dimecres, 26 de novembre de 2008

Jo confesso...

He rellegit La campana de vidre, de Sylvia Plath. No puc fer res més que recomanar-vos la seva lectura, però us he de confessar que jo he tingut en tot moment una sensació del tot agredolça.

Rellegir un llibre significa, en moltes ocasions, retrobar frases que et van agradar (“Una segona onada em va besar els peus amb llavis d’escuma blanca, i la fredor m’abraçà els turmells amb un dolor de mort”), imatges que et van cridar l’atenció (“Sota la lluentor infinitesimal dels estels, els arbres i les flors deixataven la seva fresca olor”), paraules desconegudes fins llavors (“pristi”) que després es podien convertir en “les teves” paraules encantades...
En definitiva, anotacions fetes en temps immemorial.
Molts cops aquesta troballa queda en simple anècdota, però aquesta vegada no ha estat així perquè a mida que avançava en la relectura em trobava amb frases senceres que recordava perfectament haver plagiat (literalment) en les primeres versions d’un conte meu que m’estimo molt. Tot era llegir i enrojolar-me...
Per sort el conte és inèdit i el procés de reescriptura ha estat tan i tan llarg que, en les darreres versions, les frases de la Plath ja no hi són (o així ho espero!).

O sigui que tanco el llibre, penjo el post i corro a rellegir el conte per eliminar-ne qualsevol vestigi de la Plath, uff!!!

Com deia aquella: “ai, ai, ai”.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...



Dues portades del llibre il·lustren el post d'avui

7 comentaris:

  1. Su, primer em caldrà buscar al diccionari per poder-ho compartir amb una paraula encantada. Però es pot provar. Apa: a buscar el diccionari s'ha dit!

    ResponElimina
  2. susanna, per favir, deixa de reescriure!

    ResponElimina
  3. per favor, PER FAVOR!

    ResponElimina
  4. Mireia,

    les meves paraules encantades sempre vénen precedides d'una recerca al diccionari! Són paraules que desconec i que incorporava, quan escrivia, als meus relats...

    Un petó, i gràcies per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  5. Per favir o per favor...

    M'encanta que em renyis, estimada Anna...

    SU

    ResponElimina
  6. Eps! La Plath també ho va aprofitar més tard en un meravellós poema...
    Doncs mireu això:

    SÓC VERTICAL (‘I am Vertical’)

    Però m’estimaria més ser horitzontal.
    No sóc cap arbre amb les arrels dins la terra
    xuclant minerals i amor matern
    perquè cada març esponerosa brosti,
    ni tinc la bellesa d’un jardí amb flors
    que faci que m’emplenin d’ohs, i espectacularment em pintin
    ignorant que aviat m’esfullaré.
    Comparat amb mi, un arbre és immortal
    i una tija en flor no és alta, però és més vistosa,
    i d’un en voldria la longevitat i la gosadia de l’altra.

    Aquesta nit, a la llum infinitesimal de les estrelles,
    els arbres i les flors han estat escampant la seva fresca olor.
    Em passejo entre ells però cap no se n’adona.
    De vegades penso que quan dormo
    dec assemblar-m’hi a la perfecció
    –els pensaments abaltits.
    Per a mi és més natural, ajaguda.
    Aleshores el cel i jo conversem obertament,
    i seré útil quan definitivament m’ajegui;
    llavors els arbres sí que podran tocar-me, i les flors tindran
    temps per a mi.

    TRADUCCIÓ: Montserrat Abelló

    Bon profit!
    I gràcies, SU,
    M. Elena

    ResponElimina
  7. Uff, gràcies Elena!

    Ara ja em sento millor o no tan malament...

    Petonet,

    SU

    ResponElimina