dijous, 26 de novembre de 2015

Carta oberta als bons editors

"Només" una mostra del meu patiment...
Estimades,
Estimats,

Sóc una dona feliçment aparellada i mare -gairebé a les vellúries- d'un parell de dimoniets de set anys.

Com acostumo a dir als clubs de lectura de Llegeixes o què?!, sóc filòloga de formació -ço que vol dir, actualment, «reinventa't, reina!»- i lectora per vocació.

M'adreço a vosaltres amb la nul·la esperança que feu cas d'aquesta humil petició, que entenc que us sorprendrà, que potser us escandalitzarà, però que busca, en definitiva, la vostra comprensió (i treure-us un somriure!).

DEIXEU D'EDITAR TANTS BONS LLIBRES, carai!
És que no dono a l'abast, sincerament...

Sé que ho feu amb tota la bona intenció i que no voleu enganyar-nos quan ens dieu que «aquest llibre és magnífic», que «aquesta autora és imprescindible», que «no podeu perdre-us el debut/el retorn/la consagració/l'ultimíssim de fulanita de tal i de menganito de qual».

Sóc lectora, sí! I m'apassiona llegir! Però rebo tanta informació -gairebé sense buscar-la- dels vostres bons llibres que ni m'ho puc permetre econòmicament ni la meva família ni les meves amistats s'ho mereixen.

Penseu, també, en totes les llibreteres i llibreters d'aquest món nostre (moment homenatge: «El meu país és tan petit/que quan el sol se’n va a dormir/mai no està prou segur d’haver-lo vist...»), que també deuen estar passant per un calvari, ara que som a tocar de les festes de Nadal i persones vingudes d'arreu s'acosten a les seves llibreries per comprar -tant de bo!- llibres vostres per a tota la mainada, avis i àvies, parelles -estables o no-, etc.

Sé que m'entendreu i que fareu tots els possibles per dur-me la contrària.

Esteu en el vostre dret d'editar allò que us plagui, preferiblement bons llibres que -com deia aquella- ens permetin «viure més vegades», però penseu que cada cop que ho feu, una lectora -jo- patirà en silenci.

I això és tot, per ara. En els propers apunts d'aquest mes de desembre miraré de demostrar-vos com és impossible viure/sobreviure rodejada de tants bons llibres editats per vosaltres.

Molt cordialment,

PS. Avui he descobert que fa molt de temps que em dedico a escriure «cartes obertes»:
- a qualsevol creadora o creador (incloses traductores i “ors”).
- a en Salvador Macip.
- a la Tina Vallès.

6 comentaris:

  1. Ah, almenys aquesta no anava per mi, puc seguir publicant al meu ritme... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta vegada te n'has lliurat, Salvador! Però que consti que algun d'aquests llibres és a la pila "per culpa teva".

      Petons i abraçades,

      SU

      Elimina
  2. Jo estic d'acord amb tu, i ja ho he demanat alguna vegada, no sé si en públic, però no hi ha manera que ens facin cas. Ara que llegeixo com una tortuga reumàtica, segueixen tenint tan poca compassió com sempre. En Macip inclòs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són "lo peor", Xexu! Ni els bons editors, ni els bons autors, ni els bons traductors (llegeixi's també per bones editores, autores i traductores, off course) tenen cap mena de pietat amb nosaltres...

      Què hi farem! A llegir...

      Abraçada intensa (això de la tortuga reumàtica m'ha amoïnat una mica, he, he),

      SU

      Elimina
  3. és mega tremendo. Ara que he tornat a la vida lectora estic esgarrifada. Aquests editors volen enfonsar el país fent que tots anem morts de son perquè ahir a la nit no vam poder parar de llegir. No hi ha dret, això no és vida!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada viu i llegeix,

      Com bé has vist, no podem estar més d'acord en tot!!! A la foguera amb aquesta gent que ens maltracta editant tots aquests bons llibres... A la foguera!!!

      I bé, ara que has tornat a la vida lectora... No deixarem de llegir-te, esclar!

      Gran abraçada,

      SU

      Elimina