D’oca a oca...

Tot va començar amb L’Emperador, de Jordi Coca, que havia de treballar per al Club de Lectura. Com que el llibre no m’havia inspirat cap tipus de bones sensacions, vaig escriure al Llibreter per demanar-li, desesperadament, ajut. Mentre esperava la seva resposta, vaig anar a la Biblioteca Jaume Fuster a escoltar com, precisament en Jordi Coca, parlava de Josep Palau i Fabre.
El Llibreter em va respondre i em va assessorar perfectament, i així vaig poder preparar la sessió del Club de Lectura amb una dinàmica que, com em vaig proposar des del primer dia, intenta fer participar tothom. Durant el cap de setmana, però, encara no les tenia totes, i per mirar de no angoixar-me em vaig acostar a les II Jornades Marçalianes, per escoltar la Carme Riera. M’hi va acompanyar tota la família, tot i que aquesta vegada els nanos (i la Leire) es van quedar fora. Un altre dia potser us parlaré del que va dir la Riera, però ja us avanço que va ser molt interessant.
Per completar el cap de setmana, la Mireia –anònima– (gràcies!) em va avisar que el post que vaig publicar el passat
26 de novembre sortia publicat a l’Avui, cosa que em va fer molta il·lusió, és clar!
Va arribar dilluns i, abans de la sessió del Club de Lectura que m’havia portat tants maldecaps, un amic que treballa a la Institució de les Lletres Catalanes em va trucar perquè acabava de descobrir el meu nom en un
llibre i semblava que estava molt sorprès i emocionat. Després, la sessió del Club va anar força bé (sense dubte, el Llibreter “em va salvar la vida”!).
Al dia següent, el meu amic em va regalar un exemplar del número especial de la revista Reduccions dedicat a la poesia de Maria Mercè Marçal. I avui he començat a llegir-lo i, entre d’altres textos, he trobat un poema d’Anne Sexton (amb traducció de Lluís Calvo) que crec que li agradarà molt a
l’altra meitat, i que és aquest:

CARTA ESCRITA EN UNA GREGALADA DE GENER
Dilluns

Seria agradable emborratxar-se:
infidel a la llengua i les mans,
renunciant als límits
per l’heroic gin.
Anar pet
és l’expressió que em ve a la ment:
insensible,
ni freda ni calenta,
sense cap ni peus.
Emborratxar-se és intimar amb un boig.
Ho provaré aviat.


I d’oca a oca..., d’escriptor a escriptor...., de llibre a llibre..., d’escriptora a escriptora... de blog a blog... Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...

Comentaris

  1. M'ha agradat molt el poema. "Renunciar als límits..." és molt suggerent.

    ResponElimina
  2. Quanta feina en un sol post

    ResponElimina
  3. L'altra meitat està emocionada.
    gin, rom, vi.. qualsevol monosíl·lab hi cap.
    Al got!

    ResponElimina
  4. kweilan,
    a la revista n'hi ha d'altres, de poemes de la Sexton, que també estan molt bé!

    Mireia,
    sí, noia! Una feinada però feta amb molt de gust, el gust per la lectura.

    Anna,
    ets una poetilla de cap a peus!!!

    Petons, noies!

    SU

    ResponElimina
  5. Anònima, anònima no sóc, no???
    Suposo que volies dir que no ens coneixem en persona, però anònima ...

    Pel que fa a Jordi Coca veig que no té terme mitjà, o agrada o no.

    A mi LA JAPONESA i CARA D'ÀNGEL em van agradar, en canvi SOTA LA POLS (que va ser Premi Sant Jordi), no gaire.

    Petons i bon Nadal a tothom.

    ResponElimina
  6. Mireia, no t'enfadis!

    Ets la Mireia (anònima) per diferenciar-te de la Mireia que té blog i que també passa per aquí per dir-hi la seva.

    No havia llegit abans res d'en Coca. M'ha costat molt entrar-hi però suposo que me'l tornaré a trobar...

    Gràcies, com sempre, i bones festes!!!

    SU

    ResponElimina
  7. Su, ajudem a convèncer a la Mireia anòmina que faci un blog i deixi de ser-ho, segur que ens faria un munt de recomanacins interessants.
    A mi també em va agradar la japonesa

    ResponElimina
  8. Carai quantes coincidències! Doncs a mi La noia del ball em va agadar molt d'en Coca.

    ResponElimina
  9. ... Vaig anar a les jornades del divendres, una mica més i coincidim! Molt bona la recomanació del numero 89-90 de Reduccions, per llegir i rellegir...

    ResponElimina
  10. Si dediques tant d'interès a un llibre que no t'inspira cap tipus bones sensacions, no costa gens d'imaginar com deuen ser les sessions dedicades a llibres que sí te les inspiren: el club de lectura té una sort immensa de comptar amb tu. Enhorabona!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  11. Mireia (la del blog),
    D'acord! Quedem "compinxades" per insistir a la Mireia (anònima) que s'ho posi, amb això del blog!

    Fe,
    Han estat unes coincidències fantàstiques!

    digue'm ariadna,
    Ja vaig llegir el teu post amb la crònica del divendres! La revista "Reduccions" és del tot recomanable!

    Llibreter,
    Si el llibre m'agrada sóc la bomba!

    Gràcies a totes i tot!

    Bones festes!

    SU

    ResponElimina
  12. Vinga, intentaré engegar un blog durant el 2009, però si hi tinc dubtes (informàtics) us demanaré ajuda, eh!!

    ResponElimina
  13. Molt bé Mireia, benvinguda a l'apasionant món dels blogs

    ResponElimina
  14. Mireia,

    Veuràs que és molt fàcil... Del que es tracta és d'escriure, eh! Ja ens informaràs!

    Mireia,
    Ho hem aconseguit, visca!

    Molts petons!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»