! I entre el d’en Nabokov i els contes d’en Serés –i el fred que fa!– potser sí que m’especialitzaré en “els russos”.

    estonetes,

    benvinguda! El masoquisme no ens el treu ningú, però devem ser bones persones que volem donar segones oportunitats a segons quin autor, no?

    Marta,

    No sé si és la fusta, la disposició dels llibres, la llum del local... Ai! Jo no escolto el programa del G. H. però és possible que sigui ell perquè són amics i fa anys que col·laboren en programes de ràdio i televisió. És d’aquells que li agrada escoltar-se...

    A totes i tot,

    Petonàs i gràcies per deixar els vostres comentaris!

    SU

    ResponElimina
  18. Això dels llibres és malaltís. Aquests atacas de bogeria són de les coses que més enyoro d'abans de tenir la llibreria... tot i així quan en visito alguna, tan sovint com puc, m'he de contenir.

    ResponElimina
  19. Endavant amb en Serés! A mi m'ha encantat. Siguin els russos o els d'aquí, els seus contes sempre són esplèndids.

    En Nabokov fa temps que el vaig llegir, però el recordo molt fi, amb unes anàlisis interessants.

    ResponElimina
  20. Fe,

    Si visqués més a prop de l'Espolsada segur que jo no em podria contenir!

    Anònim,

    A veure si aquesta vegada el llibre d'en Serés no "escalfa banqueta".

    Gràcies per dir-hi la vostra!

    SU

    ResponElimina
  21. Francesc4:11 p. m.

    Benvolguda Su,

    El gimnàs no m'agrada gaire. Tampoc aixecar pesos. Celebro, però, que tot plegat contribueixi a produir aquests atacs de bogeria.

    Cordialment,

    ResponElimina
  22. Francesc (glups) Serés?,

    Gràcies per l’aclariment. Esborro de la meva imaginació la teva imatge al gimnàs. Ràpidament.

    I aprofito l’avinentesa (que espero que no soni falsa) per dir-te que ahir a la nit vaig començar a llegir “Contes russos”.

    Molt cordialment (glups i més glups!),

    SU

    ResponElimina