Llegim «De sobte truquen a la porta»

Ahir vam encetar una nova setmana on s'hi van acumulant bones lectures i els millors moments per a compartir-les: els clubs de lectura de Llegeixes o què!?

Avui és el torn d'Etgar Keret i el seu recull de contes De sobte truquen a la porta (en català, traduït per Albert Torrescasana) i De repente llaman a la puerta (en traducció al castellà d'Ana María Bejarano).

Així que, d'aquí una estona, ens trobarem a la Llibreria A peu, de pàgina per compartir fragments com aquests que trobareu aquí sota:

Per què ploro, doncs? Perquè les coses són com són. Quan et prenen alguna cosa, encara que sigui una merda, et dol. Quan t'extirpen un tumor, et queda la cicatriu. I sembla que el millor moment per gratar-te-la sigui la nit. («Agafa el cucut per la cua», p. 101-102)

Un nord-americà i una israeliana es coneixen per pura casualitat. Una vetllada agradable. [...] I dues persones que, en dues bandes diferents de l'oceà, no se saben sostreure a tots aquests detalls força insignificants durant gairebé un any. N'hi ha que cauen des del segon pis d'un edifici i només acaben amb una marca negra i blava al cul. Altres, en canvi, fan un pas en fals mentre baixen les escalen i acaben enguixats. En David i ella eren del segon grup. («Negre i blau», p. 123)

...el portaven a un bon lloc. Un lloc ple de colors i de gustos i d'olors inimaginables. Li va parlar d'aquell lloc, de la ingravidesa que afecta el teu cos, i del fet que, encara que no vulguis res, allà tot es converteix en realitat. Li va explicar que allà no hi ha por, fins al punt que, si alguna cosa t'està a punt de fer mal, quan passa es transforma en una altra mena de sensació, una sensació que et fa sentir agraït... («Mal karma», p. 138)

L'única manera de salvar la situació és tenir una idea. Una idea genial que desemboqui en un pla i que el situï al bell mig de l'acció en qualitat de creador, de persona útil, d'algú que val la pena tenir a la vora. («Festa sorpresa», p. 239)

Escriu sobre això: sobre l'aparent escassa naturalitat de la situació i sobre fins a quin punt aquesta absència de naturalitat es pot traduir tot d'una en una cosa real i carregada de passió. En una cosa que t'impregna, des del cervell fins a les entranyes. O a l'inrevés. No sé com funciona en el teu cas, quina part del teu cos activa el flux creatiu. Cadascú és diferent. («Quin animal ets?», p. 249)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»