Llegeixes o què?!

Reconec que no tinc gaire memòria, però m’atreviria a dir que estic a punt d’assolir un rècord històric (com a mínim des de que Llegeixes o què?! existeix): acabo les vacances d’estiu sense haver llegit cap llibre!!! Espero que aquesta confessió pública em lliuri de pecat... Aquesta mateixa setmana comença la rutina laboral (i que duri!) i això significa –pel cap baix!–, una hora diària al transport públic, o el que és el mateix, una hora per llegir i escriure!!! No cal que us digui (o potser sí?) que podeu suggerir-me algun llibre que em tregui d’aquesta "apatia lectora en grau màxim" que pateixo. Com deia aquella: “es recompensarà”. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!! Il·lustra l'apunt d'avui Un petit... de la sèrie "On Translation Petit et Grand", d'A. Muntadas (2001)

És dur reconèixer que no pots estar al dia. Ni penjant apunts al teu blog ni llegint i comentant apunts fantàstics que m’agradaria recomanar-vos vivament (tinc alguna llista feta!). Però la vida és dura. I les prioritats vitals (i laborals) s’imposen davant de qualsevol cosa (digues-li Llegeixes , digues-li o què!? ). I és que no vull angoixar-me per no estar al peu del canó. No patiu, però, perquè em comprometo a seguir –potser no amb la freqüència que m’agradaria– en aquestes mateixes pantalles, com a mínim, fins novembre de 2011 . No, no m’he tornat boja... Si doneu una ullada al cicle de conferències sobre la vida i l’obra de Joan Maragall que han organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble, podreu intuir-ne els motius... Com deia aquella: “Seguim en contacte!”. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!! Aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda a WHO’S THERE? ,...

Quan has encavalcat dues lectures d’aquelles que t’acompanyen i t’acompanyaran durant un temps de la teva vida es fa difícil saber triar el llibre següent. Si, a més, hi afegim que ja portes unes setmanes “dispersa” i que alguns matins els has de passar a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya que et correspon segons domicili, la cosa s’acaba complicant. Per sort –una vegada més!– va caure a les meves mans el catàleg d’una exposició, “Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer” que, com sóc un veritable desastre, no vaig anar a veure en el seu moment. Els textos són d’Amanda Cuesta i Mery Cuesta (les comissàries de l’exposició), Eloy Fernández Porta i Sabino Méndez; el pròleg és de Josep Ramoneda. És un llibre “diferent” que m’ha interessat moltíssim i que tracta aquest “fenomen social” des de diferents àmbits: els seus orígens en el desarrollismo franquista, l’impuls a partir de la premsa sensacionalista del moment i de les pel·lícules que primer van catapultar a l’èxit els seu...

Em sembla que ja he dit altres vegades, en aquestes mateixes pantalles , que em considero una persona afortunada. Si ara m’hi sento és, entre d’altres motius, perquè durant la meva delicada situació laboral, ben recent, he tingut la sort d’enllaçar la lectura de dos llibres esplèndids que no puc deixar-vos de recomanar. El primer és La librería , de Penelope Fitzgerald (Impedimenta) . Tot el que hàgiu llegit a la blogosfera sobre aquest llibre –lloances ben merescudes– queda curt quan has gaudit de la lectura de les seves 192 pàgines. Llegir La librería és una experiència que s’ha de viure . Quan acabes de llegir la darrera frase tens la necessitat imperiosa de tornar a començar... En el meu cas, amb una llibreta (me n’he comprat una de nova!) i un llapis a la mà. L’altre llibre que us recomano és Vidas escritas , de Javier Marías (Siruela), un recorregut del tot plaent per les vides d’escriptors (i algunes escriptores) a través de la mirada –entre irònica i plena d’admiració– de Jav...

Setmanes després de compartir els meus problemes laborals amb tot-hom i tot-don@ que passeu per Llegeixes o què!? us puc dir que, a hores d’ara, no sé on treballaré (o si treballaré) a partir de l’1 de juliol. És per això que no escric (al blog), no llegeixo (altres blogs), no... perquè m’estic dedicant a escriure un llibre. No sé si em donarà temps a publicar-lo abans d’apuntar-me a l’atur, però ja té títol: “Com convertir-se en imprescindible en una nova feina en tres setmanes”. De moment ja he exhaurit la primera. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure. Il·lustra l’apunt d’avui una fotografia que m’ha enviat el meu amic Josep Maria Masdeu, amb el text següent: “Susanna, per animar-te, t’envio una fotografia d’una escultura penjada que hi ha a l’estació de Zürich. És un àngel protector. L’escultora és la suïssa Niki de Saint Phalle, la dona del també escultor suís Jean Tinguely. Junts van fer l’artefacte mòbil que hi ha al costat del Georges Pompid...

Queda lluny la presentació del “llibre revelació de la temporada que ja no es podia trobar per Sant Jordi perquè ja no era novetat”, Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos . Des de llavors , del llibre en qüestió se n’ha parlat, en general prou bé, sobretot gràcies a l’admiració dels blogaires i les blogaires (i fins i tot les discrepàncies ) per Pere Calders i Joan Triadú. Com ja sabeu Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos és un llibre viu, inacabat o incomplet, fet que encara el fa més admirable, no? Bé, sigui com sigui, avui toca compartir una estona amb la Rosa i el seu equip d’ El Racó del Llibre , per parlar d’aquest llibre i de tot el que calgui. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

... Cafè Central fa vint anys! Per celebrar-ho han organitzat una exposició commemorativa i, paral·lelament, activitats que giren a l’entorn de tres qüestions essencials per al projecte editorial de Cafè Central: la poesia, la traducció de poesia, i l’art i el disseny. Ahir, la protagonista era la traducció. L’acte va consistir en un recital en quatre llengües (català, anglès, francès i grec) a partir de quatre traduccions d’alta significació publicades per Cafè Central: Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès , traduït per Dolors Udina. Emily Dickinson, Jo no sóc ningú , traduït per D. Sam Abrams. Brane Mozetic, Banalitats , traduït per Simona Skrabec. Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada , traduït per Joan Casas. No cal dir (o potser sí?) que jo hi era i que ara mateix us en faré cinc cèntims, però abans (no seria jo si no ho fes), hi ha de constar una “prèvia”: per favor, si en un acte hi ha micròfons, que també hi hagi algú que vetlli perquè aquests aparells fa...

Fa tres anys que no em perdo l’acte de lliurament del Premi “ Jordi Domènech ” de Traducció de Poesia. L’any 2007 –amb l’ altra meitat – us en vaig parlar aquí . L’edició de 2008 em va entusiasmar tant que no en vaig parlar ( ja sabeu que sóc rareta ). I el que em va semblar l’edició de 2009 ho vaig deixar escrit ben clarament aquí . Enguany hi ha novetats: la primera és que no hi podré assistir (precisament he de donar un cop de mà a l’altra meitat que, “di nuovo!”, es trasllada de pis); la segona és que la dotació econòmica del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia ha passat de 1.500 a 6.000 euros. No és un assumpte sense importància, però el que realment m’agradaria destacar és el següent: que en el nostre panorama de premis literaris no n’existeix cap altre d’aquestes característiques, i que el seu jurat es manté, fidel i inamovible, des de la primera edició del premi, l’any 2004. Des d’ aquestes humils pantalles , el meu reconeixement a D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debr...

No és el primer cop que pateixo un “atac de dispersió”, però reconec que el que estic patint aquestes darreres setmanes és dels grossos . Per sort, la causa no l’heu de buscar en cap problema relacionat amb la lectura, sinó més aviat amb un assumpte –aquest cop, per desgràcia– tan real com és la possible pèrdua de la feina. Així que ara mateix m’he de posar a actualitzar el meu currículum (gràcies Clidice !). Un cop enllestida aquesta actualització i comenci a fer les primeres trameses del rebonic currículum em sembla que em quedarà molt temps lliure. No patiu, però, perquè ja tinc decidits els assumptes a tractar en aquestes mateixes pantalles (comptant que normalment la redacció dels apunts de Llegeixes o què!? i els comentaris que generen té en mi uns efectes totalment terapèutics): La crònica de la presentació de Maletes perdudes de Jordi Puntí celebrada a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el passat 1 d’abril (que ampliaré amb la presentació que faran a L’Espolsada i que ...

Ja fa uns dies em vaig treure el barret davant del Salvador Macip, quan indirectament –ja que parlava del darrer llibre de Josep M. Espinàs – escrivia sobre “la feina” dels blogaires: “El seu darrer llibre és un recull d'observacions breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor. És precisament el que molts blogaires mirem d'aconseguir, o almenys la mena de blogs que a mi m'agraden més. L'Espinàs sap posar-ho sobre el paper com si et parlés cara a cara. I no és gens fàcil, com sabem els blogaires. No és qüestió tan sols saber expressar-se amb les paraules adequades: abans d'això cal anar amb els ulls ben oberts i saber absorbir cada fotó de les imatges que t'hi entren.” Cadascú de nosaltres tenim el nostre criteri a l’hora de posar-nos a escriure els apunts dels blogs, evidentment, però en el meu cas, la intenció és coincident (una altra cosa és que me’n surti): breus (per força, sóc mandrosa), amb rit...

Divendres a la tarda vaig deixar-me caure per Norma Comics . Feia segles que no hi posava els peus i em va sorprendre (es nota que em faig gran!) la gran quantitat d’espai que té el manga en detriment del còmic de tota la vida . Ai! Hi vaig anar expressament, perquè bloguejant havia descobert que estava a punt d’estrenar-se la pel·lícula “María y yo” , basada en el còmic homònim de María Gallardo i Miguel Gallardo publicat l’any 2007 i que, incomprensiblement, encara no havia llegit. La meva fascinació per l’autisme arrenca de la pel·lícula “Mater amatísima” (1980), dirigida per José Antonio Salgot i amb Victoria Abril en el paper principal. Amb el pas del temps he anat ensopegant amb notícies relacionades amb “autistes singulars”, com la d’un nen americà que dibuixava de manera extraordinària, i que em va servir per a un projecte d’obra de teatre que mai no acabaré d’escriure. Literàriament parlant, l’adolescent protagonista d’ El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon e...

La Montserrat Bacardí i jo mateixa hem rebut una carta . En els temps que corren, no deixa de ser un fet excepcional. Com haureu imaginat, és una carta que està relacionada amb Pere Calders-Joan Triadú. Estimat amic. Cartes-Textos , un llibre que aquest mes d’abril segurament ja “ha desaparegut” de totes les llibreries del món mundial. I la carta diu, entre d’altres coses: “Tots aquests dies que penso en vosaltres (...). I és que em dol d’allò més que per deixadesa meva tot de cartes de Pere Calders hagin restat fora del vostre llibre. Us haig de donar una explicació, malgrat que no serveixi de res i que la meva autoindignació no em deixi (...). Però vull dir-vos el què.” Tot un sotrac, com ja us podeu imaginar! Però seguim amb la lectura de la carta: “Llavors va pujar fins a un armari que aquests pisos tenen, aprofitats (...). Hi solíem posar les maletes i li vaig dir que les baixés i que llençaríem les més velles. Em va dir que dues pesaven molt. Un cop obertes va aparèixer la realit...

Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los. 1. Aprendre paraules noves: Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria. 2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries: “El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63) “...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63) “...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72) “Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins alesho...

L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny! ) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far ( Llegeixes o què!? , diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc. Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua , que ens va recomanar l’ Antoni Clapés ( Llegeixes o què!? , diumenge 29 de gener de 2006). I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula ( Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?” La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena! Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona! Ja he començat a llegir L’illa ....

Lamentable ment , no és la primera vegada que necessitaria tenir el do de la ubiqüitat. Però de la mateixa manera que no puc renunciar a llegir un mínim de dos llibres alhora, tampoc no puc deixar de recomanar-vos d’assistir a les dues activitats que trobareu apuntades aquí sota. Inevitable ment , alguna d’elles me l’acabaré perdent... Les activitats en qüestió tindran lloc el dilluns 8 de març, a partir de 2/4 de 8 del vespre: A l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, de Barcelona), els traductors Dolors Udina i Joan Sellent parlaran de la seva experiència com a traductors de Robert Louis Stevenson. La trobada servirà per presentar dos llibres d’aquest autor, concreta ment En els mars del sud , en traducció de Dolors Udina, i Weir de Hermiston , en traducció de Joan Antoni Cerrato; totes dues publicades per Edicions del Salobre . També hi intervindrà el periodista i escriptor Sebastià Bennassar. (Aquesta activitat s'ha anul·lat! Llavors ja no nevava, a Barcelona...). Al cafè de ...

Possiblement espereu la crònica de la presentació del llibre revelació de l’any: Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos , però no tinc el cos per fer cròniques... Tampoc no sé gaire com tinc el cos (deu ser la dieta), però alguna cosa sí que us diré... Ho he organitzat en tres blocs (que no blogs): Nous enllaços: La vaca sorda passeja i rumia pel bosc dels somnis ; no té pressa, li han comentat que si llegeix la paraula escrita i para bé l’orella encara tindrà algun premi. Li ofereixo un passatge per lamevaillaroja , que accepta de bon grat però no immediatament; abans té pendent fer una volta prop del Riell Bulevard . Si la veieu per aquí feu-me un favor: aviseu un que vigila (i et fa la fitxa) . Es quedarà molt més tranquil·la... Activitats perfectament recomanables: LaBreu Edicions ens convida a una setmana de recitals: Carles M. Sanuy, dimarts 2 de març a Vins i Divins (carrer de Barcelona, 3) a les vuit del vespre, i Andreu Galan i Marc Romera, dijous 4 de març...

Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada però vull confirmar que habitualment no sóc lectora d’una única lectura. No ho puc/no ho vull evitar. El cas és que aquesta setmana alterno la lectura de tres llibres. De cadascun d’ells trobareu quin ha estat el camí que m’hi ha portat i us afegeixo un breu fragment que m’ha agradat o que m’ha cridat l’atenció: Jefe de estación Fallmerayer de Josep Roth, Acantilado, novembre 2008 (traducció de l’alemany de Berta Vias Mahou). Sempre t’has de refiar de persones amb criteri i sensibilitat. Después, Fallmerayer partió. Nunca más se ha vuelto a saber nada de él. Contes russos de Francesc Serés, Quaderns Crema, octubre 2009. Si llegiu algun dels últims comentaris sabreu el motiu... I si voleu llegir apunts on parlen “amb criteri” del llibre podeu fer-ho aquí i aquí . A la nena li ve un calfred. El parc és pla i obert i s’ha girat una mica d’aire de primavera de Sant Petersburg, fresc, massa fresc. Han tocat les cinc, i els arbres comencen a...

Benvolgudes i benvolguts, Em fa molta il·lusió convidar-vos a la presentació de Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos . M’agradaria molt que ens poguéssim trobar a la Biblioteca Jaume Fuster , el dimarts 23 de febrer, a les 7 del vespre. En l’acte de presentació hi intervindran (per aquest ordre): Susanna Àlvarez, Montserrat Bacardí, Tessa Calders i Joan Triadú. Fins llavors! Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... Il·lustra l'apunt d'avui "Una figura", de l'admirat Juan Muñoz

Se’n parla de fa temps i gent que n’entén, però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona que llegia un llibre electrònic. Ha passat un any i uns dies després i, lògicament, se n’ha parlat més i més i... Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo. El dilluns d’aquesta setmana han començat a variar els meus esquemes. Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla. L’enginy és blanc (tot ell i la funda) i la dona no és lletja ni tampoc elegant. Deu anar per la pàgina 40 però ni ella sap quantes pàgin...

Divendres passat vaig quedar amb un amic a la cafeteria de la Laie. L’amic en qüestió tenia una tasca encomanada de feia temps, que era la de llegir uns contes meus i donar-me’n l’opinió. Com que vaig arribar abans de l’hora, vaig passar abans per la llibreria i, com qui no vol la cosa, “vaig embogir” i em vaig firar una pila de llibres. Seguidament, i en un intent de tranquil·litzar la meva consciència, trobareu la relació dels llibres adquirits i una breu justificació del “delicte”: Fantasías animadas , de Berta Marsé : em va agradar el seu primer llibre ( En jaque ) i em segueix fascinant la seva manera de presentar-se: “filla d’escriptor i extremenya”. Oblidar Barcelona , de Carles Batlle : cal no oblidar el teatre (sona a imposició però ho dic de cor). Espiral , de Manuel Baixauli : tot i que, pel que he pogut llegir a la xarxa, em sembla que Baixauli és d’aquells escriptors que sempre escriu el mateix llibre. Londres nevat , de Jordi Llavina : per reafirmar que no m’agrada (el pu...