Llegeixes o què?!

El misteri... Com arribes a un llibre? A un autor? A una manera de veure/viure la vida? Com no em canso de repetir a les sessions de presentacions dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? , molts cops, als llibres, hi arribem per pur atzar. I així va ser com, per aquest camí misteriós, he anat a parar a un llibre que, avui mateix, fent una piulada al twitter, he qualificat com «la meravella»: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors , un llibre-entrevista sobre la vida i l’obra d'aquesta escriptora, escrit per Sebastià Portell i Clar. Vaig escoltar aquest joveníssim autor en la presentació d'un altre llibre seu, La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, 2015), escrit juntament amb els admirats Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, i he de confessar que la seva joventut em va deixar astorada i, quan vaig saber que havia escrit un llibre de la fins llavors, per a mi, totalment desconeguda, Antònia Vicens, no vaig dubtar ni un minut a comprar-me'l. [I aquí m'he d...

A vegades, la vida sembla que et vulgui apartar de la lectura i no sap que això és impossible, que la lectura és ja «una malaltia» sense remei que ha vingut a quedar-se per sempre a Llegeixes o què!? El que no podem negar és que la vida, quan se'ns complica (en aquest cas per un bon motiu!), impossibilita de totes totes que ens puguem acostar a aquest invent, un blog que va creixent en visites i que teníem «sense regar» des de fa un mes! Així és que hem considerat necessari tranquil·litzar a la parròquia de Llegeixes o què!? i emetem el comunicat següent: Llegim llibres excel·lents que volem treballar als clubs de lectura del curs vinent, llegim llibres perquè ens engresquem a participar en clubs de lectura sense tenir la pressió de conduir-los, llegim llibres per recomanar i regalar a la família i a les amistats, llegim llibres que ens hem deixat recomanar, llegim llibres perquè coneixem les autores, les traductores, les editores... * , llegim llibres perquè volem conèixe...

Soma Mapping 2 , Performance Nadine Fürst Aquest mes de juny acabem el curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara amb la lectura d'un llibre que hauria de ser a totes les cases on habita la passió pels contes i per la bona literatura: Cuentos escogidos de Shirley Jackson, en traducció al castellà de Paula Kuffer; una selecció de textos feta per Minúscula dels llibres originals en anglès The Lottery and Other Stories (1948) i Come Along With Me. Classic Short Stories and an Unfinished Novel (1949). Un recull de vuit contes d'aquells que no pots oblidar i, dies després de llegir-los, encara els tens al cap, i tres conferències de Shirley Jackson que són –com a mínim una d'elles– de «lectura obligada» per a qualsevol aprenent d'escriptor. Precisament d'aquesta conferència, «Notas para un joven escritor», us deixo seguidament alguns fragments: «En el país de los cuentos el escritor es el rey.» (p. 149) «Recue...

Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A....

La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet. El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts. Però a can Llegeixes o què!? , els clubs de lectura –i la vida !– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids  de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara , un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció. Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura: “En Gerard Molins deia que l...

Librosfera llegeix a La Calders Llibres llegits per Librosfera a La Calders Llegir i formar part d'un jurat sempre té premi! Dia de Sant Jordi a la parada de Fragmenta Editorial Lectura de "La princesa cavaller" de Sònia Moll a la Marató de lectures de l'escola Pau Casals

Rafael Navarro, "La presencia de una ausencia #1" Un llibre que du al títol la paraula «lectura» ja té molt de guanyat, a can Llegeixes o què!? , però si a sobre el subtítol és «Fragments filosòfics» l'interès es dispara! Va ser per Sant Jordi de l'any passat que em vaig autoregalar La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich . I, un any després, és l'escollit per a la sessió del mes d'abril del club de lectura LLEGIR –NO NOMÉS NOVEL·LA– ÉS VIURE MÉS VEGADES a la Llibreria A peu, de pàgina . Com és habitual, seguidament us deixo algun fragment –en aquest cas, 2 dels 262– d'aquest llibre, exquisit i enlluernador, tot esperant que arribi el dimarts, i els puguem compartir en viu i en directe amb Joan-Carles Mèlich: «No sabem quin és el camí correcte, perquè no hi ha un camí correcte, però podem mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l'horror no es torni a repetir.» (p. 40) «Els personatges de les novel·les –Don Quixot, E...

Encetem el darrer trimestre del curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara  amb un recull de contes que ens va impactar a la primera lectura i ens ha impressionat quan n'hem fet la segona, amb el llapis a la mà! No tenim cap mèrit en l'elecció, ens vam deixar aconsellar pels seus editors  quan vam anar a sentir-los al Festival Ingràvid, el juny de l'any passat. El llibre en qüestió és Els noms dels seus déus de Ruy d'Alexio, i seguidament us deixo alguns fragments, precisament del conte que dóna títol al recull, que ens ha semblat extraordinari: «...no és imprudent cometre errors dels quals es pugui aprendre.» (p. 35) «Com que ja no hi havia rius, no sabíem nedar, però vam rebre unes instruccions bàsiques de com fer-ho, per si un dia tornaven a baixar les aigües, o atrapàvem els llavis del mar.» (p. 35-36) «Quan vaig veure el mar per primera vegada, em vaig fixar com espurnejava i com es movia endavant i endarrere....

Sí, l'abril és un mes especial. És el mes del dia especial. En aquell mes hi ha el dia més esperat per un munt de persones (totes hi han abocat esforços, totes hi han treballat de valent) i, alhora, és el dia que moltes altres persones compraran (per regalar o per autoregalar-se) el LLIBRE de Sant Jordi. No hi tenim pas res en contra, a Llegeixes o què!? , però això que hi hagi «només» un mes-un dia especial per comprar llibres no ho acabem d'entendre. I fixeu-vos que diem «comprar» i que en cap moment hem dit «llegir», aixxx!!! Dit això: tanquem el mes de març amb el projecte del club de lectura dels Lluïsos de Gràcia per a la propera temporada presentat i amb les primeres lectures dels llibres escollits per al clubs de Llegeixes o què!? del mes d'abril* enllestides. Ara només falta fer-ne una segona lectura i preparar les sessions corresponents, i esperar -amb il·lusió!- aquella hora i mitja «màgica» en què compartim aquests llibres (comprats, obsequiats, prestats i sem...

Aquest apunt es podria subtitular “Se m’acumula la feina lectora i no tinc temps d’escriure a Llegeixes o què!? ” Dit això, miro de fer “el que toca”, que no és una altra cosa que fer-vos un tastet de lectures de la novel·la que comentarem el proper dilluns a la Llibreria Documenta , en una nova sessió de Trobem-nos amb... , cicle organitzat per l’Associació d’Amics de la Bressola. Vam iniciar aquest cicle de trobades amb l’editor Josep Cots i ja llavors ens vam comprometre a treballar un dels llibres d’ Edicions de 1984 . La bona feina del cap de premsa de l’editorial, l’incombustible Torero...  Miquel Adam, ens va fer arribar El dia que vaig aprendre a volar d’Stefanie Kremser, escrita originalment en alemany i traduïda al català per Anna Punsoda, per gaudir de la seva lectura i poder-la compartir amb les lectores i els lectors que, des del mes de setembre de 2015, s’acosten a la Documenta per, entre d’altres coses, celebrar els 40 anys de La Bressola amb un bon vi... ...

Avui he fet la primera visita (i la primera compra!) a Cal Llibreter . El llibre escollit ha estat Els desposseïts de Szilárd Borbély, en traducció de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó i editat per Edicions del Periscopi. Ja feia temps que em rondava però no m'acabava de decidir (tinc la segona edició), i aquesta setmana –fent un «m'agrada» a una entrada de can Facebook que enllaçava amb el blog de l'admiradíssima Núria Cadenes –, l'entranyable Pepa Porta em va dir que hi havia col·laborat. Ha estat l'excusa definitiva! Però jo volia dir-vos que avui he fet la primera visita a Cal Llibreter . Avui m'he desvirtualitzat davant de la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsul. Encara arrosseguen la il·lusió i el cansament de la festa que van fer el divendres passat per celebrar el primer mes de vida de Cal Llibreter. N'he tingut prou amb cinc minuts de conversa per veure la seva la passió pels llibres i per la lectura (i la «desesperació» de la Silvana per co...

Després de treballar els contes d'Etgar Keret i de gaudir d'allò més conversant amb l'Albert Torrescasana de la traducció, la literatura i la vida, aquesta setmana, a la Llibreria Atzavara, farem el club de lectura de Torero d'hivern de Miquel Adam, dins del cicle 'Posa un conte a la teva vida!' S'ha de dir que en Miquel, admirador confés de l'israelià, va participar amb entusiasme a la sessió de Keret, fet que encara va donar més «nivell» a la trobada. Però ara hem de parlar de Torero d'hivern , perquè és el «que toca» i perquè teníem moltes ganes de llegir un llibre (sigués «puta novel·la» o «disset contes distribuïts en tres parts») d'en Miquel Adam . A la sessió del club de lectura segurament parlarem de molts d'aquests disset contes, però ara i aquí us deixarem alguns fragments dels dos que, a Llegeixes o què!? , ens han agradat més: LA TOMBA DEL VELL VERA ...La comptabilitat és una cosa meravellosa. La comptabilitat és poesia. L...

Ben Vautier (1985) Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”! Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta , nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’ Associació d’Amics de la Bressola . Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura , amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa . Com és habitual a Llegeixes o què!? , aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora: ...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40) Aleshores, per la finestreta, vaig pod...

A Llegeixes o què!? ens agrada llegir (això ho heu de tenir clar!), però hem de reconèixer que moltes vegades hem començat a llegir un llibre perquè hem volgut conèixer qui l'escrivia, qui el traduïa, qui l'editava, qui el corregia, qui el recomanava... I així ha passat que, a les activitats de Llegeixes o què!? (ja sigui conduir clubs de lectura o assistir a xerrades, presentacions, cursos, altres clubs de lectura...) hem tingut l'ocasió –el privilegi, més ben dit– d'escoltar a persones molt interessants que ens parlaven de la seva feina: escriure, traduir, editar, corregir, recomanar i vendre llibres... Aquestes van ser algunes –no totes!!!– de les activitats del 2015 (fins al juliol) on vam anar amb «l'excusa» de la lectura : Jordi Llavina ens encomanava la seva passió per Joan Vinyoli; Miquel Cabal i Ester Andorrà ens van presentar Els nostres , el quart Dovlàtov de labreu; Marcel Riera ens va parlar de la seva traducció d' El nen perdut ; amb en Per...

No som gens originals en donar la benvinguda a un nou any, però cal reconèixer que si Llegeixes o què!? té "un cert" nivell és gràcies als blogs que, de tant en tant, hi anem incorporant: els darrers del 2015 , del 2009 , del 2007 ... O sigui que, sense més dilació, us presentem els nous blogs que, com és habitual, ben aviat -o no- trobareu a la seva secció corresponent: Una bruixa amb màgia: La màgia dels llibres . Un lector per admirar: Je dis ce que j'en sens . Un equip de lectors enyorats (del senyor Boix?): els orfes del senyor Boix .  On el fragment és el rei: El subratllat és meu .  Com he pogut trigar tant a incorporar el nou blog de la Cli ?: El món s'acaba... Un company d'institut retrobat: carlos cubeiro . Un periodista que escriu: Martorell negre . Una llibretera que hauria d'escriure més: First Swimming Lesson . Com diria aquella: "Comença bé, aquest 2016!"

L’any 2015 es podria resumir en un dels anys més fructífers, pel que fa a llibres llegits i gaudits. El resum lector de Llegeixes o què!? d’aquest 2015 podria ser aquest: Gener:  Comencem l’any amb la poesia de Joan Vinyoli, Jordi-Pere Cerdà, Montserrat Abelló i Sònia Moll Gamboa . Febrer:  El pas previ als tastets de lectura són els Recomanablessss, per anar-vos mostrant aquells fragments que em semblaven interessants per compartir. Aquest cop amb Màrius Serra, Irène Némirovsky, Christopher Morley, Eduard Márquez, Serguei Dovlàtov i Joan-Lluís Lluís . Març:  Sempre és bo rellegir llibres que t’han marcat a l’hora d’entendre la vida (i la lectura): Emili Teixidor és un referent. Abril:  Mes màgic en què tothom vol llegir i recomanar llibres, ple de presentacions, d’activitats relacionades amb el llibre i la lectura. A Llegeixes o què!? llegim sense parar i ens agradaria que aquesta màgia quedés repartida tot l’any! I per Sant Jordi, una ruta literària per ...

Avui tanquem les activitats dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d’aquest trimestre. Farem la segona sessió del club als Lluïsos de Gràcia , després d’haver comentat i compartit amb les lectores, la setmana passada, els poemes intensos i colpidors del darrer poemari de Sònia Moll Gamboa. Vaig “descobrir” aquesta poeta a Creixen malgrat tot les tulipes , un llibre sobre el qual vaig escriure aquesta frase: “Perquè la vida hi és, malgrat el dolor, la pèrdua, la mort.” Us convido a llegir-la. Aquí sota trobareu tres dels poemes inclosos a I Déu en algun lloc : EL CEL DEL LABERINT (p. 19): Seure amb l’esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar els dubtes, repensar les morts. Mirar cap amunt: tots els laberints tenen cel, i alguns, fins i tot, tenen terrasses des d'on es pot veure un tros de mar. REGAL D'ITÀLIA (p. 20): Em vas dur la nina d’Itàlia Quan encara eres tu. ...

Foto: Carme Segura Hi havia una vegada, en una llibreria de Major de Sarrià de Barcelona , ens vam trobar un grup de dones eixerides per fer una sessió del club de lectura Llegir –no només– novel·la és viure més vegades . Aquell era un dia especial, perquè comptàvem amb la presència de l’autora del llibre que havíem llegit, la Milena Busquets, fet que havia aplegat a la llibreria a dones estupendes que veien d’arreu. I l’estona que vam estar xerrant amb ella (i amb una convidada molt especial, la seva agent literària ) del seu llibre También esto pasará / També això passarà , se’ns va fer curta de tan agradable que va ser el diàleg entre totes. I així va ser que, quan comentàvem els episodis de la malaltia que va patir la mare de la Milena abans de morir i que ella relata tan brillant i durament, vaig parlar d’un altre llibre que m’havia commogut i entusiasmat alhora: I Déu en algun lloc , de Sònia Moll Gamboa. La Gemma, la llibretera, es va aixecar ràpidament a buscar l...

La vida i la literatura gairebé sempre van de la mà a Llegeixes o què!? I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará , i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma  i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura . Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà  (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria! Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina. Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l' Esther Tusquets : De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàv...

Celebrem els 20 anys de L'Atzavara! La setmana vinent tanquem la programació trimestral 'Posa un conte a la teva vida!' , el club de lectura de la Llibreria Atzavara. Com ja sabeu, aquest club està «especialitzat» en contes, i des que vam començar, el gener de 2015, ja hem pogut llegir -i gaudir!- de la lectura dels llibres següents: - Vint-i-nou contes menys , Eduard Márquez. Barcelona: Empúries, 2014. - Els nostres , Serguei Dovlatov. Barcelona: LaBreu edicions, 2014. - Puja a casa , Jordi Nopca (Premi Documenta 2014). Barcelona: L'Altra editorial, 2015. - El noi del costat del padrí , Jesús M. Tibau. Valls: Cossetània Edicions, 2014. - El loco de las rosas , Mohamed Chukri. Traducció de Rajae Boumediane El Metni. Madrid: Cabaret Voltaire, 2015. La setmana vinent tancarem aquest trimestre amb Enmig de la melé d'Alfred Quintana, set contes que van obtenir el IX Premi 7lletres  en l'edició de 2014, uns contes impecablement irònics, dels quals us deixo anota...