Llegim “Porexpan i Polaroids”

La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet.

El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts.

Però a can Llegeixes o què!?, els clubs de lectura –i la vida!– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara, un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció.

Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura:

“En Gerard Molins deia que les paraules ressonaven millor dins de les habitacions buides, que assolien el seu significat ple i prenien una dimensió completa. [...] Deia que per poder copsar la vertadera dimensió de la seva desolació calia escoltar-los en una habitació on just uns dies abans havia existit l’amor i la tendresa d’altres amants desconeguts.” (“L’estornell”, p. 8).

“L'amor i la pluja, vet aquí la diferència entre les parelles enamorades i les que ja no ho estan. Els dies de pluja, a la parella enamorada no els fa res amarats d'aigua. Ans al contrari, serà una bona excusa per despullar-se. En canvi, la parella que ja no està enamorada arriba a a casa entre renecs perquè l'aigua els ha fet malbé les jaquetes de pell i deixaran el passadís ple de petjades. La pluja i l'amor. (“Goril·les, p. 30).

“Al cap i a la fi, sempre tornem als llocs on ens han estimat.” (“Voldries ser gat, però ets gos”, p. 38).

“Si un arbre mor i no hi ha ningú que escolti la la seva caiguda, ha mort realment? Si ningú no llegeix un llibre, aquest llibre existeix? Si dos amants secrets s'estimen cada nit en una habitació d'hotel i mai ningú no els veu, qui donarà testimoni del seu amor quan ells morin? Com sé que no ets amb mi? Com sé que no ets més mentida que en Bin Laden?” (“Bin Laden, tu i jo”, p. 62).

“És aquesta por traïdora la que em fa prometre ximpleries davant del mirall del lavabo com ara que mai més no tornaré a trepitjar el Maresme. Per un moment, em sembla un excel·lent títol per a una cançó, però la llàstima és que mai no podré posar-li la música perquè de música no en sé, tot i que, ben mirat, si més no, jo tinc un títol, quan la majoria de gent es passa la vida sens ni tan sols una bona estrofa.” (“Autopista C-32”, p. 69).

“Tot és immediat i alhora intemporal, l'únic que compta és l'ara. En els hotels AC, tots els espais són idèntics, l'únic lloc important és allà on ets tu, a dins, tant se val quina ciutat sigui la que fuig embogida enlloc, allà fora.” (“Porexpan i Polaroids”, p. 81).

“Les desgràcies no ens escullen, som nosaltres els qui les escollim, som nosaltres el qui decidim ser escollits, som nosaltres els qui decidim si un fet de la nostra vida és o no una desgràcia.” (“Porexpan i Polaroids”, p. 157).


La vida –de nou!– fa que aquest apunt vegi la llum el mateix dia que neix la revista Rosita

Comentaris

  1. M'agraden molt el fragment de la puja i l'amor, quina gran veritat! I el de la desgràcia, que em sembla que és una variació sartriana... té bona pinta, el llibre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot just fa una estona hem fet la sessió del club i l'estona ens ha passat volant! Un llibre molt intens que la setmana vinent tindrem la sort de compartir amb l'autor!
      Gràcies per passar per aquí!
      I bones lectures, sempre...
      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»