dimarts, 29 de desembre de 2015

Resum lector –esquemàtic– d’aquest 2015

L’any 2015 es podria resumir en un dels anys més fructífers, pel que fa a llibres llegits i gaudits. El resum lector de Llegeixes o què!? d’aquest 2015 podria ser aquest:

Gener: Comencem l’any amb la poesia de Joan Vinyoli, Jordi-Pere Cerdà, Montserrat Abelló i Sònia Moll Gamboa.

Febrer: El pas previ als tastets de lectura són els Recomanablessss, per anar-vos mostrant aquells fragments que em semblaven interessants per compartir. Aquest cop amb Màrius Serra, Irène Némirovsky, Christopher Morley, Eduard Márquez, Serguei Dovlàtov i Joan-Lluís Lluís.

Març: Sempre és bo rellegir llibres que t’han marcat a l’hora d’entendre la vida (i la lectura): Emili Teixidor és un referent.

Abril: Mes màgic en què tothom vol llegir i recomanar llibres, ple de presentacions, d’activitats relacionades amb el llibre i la lectura. A Llegeixes o què!? llegim sense parar i ens agradaria que aquesta màgia quedés repartida tot l’any!
I per Sant Jordi, una ruta literària per proveir-nos d’aliment llibresc, amb Laura López Granell, Sònia Moll Gamboa, Marta Pera Cucurell, Jordi Vicente i Carlos Cubeiro, Núria Cuadrado i Marta Monedero, Víctor Sunyol i Ton Barnils.

Maig: Quan acabem les sessions dels clubs de lectura a les biblioteques de Barcelona. Enguany vam comptar amb la presència d’en Màrius Serra i de la Tina Vallès i amb la col·laboració inestimable de Salvador Macip.

Juny-Juliol: Mesos de finals de projectes i de preparació de la nova temporada de ‘Posa un conte a la teva vida’ a la Llibreria Atzavara.

Agost: “Gairebé” tancat per lectures.

Setembre: Quan recomença tot: 'Llegir –no només novel·la– és viure més vegades' a la Llibreria A peu, de pàgina, 'Trobem-nos amb…' amb l’Associació d’Amics de la Bressola a la Llibreria Documenta i el club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

Octubre: Encetem els tastets de lectura en el seu màxim esplendor: El noi del costat del padrí de Jesús M. Tibau, La noia que feia papallones d'origami d'Arnau Vaillant i Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel.

Novembre: No parem de llegir: La nostra vida vertical de Yannick Garcia, El loco de las rosas de Mohamed Chukri i De sobte truquen a la porta d’Etgar Keret.

Desembre: Per no ser menys, llegim: Enmig de la melé d'Alfred Quintana, También esto pasará de Milena Busquets i I Déu en algun lloc de Sònia Moll Gamboa. 

Com diria aquella "Sort que era esquemàtic, reina!" 

dilluns, 21 de desembre de 2015

Rellegim “I Déu en algun lloc”

Avui tanquem les activitats dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d’aquest trimestre. Farem la segona sessió del club als Lluïsos de Gràcia, després d’haver comentat i compartit amb les lectores, la setmana passada, els poemes intensos i colpidors del darrer poemari de Sònia Moll Gamboa.

Vaig “descobrir” aquesta poeta a Creixen malgrat tot les tulipes, un llibre sobre el qual vaig escriure aquesta frase: “Perquè la vida hi és, malgrat el dolor, la pèrdua, la mort.”

Us convido a llegir-la. Aquí sota trobareu tres dels poemes inclosos a I Déu en algun lloc:

EL CEL DEL LABERINT (p. 19):
Seure amb l’esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d'on es pot veure un tros de mar.

REGAL D'ITÀLIA (p. 20):
Em vas dur la nina d’Itàlia
Quan encara eres tu.

Em vaig perdre el moment exacte
en què li va caure el cap
-devia estar badant per la finestra
o estenent la roba a la terrassa
o pintant-me la ratlla dels ulls
amb la porta una mica entreoberta.

Li penja d'un fil, ara,
el cap
I reposa, lànguid,
sobre l'espatlla dreta.
I els ulls miren avall,
avall,
cap a la terra.

Miren avall els ulls.

I ara, quan et miro
-ara que no bado,
ara que no estenc,
ara que no em pinto-

miren avall, també.

I ja no (sempre)
et trobo.

LA CASA DALT DEL ARBRE (p. 65):
He trobat Déu
sota el presseguer del pati.
Sostenia amb una mà
l'escaleta de fusta
repenjada al tronc.

Somreia, crec.

Avui tampoc no m'hi he atrevit.

Segueixo el seu blog i, ben aviat, començaré a llegir el seu primer poemari, Non si male nunc.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Conte contat...

Foto: Carme Segura
Hi havia una vegada, en una llibreria de Major de Sarrià de Barcelona, ens vam trobar un grup de dones eixerides per fer una sessió del club de lectura Llegir –no només– novel·la és viure més vegades.

Aquell era un dia especial, perquè comptàvem amb la presència de l’autora del llibre que havíem llegit, la Milena Busquets, fet que havia aplegat a la llibreria a dones estupendes que veien d’arreu.

I l’estona que vam estar xerrant amb ella (i amb una convidada molt especial, la seva agent literària) del seu llibre También esto pasará/També això passarà, se’ns va fer curta de tan agradable que va ser el diàleg entre totes.

I així va ser que, quan comentàvem els episodis de la malaltia que va patir la mare de la Milena abans de morir i que ella relata tan brillant i durament, vaig parlar d’un altre llibre que m’havia commogut i entusiasmat alhora: I Déu en algun lloc, de Sònia Moll Gamboa.

La Gemma, la llibretera, es va aixecar ràpidament a buscar l'exemplar que tenia a l’aparador i llavors vaig llegir el primer poema d’aquest recull:
FER-SE GRAN
La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.

Va ser un dels moments màgics de la vetllada. Les lectores i la Milena van quedar encantades. I vam continuar amb la nostra conversa...

Al final de la sessió, mentre la Milena signava exemplars, algunes lectores s’interessaven també pel llibre de poemes, un petit tresor que es va endur a casa seva, regal de la Gemma.

Però aquest NO ÉS el final del conte, perquè vaig voler compartir aquesta feliç anècdota (el més curiós de tot és que la llibretera i jo no n’havíem parlat prèviament) amb un dels seus editors, i vam rebre aquest correu:

“Gemma
... i va anar a parar a la butxaca de la Milena perquè tu i la Susanna vau fer el miracle dels vasos comunicants: és a dir, la Poesia!
la poesia —i tantes vegades que se la vol definir!— també pot ser el modest, impensat gest o mot, que posa en relació dues persones i les trasbalsa per una estona.
gràcies.”


ARA SÍ! Conte contat... conte acabat. O no.

dijous, 10 de desembre de 2015

Llegim «También esto pasará» i «També això passarà»

La vida i la literatura gairebé sempre van de la mà a Llegeixes o què!?

I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará, i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura.

Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria!

Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina.

Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l'Esther Tusquets:

De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàvem convertint en arbres ressecs i trencadissos, grisos com fantasmes, a punt de convertir-se en pols. Però, quan t'ho deia, m'asseguraves que no, que érem les dues persones més fortes que coneixies i que cap vendaval podria amb nosaltres. (p. 30)

Cadascun de nosaltres té un tema principal, un fil conductor, una tornada, un perfum propi que ens embolcalla, una música de fons que ens acompanya sempre, inalterable, silenciada de vegades, però persistent i inevitable. (p. 44)

En l'ambient hi sura alguna cosa de la solemnitat i de l'estupor que provoca sempre qualsevol naixement, humà o animal. La sensació falsa, esclar, d'estar a punt de poder fregar amb la punta dels dits el principi de tot, la benaurança. Els nens ho perceben, l'esgotament, l'entrega i l'abandó de les femelles acabades de parir, la desorientació i la fragilitat dels cadells cecs i lletjos com ratolins calbs, la nauseabunda olor de vida, i guarden silenci sense atrevir-se a entrar. (p. 56)

La primera corona que perdem, i potser l'única impossible de recuperar, és la de la joventut; la de la infància no compta perquè quan som nens no som conscients de l'increïble botí d'energia, força, bellesa, llibertat i candor que al cap d'uns anys serà nostre, i que els més sortosos dilapidarem fora mida. (p. 96)

La barca llisca suaument pel mar, l'espetec de vell fumador ronc del motor impedeix les converses i durant una estona les mirades es perden en la llunyania i no cal dir res; el millor de la bellesa és que sol fer que la gent calli i es reculli... (p. 107)


...crec que estimaria Cadaqués encara que l'hagués visitat només una tarda de passada cap a un altre lloc, encara que vingués de l'altre costat del món i res, ni cultura, ni llengua, ni records, m'unissin a aquest cul-de-sac escarpat i feroç de capvespres de seda rosa, assotat per un vent negre que a l'hivern destenyeix sobre el mar i en què tot t'empeny cap als núvols i el cel. (p. 112)

La veritat és una porta que obro cada vegada menys, l'alt i relliscós mur de la mentida i la cortesia i el somriure veloç em protegeixen com un mantell, però avui no tinc forces ni ganes d'aixecar aquesta paret. (p. 133)


L'apunt d'avui està dedicat a la nostra estimada amiga Marta Aliguer.

dijous, 3 de desembre de 2015

Llegim «Enmig de la melé»

Celebrem els 20 anys
de L'Atzavara!
La setmana vinent tanquem la programació trimestral 'Posa un conte a la teva vida!', el club de lectura de la Llibreria Atzavara.

Com ja sabeu, aquest club està «especialitzat» en contes, i des que vam començar, el gener de 2015, ja hem pogut llegir -i gaudir!- de la lectura dels llibres següents:

- Vint-i-nou contes menys, Eduard Márquez. Barcelona: Empúries, 2014.
- Els nostres, Serguei Dovlatov. Barcelona: LaBreu edicions, 2014.
- Puja a casa, Jordi Nopca (Premi Documenta 2014). Barcelona: L'Altra editorial, 2015.
- El noi del costat del padrí, Jesús M. Tibau. Valls: Cossetània Edicions, 2014.
- El loco de las rosas, Mohamed Chukri. Traducció de Rajae Boumediane El Metni. Madrid: Cabaret Voltaire, 2015.

La setmana vinent tancarem aquest trimestre amb Enmig de la melé d'Alfred Quintana, set contes que van obtenir el IX Premi 7lletres en l'edició de 2014, uns contes impecablement irònics, dels quals us deixo anotats alguns fragments:

Els dos dies següents ens els vam passar discutint quins animals podrien ser menjables, en cas de trobar-los. Al cap i a la fi, passàvem gana i no hi havia indicis que els equips de rescat haguessin d'aparèixer aviat. Però no hi havia manera humana de posar-se d'acord. Alguns companys començaven a cedir les seves dèries proanimalistes, però sempre hi havia algú que s'oposava a la mort d'un o un altre animal. Fins i tot a les formigues els vam atorgar aquest caràcter sagrat que anaven adquirint els animals als nostres ulls... («Enmig de la melé», p. 9)

El metro de les 5 és fred i mig buit, la gent no es mira ni se saluda, encara que molts d'ells són vells companys de trajecte. El metro de les 8, en canvi, és ple i calent, d'una escalfor humana embafadora, sufocant. La gent es mira d'esma, perquè de l'amuntegament de la gent, de la pila de greix humà, emergeixen caps que a voltes es troben ni que no ho vulguin. Tampoc no se saluden. («Malson», p. 15)

Torno a fixar-me en el paisatge. Sovint els boscos són millors que les persones. Per això hi ha tanta gent aficionada a la muntanya. («Que bo!», p. 20)

...La mort dels pobres no se sol rodar. En la majoria de pel·lícules, quan mor un pobre ho resolen enfocant directament el taüt ja tancat. («Una vida dedicada a la comèdia», p. 27)

Això és el que ha quedat de l'escola progre on ens van portar els nostres pares, la majoria fent un sobreesforç econòmic, penso. Malaguanyats calés. Haguessin invertit en borsa. («Dues opcions», p. 61)


Ep, i no patiu, que la programació del proper trimestre de 'Posa un conte a la teva vida' ja està en marxa!

dilluns, 30 de novembre de 2015

1/12/15: impossible sobreviure a tanta bona literatura!

Com ja vaig anunciar/amenaçar en una carta ben simpàtica, els propers apunts recolliran algunes de les propostes literàries que des de Llegeixes o què!? considerem imperdibles.

Com veureu, demà és un dia d'aquells en què el do de la ubiqüitat seria del tot necessari.

A les 7 de la tarda:

A la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall, Lluís Maria Todó, autor i traductor, i Maria Bohigas, editora i traductora, presentaran L'últim mono/El último mono.

A 2/4 de 8 del vespre:

A la seu d'Editorial Comanegra, presentació del llibre Manual de autoayuda para suicidas, de Carlos Cubeiro i Óscar L. Zaid.

A Laie, lectura i presentació de les darreres novetats de JARDINS DE SAMARCANDA: Poema a la durada, de Peter Handke (traducció de Marta Pera), Pàtria meva A4, d'Ana Blandiana (traducció de Corina Oproae - guanyadora de l'onzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que convoca Cafè Central.) A més de les traductores, llegirà poemes Odile Arqué.

A La Calders, amb l'Anna Casassas i en Xavier Montoliu, coneixerem la meravellosa obra Els meus començaments i l'extraordinària vida de Panait Istrati!

A Saltamartí llibres, Omnium cultural presentarà el llibre de Josep Lluís Martín Berbois: Josep Maria Ainaud de Lasarte, un humanista al servei de Catalunya.

A 2/4 de 9 de la nit:

Nit Francesc Pujols a l'Horiginal: es presentarà en societat el còmic amb Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Toni Benages i Sebastià Roig; i hi haurà lectures a càrrec d'Enric Casasses, Maria Cabrera, Sebastià Jovani i Martí Sales.

Ho sé, em repeteixo, però és impossible sobreviure a tanta bona literatura!

dijous, 26 de novembre de 2015

Carta oberta als bons editors

"Només" una mostra del meu patiment...
Estimades,
Estimats,

Sóc una dona feliçment aparellada i mare -gairebé a les vellúries- d'un parell de dimoniets de set anys.

Com acostumo a dir als clubs de lectura de Llegeixes o què?!, sóc filòloga de formació -ço que vol dir, actualment, «reinventa't, reina!»- i lectora per vocació.

M'adreço a vosaltres amb la nul·la esperança que feu cas d'aquesta humil petició, que entenc que us sorprendrà, que potser us escandalitzarà, però que busca, en definitiva, la vostra comprensió (i treure-us un somriure!).

DEIXEU D'EDITAR TANTS BONS LLIBRES, carai!
És que no dono a l'abast, sincerament...

Sé que ho feu amb tota la bona intenció i que no voleu enganyar-nos quan ens dieu que «aquest llibre és magnífic», que «aquesta autora és imprescindible», que «no podeu perdre-us el debut/el retorn/la consagració/l'ultimíssim de fulanita de tal i de menganito de qual».

Sóc lectora, sí! I m'apassiona llegir! Però rebo tanta informació -gairebé sense buscar-la- dels vostres bons llibres que ni m'ho puc permetre econòmicament ni la meva família ni les meves amistats s'ho mereixen.

Penseu, també, en totes les llibreteres i llibreters d'aquest món nostre (moment homenatge: «El meu país és tan petit/que quan el sol se’n va a dormir/mai no està prou segur d’haver-lo vist...»), que també deuen estar passant per un calvari, ara que som a tocar de les festes de Nadal i persones vingudes d'arreu s'acosten a les seves llibreries per comprar -tant de bo!- llibres vostres per a tota la mainada, avis i àvies, parelles -estables o no-, etc.

Sé que m'entendreu i que fareu tots els possibles per dur-me la contrària.

Esteu en el vostre dret d'editar allò que us plagui, preferiblement bons llibres que -com deia aquella- ens permetin «viure més vegades», però penseu que cada cop que ho feu, una lectora -jo- patirà en silenci.

I això és tot, per ara. En els propers apunts d'aquest mes de desembre miraré de demostrar-vos com és impossible viure/sobreviure rodejada de tants bons llibres editats per vosaltres.

Molt cordialment,

PS. Avui he descobert que fa molt de temps que em dedico a escriure «cartes obertes»:
- a qualsevol creadora o creador (incloses traductores i “ors”).
- a en Salvador Macip.
- a la Tina Vallès.

dimarts, 17 de novembre de 2015

Llegim «De sobte truquen a la porta»

Ahir vam encetar una nova setmana on s'hi van acumulant bones lectures i els millors moments per a compartir-les: els clubs de lectura de Llegeixes o què!?

Avui és el torn d'Etgar Keret i el seu recull de contes De sobte truquen a la porta (en català, traduït per Albert Torrescasana) i De repente llaman a la puerta (en traducció al castellà d'Ana María Bejarano).

Així que, d'aquí una estona, ens trobarem a la Llibreria A peu, de pàgina per compartir fragments com aquests que trobareu aquí sota:

Per què ploro, doncs? Perquè les coses són com són. Quan et prenen alguna cosa, encara que sigui una merda, et dol. Quan t'extirpen un tumor, et queda la cicatriu. I sembla que el millor moment per gratar-te-la sigui la nit. («Agafa el cucut per la cua», p. 101-102)

Un nord-americà i una israeliana es coneixen per pura casualitat. Una vetllada agradable. [...] I dues persones que, en dues bandes diferents de l'oceà, no se saben sostreure a tots aquests detalls força insignificants durant gairebé un any. N'hi ha que cauen des del segon pis d'un edifici i només acaben amb una marca negra i blava al cul. Altres, en canvi, fan un pas en fals mentre baixen les escalen i acaben enguixats. En David i ella eren del segon grup. («Negre i blau», p. 123)

...el portaven a un bon lloc. Un lloc ple de colors i de gustos i d'olors inimaginables. Li va parlar d'aquell lloc, de la ingravidesa que afecta el teu cos, i del fet que, encara que no vulguis res, allà tot es converteix en realitat. Li va explicar que allà no hi ha por, fins al punt que, si alguna cosa t'està a punt de fer mal, quan passa es transforma en una altra mena de sensació, una sensació que et fa sentir agraït... («Mal karma», p. 138)

L'única manera de salvar la situació és tenir una idea. Una idea genial que desemboqui en un pla i que el situï al bell mig de l'acció en qualitat de creador, de persona útil, d'algú que val la pena tenir a la vora. («Festa sorpresa», p. 239)

Escriu sobre això: sobre l'aparent escassa naturalitat de la situació i sobre fins a quin punt aquesta absència de naturalitat es pot traduir tot d'una en una cosa real i carregada de passió. En una cosa que t'impregna, des del cervell fins a les entranyes. O a l'inrevés. No sé com funciona en el teu cas, quina part del teu cos activa el flux creatiu. Cadascú és diferent. («Quin animal ets?», p. 249)

dimarts, 10 de novembre de 2015

Llegim «El loco de las rosas»

Coberta de Nermine Hammam
Ja us vaig avançar que aquesta setmana tindria llegiguera de la bona i us deixava un tastet de lectura de La nostra vida vertical de Yannick Garcia.

La sessió de demà dimecres també va de contes, ja que el club de lectura de la Llibreria Atzavara té un nom que no enganya: 'Posa un conte a la teva vida!'

I així, ens trobarem per compartir la lectura d'El loco de las rosas de Mohamed Chukri, en traducció al castellà de Rajae Boumediane El Metni i editat per Cabaret Voltaire aquest mateix any.

Us deixo alguns fragments d'aquest llibre, tota una descoberta:

...En nuestros tiempos había aún más paro, pero nadie perdía la cabeza. Es la insatisfacción la que destroza los nervios a la gente. El conformismo es cordura. («Violencia en la playa», p. 40)

Sólo los locos y los vagabundos pasean sin rumbo, indiferentes. De vez en cuando, se escuchan las carcajadas de los locos, que gritan y se ríen señalando con el dedo a la gente o al vacío. («Los que vuelven», p. 59)

-Cuando los niños demuestran su sabiduría, los adultos deben respetarlos. El mundo adquiere otro significado... («Los niños no siempre están locos», p. 77)

Todo lo que se pueda imaginar uno sobre la faz de la tierra ya existe. Quizás sea verdad, pero ¿qué importa? («Prohibido hablar de las moscas», p. 97)

Bashir lanza al vacío una carcajada histérica. Tiene la cara de un anciano chino, la boca como una vagina abierta, el ceño fruncido y sombrío. La situación vuelve a la calma. Las lágrimas de victoria fluyen de sus pequeños ojos redondos como los de una lechuza. Se ríe como un pez que respira bajo el agua. («Bashir, vivo y muerto», p. 119)

En el barrio, la miseria se ha convertido en la compañera de grandes y pequeños. La belleza asoma, curiosa, detrás de las pequeñas puertas sombrías. Es la misma belleza que se vende por las calles de la ciudad nueva. («El loco de las rosas», p. 172)


Com diria aquella: "Sí, em repeteixo... Però jo no m'ho perdria!"

dijous, 5 de novembre de 2015

Llegim «La nostra vida vertical»

La setmana vinent m'esperen –segur!– molt bones estones amb les lectores i els lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!?

La primera de les cites lectores serà als Lluïsos de Gràcia, dilluns vinent, quan treballarem els deu contes que s'apleguen a La nostra vida vertical de Yannick Garcia, llibre editat per l'altra editorial el març de 2014, després d'haver obtingut el Premi Documenta 2013.

Avui «toca» deixar-vos alguns fragments d'aquest llibre, del qual me'n declaro fan absoluta:

...les paraules (...) són l'engany més gran de tots. Les paraules ens atrapen quan són dites. No hi ha marxa enrere: ens diuen i deixem de ser. Només som humans de debò, només som esperit, quan callem. («Megainescrutables», p. 14)

Els llavis els tenia prims, amb la boca tancada diria que els hi havien dibuixat amb rímel. Una línia recta i disposada a callar-ho tot. («Megainescrutables», p. 27)

La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seues imperfeccions i en fan bandera, peti que peti. («El regal», p. 29)

La cosa és que hi havia moments en què veia la persona que volia ser i m'hi apropava molt. Pràcticament era d'aquella manera concreta, em faltava poc. («Un eunuc i un xafarder», p. 41)

...en alguns casos els pensaments són com poltres joves, que corren i corren, però n'hi ha que no, que en realitat els fan tres nusos ben forts a les sogues i no els deixen bellugar ni un centímetre, i aleshores la meua feina de desenredador de nusos es torna molt més sublim, és com si em mostrés tots els seus matisos i tota la seua estructura de filigrana. («Ara tancaria els ulls al peu d'aquells arbrets», p. 51)

Que clarividents que podem arribar a ser, quan a la resta del món el mateix fet se'ns presenta opac, fosc com una gola de llop, però quina capacitat té la ment humana que en alguns moments hi sap veure el llampurneig més tènue, el crit més dèbil! («Ara tancaria els ulls al peu d'aquells arbrets», p. 60)

Els comentaris plantats a l'hort de les converses amb la Teresa començaven a traure brot i fruit. («Caurem ben cap amunt», p. 75)

La Nika se sent entre els russos, aquests russos, com en un banc de meduses. Són interessants de mirar, hi perdries hores, però en el fons saps que piquen. («Extinció», p. 101)

A fora, el dia està prenyat d'interrogants amenaçadors i, a dins, de dilemes impenetrables. («Vaig córrer», p. 119)

dimarts, 3 de novembre de 2015

Quan llegir és compartir

Imatge manllevada de L'Espolsada
No em cansaré de repetir que les llibreries i les biblioteques són espais màgics, llocs on he pogut fer realitat el meu somni: compartir amb altres persones el plaer per la lectura.

Les llibreries on faig els clubs de lectura són llocs especials per a mi, no només perquè puc desenvolupar la meva feina de «conductora literària» amb total llibertat, sinó perquè les persones que em confien aquesta tasca també són especials i treballen cada dia per oferir-nos aquell llibre que necessitem, que ens ajuda, que ens acompanya, que ens transforma, que ens fa viure altres vides... potser fins i tot sense saber-ho.

Gràcies Albert i Berta, Gemma i Josep i Eric!

Dit això, però, escric aquest apunt per recomanar-vos una activitat que, malauradament, em perdré. Es tracta del Pòquer de dones que es perpetrarà aquest divendres a L'Espolsada.

Us deixo aquí alguns fragments de Li i altres relats de Nikos Kavadias –traduïts del grec per Jaume Almirall i amb un excel·lent text del mateix Almirall sobre l'autor–, un dels llibres dels quals es parlarà en aquesta vetllada, que segur que serà màgica:

Les xineses tenen les cames més boniques que he vist mai. Una escletxa rosada com una flor que bada. Com un ull mig clos que somia. La seva floració s'enfila com una espiga. O com la barbeta esclarissada d'un jove mandarí. («LI», p. 18)

Em recordava d'algú, feia molts anys, en una casa plena de gent, a Atenes. Abans no tinguessin ocasió de presentar-nos, em va abraçar i em va besar. Em va recordar una festa nostra a Nova York (encara no hi he anat, a aquesta ciutat), les meves cançons, que duia escrites a mà i que li vaig llegir, les dones amb qui havíem anat. Vam sortir plegats i vam seguir la festa en un altre lloc. Al matí ens vam besar i ens vam dir adéu. Era la primera vegada que l'havia vist. I l'última. Les persones raonables són les úniques que no pots convèncer... i les úniques que no et poden convèncer. («DE LA GUERRA», p. 50-51)

¿Te'n recordes, d'aquella nit que plovia? Calats per un aiguat inclement, avançàvem tots dos enmig de la nit. Sols. ¿Et menava o em menaves? Clavava els meus ulls somnolents en la cortina nocturna, com no els havia clavats aquella vegada que buscava fars al Mar del Nord. El teu olfacte ens va salvar. Un estable ens va fer de refugi. Vam apartar l'alfals i vam encendre una gran foguera. Ho dic bé: vam encendre. Tu em donaves ànims. Ajagut a terra, et sentia com mastegaves. En acabat, et vaig parlar. Mai no m'havia entès tan bé amb les persones com llavors amb tu. Ens vam adormir tot conversant. Jo ajagut a l'herba. Tu dret. ¿Quantes persones no dormen dretes mentre caminen, sense tenir el teu enteniment? Què hi farem... («AL MEU CAVALL», p. 64-65)


Com diria aquella: «Jo no m'ho perdria!»

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Llegim «Una lletra femenina de color blau pàl·lid»

Ja vaig parlar en una altra ocasió de com va això d'escollir els llibres que treballem als clubs de lectura de Llegeixes o què!?

Queda clar que l'atzar hi té un paper predominant. També, però, cal reconèixer la bona feina de les llibreteres i llibreters que m'envolten.

De la mà de la llibretera d'A peu, de pàgina, aquest estiu vaig llegir un llibre rodó, impecablement traduït al català per Ramon Monton, de «només» 155 pàgines. Quan me'l va donar i em va dir: «T'encantarà! Jo no paro de recomanar-lo!».

O sigui que demà comencem el club de lectura de la Llibreria A peu, de pàgina amb Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel

Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem d'aquí unes hores al club: Una lletra femenina de color blau pàl·lid, editada per Edicions de 1984 el novembre de 2009.

L'ombra blavenca de la lassitud els envoltava [els ulls d'Amelie] amb els primers indicis de decandiment. Així es va acumulant en certs racons de les cambres més netes un pòsit de pols i sutge. En aquella mirada femenina hi havia alguna cosa gairebé desolada que el tenia fascinat. (p. 13)

El cel es veia del tot cobert i ja no mostrava cap fragment d'impúdicac nuesa. Els núvols ja no s'afanyaven amb una blancor vaporosa de contorns ben dibuixats, sinó que flotaven més avall, feixucs, immòbils i amb un color de fundes de moble brutes. Al voltant regnava una calma com de franel·la gruixuda. (p. 33-34)

...tenir un fill no era cap cosa en absolut irrellevant. Perquè només mitjançant un fill una persona quedava irremeiablement al món, a la despietada cadena de causes i efectes. Un es convertia en responsable dels seus actes i li'n podien demanar compte, perquè no només transmetem la vida, sinó també la mort, la mentida, el dolor, la culpa. (p. 62)


Com diria aquella: "Que no pari la 'lecturina'!"

divendres, 16 d’octubre de 2015

Llegir per plaer (allò tan necessari!)

Cada dia que passa em sento més una privilegiada (malgrat no tenir una feina estable i patir cada final de mes per pagar totes les factures!). Però la vida és així: en el pitjor moment laboral de la meva vida, tinc la sort de llegir «contínuament» per feina i també per plaer.

I avui és divendres i ja tinc embastades les sessions dels clubs de lectura de la setmana vinent, o sigui que he pogut dedicar una estona a llegir per plaer (allò tan necessari!) i he acabat un llibre que –quan encara anava per la pàgina 68– ja vaig recomanar a les lectores d'aquest curs del club de la Bonnemaison i a la meva llibretera de capçalera.

El llibre en qüestió és Els meus començaments de Panait Istrati, editat en català per Minúscula i traduït del francès, magníficament, per Anna Casassas.

Llegint-lo per plaer, llegint-lo sense esperar res a canvi, llegint-lo per comentar-lo –tot passejant– amb un traductor i estudiós de la literatura romanesa, llegint-lo per «desengreixar» el mecanisme mental de les meves lectures «per feina»... he trobat fragments com aquests, que no puc (ni vull) deixar de compartir amb vosaltres:

Però la lluita és signe de vitalitat, en qui s'hi aficiona. Lluitar per una idea, lluitar per un sentiment, per una passió o una follia, però creure en alguna cosa i lluitar, això és la vida. Qui no sent la necessitat de lluitar no viu: vegeta. (p. 48-49)

I, a sobre, hi havia el meravellós descobriment que acabava de fer tot sol de l'ordenació de les paraules classificades per ordre estrictament alfabètic, que va despertar-me l'ambició d'encertar a la primera, sense vacil·lacions, el punt exacte en què es trobava la paraula que buscava! (p. 52-53)

Perquè només hi ha bellesa en la il·lusió. I tant si arriba a la meta com si no, en tots dos casos l'amargor té gairebé el mateix gust. Els finals sempre són iguals. El que compta, per a l'home de desitjos desmesurats, és la lluita, la batalla que lliura contra el destí mentre aquests desigs persisteixen: això és la vida, la vida del somiador (p. 75)

Aquests petits objectes, sacrificats en el moment oportú, em salvaran de la misèria. Em fico aquesta idea ben ficada al cap i no em permeto cap defalliment més: sé que sóc un home perdut i que per a mi ja no existeixen ni Déu ni cap ànima vinent. Sóc un home sol al món, un home més necessitat que un gos vagabund, un home a qui només queda ajeure's al mig del carrer ple de passants i morir-s'hi! (p. 102)


Aquí us deixo l'apunt de Núvol que va escriure en Xavier Montoliu sobre aquest autor i on també conversa amb la traductora.

Com diria aquella: «Bones lectures i MILLOR cap de setmana!»

dijous, 15 d’octubre de 2015

Llegim «La noia que feia papallones d'origami»

Hem començat els clubs de lectura de Llegeixes o què!? «molt juvenils»: de noi a noia...

El cas és que dilluns 19 d'octubre comencem la quarta edició del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia.

Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem en aquesta primera trobada, La noia que feia papallones d'origami d'Arnau Vaillant, editat per Stonberg Editorial l'abril de 2014:

La Sònia feia lliscar la seva mirada sobre les pedres que de tant en tant sortien a respirar. Era una mirada que desvelava preocupació, una preocupació que estava fent niu a l'hoste equivocat. No podia permetre que la meva filla portés a sobre una imatge de dolor que acabaria per fer-li molt de mal. Havia de provar de distreure-la d'aquells pensaments que l'estaven fent patir. (p. 45)

Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que demana cinc minuts més abans d'aixecar-se del seu llit. La qüestió és que aquella boira donava un aire màgic a aquell escenari. (p. 51)

...quan els ulls de la mare es dirigien a la Sònia tornaven a tenir part de la lluentor que els havia caracteritzat temps enrere, reflectint una estranya barreja de joia i de serenor. En canvi, aquells mateixos ulls, quan em miraven es transformaven per deixar transmetre agraïment i nostàlgia. (p. 96)

Saps? Sentir amor és quelcom que forma part de nosaltres. Som éssers que necessitem estimar i ser estimats. Per això et dic que crec que sempre he estat enamorada: d’una persona, d’un lloc, d’una cançó o d’un poema. Tot allò que ens omple de goig i que esdevé important per nosaltres fa que ens enamorem. (p. 166)


...les coses són com han de ser i no com un pensava que serien, i que cal acceptar-ho, o sigui que mai més vaig tornar a modificar els dissenys del vent. (p. 222)

Com diria aquella: "Ganes que arribi dilluns!"

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Llegim «El noi del costat del padrí»

Yayoi Kusama
El dimecres 14 d'octubre comencem el club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a Atzavara Llibreria.

Aquí sota trobareu fragments diferents del llibre que us proposem en aquesta primera trobada, El noi del costat del padrí de Jesús M. Tibau, editat per Cossetània l'octubre de 2014:

Encara avui, mirar la foto m'allibera de cadenes i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del món. [...] Potser em ve de llavors el vici d'inventar històries. («El noi del costat del padrí», p. 5)

A cada vora, on les restes del naufragi dels anys s'acumulen entrellaçades unes a les altres, en forma de rames, plàstics i deixalles dels éssers humans, els arbres es reclinen per beure, per veure's, quasi cerimoniosament, en un gest de litúrgia antiga, mentre el cel es muda de groc i taronja. («El riu», p. 93)

El sol s'amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s'acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l'espatlla d'un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure'l l'endemà; tothom coneix els gestos antics al poble. («Gestos antics», p. 7)

Té un talent natural, un do, una màgia de bruixa en les paraules i, dia rere dia, no para de créixer el grup de turistes que la segueixen. N'hi ha que volen repetir incansablement, encantats per llegendes d'amor a la vora del pont de barques o per fantasmes que moren al claustre de la catedral. No són tan innocents per creure's les mentides, però tant se val, ja estan viciats a una dosi d'il·lusió i tendresa. («Prescindible memòria», p. 88)

Tots hem de conèixer els nostres límits, i sentir-nos satisfets quan hi arribem. («Blau marí», p. 23)

El tren no surt fins a les vuit; falten més de tres quarts d'hora. Es pot permetre el luxe de mirar per la finestreta del taxi sense estar pendent del rellotge. Aquesta és una de les seves hores preferides, quan el món encara té la intenció de començar de nou, el servei de neteja rega els carrers, la gent es diu bon dia o saluda amb la mà algun conegut, i dels bars en surt olor calenta de cafè amb llet. («Mullar-se», p. 81)


Com diria aquella: «Jo no m'ho perdria!».

dimecres, 30 de setembre de 2015

Avui, al Núvol

Avui, Dia Internacional de la Traducció, anirem a l'IEC per celebrar-ho.


Avui, cinc anys després de la mort de Joan Triadú (en vam parlar aquí i aquí), i després de reiterar que el trobem a faltar, al Núvol publiquen un ebook amb la «darrera criatura» de la Dra. Montserrat Bacardí i de la Susanna Àlvarez, que vol ser un homenatge al Mestre. Llegiu-lo i gaudiu-ne!

Gràcies a tothom que ho ha fet possible!

dilluns, 28 de setembre de 2015

Una hora i mitja de la nostra vida


El passat 14 de setembre va començar el nou cicle Trobem-nos amb..., una trobada mensual amb persones vinculades a l'Associació d'Amics de la Bressola a la Llibreria Documenta.

Vam comptar amb la presència de l'editor Josep Cots, amb el qual vam començar a parlar de quina era la seva valoració de la Setmana del llibre en català que acabava de tancar portes. Per a Cots, la Setmana s'ha consolidat després dels tres anys en què la seva ubicació s'ha mantingut a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona. Considera que cal considerar-la com una fira editorial que dóna el tret de sortida al curs. A la Setmana es van presentar fins a 105 novetats i les editorials van convidar autors estrangers, a més de comptar amb la complicitat de força mitjans de comunicació.

Després ja vam entrar «en matèria» i Josep Cots ens va parlar de les novetats –quatre de les vuit– d'aquesta temporada literària que havia seleccionat prèviament a la trobada: Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel, un relat minuciós que ens parla de l'èpica de la resistència al genocidi, en traducció excel·lent de l'escriptor Ramon Monton; Criatures d’un dia d'Irvin Yalom, un llibre d'idees que aplega 7 relats sobre 7 vivències ficcionades que es llegeixen com una simbiosi entre la literatura i la psicoanàlisi; Aquest cor que és el teu de Hans Fallada, el cinquè llibre que l'editorial ens ofereix d'un autor espectacular, molt prolífic, un gran fabulador que Cots recomana llegir a tothom que vulgui escriure; i Torero d’hivern de Miquel Adam, relats on l'autor, com tots els que comencen, ficciona la seva vida.
El diàleg ja estava en marxa... Pel que fa a l'autoria catalana contemporània, Cots ens va dir que tenim més aviat «escriptors d'obra única», ja que és molt difícil tenir continuïtat. També va lamentar-se de la inexistència d'una crítica literària ferma i amb criteri. Va destacar dues obres ja publicades del seu catàleg: El banquer de Núria Cadenes i Entre tècnica i enigma de Joaquim Español.

I va donar-nos alguna «exclusiva» de cara a l'any vinent, com és la publicació de la tercera novel·la de Sílvia Alcántara i de L'ajudant de Robert Walser.

Vam acabar la vetllada parlant de poesia, de l'aportació d'Edicions de 1984 com a editora d'obres completes i antologies, i ens va avançar la notícia de la publicació de poemes de Yeats i de Lluís Solà.

I així va passar una hora i mitja de la nostra vida a la Llibreria Documenta. Els Amics de la Bressola ens van obsequiar amb la degustació d'un molt bon vi i vam acomiadar-nos fins al proper 5 d'octubre, on comentarem amb els seus autors la lectura de La mà del temps, poesies de Carles Duarte i Montserrat i fotografies de Maite González.

I fins aquí la primera crònica de Trobem-nos amb...

dijous, 10 de setembre de 2015

Algú ha dit club de lectura?

Jo mateixa!!!

El Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia neix el curs 2012-13 i, des del primer moment, l'entitat va confiar en Llegeixes o què!? per a la selecció de llibres i per a la dinamització de les sessions.

Un dels seus objectius és donar a conèixer la feina dels escriptors i de les escriptores i acostar-la al màxim nombre de lectors i lectores. Però també vol servir per llegir diferents gèneres literaris, per donar impuls a la feina de les editorials independents que editen en català, per servir de plataforma a noves veus de la literatura catalana i –quan és possible– per fer visible la feina de les traductores i dels traductors en llengua catalana.

Els llibres treballats fins ara han estat els següents: Litus de Marta Buchaca, Maic de Tina Vallès, Ultracolors d'Albert Forns, Dia de neteja de Núria Curcoll i Córrer de Jean Echenoz (traducció d'Anna Casassas).

No us podeu perdre la lectura dels llibres que us proposem en aquesta nova edició: La noia que feia papallones d'origami d'Arnau Vaillant, La nostra vida vertical de Yannick Garcia i I Déu en algun lloc de Sònia Moll Gamboa.

Algú ha dit club de lectura? Teniu tota la informació aquí.
.

dilluns, 7 de setembre de 2015

L'autobombo (lector) que no para!

Rafael Navarro. La presencia de una ausencia #1
Realment no voldria fer-me pesada però em sembla que ho acabaré aconseguint!

El cas és que seguim la sèrie d'apunts informatius (i espero que engrescadors!) dels projectes de Llegeixes o què!? per aquest curs, i avui és el torn de Trobem-nos amb... Una trobada mensual amb persones vinculades a l'Associació d'Amics de la Bressola que farem a la Llibreria Documenta.

El llibre i la lectura seran el punt de partida de Trobem-nos amb... i la celebració del 40 anys de la Bressola eixamplarà el ventall de persones i institucions a conèixer a través d'aquestes trobades.

L'Associació d'Amics de la Bressola m'ha encarregat les tasques de coordinació del cicle i de conducció (sense carnet!) de les trobades.

La primera sessió de Trobem-nos amb... serà el dilluns 14 de setembre a les 7 del vespre. Presentarem el cicle i comptarem amb la presència de l'editor Josep Cots (Edicions de 1984) que ens presentarà algunes de les novetats d'aquesta temporada literària: Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel, Criatures d’un dia d'Irvin Yalom, Aquest cor que és el teu de Hans Fallada i Torero d’hivern de Miquel Adam.

Al final de la trobada, prevista cap a dos quarts de nou del vespre, les persones participants rebran –gratuïtament– el llibre relacionat amb la personalitat convidada a la sessió següent, prevista pel dilluns 5 d'octubre de 2015.

Aviat nous capítols de L'autobombo (lector) que no para!

dimarts, 1 de setembre de 2015

Llegir –no només novel·la– és viure més vegades

William Henry Fox Talbot
Seguim la dinàmica encetada el mes de juliol (aquí i aquí) per donar-vos a conèixer els projectes de Llegeixes o què!? de cara al curs 2015-16.

Llegir –no només novel·la– és viure més vegades és, a més d'una afirmació rotunda i veraç, un club de lectura que farem a la Llibreria A peu de pàgina de Barcelona adreçat a persones amb ganes de conèixer i llegir –a més de novel·les!– contes, assaig, teatre, poesia i còmic.

És el segon any que farem aquest club de lectura, que està pensat per tal que les lectores i els lectors eixamplin la seva experiència amb la lectura de llibres de diferents gèneres literaris.

Les propostes de lectura les plantegem a partir de llibres que creiem que poden donar peu a converses disteses o discussions aferrissades. En algunes ocasions comptem amb la complicitat d'autors, així com també d'editores i editors i de traductores i traductors, que participen a les sessions. Creiem que és una bona oportunitat de conèixer la feina de les persones que fan possible que puguem viure altres vides a través de la lectura.

Si voleu més informació: aquí.

Això és un no parar! I seguim...

dimarts, 4 d’agost de 2015

També, «la cosa», VA DE CONTES!

Seguim parlant dels projectes de Llegeixes o què!? de cara al curs vinent i resulta que, també, «la cosa» VA DE CONTES!

Us ho explico una mica: L’objectiu d’aquest taller serà llegir i escriure contes. Partirem de la lectura de contes d'autores i autors contemporanis; treballarem aquests contes i, a partir d'aquesta feina, escriurem les nostres noves propostes.

Com a metodologia, les pautes bàsiques seran: llegir, llegir en veu alta, aprendre, escoltar, escriure, comprendre... I compartir. 

Està pensat per a qualsevol persona que tingui interès en llegir i escriure contes i adreçat especialment a persones que vulguin compartir el plaer de la lectura com a porta a la imaginació creativa. Només farà falta ganes de llegir, d'escriure, d'imaginar...



Això serà a partir de l'octubre al Centre Cívic Vil·la Florida. Si voleu més informació: aquí.

Com deia aquella –em repeteixo–: «Seguirem informant!»

dilluns, 27 de juliol de 2015

Avui toca...

Aquest mes de juliol estic ben entretinguda obrint i tancant llibres, obrint i tancant projectes, obrint i tancant portes... I en els propers dies us aniré informant dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? que ja estan programats per al curs vinent.

Avui toca... 'Posa un conte a la teva vida'. Com veureu, hem seleccionat els contes per llegir els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2015. No trigarem gaire a tancar les lectures del primer trimestre de 2016, que promet mantenir l'interès literari d'aquesta darrera proposta i dels contes treballats fins ara: Vint-i-nou contes menys d'Eduard Márquez, Els nostres de Serguei Dovlàtov i Puja a casa de Jordi Nopca.

Com deia aquella: «Seguirem informant!»

dijous, 9 de juliol de 2015

Sí, també teatre!

Cada inici de curs m'agrada fer una sessió de presentació per explicar com ens organitzarem i, sobretot sobretot, que als clubs de lectura de Llegeixes o què!? NO llegirem exclusivament novel·les.

Les lectores i els lectors no s'ho acaben de creure, però una hora i mitja dóna per molt i, al final, els acabo convencent que segur que s'ho passaran bé llegint contes, poesia, còmics i... teatre. Sí, també teatre!

A més dels textos dramàtics que hem treballat aquest darrer curs i que podeu trobar aquí, i on vam tenir el privilegi de compartir sessions amb el traductor Joan Sellent i amb el dramaturg Pere Riera, en cursos anteriors hem tingut el plaer de compartir la lectura d'obres com La ruïna de Jordi Casanovas, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca, Un matrimoni de Boston de David Mamet o les antològiques Deu peces de Lluïsa Cunillé.

Tot just estic preparant les propostes de lectures per al curs vinent i tinc molt clar quina serà una de les obres de teatre que treballarem a algun dels clubs de Llegeixes o què!?: Mata el teu alumne de Carles Mallol.

Si voleu, podeu aprofitar que l'han prorrogada a la Sala Flyhard fins al 31 de juliol.

Com deia aquella –em repeteixo–: «Jo no m'ho perdria!»

dimecres, 1 de juliol de 2015

Compartim una passió: llegir

Aquí sota trobareu la llista dels llibres treballats als clubs de lectura de Llegeixes o què!?


Verde agua, Marisa Madieri (traducció al castellà de Valeria Bergalli).

Irse de casa, Carmen Martín Gaite.

Agost, Tracy Letts (traducció al català de Joan Sellent).

Més enllà del parlar concís, Montserrat Abelló.

La llibreria ambulant, Christopher Morley (traducció al català de Dolors Udina).

La pell de la frontera, Francesc Serés.

Stoner, John Williams (traducció al català d'Albert Torrescana).

L’última nit, James Salter (traducció al català d'Alba Dedeu).

K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella.

Vint-i-nou contes menys, Eduard Márquez.

Els nostres, Serguei Dovlatov (traducció al català de Miquel Cabal).

Puja a casa, Jordi Nopca.

La voz dormida, Dulce Chacón.

Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies.

Domini màgic, Joan Vinyoli.

Suite francesa, Irene Némirovski (traducció al castellà de José Antonio Soriano Marco).

Forasters, Sergi Belbel.

Persèpolis, Marjane Satrapi (traducció al català d'Albert Jané).

Les grans epidèmies modernes, Salvador Macip.

L'estiu que comença, Sílvia Soler.

Memòria de tu i de mi, Montserrat Abelló.

La rosa tatuada, Teneesse Williams (traducció de Carlota Subirós).

Cròniques del déu coix, Joan-Lluís Lluís.

El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon.

El coche de Intisar, Pedro Riera i Nacho Casanova.

L'illa de l'última veritat, Flavia Company.

Joc de llunes, Emília Illamolla.

El señor Ibrahim y las flores del Corán, Eric-Emmanuel Schmitt.

Carrer robadors, Mathias Enard.

Quiet, Màrius Serra.

La forma de les coses, Neil Labute (traducció de Cristina Genebat).

Snoopy y Carlitos, Ch. M. Schulz.

La imperfecció de les bombolles, Llort.

69 poemes d’amor, Vicent Andreu Estellés.

Arte, Yamina Reza (traducció al castellà de Josep M. Flotats).

Mafalda, Quino.

Signatura 400, Sophie Divry (traducció al castellà de María Enguix Tercero).

Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort.

La nit de les papallones, Jordi Coca.

Arrugas, Paco Roca.

Casa de misericòrdia, Joan Margarit.

Lluny de Nuuk, Pere Riera.

El parèntesi més llarg, Tina Vallès.

Matar De Gaulle, Joan Daniel Bezsonoff.

Poesia completa, Jordi Pere Cerdà.

Terres verges, Enric Larreula.

Quan diem «treballats» volem dir que són llibres que no només hem llegit sinó que hem buscat per a cadascun d'ells una dinàmica diferent perquè totes les lectores i lectors assistents a les sessions del club poguessin participar-hi de manera activa.

Totes les persones que ens apleguem als clubs de lectura compartim una passió: llegir.

Als clubs de lectura de Llegeixes o què!? intentem que les lectores i els lectors eixamplin la seva experiència amb la lectura de llibres de diferents gèneres literaris. Les propostes de lectura les plantegem a partir de llibres que creiem que poden donar peu a converses disteses o discussions aferrissades. També intentem donar a conèixer l'obra d'escriptores i escriptors que, pel motiu que sigui, potser no són gaire coneguts. En algunes ocasions comptem amb la complicitat d'aquests autors, com també d'editores i editors i de traductores i traductors, que participen de les sessions dels clubs de lectura. Creiem que, per als lectors, és una bona oportunitat de conèixer la feina de les persones que fan possible que puguem viure altres vides a través de la lectura.

Ben aviat, en aquestes mateixes pantalles, els clubs de lectura de Llegeixes o què!? per a la pròxima temporada.

Com diria aquella: «Jo no me'ls perdria!».

divendres, 12 de juny de 2015

111 lectures? 111 agraïments

La prèvia:
El desembre de 2013 va veure la llum un llibret humil, de 81 pàgines, que vam «compondre» a quatre mans la Montserrat Bacardí i jo mateixa, i que es va publicar amb el títol de La maleta extraviada. Més cartes a Joan Triadú.

I la resolució de l'enigma:
111 són els exemplars d'aquest llibre que l'editorial ens ha liquidat en el període comprès entre l'1 de febrer de 2014 i el 31 de gener de 2015. Una xifra també humil, però que per a mi és com un miracle (com ho és que llegiu aquest blog, que em seguiu a twitter, a Facebook o a Linkedin).

Hauran estat 111 lectures? En tot cas, sí que vull que siguin 111 agraïments.

I el primer, a en Xavier Serrahima, que en va parlar a l'Avui i al seu blog.

I suposo que, gràcies a això, La maleta extraviada va arribar a 111, la xifra enigmàtica.

Moltes gràcies, de tot cor.

divendres, 5 de juny de 2015

111, la xifra enigmàtica

111 dies sense llegir?

111 dies sense provar l'alcohol?

111 € gastats en llibres en aquest darrer Sant Jordi?

111 paraules d'amor dites quan calia i quan no?

111 llibres per llegir aquest estiu?

111 llibres treballats als clubs de lectura de Llegeixes o què!? des dels inicis dels temps?

111 hores passades al tren durant aquest curs que està a punt d'acabar-se?

111 hores d'insomni perquè has descobert que ja saps què vols ser quan siguis gran però no és viable econòmicament?

111 cançons que t'acompanyen mentre llegeixes (sense o què!?)?

111 paraules de consol quan el desconsol t'envaeix?

111 presentacions de llibres viscudes i gaudides –o no– al llarg de la vida?

111 entrades d'aquest blog que em falten per arribar a 500?

111... què?

111, la xifra enigmàtica que us convido a desvetllar...

divendres, 22 de maig de 2015

Festa grossa de la lectura!

Peter Schlör (2011)
Aquest curs 2014-15, Llegeixes o què!? ha tingut el privilegi de coordinar i conduir les trobades del Club de lectura dels Amics de la Bressola.

Hem tingut l'oportunitat de llegir i compartir els llibres següents: Matar De Gaulle de Joan Daniel Bezsonoff i Poesia completa de Jordi Pere Cerdà.

Per acabar el curs farem Festa grossa de la lectura!

Dilluns 8 de juny, a les 19 h, sessió de club de lectura de Terres verges d'Enric Larreula, amb la presència de l'autor, a la Llibreria Documenta.

JA podeu passar a recollir el vostre exemplar per la Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144, de Barcelona).

De manera gratuïta, després d'omplir la fitxa d'inscripció al club, rebreu el llibre i una fitxa de lectura.

I després, un «clàssic»: llegirem el llibre. I en gaudirem al màxim, sobretot pensant que el dilluns 8 de juny compartirem Terres verges amb altres lectores i lectors –i amb l'Enric Larreula!–.

Com diria aquella: «Jo no m'ho perdria!»

dimarts, 12 de maig de 2015

Cites literàries

El disseny de la coberta és
de l'amic Carlos Cubeiro
No sé si us heu enganxat a la sèrie «Cites». A casa ens la mirem, després d'un programa –aquest sí!– que no us podeu perdre: «Som dones».

En qualsevol cas, heu de saber que el que em preocupa i m'ocupa aquesta setmana són les tres cites literàries de Llegeixes o què!?:

Dimecres 15 de maig, a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca José Barbero, trobada amb Màrius Serra per comentar el seu llibre Quiet, que hem llegit al club de lectura. Aquesta activitat és oberta al públic i gratuïta.

Dijous 16 de maig, a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca Francesca Bonnemasion, darrera sessió d'aquest curs del club de lectura, per comentar el llibre de Salvador Macip, Les grans epidèmies modernes.

Divendres 17 de maig, a partir de les 7 de la tarda a la Biblioteca P. Gual i Pujadas, trobada amb Tina Vallès per comentar el seu llibre El parèntesi més llarg, que hem llegit al club de lectura. Aquesta activitat és oberta al públic i gratuïta.


El curs 2014-15 va acabant... I quina millor manera de fer-ho que llegir bons llibres i tenir l'oportunitat de compartir-los amb els autors i l'autora, no?

dijous, 30 d’abril de 2015

Crida a la comunitat lectora mundial

La comunitat lectora mundial té una cita el dimarts vinent, 5 de maig, a partir de 2/4 de 8 del vespre a la Llibreria Atzavara del carrer Escorial, 100 de Barcelona.

La petita comunitat lectora mundial del club 'Posa un conte a la teva vida!' us hi espera per poder compartir amb en Jordi Nopca la lectura del seu llibre, Puja a casa, publicat per l'Altra editorial i guanyador de la darrera edició del Premi Documenta.

Puja a casa és un recull de deu contes. Aquí sota hi trobareu alguns fragments que ens han agradat especialment:

"...Va provar d'empassar-se el silenci indesxifrable del menjador amb els ulls tancats...". Del conte «Anell de compromís», pàgines 59-60.

"...els moviments de la noia, en comptes de recordar felins altament perillosos, més aviat feien pensar en la sinuositat hipnòtica de les serps.". Del conte «La pantera d'Oklahoma», pàgina 73.

"...li era impossible avançar deu ratlles sense que la concentració fugís per la finestra.". Del conte «L'Àngels Quintana i en Fèlix Palme tenen problemes», pàgina 85.

"Ella deia que alguna nit l'aigua entrava per sota la finestra i li mullava les sabatilles. Només podia aturar la inundació udolant.". Del conte «Un home amb futur», pàgina 109.

"...i el pis es convertia en un taüt immens, on fins i tot gratar-se el cap amb un dit ressonava amb un punt de misteri còsmic.". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 147.

"¿Algú de vostès s'ha demanat mai la quantitat de cadàvers que tenim al calaix, els escriptors?". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 151.

"La vaig esperar durant gairebé deu minuts amb els dits clavats al vidre del taulell. Quan va aparèixer i els vaig enretirar van fer acte de presència deu taques de suor circulars, tèbies com amenaces, intrigants com el baf que s'acumula als miralls si un es dutxa amb l'aigua massa calenta.". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 164.

"...sempre se la troben a dins, asseguda en una cadira i amb el cap damunt la taula, com si fos una ampolla tombada que espera l'empenta d'una mínima brisa per rodolar fins a terra i trencar-se en tres-cents vint-i-dos bocins.". Del conte «Les veïnes», pàgina 207.

"- A la vida real no hi ha cap àngel que et faci entrar en raó, el dia que vols suïcidar-te...". Del conte «Les veïnes», pàgina 218.

"L'àvia va dir que el passat era un lloc ple de llum.". Del conte «Espelmes i túniques», pàgina 246.



Nota final (1): No s'hi invita particularment (ara, jo no m'ho perdria!) i no cal venir d'etiqueta.
Nota final (2): Segurament s'obsequiarà a la comunitat lectora mundial amb alguna beguda alcohòlica; els antidepressius... Cadascú els haurà de dur de casa!

dimecres, 22 d’abril de 2015

Compreu algun llibre, regaleu-ne algun altre, però sobretot sobretot, llegiu!

La nube, Pablo Genovés
Perquè dijous és Sant Jordi i segur que serà un dia intens!

Si voleu acompanyar-m'hi, aquí sota us deixo una aproximació al meu dia de Sant Jordi, lògicament, amb recomanacions incorporades (la majoria dels llibres ja els tinc i els passejaré per intentar aconseguir la dedicatòria corresponent).



De les 9 del matí a les 9 de la nit

Per triar i remenar! Qualsevol llibre de LaBreu, Club Editor, Males Herbes i Edicions 1984 us pot agradar. Deixeu-vos sorprendre!

Passeig de Gràcia, 17


De 10.30 a 11.30 del matí

Laura López Granell, Forat

La Rambla, 1


Entre 12 i 2 del migdia

Sònia Moll i Marta Pera (traductora de Charles Simic)

Passeig de Gràcia davant de la Pedrera


A la 1 del migdia

Brindis a l'AELC


D'1 a 2 del migdia

Jordi Vicente i Carlos Cubeiro, Serratología

Rambla de Catalunya, 43



De 3 a 4 de la tarda

Núria Cuadrado i Marta Monedero, El sueño de Barcelona ¿Una ciudad para vivir o para ver?

Llibreria Altaïr


A les 4 de la tarda

Víctor Sunyol, BIRNAM

Passeig de Gràcia, 17



De 7 a 8 del vespre

Ton Barnils, El cor de les muntanyes. Dietari de la Transpirinenca

Rambla de Catalunya, 70


I, com deia aquella: «Compreu algun llibre, regaleu-ne algun altre, però sobretot sobretot, llegiu!»

dimarts, 7 d’abril de 2015

4 dies, tot de propostes... i LLEGIU!

Totes les propostes* que trobeu aquí sota són activitats més que recomanables amb una autèntica i única finalitat: LLEGIU!

Dia 1, avui:

Dimarts 7 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Taifa de Gràcia (carrer Verdi, 12, Barcelona), presentació de Principi d’incertesa, un llibret molt interessant d’en Martí Sales que parla de la vida, la mort i la literatura. En parlarà ell mateix i els seus editors, Ricard Planas i Ramon Mas.

Dimarts 7 d’abril, a les 8 del vespre, a la Llibreria NoLlegiu (carrer de l’amistat, 22, Barcelona), presentació de Swing de Francesc Garriga amb el recital comentat per l’editor Marc Romera i els fragments inèdits del making off del documental “Una ombra al sol” de Toni Moreno.

Dia 2, demà:

Dimecres 8 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria A peu de pàgina (carrer Major de Sarrià, 50, Barcelona), tindrà lloc una conversa al voltant de David Foster Wallace i la seva obra L'aigua és això. L'acte comptarà amb la presència de l’escriptor Borja Bagunyà, l’escriptor i professor de filosofia Francesc Josep Vélez, el traductor Ferran Ràfols i l’editor Aniol Rafel.

Dia 3, demà passat:

Dijous 9 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria La Impossible (carrer Provença, 232, Barcelona), presentació de La tarda del Senyor Andesmas de Marguerite Duras en format de xerrada sobre «dos solitaris»: Monsieur Andesmas, protagonista de La tarda del senyor Andesmas i Anne Desbaresdes, protagonista de Moderato Cantabile. Ens acompanyaran Maria Bohigas (traductora de Moderato Cantabile), Marc Colell (traductor de La tarda del Senyor Andesmas), i en farà lectura Nú Miret.

Dia 4, per fi... divendres!:

Divendres 10 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Espolsada (Plaça de l'Espolsada, 8, Les Franqueses del Vallès), presentació de Les set caixes, de Dory Sontheimer, que ens explicarà la història de la seva família que va trobar a dins de set caixes. Un relat colpidor, un passat curosament classificat perquè algú, algun dia, estirés del fil per reconstruir la memòria familiar que alhora és la memòria de tot un poble.

Divendres 10 d'abril, a 2/4 de 10 de la nit, GRAN FESTA DE VÍCTOR CATALÀ a la Llibreria Documenta (carrer de Pau Claris, 144, Barcelona). L'«excusa» és la presentació de la 2a edició (la 1a exhaurida en una setmana!) d'Un film (3000 metres) de Víctor Català. En companyia de David Castillo, Núria Martínez-Vernis, Josep Pedrals, Martí Sales, Blanca Llum Vidal i el grup Vàlius.


*N'hi ha més, moltes més. En sóc conscient. Però tampoc no puc ni vull atabalar-vos.


I com deia aquella: «Si m'hi trobeu, xiuleu-me!»



Per tenir informació sobre la il·lustració de l'apunt: Llegiu-me.