dimecres, 7 d’octubre de 2015

Llegim «El noi del costat del padrí»

Yayoi Kusama
El dimecres 14 d'octubre comencem el club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a Atzavara Llibreria.

Aquí sota trobareu fragments diferents del llibre que us proposem en aquesta primera trobada, El noi del costat del padrí de Jesús M. Tibau, editat per Cossetània l'octubre de 2014:

Encara avui, mirar la foto m'allibera de cadenes i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del món. [...] Potser em ve de llavors el vici d'inventar històries. («El noi del costat del padrí», p. 5)

A cada vora, on les restes del naufragi dels anys s'acumulen entrellaçades unes a les altres, en forma de rames, plàstics i deixalles dels éssers humans, els arbres es reclinen per beure, per veure's, quasi cerimoniosament, en un gest de litúrgia antiga, mentre el cel es muda de groc i taronja. («El riu», p. 93)

El sol s'amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s'acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l'espatlla d'un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure'l l'endemà; tothom coneix els gestos antics al poble. («Gestos antics», p. 7)

Té un talent natural, un do, una màgia de bruixa en les paraules i, dia rere dia, no para de créixer el grup de turistes que la segueixen. N'hi ha que volen repetir incansablement, encantats per llegendes d'amor a la vora del pont de barques o per fantasmes que moren al claustre de la catedral. No són tan innocents per creure's les mentides, però tant se val, ja estan viciats a una dosi d'il·lusió i tendresa. («Prescindible memòria», p. 88)

Tots hem de conèixer els nostres límits, i sentir-nos satisfets quan hi arribem. («Blau marí», p. 23)

El tren no surt fins a les vuit; falten més de tres quarts d'hora. Es pot permetre el luxe de mirar per la finestreta del taxi sense estar pendent del rellotge. Aquesta és una de les seves hores preferides, quan el món encara té la intenció de començar de nou, el servei de neteja rega els carrers, la gent es diu bon dia o saluda amb la mà algun conegut, i dels bars en surt olor calenta de cafè amb llet. («Mullar-se», p. 81)


Com diria aquella: «Jo no m'ho perdria!».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada