dijous, 15 d’octubre de 2015

Llegim «La noia que feia papallones d'origami»

Hem començat els clubs de lectura de Llegeixes o què!? «molt juvenils»: de noi a noia...

El cas és que dilluns 19 d'octubre comencem la quarta edició del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia.

Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem en aquesta primera trobada, La noia que feia papallones d'origami d'Arnau Vaillant, editat per Stonberg Editorial l'abril de 2014:

La Sònia feia lliscar la seva mirada sobre les pedres que de tant en tant sortien a respirar. Era una mirada que desvelava preocupació, una preocupació que estava fent niu a l'hoste equivocat. No podia permetre que la meva filla portés a sobre una imatge de dolor que acabaria per fer-li molt de mal. Havia de provar de distreure-la d'aquells pensaments que l'estaven fent patir. (p. 45)

Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que demana cinc minuts més abans d'aixecar-se del seu llit. La qüestió és que aquella boira donava un aire màgic a aquell escenari. (p. 51)

...quan els ulls de la mare es dirigien a la Sònia tornaven a tenir part de la lluentor que els havia caracteritzat temps enrere, reflectint una estranya barreja de joia i de serenor. En canvi, aquells mateixos ulls, quan em miraven es transformaven per deixar transmetre agraïment i nostàlgia. (p. 96)

Saps? Sentir amor és quelcom que forma part de nosaltres. Som éssers que necessitem estimar i ser estimats. Per això et dic que crec que sempre he estat enamorada: d’una persona, d’un lloc, d’una cançó o d’un poema. Tot allò que ens omple de goig i que esdevé important per nosaltres fa que ens enamorem. (p. 166)


...les coses són com han de ser i no com un pensava que serien, i que cal acceptar-ho, o sigui que mai més vaig tornar a modificar els dissenys del vent. (p. 222)

Com diria aquella: "Ganes que arribi dilluns!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada