Llegeixes o què?!

El dimecres vinent tinc una sessió de club de lectura a l' Atzavara Llibreria  que és una mica «especial», per diferents motius (en parèntesi, els més personals): Perquè hem llegit –i compartirem– dos contes d'un autor que, fins fa un parell o tres de mesos, no coneixia de res: Leopoldo Lugones . (mira que és xulo conèixer nous autors! a més, aquest també escrivia poesia, en prenc nota per a la meva col·laboració a Rosita !) Perquè hem convidat a la sessió del club a l'il·lustrador dels contes: Carlos Cubeiro , un lector «diferent» i privilegiat dels textos. (i és que el Carlos anava amb mi a l'institut, i m'agrada molt la seva feina i ha il·lustrat algunes portades de llibres que he llegit i que m'estimo) Perquè hem conegut la feina d'una editorial molt jove però amb un projecte molt ambiciós: Yacaré libros . (i és que l'editorial és a Palazuelos de Eresma, que hi hem estat, que és molt a prop d'on viuen uns amics nostres, que enyorem ...

Aquest és el cinquè apunt del 2017 (la xifra –blocaire («mode off»)– fa una mica de pena, ho sé!). Al primer, tot i que la intenció era dir-vos que llegia molt –lectora («mode on»)– , en Xexu  em va renyar –i amb raó!– perquè parlava d'activitats literàries i no de lectures... Al segon, us informava que aquest 2017 em disposava a llegir poesia («de fons d'armari») i a col·laborar amb la Revista Rosita . Al tercer hi havia una de les meves «cartes obertes». Aquest cop per a una llibretera –i amiga– molt especial, que acaba de viure el seu desè Sant Jordi i us l'explica aquí . Al quart tornava amb la Rosita i us feia una «tria de la tria» dels darrers poemes que havia llegit. A l'apunt d'avui, el cinquè com us deia més amunt, només us escric per dir-vos que aquesta setmana tinc dues cites amb dos clubs de lectura, que hi vaig com a lectora, sense cap pressió, amb ganes d'anar-hi pel pur plaer de compartir la lectura dels dos llibres amb d'altres lectore...

En aquest apunt trobareu una mostra dels poemes que he triat les darreres quatre setmanes per a la Revista Rosita , a la secció «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita» . La primera tongada de poetes i poemes escollits us l'explicava aquí . Avui, a més dels enllaços pertinents a la Revista, us en deixo un tast: adéu qui podrà retornar-nos la certesa de quelcom més que no siguin paraules? han estat durant anys la nostra menja i ara estem sadollats de sons i ritme. vosaltres que llegiu digueu-me: on dormen les realitats? Francesc Garriga Barata . BUSCAR BEN ENDINS Buscar ben endins d'aquella cosa fosca. Tractar de defugir la placidesa. Ser, la voluptat de ser. Viure en l'aire que t'envolta, en el vol d'un ocell, en la frescor d'una poncella, en el perfum intens del gessamí. No tenir por de morir. Saber que el miracle és viure! Montserrat Abelló . PENES ÍNTIMES No tin...

La prèvia: aquest apunt hauria de ser un vídeo, que és el que en el seu moment va demanar la Fe per a celebrar els primers 10 anys de vida de la seva llibreria, l'Espolsada . Òbviament, això que seguirà ara no té res de vídeo, però per «mirar de compensar la desobediència en el compliment del deure», diré que està escrit des del cor... Benvolguda Fe, Des del moment que vaig ser conscient que aquest mes de febrer celebrem els 10 anys de l'Espolsada, vaig començar a pensar en tot el que volia dir-te sobre el que significa per a mi, no només la teva llibreria, sinó la teva amistat. És per això que he volgut recuperar els nostres correus electrònics de fa una pila d'anys, quan les dues teníem més temps per llegir-nos als blogs, per deixar-nos comentaris... I quan tu tenies clar que volies muntar un club de lectura a l'Espolsada i em demanaves consell. Amb el club engegat, recordo especialment les sessions dedicades a En lloc segur de Wallace Stegner, traduït per l...

Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei...

Aquest apunt té dos objectius bàsics: - Dir-vos que encara sóc aquí! - I que no paro de llegir... El que queda clar és que no tinc temps per escriure al bloc, o sigui que m'he empescat aquest fórmula de « Resum lector » per deixar constància dels llibres que he llegit i/o dels que llegiré. "Lectures de la modernitat poètica 14": Anise Koltz presentada per Sònia Moll. Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l’arbre . Marta Romagosa, a la Llibreria Atzavara, signa exemplars del seu llibre de contes Tots els noms del desig .  Darreres traduccions del romanès al català de Xavier Montoliu Pauli i les paraules de Montserrat Abelló, sempre presents. Les lectores i l'autora d' Anatomia de les distàncies curtes , Marta Orriols, en acabar la sessió del club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

Allò que s'intuïa a l'apunt de novembre  s'ha convertit en la crua realitat. Des de llavors, ni un text més i, de fet, tanco aquest 2016 amb una xifra decebedora: «només» vint-i-un apunts! Així que, per aquest 2017 que ja tenim a tocar, la consigna és clara: renovar-se i llegir! Les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura quedaran reduïdes –de moment fins al juny de 2017– a l' Atzavara Llibreria  i als Lluïsos de Gràcia . Si seguiu atents a aquestes pantalles us aniré informant de les properes lectures. Ja us avanço que, en ambdós casos, els propers llibres que treballarem seran contes escrits per dones contemporànies, de casa nostra. Una feliç coincidència que m'està donant un cert maldecap a l'hora de preparar les sessions dels clubs, per cert. Però com «després d'una baixada sempre ve una pujada», intentaré recuperar el fet de llegir per plaer que, amb tot el meu pesar, havia començat a oblidar....

La meva nova vida laboral afecta –i afectarà– les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura . Així ha estat que he hagut de deixar el club de lectura de la Biblioteca Bonnemaison, i que, a partir del gener de l'any vinent, tampoc no em podré ocupar de «dinamitar» les sessions d'altres clubs. De moment, però, encara segueixo al peu del canó, i aquest «novembre de transició» presenta un calendari ben interessant, amb lectures extraordinàries i amb persones convidades a participar-hi que confio que gaudeixin d'una estona enriquidora amb lectores i lectors. Dilluns 7 de novembre , a partir de les 19.30 h, a la Llibreria Documenta Trobada amb Núria Iceta per compartir la lectura de La vida de Txèkhov d'Irène Némirovsky (traducció de Margarida Casacuberta). Activitat organitzada per l' Associació d'Amics de la Bressola Dimecres 16 de novembre , a partir de les 19.30 h, a l' Atzavara Llibreria Sessió del club...

Il·lustració de Núria Miret (@laBreu) Que pots llegir tres contes i conèixer tres autors. Que pots gaudir d'una edició impecable i d'unes il·lustracions senzilles, sensibles, eficaces. Que pots rellegir els contes i trobar-hi fragments com aquests: «Si no t'estiguessis morint per dins hauries somrigut; sovint són els petits detalls els que et solucionen el parèntesi d'existència que és un dia.» [pàg. 42, del conte CONY (Cal Oblidar Nova York) de Sebastià Portell i Clar] «Els tretze soldats tenien els fusells apuntant cap al condemnat, en angle perfecte, un fris lacònic en què la matemàtica es decideix amb el grau d'inclinació dels seus dits atrapats damunt del gatell.» [pàg. 78, del conte Les escales de L'Aldea de Jaume C. Pons Alorda] «Va mirar a banda i banda: cap senyal de vida humana. Llavors va ser com si sentís per primer cop la piuladissa dels ocells, un cant superposat d'espècies que xisclaven, cantaven, es reclamaven i imprecaven ...

La inconsciència pot ser bona consellera, no? Per aquest curs 2016-17, el llibreter i la llibretera de l'Atzavara –l'Albert i la Berta– han acceptat la proposta de Llegeixes o què!? d'ampliar les «prestacions contístiques» de la llibreria amb unes sessions de lectures de contes. La primera d'aquestes sessions està prevista per al dijous 6 d'octubre, amb la lectura del conte guanyador i els finalistes del Premi Núvol de contes 2016 . A partir de les 7 de la tarda i fins ben bé les 9 de la nit us convidem a passar-vos per la llibreria Atzavara , que vol convertir-se en un lloc de referència per als amants dels contes, per als qui els escriuen, els tradueixen, els editen i, sobretot, els llegeixen i en frueixen. La inconsciència pot ser bona consellera! Sense cap mena de dubte!

La prèvia: A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar. A vegades tens temps de fer-ho. A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa. La cosa: El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l' Associació d'Amics de la Bressola , aniré a la llibreria Documenta  per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes. En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal): - En fullejar El cel de les oques . Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992) , totes...

Fa més d'una setmana que no puc parar de pensar en quin apunt escric després de 47 dies de silenci. Per on recomençar? Podria explicar-vos que aquest estiu he llegit entre 5 i 10 llibres. Podria anunciar-vos que aquest proper curs faré entre 4 clubs de lectura . Podria enumerar-vos els més de 5 llibres que m'agradaria haver comprat a la Setmana del llibre en català . Però res de tot això no m'acaba de convèncer. Deu ser que aquests dies he hagut de fer neteja al despatx i he quedat baldada. Després de donar-hi voltes, us deixo aquí sota alguns fragments anotats en diferents fulls solts que he trobat en tot aquest procés: Només és teu el que has donat. Francesc Garriga Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre s'abandonen a la fràgil esperança del poeta. Olga Xirinacs Mathias Enard, un escritor que entra gratamente en mi memoria después de leer su novela «Carrer Robadors». Josep Moratalla Som una mica com els altres ens veuen, una mica com no...

El misteri... Com arribes a un llibre? A un autor? A una manera de veure/viure la vida? Com no em canso de repetir a les sessions de presentacions dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? , molts cops, als llibres, hi arribem per pur atzar. I així va ser com, per aquest camí misteriós, he anat a parar a un llibre que, avui mateix, fent una piulada al twitter, he qualificat com «la meravella»: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors , un llibre-entrevista sobre la vida i l’obra d'aquesta escriptora, escrit per Sebastià Portell i Clar. Vaig escoltar aquest joveníssim autor en la presentació d'un altre llibre seu, La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, 2015), escrit juntament amb els admirats Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, i he de confessar que la seva joventut em va deixar astorada i, quan vaig saber que havia escrit un llibre de la fins llavors, per a mi, totalment desconeguda, Antònia Vicens, no vaig dubtar ni un minut a comprar-me'l. [I aquí m'he d...

A vegades, la vida sembla que et vulgui apartar de la lectura i no sap que això és impossible, que la lectura és ja «una malaltia» sense remei que ha vingut a quedar-se per sempre a Llegeixes o què!? El que no podem negar és que la vida, quan se'ns complica (en aquest cas per un bon motiu!), impossibilita de totes totes que ens puguem acostar a aquest invent, un blog que va creixent en visites i que teníem «sense regar» des de fa un mes! Així és que hem considerat necessari tranquil·litzar a la parròquia de Llegeixes o què!? i emetem el comunicat següent: Llegim llibres excel·lents que volem treballar als clubs de lectura del curs vinent, llegim llibres perquè ens engresquem a participar en clubs de lectura sense tenir la pressió de conduir-los, llegim llibres per recomanar i regalar a la família i a les amistats, llegim llibres que ens hem deixat recomanar, llegim llibres perquè coneixem les autores, les traductores, les editores... * , llegim llibres perquè volem conèixe...

Soma Mapping 2 , Performance Nadine Fürst Aquest mes de juny acabem el curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara amb la lectura d'un llibre que hauria de ser a totes les cases on habita la passió pels contes i per la bona literatura: Cuentos escogidos de Shirley Jackson, en traducció al castellà de Paula Kuffer; una selecció de textos feta per Minúscula dels llibres originals en anglès The Lottery and Other Stories (1948) i Come Along With Me. Classic Short Stories and an Unfinished Novel (1949). Un recull de vuit contes d'aquells que no pots oblidar i, dies després de llegir-los, encara els tens al cap, i tres conferències de Shirley Jackson que són –com a mínim una d'elles– de «lectura obligada» per a qualsevol aprenent d'escriptor. Precisament d'aquesta conferència, «Notas para un joven escritor», us deixo seguidament alguns fragments: «En el país de los cuentos el escritor es el rey.» (p. 149) «Recue...

Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A....

La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet. El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts. Però a can Llegeixes o què!? , els clubs de lectura –i la vida !– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids  de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara , un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció. Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura: “En Gerard Molins deia que l...

Librosfera llegeix a La Calders Llibres llegits per Librosfera a La Calders Llegir i formar part d'un jurat sempre té premi! Dia de Sant Jordi a la parada de Fragmenta Editorial Lectura de "La princesa cavaller" de Sònia Moll a la Marató de lectures de l'escola Pau Casals

Rafael Navarro, "La presencia de una ausencia #1" Un llibre que du al títol la paraula «lectura» ja té molt de guanyat, a can Llegeixes o què!? , però si a sobre el subtítol és «Fragments filosòfics» l'interès es dispara! Va ser per Sant Jordi de l'any passat que em vaig autoregalar La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich . I, un any després, és l'escollit per a la sessió del mes d'abril del club de lectura LLEGIR –NO NOMÉS NOVEL·LA– ÉS VIURE MÉS VEGADES a la Llibreria A peu, de pàgina . Com és habitual, seguidament us deixo algun fragment –en aquest cas, 2 dels 262– d'aquest llibre, exquisit i enlluernador, tot esperant que arribi el dimarts, i els puguem compartir en viu i en directe amb Joan-Carles Mèlich: «No sabem quin és el camí correcte, perquè no hi ha un camí correcte, però podem mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l'horror no es torni a repetir.» (p. 40) «Els personatges de les novel·les –Don Quixot, E...

Encetem el darrer trimestre del curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara  amb un recull de contes que ens va impactar a la primera lectura i ens ha impressionat quan n'hem fet la segona, amb el llapis a la mà! No tenim cap mèrit en l'elecció, ens vam deixar aconsellar pels seus editors  quan vam anar a sentir-los al Festival Ingràvid, el juny de l'any passat. El llibre en qüestió és Els noms dels seus déus de Ruy d'Alexio, i seguidament us deixo alguns fragments, precisament del conte que dóna títol al recull, que ens ha semblat extraordinari: «...no és imprudent cometre errors dels quals es pugui aprendre.» (p. 35) «Com que ja no hi havia rius, no sabíem nedar, però vam rebre unes instruccions bàsiques de com fer-ho, per si un dia tornaven a baixar les aigües, o atrapàvem els llavis del mar.» (p. 35-36) «Quan vaig veure el mar per primera vegada, em vaig fixar com espurnejava i com es movia endavant i endarrere....