dijous, 4 de febrer de 2010

Apunt reescrit un any i uns dies després

Se’n parla de fa temps i gent que n’entén, però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona que llegia un llibre electrònic.
Ha passat un any i uns dies després i, lògicament, se n’ha parlat més i més i...

Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo.
El dilluns d’aquesta setmana han començat a variar els meus esquemes.

Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla.
L’enginy és blanc (tot ell i la funda) i la dona no és lletja ni tampoc elegant. Deu anar per la pàgina 40 però ni ella sap quantes pàgines té el llibre. La sensació es manté: passar pàgina sembla una aclucada d’ulls. A vegades prem on ha de prémer, però en comptes d’anar endavant va enrere, o passa dues pàgines de cop...

Ja al carrer, vaig començar a fer-me preguntes sobres les prestacions d’un llibre electrònic, com per exemple:
- Podria encabir en un aparell com aquest els llibres que estic llegint ara mateix, els dos del Club de Lectura i L’estepa infinita? (Per cert, prepareu-vos perquè estic prenent un munt de notes per a un proper post).
- El llibre electrònic et permet subratllar i anotar allò que t’agrada o t’interessa, o és un error o has de buscar el significat d’alguna paraula que desconeixes o...?
Abans de sortir al carrer, durant els transbords del metro, es fa una pregunta: i si me’l roben? Prefereix no pensar-hi. Respira alleujada perquè recorda perfectament que va arribar a fer l’apunt de L’estepa infinita. Ha pogut entendre –tampoc no ha estat molt fàcil però se n’ha acabat sortint (gràcies pel regal i pel suport tècnic, Leire!)– que l’enginy en qüestió pot encabir molts llibres però cal que estiguin en versió electrònica, és clar! De moment hi té dos: L’última carta de Companys de Toni Soler i La nit de les papallones de Jordi Coca. Ha començat pel llibre d’en Coca, que li està agradant perquè parla –entre d’altres coses– d’El Molino, un espai que mai no va poder trepitjar (com a públic, no penseu coses rares!) i se’n dol.
I sí, el llibre electrònic, o digital, o e-book, o “el blanquet” com ja se’l coneix per casa seva, pot fer moltes coses, però de moment ella no té ni idea de com fer-ho. El que vol és llegir. I li fa mooooooooolta mandra començar pel Manual de l’usuari...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

[L’apunt d’avui el vull dedicar a la meva amiga Lem, que em va parlar de La nit de les papallones i em van venir ganes de llegir-la]

Il·lustra l'apunt, com no podia ser d'altra manera, una papallona

11 comentaris:

  1. bé bé bé, cada dia n'estic més convençuda :)

    ResponElimina
  2. Només espero-com vaig dir al meu bloc- que el canvi no ens sigui trumàtic.

    ResponElimina
  3. Jo només espero que passi com amb els discs de vinil, que, de cop, la gent se'ls va treure de sobre i van inundar el mercat de segona mà. Uns quants estarem esperant aquests llibres amb els braços oberts.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. David, no et facis ilusions. La gent es treia el vinil per que no tenia cap aparell per escoltar-los. Com que seguirem tenint ulls, seguirem conservant llibres normals!!!

    Ho repeteixo sovint: el dia que hi pugui abocar una tassa de te i no passi res, que se m'hi enganxin uns granets de sorra de la platja i no passi res, i que em caigui de la tauleta de nit d'un "manotasso" mentre dormo i no passi res, aleshores m'hi apunto. Mentre la tecnologia no avança, segueixo amb els llibres de paper.

    ResponElimina
  5. A veure, jo de moment m’ho he pres com que tinc un llibre més i que és un llibre “raru” que em permet llegir més d’un text... Dit això, no renuncio en cap moment al llibre en paper “de tota la vida” perquè em seria impossible.

    I no m’allargo més que sinó això semblarà un altre apunt.

    Gràcies a totes per dir la vostra!

    I benvingut, David!

    Ens llegim (sense el suport paper, eh!!!) i llegim moooooooooolt, no trobeu?

    SU

    ResponElimina
  6. Trigaré més o menys, però caure... no hi podré fer res, oi? :-(

    ResponElimina
  7. Mireia,

    Tampoc no cal que corris. Com tot enginy electrònic, el que compris d'aquí a un any serà molt més potent i amb prestacions que el d'ara...

    No hem de deixar de llegir, eh!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina
  8. Doncs jo crec que trigaré. Em costarà... M'agraden els llibres!

    ResponElimina
  9. I ben fet que faràs, Rita!

    Com he dit més amunt, el que ens dóna plaer és llegir... I que cadascuna triï el què i com...

    Petonet i gràcies, un cop més, per passar per aquí!

    SU

    ResponElimina
  10. Benvinguda a una nova experiència de lectura, Su.

    ResponElimina
  11. Gràcies Ferran,

    És exactament així com em sento: experimentant una nova manera de llegir.

    Mooooooooolts petons,

    SU

    ResponElimina