Hem rebut una carta
La Montserrat Bacardí i jo mateixa hem rebut una carta. En els temps que corren, no deixa de ser un fet excepcional. Com haureu imaginat, és una carta que està relacionada amb Pere Calders-Joan Triadú. Estimat amic. Cartes-Textos, un llibre que aquest mes d’abril segurament ja “ha desaparegut” de totes les llibreries del món mundial.
I la carta diu, entre d’altres coses:
“Tots aquests dies que penso en vosaltres (...). I és que em dol d’allò més que per deixadesa meva tot de cartes de Pere Calders hagin restat fora del vostre llibre. Us haig de donar una explicació, malgrat que no serveixi de res i que la meva autoindignació no em deixi (...). Però vull dir-vos el què.”
Tot un sotrac, com ja us podeu imaginar! Però seguim amb la lectura de la carta:
“Llavors va pujar fins a un armari que aquests pisos tenen, aprofitats (...). Hi solíem posar les maletes i li vaig dir que les baixés i que llençaríem les més velles. Em va dir que dues pesaven molt. Un cop obertes va aparèixer la realitat: postals, prospectes, papers diversos... i una maleta plena de cartes.”
Com ja heu deduït, la persona que signa aquestes ratlles és Joan Triadú, que acaba la seva carta dient:
“Ara, traient les cartes, em punxa al cor cada vegada que en surt una d’en Pere Calders. Perdoneu-me, però no oblidareu, ni jo tampoc, aquesta increïble mala jugada.”
Les cartes de Pere Calders que Joan Triadú conservava dins de dues maletes perdudes són vint-i-tres (catorze del 1950 al 1952 i nou del 1955 al 1962).
Haurem de fer un nou llibre? S’admeten les apostes...
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...
I la carta diu, entre d’altres coses:
“Tots aquests dies que penso en vosaltres (...). I és que em dol d’allò més que per deixadesa meva tot de cartes de Pere Calders hagin restat fora del vostre llibre. Us haig de donar una explicació, malgrat que no serveixi de res i que la meva autoindignació no em deixi (...). Però vull dir-vos el què.”
Tot un sotrac, com ja us podeu imaginar! Però seguim amb la lectura de la carta:
“Llavors va pujar fins a un armari que aquests pisos tenen, aprofitats (...). Hi solíem posar les maletes i li vaig dir que les baixés i que llençaríem les més velles. Em va dir que dues pesaven molt. Un cop obertes va aparèixer la realitat: postals, prospectes, papers diversos... i una maleta plena de cartes.”Com ja heu deduït, la persona que signa aquestes ratlles és Joan Triadú, que acaba la seva carta dient:
“Ara, traient les cartes, em punxa al cor cada vegada que en surt una d’en Pere Calders. Perdoneu-me, però no oblidareu, ni jo tampoc, aquesta increïble mala jugada.”
Les cartes de Pere Calders que Joan Triadú conservava dins de dues maletes perdudes són vint-i-tres (catorze del 1950 al 1952 i nou del 1955 al 1962).
Haurem de fer un nou llibre? S’admeten les apostes...
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...
Mentre ho anava llegint pensava "això donaria per un segon llibre!", i veig que ja us havíeu avançat. Fins i tot el fet de trobar unes cartes dins una maleta ja és una arrencada molt literària.
ResponEliminaHola Su,
ResponEliminaAcabo de llegir el teu post, me s'han posat els pèls de punta. Animeu-vos i editeu un altre llibre, aquesta és fantàstic. He gaudit moltíssim llegir-lo i la veritat he trobat a falta cartres d'en Joan Triadú.
Moltes felicitats a les dues
Una abraçada
Rosa
Penso com en Salvador, una magnífica ocasió per fer-ne un 2n volum.
ResponEliminaEstimat amic i amigues,
ResponEliminaNo sé si aquesta troballa (molt literària i completament real) dóna per a un segon volum, però està clar que aclarirem alguns dubtes i llacunes que podien haver quedat fins ara.
El que sembla segur (?) és que mai no trobarem més cartes “triadurenques”.
Salut, llibres i cartes!
SU
Sííííííííí!!! Volem un segon llibre
ResponEliminaJo vaig tenir les mateixes sensacions que la Rosa
Mireia,
ResponEliminaGràcies per l'entusiasme! La veritat és que ja vam suar tinta per poder publicar el primer!!!
Serà qüestió de pensar-hi!
Un petonàs!
SU
Sí, rotundament! El primer volum mai no serà complet ara que sabem que encara n'hi més.
ResponEliminaSalutacions cordials.
quina emoció de troballa, no?
ResponEliminaja ens tindras al dia de si pubiqueu o no....
Sens dubte!
ResponEliminaBenvolgut i benvolgudes,
ResponEliminaSi s'acaba fent un altre llibre, sereu ben informats!!!
Gràcies a tothom per l'interès!
Petons,
SU
Una troballa magnífica, jo també crec que ha de derivar en un segon llibre!
ResponEliminaMàgia,
ResponEliminaJa li diré al senyor Triadú que tothom està il·lusionat amb la seva troballa!
A veure si s'anima...
Petó i gràcies!
SU
Su, jo encara no m'hi he posat perquè feia més d'un mes que no me'n servien, vol dir que està exhaurit???
ResponEliminaFe,
ResponEliminaEm sorprendria molt que ja estigués exhaurit, sincerament, però tampoc no seria la primera vegada que els de les PAM es despengen...
Gràcies per l'interès!
Et segueixo, et llegeixo i en frueixo!
SU
Ohhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaQue bé! Un altre llibre en cartera! Fantàstic, Susanna i Montserrat!
Dolors
Ei, Dolors! Ja veus que la feina ens surt... de dins de les maletes!!!
ResponEliminaGràcies per deixar el teu comentari!
Un petonàs!
SU