D’oca a oca...

Tot va començar amb L’Emperador, de Jordi Coca, que havia de treballar per al Club de Lectura. Com que el llibre no m’havia inspirat cap tipus de bones sensacions, vaig escriure al Llibreter per demanar-li, desesperadament, ajut. Mentre esperava la seva resposta, vaig anar a la Biblioteca Jaume Fuster a escoltar com, precisament en Jordi Coca, parlava de Josep Palau i Fabre.
El Llibreter em va respondre i em va assessorar perfectament, i així vaig poder preparar la sessió del Club de Lectura amb una dinàmica que, com em vaig proposar des del primer dia, intenta fer participar tothom. Durant el cap de setmana, però, encara no les tenia totes, i per mirar de no angoixar-me em vaig acostar a les II Jornades Marçalianes, per escoltar la Carme Riera. M’hi va acompanyar tota la família, tot i que aquesta vegada els nanos (i la Leire) es van quedar fora. Un altre dia potser us parlaré del que va dir la Riera, però ja us avanço que va ser molt interessant.
Per completar el cap de setmana, la Mireia –anònima– (gràcies!) em va avisar que el post que vaig publicar el passat 26 de novembre sortia publicat a l’Avui, cosa que em va fer molta il·lusió, és clar!
Va arribar dilluns i, abans de la sessió del Club de Lectura que m’havia portat tants maldecaps, un amic que treballa a la Institució de les Lletres Catalanes em va trucar perquè acabava de descobrir el meu nom en un llibre i semblava que estava molt sorprès i emocionat. Després, la sessió del Club va anar força bé (sense dubte, el Llibreter “em va salvar la vida”!).
Al dia següent, el meu amic em va regalar un exemplar del número especial de la revista Reduccions dedicat a la poesia de Maria Mercè Marçal. I avui he començat a llegir-lo i, entre d’altres textos, he trobat un poema d’Anne Sexton (amb traducció de Lluís Calvo) que crec que li agradarà molt a l’altra meitat, i que és aquest:

CARTA ESCRITA EN UNA GREGALADA DE GENER
Dilluns

Seria agradable emborratxar-se:
infidel a la llengua i les mans,
renunciant als límits
per l’heroic gin.
Anar pet
és l’expressió que em ve a la ment:
insensible,
ni freda ni calenta,
sense cap ni peus.
Emborratxar-se és intimar amb un boig.
Ho provaré aviat.

I d’oca a oca..., d’escriptor a escriptor...., de llibre a llibre..., d’escriptora a escriptora... de blog a blog... Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...