Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Renovar-se i llegir!

Imatge
Allò que s'intuïa a l'apunt de novembre  s'ha convertit en la crua realitat. Des de llavors, ni un text més i, de fet, tanco aquest 2016 amb una xifra decebedora: «només» vint-i-un apunts! Així que, per aquest 2017 que ja tenim a tocar, la consigna és clara: renovar-se i llegir! Les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura quedaran reduïdes –de moment fins al juny de 2017– a l' Atzavara Llibreria  i als Lluïsos de Gràcia . Si seguiu atents a aquestes pantalles us aniré informant de les properes lectures. Ja us avanço que, en ambdós casos, els propers llibres que treballarem seran contes escrits per dones contemporànies, de casa nostra. Una feliç coincidència que m'està donant un cert maldecap a l'hora de preparar les sessions dels clubs, per cert. Però com «després d'una baixada sempre ve una pujada», intentaré recuperar el fet de llegir per plaer que, amb tot el meu pesar, havia començat a oblidar.

Un «novembre de transició»

Imatge
La meva nova vida laboral afecta –i afectarà– les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura . Així ha estat que he hagut de deixar el club de lectura de la Biblioteca Bonnemaison, i que, a partir del gener de l'any vinent, tampoc no em podré ocupar de «dinamitar» les sessions d'altres clubs. De moment, però, encara segueixo al peu del canó, i aquest «novembre de transició» presenta un calendari ben interessant, amb lectures extraordinàries i amb persones convidades a participar-hi que confio que gaudeixin d'una estona enriquidora amb lectores i lectors. Dilluns 7 de novembre , a partir de les 19.30 h, a la Llibreria Documenta Trobada amb Núria Iceta per compartir la lectura de La vida de Txèkhov d'Irène Némirovsky (traducció de Margarida Casacuberta). Activitat organitzada per l' Associació d'Amics de la Bressola Dimecres 16 de novembre , a partir de les 19.30 h, a l' Atzavara Llibreria Sessió del club

Coses que poden passar en un club de lectura

Imatge
Il·lustració de Núria Miret (@laBreu) Que pots llegir tres contes i conèixer tres autors. Que pots gaudir d'una edició impecable i d'unes il·lustracions senzilles, sensibles, eficaces. Que pots rellegir els contes i trobar-hi fragments com aquests: «Si no t'estiguessis morint per dins hauries somrigut; sovint són els petits detalls els que et solucionen el parèntesi d'existència que és un dia.» [pàg. 42, del conte CONY (Cal Oblidar Nova York) de Sebastià Portell i Clar] «Els tretze soldats tenien els fusells apuntant cap al condemnat, en angle perfecte, un fris lacònic en què la matemàtica es decideix amb el grau d'inclinació dels seus dits atrapats damunt del gatell.» [pàg. 78, del conte Les escales de L'Aldea de Jaume C. Pons Alorda] «Va mirar a banda i banda: cap senyal de vida humana. Llavors va ser com si sentís per primer cop la piuladissa dels ocells, un cant superposat d'espècies que xisclaven, cantaven, es reclamaven i imprecaven

Llegim contes a l'Atzavara

Imatge
La inconsciència pot ser bona consellera, no? Per aquest curs 2016-17, el llibreter i la llibretera de l'Atzavara –l'Albert i la Berta– han acceptat la proposta de Llegeixes o què!? d'ampliar les «prestacions contístiques» de la llibreria amb unes sessions de lectures de contes. La primera d'aquestes sessions està prevista per al dijous 6 d'octubre, amb la lectura del conte guanyador i els finalistes del Premi Núvol de contes 2016 . A partir de les 7 de la tarda i fins ben bé les 9 de la nit us convidem a passar-vos per la llibreria Atzavara , que vol convertir-se en un lloc de referència per als amants dels contes, per als qui els escriuen, els tradueixen, els editen i, sobretot, els llegeixen i en frueixen. La inconsciència pot ser bona consellera! Sense cap mena de dubte!

Immersió en l'escriptura de... Llegim Núria Cadenes!

Imatge
La prèvia: A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar. A vegades tens temps de fer-ho. A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa. La cosa: El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l' Associació d'Amics de la Bressola , aniré a la llibreria Documenta  per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes. En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal): - En fullejar El cel de les oques . Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992) , totes

Per on recomençar?

Imatge
Fa més d'una setmana que no puc parar de pensar en quin apunt escric després de 47 dies de silenci. Per on recomençar? Podria explicar-vos que aquest estiu he llegit entre 5 i 10 llibres. Podria anunciar-vos que aquest proper curs faré entre 4 clubs de lectura . Podria enumerar-vos els més de 5 llibres que m'agradaria haver comprat a la Setmana del llibre en català . Però res de tot això no m'acaba de convèncer. Deu ser que aquests dies he hagut de fer neteja al despatx i he quedat baldada. Després de donar-hi voltes, us deixo aquí sota alguns fragments anotats en diferents fulls solts que he trobat en tot aquest procés: Només és teu el que has donat. Francesc Garriga Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre s'abandonen a la fràgil esperança del poeta. Olga Xirinacs Mathias Enard, un escritor que entra gratamente en mi memoria después de leer su novela «Carrer Robadors». Josep Moratalla Som una mica com els altres ens veuen, una mica com no

Hem llegit... «Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors»

Imatge
El misteri... Com arribes a un llibre? A un autor? A una manera de veure/viure la vida? Com no em canso de repetir a les sessions de presentacions dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? , molts cops, als llibres, hi arribem per pur atzar. I així va ser com, per aquest camí misteriós, he anat a parar a un llibre que, avui mateix, fent una piulada al twitter, he qualificat com «la meravella»: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors , un llibre-entrevista sobre la vida i l’obra d'aquesta escriptora, escrit per Sebastià Portell i Clar. Vaig escoltar aquest joveníssim autor en la presentació d'un altre llibre seu, La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, 2015), escrit juntament amb els admirats Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, i he de confessar que la seva joventut em va deixar astorada i, quan vaig saber que havia escrit un llibre de la fins llavors, per a mi, totalment desconeguda, Antònia Vicens, no vaig dubtar ni un minut a comprar-me'l. [I aquí m'he d

Llegim... Com mai!

Imatge
A vegades, la vida sembla que et vulgui apartar de la lectura i no sap que això és impossible, que la lectura és ja «una malaltia» sense remei que ha vingut a quedar-se per sempre a Llegeixes o què!? El que no podem negar és que la vida, quan se'ns complica (en aquest cas per un bon motiu!), impossibilita de totes totes que ens puguem acostar a aquest invent, un blog que va creixent en visites i que teníem «sense regar» des de fa un mes! Així és que hem considerat necessari tranquil·litzar a la parròquia de Llegeixes o què!? i emetem el comunicat següent: Llegim llibres excel·lents que volem treballar als clubs de lectura del curs vinent, llegim llibres perquè ens engresquem a participar en clubs de lectura sense tenir la pressió de conduir-los, llegim llibres per recomanar i regalar a la família i a les amistats, llegim llibres que ens hem deixat recomanar, llegim llibres perquè coneixem les autores, les traductores, les editores... * , llegim llibres perquè volem conèixe

Llegim «Cuentos escogidos»

Imatge
Soma Mapping 2 , Performance Nadine Fürst Aquest mes de juny acabem el curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara amb la lectura d'un llibre que hauria de ser a totes les cases on habita la passió pels contes i per la bona literatura: Cuentos escogidos de Shirley Jackson, en traducció al castellà de Paula Kuffer; una selecció de textos feta per Minúscula dels llibres originals en anglès The Lottery and Other Stories (1948) i Come Along With Me. Classic Short Stories and an Unfinished Novel (1949). Un recull de vuit contes d'aquells que no pots oblidar i, dies després de llegir-los, encara els tens al cap, i tres conferències de Shirley Jackson que són –com a mínim una d'elles– de «lectura obligada» per a qualsevol aprenent d'escriptor. Precisament d'aquesta conferència, «Notas para un joven escritor», us deixo seguidament alguns fragments: «En el país de los cuentos el escritor es el rey.» (p. 149) «Recue

Malalta de lectura

Imatge
Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A.

Llegim “Porexpan i Polaroids”

Imatge
La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet. El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts. Però a can Llegeixes o què!? , els clubs de lectura –i la vida !– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids  de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara , un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció. Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura: “En Gerard Molins deia que l

El meu #SantJordi2016 en imatges

Imatge
Librosfera llegeix a La Calders Llibres llegits per Librosfera a La Calders Llegir i formar part d'un jurat sempre té premi! Dia de Sant Jordi a la parada de Fragmenta Editorial Lectura de "La princesa cavaller" de Sònia Moll a la Marató de lectures de l'escola Pau Casals

Llegim «La lectura com a pregària»

Imatge
Rafael Navarro, "La presencia de una ausencia #1" Un llibre que du al títol la paraula «lectura» ja té molt de guanyat, a can Llegeixes o què!? , però si a sobre el subtítol és «Fragments filosòfics» l'interès es dispara! Va ser per Sant Jordi de l'any passat que em vaig autoregalar La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich . I, un any després, és l'escollit per a la sessió del mes d'abril del club de lectura LLEGIR –NO NOMÉS NOVEL·LA– ÉS VIURE MÉS VEGADES a la Llibreria A peu, de pàgina . Com és habitual, seguidament us deixo algun fragment –en aquest cas, 2 dels 262– d'aquest llibre, exquisit i enlluernador, tot esperant que arribi el dimarts, i els puguem compartir en viu i en directe amb Joan-Carles Mèlich: «No sabem quin és el camí correcte, perquè no hi ha un camí correcte, però podem mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l'horror no es torni a repetir.» (p. 40) «Els personatges de les novel·les –Don Quixot, E

Llegim «Els noms dels seus déus»

Imatge
Encetem el darrer trimestre del curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara  amb un recull de contes que ens va impactar a la primera lectura i ens ha impressionat quan n'hem fet la segona, amb el llapis a la mà! No tenim cap mèrit en l'elecció, ens vam deixar aconsellar pels seus editors  quan vam anar a sentir-los al Festival Ingràvid, el juny de l'any passat. El llibre en qüestió és Els noms dels seus déus de Ruy d'Alexio, i seguidament us deixo alguns fragments, precisament del conte que dóna títol al recull, que ens ha semblat extraordinari: «...no és imprudent cometre errors dels quals es pugui aprendre.» (p. 35) «Com que ja no hi havia rius, no sabíem nedar, però vam rebre unes instruccions bàsiques de com fer-ho, per si un dia tornaven a baixar les aigües, o atrapàvem els llavis del mar.» (p. 35-36) «Quan vaig veure el mar per primera vegada, em vaig fixar com espurnejava i com es movia endavant i endarrere.

Abril. Abril? Abril!!!

Imatge
Sí, l'abril és un mes especial. És el mes del dia especial. En aquell mes hi ha el dia més esperat per un munt de persones (totes hi han abocat esforços, totes hi han treballat de valent) i, alhora, és el dia que moltes altres persones compraran (per regalar o per autoregalar-se) el LLIBRE de Sant Jordi. No hi tenim pas res en contra, a Llegeixes o què!? , però això que hi hagi «només» un mes-un dia especial per comprar llibres no ho acabem d'entendre. I fixeu-vos que diem «comprar» i que en cap moment hem dit «llegir», aixxx!!! Dit això: tanquem el mes de març amb el projecte del club de lectura dels Lluïsos de Gràcia per a la propera temporada presentat i amb les primeres lectures dels llibres escollits per al clubs de Llegeixes o què!? del mes d'abril* enllestides. Ara només falta fer-ne una segona lectura i preparar les sessions corresponents, i esperar -amb il·lusió!- aquella hora i mitja «màgica» en què compartim aquests llibres (comprats, obsequiats, prestats i sem

Llegim “El dia que vaig aprendre a volar”

Imatge
Aquest apunt es podria subtitular “Se m’acumula la feina lectora i no tinc temps d’escriure a Llegeixes o què!? ” Dit això, miro de fer “el que toca”, que no és una altra cosa que fer-vos un tastet de lectures de la novel·la que comentarem el proper dilluns a la Llibreria Documenta , en una nova sessió de Trobem-nos amb... , cicle organitzat per l’Associació d’Amics de la Bressola. Vam iniciar aquest cicle de trobades amb l’editor Josep Cots i ja llavors ens vam comprometre a treballar un dels llibres d’ Edicions de 1984 . La bona feina del cap de premsa de l’editorial, l’incombustible Torero...  Miquel Adam, ens va fer arribar El dia que vaig aprendre a volar d’Stefanie Kremser, escrita originalment en alemany i traduïda al català per Anna Punsoda, per gaudir de la seva lectura i poder-la compartir amb les lectores i els lectors que, des del mes de setembre de 2015, s’acosten a la Documenta per, entre d’altres coses, celebrar els 40 anys de La Bressola amb un bon vi... A

Primera visita a Cal Llibreter

Imatge
Avui he fet la primera visita (i la primera compra!) a Cal Llibreter . El llibre escollit ha estat Els desposseïts de Szilárd Borbély, en traducció de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó i editat per Edicions del Periscopi. Ja feia temps que em rondava però no m'acabava de decidir (tinc la segona edició), i aquesta setmana –fent un «m'agrada» a una entrada de can Facebook que enllaçava amb el blog de l'admiradíssima Núria Cadenes –, l'entranyable Pepa Porta em va dir que hi havia col·laborat. Ha estat l'excusa definitiva! Però jo volia dir-vos que avui he fet la primera visita a Cal Llibreter . Avui m'he desvirtualitzat davant de la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsul. Encara arrosseguen la il·lusió i el cansament de la festa que van fer el divendres passat per celebrar el primer mes de vida de Cal Llibreter. N'he tingut prou amb cinc minuts de conversa per veure la seva la passió pels llibres i per la lectura (i la «desesperació» de la Silvana per co

Llegim “Torero d'hivern”

Imatge
Després de treballar els contes d'Etgar Keret i de gaudir d'allò més conversant amb l'Albert Torrescasana de la traducció, la literatura i la vida, aquesta setmana, a la Llibreria Atzavara, farem el club de lectura de Torero d'hivern de Miquel Adam, dins del cicle 'Posa un conte a la teva vida!' S'ha de dir que en Miquel, admirador confés de l'israelià, va participar amb entusiasme a la sessió de Keret, fet que encara va donar més «nivell» a la trobada. Però ara hem de parlar de Torero d'hivern , perquè és el «que toca» i perquè teníem moltes ganes de llegir un llibre (sigués «puta novel·la» o «disset contes distribuïts en tres parts») d'en Miquel Adam . A la sessió del club de lectura segurament parlarem de molts d'aquests disset contes, però ara i aquí us deixarem alguns fragments dels dos que, a Llegeixes o què!? , ens han agradat més: LA TOMBA DEL VELL VERA ...La comptabilitat és una cosa meravellosa. La comptabilitat és poesia. L

Llegim “Com un record d’infantesa”

Imatge
Ben Vautier (1985) Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”! Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta , nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’ Associació d’Amics de la Bressola . Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura , amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa . Com és habitual a Llegeixes o què!? , aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora: ...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40) Aleshores, per la finestreta, vaig poder v

Amb «l'excusa» de la lectura

Imatge
A Llegeixes o què!? ens agrada llegir (això ho heu de tenir clar!), però hem de reconèixer que moltes vegades hem començat a llegir un llibre perquè hem volgut conèixer qui l'escrivia, qui el traduïa, qui l'editava, qui el corregia, qui el recomanava... I així ha passat que, a les activitats de Llegeixes o què!? (ja sigui conduir clubs de lectura o assistir a xerrades, presentacions, cursos, altres clubs de lectura...) hem tingut l'ocasió –el privilegi, més ben dit– d'escoltar a persones molt interessants que ens parlaven de la seva feina: escriure, traduir, editar, corregir, recomanar i vendre llibres... Aquestes van ser algunes –no totes!!!– de les activitats del 2015 (fins al juliol) on vam anar amb «l'excusa» de la lectura : Jordi Llavina ens encomanava la seva passió per Joan Vinyoli; Miquel Cabal i Ester Andorrà ens van presentar Els nostres , el quart Dovlàtov de labreu; Marcel Riera ens va parlar de la seva traducció d' El nen perdut ; amb en Per

Nou any, nous blogs

Imatge
No som gens originals en donar la benvinguda a un nou any, però cal reconèixer que si Llegeixes o què!? té "un cert" nivell és gràcies als blogs que, de tant en tant, hi anem incorporant: els darrers del 2015 , del 2009 , del 2007 ... O sigui que, sense més dilació, us presentem els nous blogs que, com és habitual, ben aviat -o no- trobareu a la seva secció corresponent: Una bruixa amb màgia: La màgia dels llibres . Un lector per admirar: Je dis ce que j'en sens . Un equip de lectors enyorats (del senyor Boix?): els orfes del senyor Boix .  On el fragment és el rei: El subratllat és meu .  Com he pogut trigar tant a incorporar el nou blog de la Cli ?: El món s'acaba... Un company d'institut retrobat: carlos cubeiro . Un periodista que escriu: Martorell negre . Una llibretera que hauria d'escriure més: First Swimming Lesson . Com diria aquella: "Comença bé, aquest 2016!"