Llegeixes o què?!

Estava actualitzant el meu compte de la base de dades de CEDRO i, en voler afegir la informació sobre els llibres en què he col·laborat en els darrers anys, me n’adono que el número de l'ISBN de les Memòries d'un segle d'or de Joan Triadú i d' Una dona incòmoda de Montse Banegas són EL MATEIX. Aquest error, pel que es veu, afecta només a les edicions impreses d’ambdós llibres... Com ja sabeu, ara estic llegint la segona novel·la de la Banegas... Coses de l’atzar, sens dubte. Llegeixes o què!?, un blog (en el mes de febrer més productiu de la història!)

Em temo que no... Sigui com sigui, el fet de sentir molta enveja “sana” davant de dues presentacions de llibres d’autors “coneguts i coincidents” en aventures relacionades amb l’escriptura, és una molt bona notícia!!! Apunteu-vos les dues cites: Dilluns 21 (avui!), Jaume Puig (capità de la Nau Argos i enamorat de París ) presenta la seva novel·la Momssen a la Llibreria 22 de Girona, a les 8 del vespre. Dijous 24 LaBreu edicions presenta A butxacades de Joan Todó (un paperdevidrer fidel i constant, no com d’altres!) al BarLlibreria Horiginal de Barcelona, a dos quarts de nou. La presentació anirà a càrrec d’Andreu Subirats i comptarà amb la intervenció de David Ymbernon. A butxacades és el primer títol de la nova col·lecció CICUTA de La Breu, dedicada a la narrativa catalana i les traduccions de literatura actual. Llegeixes o què!? , un blog.

A vegades em passa que llegeixo un llibre i em sembla que revisc situacions molt properes. Dijous passat vaig llegir L’últim dia abans de demà , la darrera novel·la d’Eduard Márquez. Sóc d’una altra generació i sóc una dona, però en algunes ocasions, em va semblar que llegia parts de la meva vida. El moment més significatiu el vaig trobar a la pàgina 93 –tot just en fer u na pausa al migdia, per reprendre la lectura a la nit–, quan em vaig trobar aquest diàleg: “I què vols estudiar l’any vinent? Filologia. Suposo que és el millor lloc per llegir molt i aprendre a escriure bé.” Hi ha dos moments més. El primer, quan en parlar del naixement de la Jana –la filla de l protagonista– s’hi refereix d’aquesta manera: “Amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola.” I em vaig esborronar en recordar aquesta sensació amb un dels nostres fills en braços mentre la meva dona tenia el seu germà bessó entre els s eus. El segon, quan el protagonista evo...

Avui fa un mes vaig engrossir la llista d’aturats d’aquest petit país. Va ser dur –i encara ara, segons el moment, no me’n sé avenir–, però he de dir-vos que, des del dijous de la setmana passada, la meva vida encara és molt més dura... Estic sense internet a casa! Hi ha res pitjor? O sigui que queden pendents a la safata de sortida els apunts de la trobada de blogaires amb l’Eduard Márquez per fer-nos conèixer la seva nova novel·la , la preparació d’una sessió molt especial al Club de lectura d’Hostalric , els quatre anys de la Llibreria L ’Espolsada ... Paciència! Tot arribarà... I no ho dubteu: el 2011 serà un any prolífic per a Llegeixes o què!? Llegeixes o què!?, un blog.

Ja sabeu que, de tant en tant, toca donar la benvinguda a Llegeixes o què!? a blogaires del món que m’agraden, que fa temps que segueixo o que han recomanat altres blogaires DE NIVELL contrastat. També aprofitaré l’avinentesa per renovar aquells blogs que són a la llista de “destacats” durant un temps (a Llegeixes , a o què!? ), passar-ne uns quants “a la nevera” i, en definitiva, fer un petit homenatge a les persones que estan darrera i/o davant dels blogs que, d’una manera generosa els alimenten i ens alimenten ... Una mostra fefaent que hi ha vida, molt intel·ligent, allà fora . Llegeixes o què!? , un blog.

Mentre estic pendent d’una proposta de feina i em complico la vida amb Una història avorrida , rebo tres correus consecutius que vull compartir amb totes i tots... El primer m’anuncia la publicació imminent de L’últim dia abans de demà , la darrera novel·la de l' Eduard Márquez . I no només és un anunci sinó que em conviden a prendre un cafè o una copeta, a més de donar-me el llibre en mà i a presentar-me l’autor. Ei, a mi i a d’altres blogaires!!! A la invitació, per al dimecres 2 de febrer a partir de les 7 del vespre, ens diuen aquestes paraules tan amables i –em sembla– tan carregades de raó: “Som conscients del suport constant, les crítiques constructives i l'enorme difusió que feu dels nostres llibres, i de moltíssims d'altres, i del foment per la lectura en general que els vostres blogs representen.” Ja us explicaré com ha anat! El segon és de LaBreu Edicions i em convida a assistir als propers recitals d’alguns dels poetes alabatrencs, que recitaran els seus darrer...

Moltes vegades ja m’he pronunciat sobre el gran NIVELL de les blogaires i els blogaires que passen per aquí i que deixen els seus comentaris, però les intervencions de la Marta i el Llibreter en el meu darrer apunt ho tornen a deixar ben clar. Entono el mea culpa per ser tan badoca (i tan mandrosa!) i anotar com estranyes frases i construccions que eren del tot correctes. Accepteu les meves disculpes, quan encara tinc les galtes enrojolades . Fet aquest preàmbul, del tot necessari, segueixo parlant-vos d’ Una història avorrida i de les coses que m’ha suggerit. A la pàgina 23 del primer capítol (p. 7-27), em trobo el professor de medicina Nikolai Stepànovitx en la seva faceta pedagògica, que em dóna moltes claus per preparar les meves sessions del Club de lectura : “Per fer una bona classe, és a dir, que no avorreixi els alumnes i els resulti profitosa, cal tenir, a més de talent, destresa i experiència. S’ha de ser molt conscient de les pròpies forces, saber molt bé per a qui la fa...

Una història avorrida va arribar a les meves mans per atzar, com la majoria dels llibres. Són 113 pàgines dividides en 6 capítols, que es llegeixen amb plaer i que m’han suggerit un munt de coses. Per no allargassar-me massa (que després no em llegiu, que us conec!), parlaré d’ Una història avorrida en diferents apunts –confio que seran successius però tampoc no us ho puc assegurar (que jo també em conec!)–. Com que un dia ja ho vaig preguntar , m’atreveixo a començar aquí l’apunt de les estranyeses : Pàgina 18 del primer capítol (p. 7-27), quan diu “... i no només us en dirà l’any, el mes i el dia, sinó que també us explicarà els detalls que van envoltar un o un esdeveniment altre .” Quatre pàgines després (p. 22), llegeixo: “Del fosc passat de la medicina només se n’ha conservat una, de tradició: la corbata blanca que ara porten els doctors!” Se’m fa molt rar però suposo que els “rars” són els russos! També em crida l’atenció la frase següent (p. 24): “Un altre dels meus enemics ...

Ho puc dir més clar i fins i tot més alt : NO TINC CRITERI! O sigui que, abans d’acabar l’any 2010, vaig fer una excursió familiar fins a l’Espolsada i vaig comprar-hi uns quants llibres... Em sembla que és del tot lícit que pregunteu: i per què aquests llibres? Us faré la llista dels meus perquès... Montse Banegas, Dobles parelles (Proa): perquè em va agradar molt Una dona incòmoda , tot i que mai en vaig escriure cap apunt. Herta Müller, Tot el que tinc, ho duc al damunt (Bromera): perquè, de tant en tant, el Nobel de Literatura deu anar a parar a escriptores/rs que s’ho mereixen, oi? Evelyn Waugh, Últimes notícies! (Acontravent): perquè tinc un molt bon record de Retorn a Brideshead ; perquè Joan Triadú va escriure abastament sobre aquest escriptor; perquè el traductor és “una màquina...” . Sergei Dovlatov, La maleta (labreu edicions): perquè no vaig poder fer-ho en el seu moment . Alice Munro, Massa felicitat (Club Editor): perquè la traductora tornava a ...

Les xifres “canten”: 2007 (48 apunts), 2008 (40 apunts), 2009 (38 apunts), 2010 (33 apunts). Passi el que passi, faci fred faci calor, amb més feina o amb menys... el meu ferm propòsit per aquest 2011 (fa anys que he deixat de fumar, fa temps que vaig decidir que no calia subvencionar gimnasos, l’any passat em vaig aprimar i això de l’anglès ja ho he deixat per impossible!) és escriure més apunts a Llegeixes o què!? Perquè llegir, llegeixo... O sigui que a veure si m’espavilo amb l’o què!? Llegeixes o què?! , un blog. Il·lustra el primer apunt de 2011, un detall de "La búsqueda" de María Platero

[Després d’un apunt massa llarg, possiblement poc llegit i sobretot gens comentat, torno a la llargària habitual dels apunts de Llegeixes o què!? ] 1. Em torno a quedar sense feina a partir del 10 de gener. Si sabeu d’alguna cosa us agrairé que m’envieu un correu a llegeixesoque@gmail.com . Gràcies! 2. Mentre no trobi res estaré entretinguda en la preparació de la primera sessió d’un club de lectura que comencem el mateix dia 10 a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec de Barcelona. El primer llibre que llegirem és Cuatro amigos de David Trueba. 3. Si al febrer encara no he trobat feina (tinc els dits creuats però la realitat és que tot està molt malament!), seguiré entretinguda preparant la sessió següent (la segona lectura serà Mal de pedres de Milena Agus ), que hauré d’alternar amb la preparació d’una sessió especial del Club de lectura d’Hostalric , on tindré l’honor –i el repte!– de parlar d’ El comte Arnau de Joan Maragall i El rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra. Bé, confi...

Quan vaig acabar de llegir Petits plaers de Jane Bowles (en traducció de Dolors Udina, editada per Lleonard Muntaner), vaig tenir la sensació que havia de deixar passar un temps per poder dir-hi la meva. Una vegada més, m’equivocava... Avui he obert de nou el llibre i no sé per on començar. S’hi afegeix “el problema” que, com que l’exemplar no era meu no el vaig guixar mentre el llegia, i ara em trobo que vaig posar “uns xinos” a una sèrie de pàgines i me les miro i les remiro i em pregunto: per què? Ai. Però ho he de fer, m’hi he de posar. Em va agradar prou i ho vull deixar escrit. Em poso les piles. El fet de trobar-me dalt d’un tren, amb el portàtil obert –i que funciona–, i la perspectiva d’una hora ben bona de trajecte per endavant m’acaba d’animar. Respiro. Em relaxo. Torno a obrir el llibre. Busco les pàgines marcades. Llegeixo. Rellegeixo... I la sensació que em retorna és que els contes de Petits plaers són difícils de pair, no perquè siguin indigestos, al contrari, sinó pe...

A un dels apunts de l’inici d’aquesta temporada ho deixava escrit: llegiria llibres prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats. Però no comptava amb aquest NO-criteri meu que em caracteritza i que, en el fons, m’agradaria que, d’alguna manera, formés part del meu encant... Ara, que tampoc no comptava, esclar, amb que en Salvador Macip presentaria una nova novel·la, i que jo disposaria d’una mitja hora desvagada durant la qual passaria per una petita i entranyable llibreria del carrer Gran de Gràcia i que a l’aparador, a més del darrer llibre d’un altre blogaire destacat , em trobaria el quart títol de Microclimes , que acabaria a la meva bossa però que encara no he començat a llegir... Ai, aquest NO-criteri meu ... Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure. Il·lustra l'apunt d'avui Affectionate men , de Yinka Shonibare

Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlatov i la seva colla . I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlatov . En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’ “¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar la presentació, més endavant li va suggerir que aquest text es digués “que em mossegui un mico” . El riure de l’Albert era d’aquells eixordadors, però li anava bé a la vetllada, que transcorria admirablement amb el parlament d’en Jordi Puntí i les seves “tres raons per haver-me convidat a aquesta presentació...

Aquesta setmana es presenta interessant. No només perquè estic engrescada en la lectura de dos llibres que em fan pensar, sinó perquè la meva ciutat està preparada per acollir –a més d’una mica de fred– la presentació de dos llibres que em donen bones vibracions : Dimarts 9 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37, de Barcelona) acollirà la presentació d' El joc de déu , el darrer llibre del blogaire de referència i científic i escriptor i pare de família i persona encantadora, Salvador Macip . Dimecres 10 de novembre a dos quarts de nou del vespre, LaBreu Edicions ens convida a la presentació de La maleta , de Serguei Dovlàtov, traduïda per Miquel Cabal. En faran presentació i lectura al BarLlibreria Horiginal (carrer Ferlandina, 29, de Barcelona): Jordi Puntí, Miquel Adam, Xènia Dyakonova i Francesc Gelonch. I, per si encara no en teniu prou, passeu-vos per La màquina de fer llibres , que passa a engrossir la llista de blogs re...

Benvolgudes i benvolguts, Ho sap tothom i és profecia: ningú no és perfecte. Dit això, i tenint molt present que sóc la primera de la llista de persones “humanes” que cometen errors, voldria fer-vos una pregunta: si llegeixo un llibre que vosaltres heu escrit i/o traduït i em trobo amb alguna cosa “rara” (digueu-li error, interpretació, badada...), us interessa que us ho faci saber? Sempre he cregut que se n’aprèn molt, dels errors, però quan un llibre ja està imprès, no estic tan segura que valgui la pena parlar-ne... Si algú de vosaltres és tan amable de respondre’m, us estaria molt agraïda. Prometo un diàleg sincer i sense cap intenció de voler furgar en la ferida. Molt cordialment, SU, la de Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure! Il·lustra l'agosarat apunt d'avui, un detall d'una intervenció de Kendell Geers (la senyora és Ilse Ghekiere)

La Mireia va jugar-hi però no la va encertar... Ara, com va ser la solitària i única participant de la pregunta que vaig fer a l’ apunt anterior , avui ha de tenir un lloc destacat. Gràcies Mireia! On finalment vaig anar a treure el nas va ser a la presentació de Petits plaers , de Jane Bowles, en traducció de Dolors Udina. La vetllada va ser una petita trobada de persones estudioses de Jane Bowles (Rodolfo Hässler), seguidores entusiastes de la traductora (jo mateixa i la seva col·lega MB), lectores enganxades al peculiar estil d’escriptura de l’autora (la llibretera de l’Espai Mallorca), un senyor amb barret i maleta molt interessat en el món de la traducció, i dues o tres persones més. Com no podia ser d’una altra manera, una presentació inoblidable per molts motius; i per a mi amb premi inclòs, ja que aquella mateixa nit vaig començar a llegir Petits plaers . En parlaré, en parlaré... els contes de Jane Bowles no et deixen indiferent. Mentre espereu l’apunt en qüestió, aprofito p...

Cadascú q ue faci el que vulgui (o el que pugui). Ara, si algú s’apunta a la tercera opció, que sàpiga les activitats que no s’hauria de perdre (per ordre cronològic): Divendres 8 d'octubre, a dos quarts de 8 del vespre, a l'Espai Mallorca (C. Carme 55, de Barcelona) Rodolfo Hässler presentarà Petits plaers , de Jane Bowles, en traducció de Dolors Udina. Dimecres 13 d’octubre, a dos quarts de 9 del vespre, recitada de Les Balades de François Villon traduïdes per Andreu Subirats a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona). En faran lectura Annie Bats, Pepa Arenós, Maria Bohigas, Jordi Vintró i Enric Casasses. Dijous 14 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Espai Betúlia (C. Enric Borràs, 43-47, de Badalona) es farà la presentació de Ficció i realitat a L'Espill, una perspectiva fraseològica i documental , del professor en matemàtiques i doctor en filologia i professor de la Universitat de València, Josep Guia i Marin. Presentarà el llibre Mercè Soler i...

L’Antoni Clapés ens convida a l'acte de presentació del seu llibre La lentitud, la durada (una antologia personal) , editat per Pagès editors. Aquest acte consistirà en microintervencions de tres minuts de Víctor Sunyol, Nathalie Bittoun-Debruyne, Pep Sala-Valldaura, Feliu Formosa, José Corredor-Matheos, Esther Zarraluki, Dolors Udina, Sam Abrams, Montse Vellvehí, Carles Hac Mor, Carles Camps, Robert Ferrer, Joaquim Carbó i Benet Rossell. I tot plegat es perpetrarà a la llibreria Laie (carrer Pau Claris, 85, de Barcelona), avui mateix , a dos quarts de vuit. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... Il·lustra l'apunt d'avui mateix un detall de White Night , de Tawada Yuki

Estic segura que moltes i molts de vosaltres us preguntareu com és que m’he posat a llegir aquests dos llibres: Mi madre , de Richard Ford, en la traducció al castellà de Marco Aurelio Galmarini (Anagrama, abril de 2010) i Londres nevat , de Jordi Llavina (Ara Llibres, novembre de 2009), quan molts i alguna de vosaltres vàreu fer-me algunes recomanacions molt i molt suggestives. Tot té una explicació. Resulta que aquesta temporada he decidit que els llibres que llegiré seran: prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats... La meva despesa anual de llibres té, per aquest nou curs 2010-11, el pressupost més rodó que us pugueu imaginar, ço és, 0 euros. Dit això, i perquè aneu fent un tastet del que podria ser un apunt sobre aquests dos llibres que llegeixo, us reproduiré aquí mateix un parell de fragments i comprovareu que, en aquests moments, estic en un període de lectures contrastades : “Así empezó mi vida. Una vida que pasaba con mi madre...