Entrades

1/12/15: impossible sobreviure a tanta bona literatura!

Imatge
Com ja vaig anunciar/amenaçar en una carta ben simpàtica , els propers apunts recolliran algunes de les propostes literàries que des de Llegeixes o què!? considerem imperdibles. Com veureu, demà és un dia d'aquells en què el do de la ubiqüitat seria del tot necessari . A les 7 de la tarda: A la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall , Lluís Maria Todó, autor i traductor, i Maria Bohigas, editora i traductora, presentaran L'últim mono/El último mono . A 2/4 de 8 del vespre: A la seu d' Editorial Comanegra , presentació del llibre Manual de autoayuda para suicidas , de Carlos Cubeiro i Óscar L. Zaid. A Laie, lectura i presentació de les darreres novetats de JARDINS DE SAMARCANDA: Poema a la durada , de Peter Handke (traducció de Marta Pera), Pàtria meva A4 , d'Ana Blandiana (traducció de Corina Oproae - guanyadora de l'onzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que convoca Cafè Central.) A més de les traductores, llegirà poemes Odile Arqué. A La Calders, amb...

Carta oberta als bons editors

Imatge
"Només" una mostra del meu patiment... Estimades, Estimats, Sóc una dona feliçment aparellada i mare -gairebé a les vellúries- d'un parell de dimoniets de set anys. Com acostumo a dir als clubs de lectura de Llegeixes o què?! , sóc filòloga de formació -ço que vol dir, actualment, «reinventa't, reina!»- i lectora per vocació. M'adreço a vosaltres amb la nul·la esperança que feu cas d'aquesta humil petició, que entenc que us sorprendrà, que potser us escandalitzarà, però que busca, en definitiva, la vostra comprensió (i treure-us un somriure!). DEIXEU D'EDITAR TANTS BONS LLIBRES, carai! És que no dono a l'abast, sincerament... Sé que ho feu amb tota la bona intenció i que no voleu enganyar-nos quan ens dieu que «aquest llibre és magnífic», que «aquesta autora és imprescindible», que «no podeu perdre-us el debut/el retorn/la consagració/l'ultimíssim de fulanita de tal i de menganito de qual ». Sóc lectora, sí! I m'apassiona llegir! Però rebo...

Llegim «De sobte truquen a la porta»

Imatge
Ahir vam encetar una nova setmana on s'hi van acumulant bones lectures i els millors moments per a compartir-les: els clubs de lectura de Llegeixes o què!? Avui és el torn d'Etgar Keret i el seu recull de contes De sobte truquen a la porta (en català, traduït per Albert Torrescasana) i De repente llaman a la puerta  (en traducció al castellà d'Ana María Bejarano). Així que, d'aquí una estona, ens trobarem a la Llibreria A peu, de pàgina  per compartir fragments com aquests que trobareu aquí sota: Per què ploro, doncs? Perquè les coses són com són. Quan et prenen alguna cosa, encara que sigui una merda, et dol. Quan t'extirpen un tumor, et queda la cicatriu. I sembla que el millor moment per gratar-te-la sigui la nit. («Agafa el cucut per la cua», p. 101-102) Un nord-americà i una israeliana es coneixen per pura casualitat. Una vetllada agradable. [...] I dues persones que, en dues bandes diferents de l'oceà, no se saben sostreure a tots aquests detalls ...

Llegim «El loco de las rosas»

Imatge
Coberta de Nermine Hammam Ja us vaig avançar que aquesta setmana tindria llegiguera de la bona  i us deixava un tastet de lectura  de La nostra vida vertical de Yannick Garcia. La sessió de demà dimecres també va de contes, ja que el club de lectura de la Llibreria Atzavara té un nom que no enganya: 'Posa un conte a la teva vida!' I així, ens trobarem per compartir la lectura d' El loco de las rosas de Mohamed Chukri, en traducció al castellà de Rajae Boumediane El Metni i editat per Cabaret Voltaire aquest mateix any. Us deixo alguns fragments d'aquest llibre, tota una descoberta: ...En nuestros tiempos había aún más paro, pero nadie perdía la cabeza. Es la insatisfacción la que destroza los nervios a la gente. El conformismo es cordura. («Violencia en la playa», p. 40) Sólo los locos y los vagabundos pasean sin rumbo, indiferentes. De vez en cuando, se escuchan las carcajadas de los locos, que gritan y se ríen señalando con el dedo a la gente o al vacío. («Los q...

Llegim «La nostra vida vertical»

Imatge
La setmana vinent m'esperen –segur!– molt bones estones amb les lectores i els lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? La primera de les cites lectores serà als Lluïsos de Gràcia , dilluns vinent, quan treballarem els deu contes que s'apleguen a La nostra vida vertical de Yannick Garcia, llibre editat per l'altra editorial el març de 2014, després d'haver obtingut el Premi Documenta  2013. Avui «toca» deixar-vos alguns fragments d'aquest llibre, del qual me'n declaro fan absoluta: ...les paraules (...) són l'engany més gran de tots. Les paraules ens atrapen quan són dites. No hi ha marxa enrere: ens diuen i deixem de ser. Només som humans de debò, només som esperit, quan callem. («Megainescrutables», p. 14) Els llavis els tenia prims, amb la boca tancada diria que els hi havien dibuixat amb rímel. Una línia recta i disposada a callar-ho tot. («Megainescrutables», p. 27) La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seue...

Quan llegir és compartir

Imatge
Imatge manllevada de L'Espolsada No em cansaré de repetir que les llibreries i les biblioteques són espais màgics, llocs on he pogut fer realitat el meu somni: compartir amb altres persones el plaer per la lectura . Les llibreries on faig els clubs de lectura són llocs especials per a mi, no només perquè puc desenvolupar la meva feina de «conductora literària» amb total llibertat, sinó perquè les persones que em confien aquesta tasca també són especials i treballen cada dia per oferir-nos aquell llibre que necessitem, que ens ajuda, que ens acompanya, que ens transforma, que ens fa viure altres vides... potser fins i tot sense saber-ho. Gràcies Albert i Berta , Gemma  i Josep i Eric ! Dit això, però, escric aquest apunt per recomanar-vos una activitat que, malauradament, em perdré. Es tracta del Pòquer de dones que es perpetrarà aquest divendres a L'Espolsada. Us deixo aquí alguns fragments de Li i altres relats de Nikos Kavadias –traduïts del grec per Jaume Almirall i am...

Llegim «Una lletra femenina de color blau pàl·lid»

Imatge
Ja vaig parlar en una altra ocasió de com va això d'escollir els llibres que treballem als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Queda clar que l'atzar hi té un paper predominant. També, però, cal reconèixer la bona feina de les llibreteres i llibreters que m'envolten. De la mà de la llibretera d' A peu, de pàgina , aquest estiu vaig llegir un llibre rodó, impecablement traduït al català per Ramon Monton , de «només» 155 pàgines. Quan me'l va donar i em va dir: «T'encantarà! Jo no paro de recomanar-lo!». O sigui que demà comencem el club de lectura de la Llibreria A peu, de pàgina  amb Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel .  Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem d'aquí unes hores al club: Una lletra femenina de color blau pàl·lid , editada per Edicions de 1984 el novembre de 2009. L'ombra blavenca de la lassitud els envoltava [els ulls d'Amelie] amb els primers indicis de decandiment. Així es va acum...

Llegir per plaer (allò tan necessari!)

Imatge
Cada dia que passa em sento més una privilegiada (malgrat no tenir una feina estable i patir cada final de mes per pagar totes les factures!). Però la vida és així: en el pitjor moment laboral de la meva vida, tinc la sort de llegir «contínuament» per feina  i també per plaer . I avui és divendres i ja tinc embastades les sessions dels clubs de lectura de la setmana vinent, o sigui que he pogut dedicar una estona a llegir per plaer (allò tan necessari!) i he acabat un llibre que –quan encara anava per la pàgina 68– ja vaig recomanar a les lectores d'aquest curs del club de la Bonnemaison i a la meva llibretera de capçalera . El llibre en qüestió és Els meus començaments de Panait Istrati, editat en català per Minúscula  i traduït del francès, magníficament, per Anna Casassas. Llegint-lo per plaer, llegint-lo sense esperar res a canvi, llegint-lo per comentar-lo –tot passejant– amb un traductor i estudiós de la literatura romanesa, llegint-lo per «desengreixar» el mecanisme...

Llegim «La noia que feia papallones d'origami»

Imatge
Hem començat els clubs de lectura de Llegeixes o què!? «molt juvenils»: de noi  a noia ... El cas és que dilluns 19 d'octubre comencem la quarta edició del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia . Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem en aquesta primera trobada, La noia que feia papallones d'origami  d'Arnau Vaillant, editat per Stonberg Editorial l'abril de 2014: La Sònia feia lliscar la seva mirada sobre les pedres que de tant en tant sortien a respirar. Era una mirada que desvelava preocupació, una preocupació que estava fent niu a l'hoste equivocat. No podia permetre que la meva filla portés a sobre una imatge de dolor que acabaria per fer-li molt de mal. Havia de provar de distreure-la d'aquells pensaments que l'estaven fent patir. (p. 45) Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que demana cinc minuts més abans d'aixecar-se del seu ll...

Llegim «El noi del costat del padrí»

Imatge
Yayoi Kusama El dimecres 14 d'octubre comencem  el club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a Atzavara Llibreria . Aquí sota trobareu fragments diferents del llibre que us proposem en aquesta primera trobada, El noi del costat del padrí   de Jesús M. Tibau , editat per Cossetània  l'octubre de 2014: Encara avui, mirar la foto m'allibera de cadenes i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del món. [...] Potser em ve de llavors el vici d'inventar històries. («El noi del costat del padrí», p. 5) A cada vora, on les restes del naufragi dels anys s'acumulen entrellaçades unes a les altres, en forma de rames, plàstics i deixalles dels éssers humans, els arbres es reclinen per beure, per veure's, quasi cerimoniosament, en un gest de litúrgia antiga, mentre el cel es muda de groc i taronja. («El riu», p. 93) El sol s'amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s'acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un cop...

Avui, al Núvol

Imatge
Avui, Dia Internacional de la Traducció , anirem a l'IEC per celebrar-ho. Avui, cinc anys després de la mort de Joan Triadú (en vam parlar aquí i aquí ), i després de reiterar que el trobem a faltar, al Núvol publiquen un ebook amb la «darrera criatura» de la Dra. Montserrat Bacardí  i de la Susanna Àlvarez , que vol ser un homenatge al Mestre. Llegiu-lo i gaudiu-ne! Gràcies a tothom que ho ha fet possible!

Una hora i mitja de la nostra vida

Imatge
El passat 14 de setembre va començar el nou cicle Trobem-nos amb... , una trobada mensual amb persones vinculades a l' Associació d'Amics de la Bressola  a la Llibreria Documenta . Vam comptar amb la presència de l' editor  Josep Cots, amb el qual vam començar a parlar de quina era la seva valoració de la Setmana del llibre en català  que acabava de tancar portes. Per a Cots, la Setmana s'ha consolidat després dels tres anys en què la seva ubicació s'ha mantingut a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona. Considera que cal considerar-la com una fira editorial que dóna el tret de sortida al curs. A la Setmana es van presentar fins a 105 novetats i les editorials van convidar autors estrangers, a més de comptar amb la complicitat de força mitjans de comunicació. Després ja vam entrar «en matèria» i Josep Cots ens va parlar de les novetats –quatre de les vuit– d'aquesta temporada literària que havia seleccionat prèviament a la trobada: Els quaranta d...

Algú ha dit club de lectura?

Imatge
Jo mateixa!!! El Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia neix el curs 2012-13 i, des del primer moment, l'entitat va confiar en Llegeixes o què!? per a la selecció de llibres i per a la dinamització de les sessions. Un dels seus objectius és donar a conèixer la feina dels escriptors i de les escriptores i acostar-la al màxim nombre de lectors i lectores. Però també vol servir per llegir diferents gèneres literaris, per donar impuls a la feina de les editorials independents que editen en català, per servir de plataforma a noves veus de la literatura catalana i –quan és possible– per fer visible la feina de les traductores i dels traductors en llengua catalana. Els llibres treballats fins ara han estat els següents: Litus de Marta Buchaca, Maic de Tina Vallès, Ultracolors d'Albert Forns, Dia de neteja de Núria Curcoll i Córrer de Jean Echenoz (traducció d'Anna Casassas). No us podeu perdre la lectura dels llibres que us proposem en aquesta nova edició: La noia...

L'autobombo (lector) que no para!

Imatge
Rafael Navarro. La presencia de una ausencia #1 Realment no voldria fer-me pesada però em sembla que ho acabaré aconseguint! El cas és que seguim la sèrie d'apunts informatius (i espero que engrescadors!) dels projectes de Llegeixes o què!? per aquest curs, i avui és el torn de Trobem-nos amb... Una trobada mensual amb persones vinculades a l' Associació d'Amics de la Bressola  que farem a la Llibreria Documenta . El llibre i la lectura seran el punt de partida de Trobem-nos amb... i la celebració del 40 anys de la Bressola eixamplarà el ventall de persones i institucions a conèixer a través d'aquestes trobades. L'Associació d'Amics de la Bressola m'ha encarregat les tasques de coordinació del cicle i de conducció (sense carnet!) de les trobades. La primera sessió de Trobem-nos amb... serà el dilluns 14 de setembre a les 7 del vespre. Presentarem el cicle i comptarem amb la presència de l'editor Josep Cots (Edicions de 1984) que ens pres...

Llegir –no només novel·la– és viure més vegades

Imatge
William Henry Fox Talbot Seguim la dinàmica encetada el mes de juliol ( aquí i aquí ) per donar-vos a conèixer els projectes de Llegeixes o què!? de cara al curs 2015-16. Llegir –no només novel·la– és viure més vegades és, a més d'una afirmació rotunda i veraç, un club de lectura que farem a la Llibreria A peu de pàgina de Barcelona adreçat a persones amb ganes de conèixer i llegir –a més de novel·les!– contes, assaig, teatre, poesia i còmic. És el segon any que farem aquest club de lectura, que està pensat per tal que les lectores i els lectors eixamplin la seva experiència amb la lectura de llibres de diferents gèneres literaris. Les propostes de lectura les plantegem a partir de llibres que creiem que poden donar peu a converses disteses o discussions aferrissades. En algunes ocasions comptem amb la complicitat d'autors, així com també d'editores i editors i de traductores i traductors, que participen a les sessions. Creiem que és una bona oportunitat de conèixer...

També, «la cosa», VA DE CONTES!

Imatge
Seguim parlant dels projectes de Llegeixes o què!? de cara al curs vinent i resulta que, també, «la cosa» VA DE CONTES! Us ho explico una mica: L’objectiu d’aquest taller serà llegir i escriure contes. Partirem de la lectura de contes d'autores i autors contemporanis; treballarem aquests contes i, a partir d'aquesta feina, escriurem les nostres noves propostes. Com a metodologia, les pautes bàsiques seran: llegir, llegir en veu alta, aprendre, escoltar, escriure, comprendre... I compartir.  Està pensat per a qualsevol persona que tingui interès en llegir i escriure contes i adreçat especialment a persones que vulguin compartir el plaer de la lectura com a porta a la imaginació creativa. Només farà falta ganes de llegir, d'escriure, d'imaginar... Això serà a partir de l'octubre al Centre Cívic Vil·la Florida. Si voleu més informació: aquí . Com deia aquella –em repeteixo–: «Seguirem informant!»

Avui toca...

Imatge
Aquest mes de juliol estic ben entretinguda obrint i tancant llibres, obrint i tancant projectes, obrint i tancant portes... I en els propers dies us aniré informant dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? que ja estan programats per al curs vinent. Avui toca... 'Posa un conte a la teva vida' . Com veureu, hem seleccionat els contes per llegir els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2015. No trigarem gaire a tancar les lectures del primer trimestre de 2016, que promet mantenir l'interès literari d'aquesta darrera proposta i dels contes treballats fins ara: Vint-i-nou contes menys d'Eduard Márquez , Els nostres de Serguei Dovlàtov  i Puja a casa de Jordi Nopca . Com deia aquella: «Seguirem informant!»

Sí, també teatre!

Imatge
Cada inici de curs m'agrada fer una sessió de presentació per explicar com ens organitzarem i, sobretot sobretot, que als clubs de lectura de Llegeixes o què!? NO llegirem exclusivament novel·les. Les lectores i els lectors no s'ho acaben de creure, però una hora i mitja dóna per molt i, al final, els acabo convencent que segur que s'ho passaran bé llegint contes, poesia, còmics i... teatre. Sí, també teatre! A més dels textos dramàtics que hem treballat aquest darrer curs i que podeu trobar aquí , i on vam tenir el privilegi de compartir sessions amb el traductor Joan Sellent i amb el dramaturg Pere Riera, en cursos anteriors hem tingut el plaer de compartir la lectura d'obres com La ruïna de Jordi Casanovas, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca, Un matrimoni de Boston de David Mamet o les antològiques Deu peces de Lluïsa Cunillé. Tot just estic preparant les propostes de lectures per al curs vinent i tinc molt clar quina serà una de les obres de teatre que...

Compartim una passió: llegir

Imatge
Aquí sota trobareu la llista dels llibres treballats als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Verde agua , Marisa Madieri (traducció al castellà de Valeria Bergalli). Irse de casa , Carmen Martín Gaite. Agost , Tracy Letts (traducció al català de Joan Sellent). Més enllà del parlar concís , Montserrat Abelló. La llibreria ambulant , Christopher Morley (traducció al català de Dolors Udina). La pell de la frontera , Francesc Serés. Stoner , John Williams (traducció al català d'Albert Torrescana). L’última nit , James Salter (traducció al català d'Alba Dedeu). K.L. Reich , Joaquim Amat-Piniella. Vint-i-nou contes menys , Eduard Márquez. Els nostres , Serguei Dovlatov (traducció al català de Miquel Cabal). Puja a casa , Jordi Nopca. La voz dormida , Dulce Chacón. Si menges una llimona sense fer ganyotes , Sergi Pàmies. Domini màgic , Joan Vinyoli. Suite francesa , Irene Némirovski (traducció al castellà de José Antonio Soriano Marco). Forasters , Sergi Belbel. ...

111 lectures? 111 agraïments

Imatge
La prèvia: El desembre de 2013 va veure la llum un llibret humil, de 81 pàgines, que vam «compondre» a quatre mans la Montserrat Bacardí i jo mateixa , i que es va publicar amb el títol de La maleta extraviada. Més cartes a Joan Triadú . I la resolució de l'enigma: 111 són els exemplars d'aquest llibre que l'editorial ens ha liquidat en el període comprès entre l'1 de febrer de 2014 i el 31 de gener de 2015. Una xifra també humil, però que per a mi és com un miracle (com ho és que llegiu aquest blog , que em seguiu a twitter, a Facebook o a Linkedin ). Hauran estat 111 lectures? En tot cas, sí que vull que siguin 111 agraïments . I el primer, a en Xavier Serrahima, que en va parlar a l' Avui  i al seu blog . I suposo que, gràcies a això, La maleta extraviada va arribar a 111, la xifra enigmàtica . Moltes gràcies, de tot cor.