Conte contat...
 |
| Foto: Carme Segura |
Aquell era un dia especial, perquè comptàvem amb la presència de l’autora del llibre que havíem llegit, la Milena Busquets, fet que havia aplegat a la llibreria a dones estupendes que veien d’arreu.
I l’estona que vam estar xerrant amb ella (i amb una convidada molt especial, la seva agent literària) del seu llibre También esto pasará/També això passarà, se’ns va fer curta de tan agradable que va ser el diàleg entre totes.
I així va ser que, quan comentàvem els episodis de la malaltia que va patir la mare de la Milena abans de morir i que ella relata tan brillant i durament, vaig parlar d’un altre llibre que m’havia commogut i entusiasmat alhora: I Déu en algun lloc, de Sònia Moll Gamboa.
La Gemma, la llibretera, es va aixecar ràpidament a buscar l'exemplar que tenia a l’aparador i llavors vaig llegir el primer poema d’aquest recull:
FER-SE GRAN
La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.
per sostenir-la.
Va ser un dels moments màgics de la vetllada. Les lectores i la Milena van quedar encantades. I vam continuar amb la nostra conversa...
Al final de la sessió, mentre la Milena signava exemplars, algunes lectores s’interessaven també pel llibre de poemes, un petit tresor que es va endur a casa seva, regal de la Gemma.
Però aquest NO ÉS el final del conte, perquè vaig voler compartir aquesta feliç anècdota (el més curiós de tot és que la llibretera i jo no n’havíem parlat prèviament) amb un dels seus editors, i vam rebre aquest correu:
“Gemma
... i va anar a parar a la butxaca de la Milena perquè tu i la Susanna vau fer el miracle dels vasos comunicants: és a dir, la Poesia!
la poesia —i tantes vegades que se la vol definir!— també pot ser el modest, impensat gest o mot, que posa en relació dues persones i les trasbalsa per una estona.
gràcies.”
ARA SÍ! Conte contat... conte acabat. O no.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada