Llegim «La lectura com a pregària»

Rafael Navarro, "La presencia de una ausencia #1"
Un llibre que du al títol la paraula «lectura» ja té molt de guanyat, a can Llegeixes o què!?, però si a sobre el subtítol és «Fragments filosòfics» l'interès es dispara!

Va ser per Sant Jordi de l'any passat que em vaig autoregalar La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich.

I, un any després, és l'escollit per a la sessió del mes d'abril del club de lectura LLEGIR –NO NOMÉS NOVEL·LA– ÉS VIURE MÉS VEGADES a la Llibreria A peu, de pàgina.

Com és habitual, seguidament us deixo algun fragment –en aquest cas, 2 dels 262– d'aquest llibre, exquisit i enlluernador, tot esperant que arribi el dimarts, i els puguem compartir en viu i en directe amb Joan-Carles Mèlich:

«No sabem quin és el camí correcte, perquè no hi ha un camí correcte, però podem mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l'horror no es torni a repetir.» (p. 40)

«Els personatges de les novel·les –Don Quixot, Emma Bovary, Raskólnikov, Anna Karènina, Gregor Samsa, Leopold Bloom, Clarissa Dalloway– són éssers quotidians, i en les seves vides no succeeix res d'èpic ni de majestuós, encara que hi hagi esdeveniments. Viuen en la prosa del món perquè, fins i tot en el moment que passa una cosa extraordinària, continuen vivint les seves vides sense gaires problemes. A diferència del món de les idees, que busca l'altura i la profunditat, en la prosa del món impera la superfície de la pell, l'«epidèrmic».
Els personatges de les novel·les són inconcebibles al marge de les seves situacions, perquè no hi ha un jo sense relacions, perquè no hi ha un jo sense món.» (p. 78)

Comentaris

  1. Anònim11:52 a. m.

    Bon dia!
    Ara que tinc a les mans la traducció (Marta Redon), editorial Raig Verd, LA PREGÀRIA DE TXERNÒBIL de la Premi Nobel de Literatura SVETLANA ALEKSIÉVITX comparteixo les paraules de J.C. Mèlich "mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l´horror no es torni a repetir."
    Gràcies

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU3:15 p. m.

      Bona tarda, Imma!
      Molt encertat el teu enllaç!
      A casa ens vam comprar "Temps de segona mà. La fi de l'home roig" de l'Aleksiévitx.
      Espero trobar el temps -de primera mà!- de llegir-lo, aquest i altres llibres, aquest estiu.
      Gràcies per ser-hi!
      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació