Llegim «También esto pasará» i «També això passarà»
I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará, i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura.
Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria!
Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina.
Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l'Esther Tusquets:
De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàvem convertint en arbres ressecs i trencadissos, grisos com fantasmes, a punt de convertir-se en pols. Però, quan t'ho deia, m'asseguraves que no, que érem les dues persones més fortes que coneixies i que cap vendaval podria amb nosaltres. (p. 30)
Cadascun de nosaltres té un tema principal, un fil conductor, una tornada, un perfum propi que ens embolcalla, una música de fons que ens acompanya sempre, inalterable, silenciada de vegades, però persistent i inevitable. (p. 44)
En l'ambient hi sura alguna cosa de la solemnitat i de l'estupor que provoca sempre qualsevol naixement, humà o animal. La sensació falsa, esclar, d'estar a punt de poder fregar amb la punta dels dits el principi de tot, la benaurança. Els nens ho perceben, l'esgotament, l'entrega i l'abandó de les femelles acabades de parir, la desorientació i la fragilitat dels cadells cecs i lletjos com ratolins calbs, la nauseabunda olor de vida, i guarden silenci sense atrevir-se a entrar. (p. 56)
La primera corona que perdem, i potser l'única impossible de recuperar, és la de la joventut; la de la infància no compta perquè quan som nens no som conscients de l'increïble botí d'energia, força, bellesa, llibertat i candor que al cap d'uns anys serà nostre, i que els més sortosos dilapidarem fora mida. (p. 96)
La barca llisca suaument pel mar, l'espetec de vell fumador ronc del motor impedeix les converses i durant una estona les mirades es perden en la llunyania i no cal dir res; el millor de la bellesa és que sol fer que la gent calli i es reculli... (p. 107)
...crec que estimaria Cadaqués encara que l'hagués visitat només una tarda de passada cap a un altre lloc, encara que vingués de l'altre costat del món i res, ni cultura, ni llengua, ni records, m'unissin a aquest cul-de-sac escarpat i feroç de capvespres de seda rosa, assotat per un vent negre que a l'hivern destenyeix sobre el mar i en què tot t'empeny cap als núvols i el cel. (p. 112)
La veritat és una porta que obro cada vegada menys, l'alt i relliscós mur de la mentida i la cortesia i el somriure veloç em protegeixen com un mantell, però avui no tinc forces ni ganes d'aixecar aquesta paret. (p. 133)
La veritat és una porta que obro cada vegada menys, l'alt i relliscós mur de la mentida i la cortesia i el somriure veloç em protegeixen com un mantell, però avui no tinc forces ni ganes d'aixecar aquesta paret. (p. 133)
L'apunt d'avui està dedicat a la nostra estimada amiga Marta Aliguer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada