dilluns, 31 de desembre de 2007

Els millors desitjos per al 2008

Les dues meitats de Llegeixes o què?! han fet una breu llista de desitjos per al 2008.

Per al Llegeixes o què?! demanaríem...

1. més autoestima.
2. més lectures.
3. més dedicació de les seves dues meitats.
4. un cos de lletra més gran!!!


Se n’acaba un, en comença un altre...

Les de Llegeixes o què?! tenen la intenció de seguir per aquí durant un temps més, o sigui que no deixeu de passar per aquest bloc tan entranyable...

I per la darrera nit de l'any 2007, "Replay", imatge de Christian Marclay

dijous, 20 de desembre de 2007

Breu: vida i lectura

Quan feien ràdio, les de Llegeixes o què?! ja ho tenien molt clar: “Creiem que la lectura és un fet popular, que hi ha molta gent que llegeix al metro, a l’autobús, a casa seva, als parcs, etc., i que també han de dir la seva.” I és que, a vegades, vida i lectura van més unides del que ens pensem!

Una de les meitats de Llegeixes o què?! ho ha pogut comprovar recentment.


Aquesta és la història: un dia, la Mireia va deixar un comentari al blog per demanar consell sobre quin llibre de Maria Barbal estaria bé llegir. La meitat, encantada amb la visita, va dir la seva, encara que el que realment voldria haver-li dit és que espera en candeletes un llibre de contes que no sap quan sortirà però que, en el seu moment, la va deixar entusiasmada. Dies després, la meitat, quan torna d’unes xerrades de feina, es creua amb la Maria Barbal, que arrossega el carro d’anar a comprar. Per tancar el cercle, ahir, aquesta mateixa meitat té al davant una noia que llegeix al metro. El llibre és “Carrer Bolívia”, de Maria Barbal.

Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post una imatge de Raquel Sakristán&Ripo

dissabte, 15 de desembre de 2007

Entremaliadures de veí

El veí de dalt té unes quantes virtuts. Aquí us en destaquem algunes:

- És complidor amb el seu blog (vaja que el té al dia, no com l’inclassificable tàndem de Llegeixes o què?!).

- Passa la planxa, renta plats i escombra... (ui, aquests temes millor no tractar-los amb les de Llegeixes o què?!).

- Fa amics i amigues (millor amigues) allà on va... (les de Llegeixes o què?! tiren més aviat a antipàtiques).

- Comparteix les seves lectures (això sí, les de Llegeixes o què?! les llegeixen encantades i embadalides.)

- És un fantàstic aglutinador de projectes i esforços i les seves històries veïnals són el millor exemple!

Però el nostre estimat veí ha topat amb un tàndem incorregible, les dues noies de Llegeixes o què?!, que han rebut una invitació seva a participar en una d’aquelles activitats bucle, aquesta vegada del món blogaire. Una activitat que “ens obligaria” a nominar set blogaires més i així aquests set blogaires ho haurien d’enviar a set més i aquests set, a set més i... Bé, així fins no se sap on.

“Últimes notícies arribades a la nostra redacció” ens informen que acabem de rebre un missatge del fabulós i mandrós tàndem:

Estimat veí, gràcies per convidar-nos, però, ja ens coneixes, és que ens fa molta mandra!

Petons i abraçades de les teves infidels lectores.

Les de Llegeixes o què?!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.


El post d'avui compta amb uns ulls molt especials,
els del ballarí i coreògraf Nacho Duato

divendres, 7 de desembre de 2007

Amb dues cròniques des del no-criteri pendents

Les de Llegeixes o què?! ho tenen, són mandroses de mena! Però aquesta virtut no és incompatible amb les seves ganes d’anar a llocs –com per exemple a algunes de les sessions d’El pensament en perill? L’assaig com a forma oberta i crítica– i escoltar allò que en diuen...

Mentre esperem –assegudes i asseguts, això sí!– les cròniques des del no-criteri d’aquestes exploracions pel món del pensament, les de Llegeixes o què?! ens ofereixen un clàssic llistat d’activitats recomanables per anar a treure-hi el cap, el nas i fins i tot les orelles... Les hi acompanyaríeu?

Dilluns 10 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, presentació del tercer volum de la sèrie Converses (en comptes de la revolució) entre Nelly Schnaith i Cristina Santamarina. A la llibreria Laie (carrer Pau Claris, 85) de Barcelona.

Dimarts 11 de desembre, presentació del llibre El fuego en la voz. Apuntes sobre la guerra del discurso, de Wenceslao Galán. Al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) de Barcelona.

Dimecres 12 de desembre, a les vuit del vespre, presentació del llibre del badaloní Joan Pujol titulat Aquí s’acaba la terra i s’inicia el mar, la primera novel·la d’aquest autor que veu la llum, trepitja la impremta i arriba a les llibreries. A Saltamartí llibres (carrer Canonge Baranera, 78) de Badalona.

Dijous 13 de desembre, a les vuit del vespre, sessió de Pas a Dos, amb Josep Maria Sala-Valldaura i Francesc Parcerisas, amb Montse Vellvehí, Conxita Martínez i Marc Vernis. Al Casino (carrer Verdaguer, 5) de Vic.

Dijous 13 de desembre, a les 9 de la nit, Cabaret poètic dirigit per Christian Atanasiu, acte de les jornades Berlín-Barcelona. Una transferència poètica. Al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) de Barcelona.

I, per acabar, les de Llegeixes o què?! us recomanen una visita al web
www.alcoberro.info, on s’hi ha afegit alguns materials al web de filosofia i pensament.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post d’avui un detall d’Estampa, Saló Internacional del Gravat i edicions d’Art Contemporani

dimecres, 28 de novembre de 2007

Un nou assortit de blogs

Cíclicament, el famós tàndem de Llegeixes o què?! s’extravia per aquest món mundial dels blogs i, amb el NO-criteri que caracteritza a les seves dues meitats, decideixen incloure’ls a la llista que podeu consultar aquí al costat.

Comencem amb el blog d’una persona que s’ha deixat caure alguna vegada per aquest fabulós i incomparable blog que és Llegeixes o què?! Parlem del XENOFÍLIC i del seu bloc Més llibres, més lliures, que ja volíem incorporar fa temps, però com ens va dir fa uns mesos, va haver de deixar el blog per anar a fer la verema i hem hagut d’esperar fins ara per donar-li la benvinguda! Poca broma que el responsable d’aquest blog també col·labora amb la web, perfectament recomanable, que és Llibròfags.

La MIREIA és la nostra següent convidada. Diu que el seu blog, Un altre invent és un “blog de prova”. No li portarem la contrària, no fos cas, però sembla que la cosa va endavant i de prova, res de res. Ara, ha caigut en la trampa del blog, com ens va deixar dit el passat 5 de novembre al post titulat “Que el llegir no us faci perdre l’escriure”: ...Fa quasi dos setmanes que vaig començar ‘La lladre de llibres’, i tot i que està molt bé, no avanço perquè el poc temps lliure que tinc el dedico a penjar post, a retocar el blog i a mirar aquells blogs que m'agraden. Hauré de començar alguna teràpia de desintoxicació: Bon dia, sóc la Mireia i sóc addicta al teclat... Us deixo que vaig a aprofitar els 10 minuts que en quedem per fer el cafè i llegir una miqueta! A veure si recondueixo el blog al que intentava ser inicialment: un espai per comentar llibres.

Les de Llegeixes o què?! estan encantades de rebre amb els braços oberts les Lectures de l'Espolsada. Ara sí que sabrem on és el criteri tan desitjat! Queda clar que, si Llegeixes o què?! encara tingués format radiofònic, la responsable d’aquest blog seria una de les nostres convidades. Llegiu un fragment de la seva declaració d’intencions, del seu primer post del passat mes d’agost: ...Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest bloc vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni. Salut i llibres!

I abans d’acabar, si voleu conèixer alguna cosa més d’aquest tàndem inclassificable que és Llegeixes o què?!, podeu llegir les seves respostes al qüestionari plantejat des de Tramas y texturas.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Encapçala i il·lustra el post una fotografia de Daniel Blaufuks

dimarts, 20 de novembre de 2007

A l’hora de dinar

A l’hora de dinar es poden fer moltes coses. Una d’elles és dinar –com el seu nom indica-, però no s’ha de descartar que, durant aquesta hora precisa, es puguin fer altres activitats: comprar, passejar, veure una exposició, mandrejar (l’especialitat del tàndem de Llegeixes o què?!), llegir el diari per internet, parlar amb l’altra meitat, decidir que potser és millor quedar-se a casa en comptes d’anar a veure “2666”... Un munt de coses!

Una altra possibilitat, que només pot tenir la meitat laboralment més privilegiada de Llegeixes o què?! és la de redactar una crònica com la que us oferim seguidament (ja ho sabeu, escrita des del NO-criteri que caracteritza aquest incomparable bloc).


Jornada Jordi Sarsanedas

Divendres, 16 de novembre, 12 h.
“Jordi Sarsanedas, poeta i narrador”, a càrrec d’Àlex Broch i Francesco Ardolino;
presenta i modera Eva Piquer.

“Quan una sessió d’aquestes comença amb vint-i-cinc minuts de retard vol dir que l’ambient està molt relaxat i que tothom comença a estar content de sentir-se, de que el sentin, i dels contactes que podrà fer durant la jornada. Bon senyal! El públic és un compendi de familiars i estudiosos (d’aquests, la gran majoria participaran durant el dia o ja hi han participat).

La moderadora sembla que no s’ha preparat gaire la sessió i opta per anar fent preguntes als professors universitaris participants, fet que els descol·loca profundament, sobretot a l’Àlex Broch que, sense seguir la pauta de les seves notes, no sap per on navega... En Francesco Ardolino, malgrat el refredat que ‘llueix’, se’n surt molt millor de les preguntes –tampoc no gaire incisives, tot s’ha de dir- de la periodista desacomplexada. De les paraules de l’italià és d’on sortirà la informació més interessant per a tot el públic assistent: que Jordi Sarsanedas escrivia contínuament i que tot aquest material s’ha conservat i properament podrà veure la llum. Es tracta de dos dietaris, un de poètic i un de personal, que l’estudiós més recent de l’obra de Sarsanedas, en Francesco Ardolino, qualifica d’extraordinaris. Aquest és l’únic moment en què l’Eva Piquer anota alguna cosa a la seva llibreta i, amb aquest gest, tan ‘de primícia’, clou aquesta sessió de la jornada.”

I per ara res més, amigues i amics de Llegeixes o què?!, una hora per dinar –o per escriure una crònica com aquesta no dóna per més!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post una imatge llibresca

divendres, 9 de novembre de 2007

Si tinguessin temps...

Si tinguessin temps, les de Llegeixes o què?! podrien:

- Anar a escoltar els poemes de la Teresa Pascual el dilluns 12 de novembre, a les 8 del vespre, a la Fundació Suñol (entrada per Rosselló 240), dins del cicle Poètiques de la contemporaneïtat.
- Escriure un apunt amb criteri que pogués sortir al suplement de Cultura de l’Avui.
- Anar a la presentació dels llibres Rara mar, d'Armando Freitas Filho, en traducció de Josep Domènech i Ponsatí (3er Premi Jordi Domènech de Traducció de poesia), que anirà a càrrec del poeta Carles Camps, i Gran Hotel d'Estrangers, de Claude Beausoleil, en traducció d'Antoni Clapés, que anirà a càrrec de Lluna Llecha i Llop, estudiosa de la literatura quebequesa. Aquest acte –que si les de Llegeixes o què?! tinguessin temps SEGUR QUE NO es perdrien– tindrà lloc el dimecres 14 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia (Ronda Sant Pere, 3) de Barcelona.
- Explicar-vos quines són les seves impressions sobre les seves lectures actuals.
- Parlar més sovint de llibres perquè els de Literata incloguessin aquest bloc al seu apartat “parlem de llibres”.
- Explicar-vos quines són les seves impressions sobre les seves lectures anteriors.
- Anar el dijous 15 de novembre, a les 8 del vespre, a Saltamartí llibres (carrer Canonge Baranera, 78, de Badalona) a la presentació de Poesia blava de Mari Carmen Lozano. El llibre està editat per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Badalona) dins la col·lecció Dones amb empenta i serà presentat per Pedro Jesús Fernández, membre de la FAVB, i la regidora de l’Ajuntament de Badalona, Paquita Teruel.
- Posar-se vermelles perquè la Institució de les Lletres Catalanes cita aquest bloc al recull de premsa del Festival de Poesia de Sant Cugat.
- Explicar-vos quines són les seves impressions sobre les seves lectures paral·leles a les actuals i les anteriors.
- Anar al Palau Robert de Barcelona, durant tot el divendres 16 de novembre, per participar a l’homenatge a Jordi Sarsanedas, en el primer aniversari de la seva mort.
- Instal·lar-se a Tarragona fins al 30 de novembre! per gaudir de la programació de la Tardor literària.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i, si teniu temps, no us oblideu de somriure.

Il·lustra el post un muntatge de Jordi Gasull per al programa del Teatre Monumental de Mataró

divendres, 2 de novembre de 2007

Sense que serveixi de precedent

El passat dissabte 27 d'octubre, i sense que serveixi de precedent, les de Llegeixes o què?! van ser espectadores, juntament amb un centenar de persones, de l'After Hours poètic que, dins del 7è Festival de Poesia de Sant Cugat, es va celebrar a la Masia Torreblanca d'aquesta bonica vil·la. La vetllada poètica, coordinada per en Biel Barnils, va comptar amb la participació d'Àngels Gregori, Anna Miralpeix, Laia Noguera i Carles Rebassa, totes elles i tot ell acompanyats per la guitarra de Pere Berdún.

I què?!

Com a bones harpies, les de Llegeixes o què?! es van situar darrere de tot del local, un lloc estratègic, sobretot perquè era prop del bar. Des d'allà van poder veure la no clenxinada closca de la directora del festival i la mala baba de l'Antonina Canyelles, poetessa il·lustre, indignada durant la intervenció del desafortunat Carles Rebassa. I és per això que s’ho van passar tant bé! Val a dir que també van xalar amb algun dels poemes d’Àngels Gregori.

Després de la recitada oficial, una "jam session" espaterrant amb una tal Laura com a protagonista. Quina dona, quins versos! En va recitar tres, tots de memòria! Amb enginy i empenta! Les de Llegeixes o què?! ens en declarem fans absolutes des d'ara mateix i fins que es faci rica i famosa (a partir de llavors ja en parlarem...).

El millor de la nit, però, va ser el suport incondicional de la tercera part d'aquest tàndem, que ens porta des del principi de la nostra aventura allà on l'hi demanem. I per molt de temps!


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.

I mentre esperem alguna imatge de la vetllada, per què no un trajecte en taula amb motor?

dijous, 18 d’octubre de 2007

Com era allò?

Ah sí!!! Passar per Llegeixes o què?! et canvia la vida, et pot convertir en estrella del firmament i pot fer que l’activitat que organitzes sigui la cosa més engrescadora del món mundial. Així que, amb l’excusa de penjar la foto que ahir no es deixava, i amb la què queda ben clar quins són els interessos reals d’una de les meitats de Llegeixes o què?!, us afegim dues propostes més!
Recordeu: recomanables per a persones mínimament interessades (o no) en el món del llibre i de les lectures.

El dijous 25 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Café tertúlia Nostromo, a Barcelona, Carlos Vitale i Antoni Clapés
ens conviden a escoltar els seus versos i poemes.

El diumenge 28 d’octubre, a partir de les 12 del migdia, a l’Ermita de Sant Feliuet de Savassona, dins de l’ Espai Natural de les Guilleries-Savassona
, una nova sessió del cicle “Poesia als Parcs”. Sota el títol genèric 'A les Guilleries, la guilla d'en Tobies' podreu assistir a una brega d'accents màxims entre Maria Cabrera i Víctor Sunyol.

És que, com va dir aquella: “Aquest és un país de poetes, no?”

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Avui o demà o la setmana vinent o...

Sense voler aixafar la guitarra als de Literata (o sí?), les de Llegeixes o què?! us oferim la nostra clàssica oferta d’activitats, propostes més o menys lúdiques per a persones mínimament interessades (o no) en el món del llibre i de les lectures.

L’associació Pont del Petroli ens convida avui mateix al segon recital del cicle POESIA i Cia... 2007 i ens oferiran el programa següent: Kabaret obert, videopoemes i recital de polipoesia, Xavier Sabater + Joan Casellas i Pere Sousa. L’entrada és lliure. El recital comença a les 9 de la nit al Teatre Zorrilla de Badalona.

Per avui mateix també, Pau Bou a l’Horiginal
, a 2/4 de 9 del vespre.

Els amics de labreuedicions
ens informen de diversos recitals poètics del seu brillant equip de poetes i poetesses. No us podeu perdre les propostes següents:
- Avui, Lluís Urpinell a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre.
- Dissabte 20 d’octubre, Sílvie Rothkovic a l'Heliogàbal de Barcelona, a les 10 de la nit.
- Dimecres 24 d’octubre, Josep Pedrals a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre.

Còdols, la Biennal de poesia Catalana
segueix amb les seves activitats poètiques de qualitat. Per al dimecres vinent, el 24 d’octubre de 2007, la vetllada prevista es titula “Poetes joves amb premis grans”. Còdols reuneix Núria Martínez-Vernis, Jordi Valls i Àngels Gregori en un recital presentat per Víctor Sunyol. Al Museu d’Art de Cerdanyola Can Domènech, a Cerdanyola del Vallès, a les 8 del vespre.

La “cosa poètica”, la setmana vinent, està pels núvols!!! Del 24 al 28 d’octubre se celebrarà el Festival de Poesia de Sant Cugat
, que enguany arriba a la seva 7a edició. El Poeta d’Honor d’aquesta edició serà Josep Palau i Fabre, coincidint amb el seu 90è aniversari.
De les moltíssimes activitats, les de Llegeixes o què?! us volem recomanar especialment:
- El dimecres 24 d’octubre al Museu de Sant Cugat–Monestir, a 2/4 de 8 del vespre, la inauguració del Festival. Entre d’altres moments a destacar, un recital d’homenatge a Josep Palau i Fabre amb lectura dels seus poemes per Montse Guallar. Després, l’espectacle “Alquímies”, una coreografia creada per Emili Gutiérrez, a càrrec de la companyia Nats Nus Dansa.
- El dissabte 27 d’octubre a les 10 de la nit, al Teatre-Auditori Sant Cugat, tindrà lloc la X Nit de poesia, un espectacle poètic dirigit per Ricard Salvat que combinarà la veu d’un excel·lent repartiment de poetes amb l’actuació de Maria del Mar Bonet i Manel Camp. El mateix dia, a les 12 de la nit, la Masia Torreblanca acollirà un “After hours poètic”, coordinat per Biel Barnils i amb la participació d’Anna Miralpeix, Carles Rebassa, Laia Noguera i Àngels Gregori.
I per acabar, el Teatre-Auditori Sant Cugat i Tot Sant Cugat ens animen a gaudir amb la creació de poemes propis, de temàtica lliure. Envieu les vostres creacions poètiques a:
teatre-auditori@santcugat.cat Els poemes, de màxim 14 versos, es poden enviar, en català o castellà, fins al 23 d’octubre.

En un intent d’allunyar-nos una mica de tanta poesia, les de Llegeixes o què?! acabaran l’apunt d’avui amb un parell d’activitats per al dimarts 23 d’octubre que, curiosament, se celebraran molt a prop.
Cicle de debats en motiu del centenari del naixement de Frida Kahlo
, els dies 23 i 30 d’octubre, i el 6 i 20 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai Francesca Bonnemaison.
Vine a fer un cafè amb... Mauricio Wiesenthal, escriptor, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison
, a les 7 del vespre.

Si ens hi trobéssim en parlaríem, oi?

Blogger ens dóna problemes i no podem penjar cap imatge! Queda pendent...

dijous, 11 d’octubre de 2007

Amb aquell NO-criteri...

A les de Llegeixes o què?! se’ls acumula la feina (això ja va quedar dit fa uns dies!), o sigui que aquesta setmana intentaran posar-se al dia.

Amb aquell NO-criteri que les caracteritza, les de Llegeixes o què?! ens ofereixen seguidament la crònica d’un col·laborador que ja comença a ser “un clàssic en el món dels col·laboradors” (potser perquè, a més de l’habitual, l’Ivan, és l’únic?), i que ens exposa seguidament les seves inquietuds i impressions viscudes a l’Hay Festival.

Modos y maneras de la inteligencia. Hay 2007.

Un festival se puede resumir hablando de sus conferenciantes. O quizá de sus asistentes. O de la organización. O de la gente que conocimos. O de las reflexiones (si las hubiere) que nos ha suscitado.
O puede hablarse de las fronteras entre la literatura y la vida, entre la persona y el escritor, entre la inteligencia vital y la ficcional. ¿Los escritores son personas? ¿Duermen, comen, cagan, follan? A veces no lo sé. Wole Soyinka propone, de una manera provocadora, pero tremendamente lúcida, soluciones para un mundo futuro más justo: la memoria es algo insoslayable, algo que se nos escapa y que ni siquiera es intrínsecamente bueno o malo, sino que depende de quien lo maneje. ¿Es esto algo nuevo? No, pero quizá hay que decirlo de vez en cuando. ¿Por qué no seguir con la literatura de guerrillas, por qué no va a ser el escritor ciudadano, y ciudadano preocupado? ¿Le hace menos escritor? ¿Le elimina como constructor de historias? Quién sabe. Soyinka reconstruye, de una manera sencilla, la historia del hombre, con el miedo como motor de “evolución”, y propone, medio en serio, medio en broma, la invasión de cayucos europeos de África como solución de los problemas económicos, sociales, políticos. Comprensión, solidaridad, mirada y juicio. Pensamiento.
Y luego está el escritor no ciudadano, no persona, no ser. El escritor que existe en su firma, que diferencia en sí, como los personajillos televisivos, entre él y su persona. Él está cansado de España y de los españoles, de su necesidad de crítica y evaluación, de las propuestas de memoria, de que no hay un crítico, una mente preclara que nos diga lo que está bien en literatura. Es cierto, y hasta ahora no lo sabíamos. ¿Cómo hemos podido vivir sin un guía? Javier Marías, por favor, firma, persona, escritor, sombra, lo que seas, sálvanos. Es una lástima que un gran escritor, capaz de conseguir tan espléndidas cotas de excelencia literaria, no responda a lo que puede pedírsele a una persona, consciente de serlo, sin más. La vanidad, el escritor ensoberbecido, el habitar en un mundo en el que no existe más que su destilación mariana, el vivir de espaldas al mundo.
¿Qué tiene que ver esto con la inteligencia? Unas cuantas características: lucidez, claridad, voluntad, consciencia. ¿Sí? ¿No? En fin, cada cual a lo suyo, pregonaba Sciascia, riendo amargamente.
Hubo mucho más en el festival. Nos enteramos de que Jorge Herralde sigue siendo un editor independiente, de que Borrás continúa en la brecha y de que, en realidad, y aunque nos hubiéramos creído que la edición es una labor romántica, la gestión, hoy, es lo que manda. Tú, el que envías manuscritos a las editoriales, ¿en qué mundo crees que vives? ¿Tienes un agente? ¿Qué pintas?
Escritores políticos, y poco más, casi obviando lo que de escritores les queda: ahí estuvo Samih al-Qasim. Superventas, como Almudena Grandes, lleno hasta la bandera (sí, también Marías, no me olvido, supongo que es la garantía de la excelencia). Homenajes a los corresponsales de guerra, a los periodistas asesinados (con la figura de Anna Politkovskaya, donde quiera que esté, de fondo), con Rosa María Calaf, con muchos otros, en homenaje a la profesión, a la soledad y al dolor, con la humillación y los pequeños logros de transmitir una información, con todo lo que supone una profesión tan necesaria como manipulada y mentirosa.
Más: Daniel Alarcón e Hisham Matar, descubriendo que escribir en inglés les hace más... ¿qué? No me quedó muy claro, lo siento. Me he vuelto sordo a la vacuidad de la excusa.
Javier Cercas, divertido, y apocalíptico: ¿es Cataluña una realidad amenazante para el escritor catalán en castellano? ¿Ha existido la confabulación de los perritos calientes? Añadimos. ¿Se puede hablar de la realidad literaria catalano-castellana? ¿Cuánto pesa el alma? ¿Hay algo más banal y ridículo que preguntarse esto? ¿Nos lleva a algún sitio?
Grandes escritores. Acudí a una última cita, con Gonçalo Tavares. El mal como producto de la ingenuidad alienante. Bueno, quizá discutible, pero dio una lección de cómo se debe hablar de literatura, y, además, por si se nos había olvidado, de cómo decir algo interesante sobre ello en el marco de un festival literario. La literatura se divide en la que encanta y la que desencanta, dijo, traduciendo a su manera el docere e delectare horaciano. Y, a menudo, el desencanto mundano, la revelación, la verdad y la interpretación, la posibilidad y la sugerencia, las historias, los cuentos, todo ello nos engancha, nos somete al encantamiento de la gran literatura. Gracias, Marías, Cercas, Alarcón, Soyinka, Tavares, Llamazares, Orejudo. Gracias por la literatura.


I qualsevol dia d’aquests, les de Llegeixes o què?! us sorprenen amb apunts sobre presentacions de llibres, sobre noves iniciatives poètiques o amb una crònica de la visita al Liber que va fer una de les seves meitats. Uff, no serà res de “rabiosa actualitat” però tant se val, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post una escultura de l'artista Duvan, realitzada amb objectes trobats

dimarts, 9 d’octubre de 2007

A Frankfurt te n'hi vas tu!


Les de Llegeixes o què?! ens quedem aquí, vigilant la paradeta...

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Si muntes un concurs “non sense”...

està clar que serà difícil tenir cap tipus d’èxit!

Les de Llegeixes o què?!, que formen un tàndem força atípic dins de la categoria de “riques i famoses”, poden no tenir èxit, però s’entretenen d’allò més pensant com farcir aquest entranyable blog de textos que tinguin a veure amb els llibres i la lectura.

Les de Llegeixes o què?! són complidores i, sobretot, tenen ganes de treure’s de sobre aquesta llosa del concurs per poder-vos anunciar la celebració d’algunes activitats molt interessants (presentacions de llibres, noves iniciatives poètiques), parlar-vos d’altres que s’estan fent aquests dies (Liber), publicar algunes col·laboracions sobre festivals que s’acaben de celebrar (Hay Festival).

A les de Llegeixes o què?! se’ls acumula la feina!!!

Encara que muntis un concurs “non sense”... has de donar les respostes. Aquí les teniu:

A la masoveria en aquella època hi havia molta gent llogada.

Foc latent, de Lluïsa Forrellad. Barcelona/Manresa: Angle Editorial.


Enquadernats la majoria en pell i severament disposats a les prestatgeries, els llibres d’Esteban Werfell omplien gairebé del tot les quatre parets de la sala; eren deu o dotze mil volums que resumien dues vides, la seva i la del seu pare, i que formaven, a més, un recinte càlid, una muralla que el separava del món i que el protegia sempre que, com aquell dia de febrer, s’asseia a escriure.

Obabakoak, de Bernardo Atxaga. Barcelona: Ed. 62. Traducció de Marta Hernández Pibernat


La gent que escriu novel·les sovint no acaba d’acabar mai les coses que comença.

De com s’escriu una novel·la, de Màrius Serra. Barcelona: Empúries.


El policia que seia al costat del duaner va dir:

- Peter Whitel...!

La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó. Barcelona: Columna.


A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja.

L’amor boig, de Pere Rovira. Barcelona: Proa.

I, possiblement, demà més, i l’altre i l’altre i l’altre i... Tot això a Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Il·lustra el post un detall lector del nostre admirat Perico Pastor

dissabte, 29 de setembre de 2007

Primeres frases

Les de Llegeixes o què?! no se n’han amagat mai: llegeixen poc i malament. O no llegeixen gaire, que vindria a ser el mateix. Aquest comença a ser un tema recurrent en aquest bloc, però és la pura realitat.

No sabem ben bé els motius, però malgrat això, l’inclassificable tàndem s’entesta a parlar de llibres i de lectures. Deu tenir el seu mèrit, no? Diuen que no sempre cal llegir i comentar, i llegir i fer de crítiques, i llegir i... Bé, potser no cal i és evident que no tothom està preparat per fer-ho.

El cas és que les dues meitats de Llegeixes o què?! us proposen un dels seus concursos “non sense”, tan característics.

Seguidament trobareu les primeres frases d’una sèrie de llibres. Si us abelleix, us deixem endevinar de quin es tracta. Bona lectura! (encara que sigui breu!):


A la masoveria en aquella època hi havia molta gent llogada.


Enquadernats la majoria en pell i severament disposats a les prestatgeries, els llibres d’Esteban Werfell omplien gairebé del tot les quatre parets de la sala; eren deu o dotze mil volums que resumien dues vides, la seva i la del seu pare, i que formaven, a més, un recinte càlid, una muralla que el separava del món i que el protegia sempre que, com aquell dia de febrer, s’asseia a escriure.


La gent que escriu novel·les sovint no acaba d’acabar mai les coses que comença.


El policia que seia al costat del duaner va dir:

- Peter Whitel...!


A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja.

Les respostes, qualsevol dia, aquí mateix, a Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

I el premi? S’admeten suggeriments. Parlem-ne...

[Parlant de premis, aprofitem l’apunt d’avui per felicitar el flamant Blogs de Lletres, recent guanyador del 7è Premi Lletra de Webs de Literatura Catalana. Ui, potser que ens afanyem a enllaçar-lo des de Llegeixes o què?!]

Il·lustra el post una imatge tan senzilla com nosaltres, un tros de cel

dijous, 20 de setembre de 2007

Va de blogs (un altre)

Suposem que ja esteu al cas que els del nou suplement setmanal de llibres i art del diari Avui, “s’han inventat” una nova secció: PARAULA DE BLOG.

I què?!

No, no, que nosaltres som o què?!

Bé, el cas és que per a la nostra satisfacció més personal i intransferible, als dos suplements apareguts fins ara apareixen fragments de blogs que podeu seguir habitualment des de Llegeixes o què?!, l’inclassificable i extraordinari blog de llibres i lectures.

La xifra: 9 de 13. Els blogs: el del nostre admirat Llibreter, el del mega-crack del comentari literari concís, el del Pere (que encara no ens coneix gaire i ens va demanar que “ens mulléssim”), les totxanes de l’incansable jj, el completíssim blog d’en JC Girbés, l’exquisit d’rt, el fantàstic i sincer d’una dona (l’única!) que llegeix a les balears, el del multifacètic jmtibau i el que aplega articles escrits pels amics d’una llibreria.

I què?!

Ei, que nosaltres som O què?!

Com és un fet demostrat que formar part de Llegeixes o què?! pot portar-te a la fama mundial, hem decidit donar la benvinguda a una nova colla de blogs que, evidentment, us recomanem i us animem a llegir des d’aquí.

La xifra: 5. Els nous: Do de llengua, Nausica, ReGisTRes ParTiCulaRS, No em diguis que és un somni, Per a lectura i decoració.

(La setmana que ve ja els trobareu col·locats al seu lloc, aquí al costat. O no)

I, qui sap, potser un dijous d’aquest coincidim a la pàgina 2 del suplement "Cultura", no?

Fins llavors, no deixeu de visitar-nos a Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

[Dediquem el post d’avui a la Clara, la nostra lectora de capçalera]

Il·lustra el post una imatge desconcertant, com nosaltres mateixes: "Ongoing", de Jen Chen Chieh

diumenge, 9 de setembre de 2007

Final d’una etapa

La notícia ha commogut a mig món, l’altre mig ja respira més tranquil: la meitat més televisiva de Llegeixes o què?! ja no continuarà amb els seus vuit minuts de recomanacions lectores a Sortida Nord.

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

S’enceta ara un nou període de reflexió per a la meitat més mediàtica de Llegeixes o què?!, període on, amb tota seguretat, algun dels mitjans de comunicació més importants del país li farà una oferta que no podrà rebutjar perquè faci arribar les seves recomanacions lectores a tot el món mundial.

Uhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

Mentre espera aquesta oferta, perfectament asseguda davant del seu portàtil nou de trinca, la meitat menys viatjada de Llegeixes o què?! ha aprofitat per fer un repàs de tots els llibres que ha hagut de comentar en aquestes dues temporades i mitja i, a continuació, ens ofereix la llista exclusiva dels més recomanables, amb tot l’entusiasme:

Verde agua, Maria Madieri, Minúscula [traducció de Valeria Bergalli]

Els vençuts, Xavier Benguerel, Edicions de 1984

D’un lloc a l’altre, Ramon Farrés, Ed. Galerada

El bar sota la mar, Stefano Benni, Editorial Moll [traducció d'Anna Torcal i Salvador Company]

Converses (1 i 2), Antoni Clapés i Carles Hac Mor, Cafè Central, Emboscall i H. ACC

Pedra de tartera, Maria Barbal, La Magrana

La oscuridad que nos separa, Renate Dorrestein, Ed. Anagrama [traducció de Catalina Ginard]

La matèria de l’esperit, Jaume Cabré, Proa

L’aeroplà del Raval, Tina Vallès, LabreuEdicions

Els corrents invisibles/Las corrientes invisibles (Antología bilingüe 1988-2003), Manuel García Grau, ElLago Ediciones Poesía

Contra el silenci, Ramon Folch i Camarasa, Edicions l’Albí

Els llibres, Manuel António Pina, Jardins de Samarcanda [traducció de Gabriel de la ST Sampol]

Centre de brevetat, Feliu Formosa, Editorial Meteora, S.L.

La última noche, James Salter, Salamandra [traducció de Luis Murillo Fort]

Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff!

Fonts del tot contrastades –o no tant- ens confirmen que la lectura d’aquests llibres pot produir unes sensacions ben estranyes: plaer indescriptible, diversió intel·ligent, reflexió apassionada...

Dalt del post, una meitat de Llegeixes o què?! i el presentador de Sortida Nord, Miquel López

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

dimarts, 4 de setembre de 2007

La rentrée

- Xati, sembla que comencem nova temporada, no?
- Ui, sí, però nosaltres seguirem en la nostra línia habitual.
- Vols dir allò tan nostre de “llegir poc i malament”?
- Efectivament, meitat de Llegeixes o què?!, no cal renunciar a les nostres arrels...
- I així, què tens pensat?
- Res especial, parlar d’alguns llibres, recomanar lectures i activitats i confiar que alguna bona persona llegeixi el nostre entranyable bloc i li vingui de gust col·laborar amb nosaltres.
- Vols dir com aquestes lectores anònimes?
- És clar! No t’han semblat uns grans fitxatges?
- Dona, sempre és bo que algú llegeixi...
- Perquè tu...
- Què?
- Tu...
- Què passa, xati, què vols saber?
- Si has llegit alguna cosa, si t’ha agradat o no, si vols que en parlem al bloc.
- No cal, meitat estimada, ja t’he dit moltes vegades que sóc la part més “o què?!” del tàndem...
- Ja, però ja saps que les nostres lectores i lectors estan pendents de les teves recomanacions.
- Estan pendents com sempre ho han estat, oi? A qui vols enganyar, meitat il·lusa de Llegeixes o què?!
- A mi?
- Ai, sigui nova o vella, la temporada... Tu sempre igual, no?
- Hi ha coses que no canvien fàcilment, meitat sincera de Llegeixes o què?!
- Bé, dit això... COMENCEM UNA NOVA TEMPORADA DE LLEGEIXES O QUÈ?! US LA PERDREU?
- Jo no...
- Jo no ho tinc tan clar, però ja veurem... Perquè, d’això, tu molt ficar-te amb mi, no, però... I tu, has llegit algun llibre aquest estiu?
- ...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Encapçala el post d'avui "Abrazos" (1996) de Nuria Canal

dissabte, 25 d’agost de 2007

Tastet de lectores

El meravellós i mandrós tàndem de Llegeixes o què?! ha contactat amb el seu equip de lectores anònimes per saber com van les seves lectures i seguidament us oferim les seves respostes.

Estimades nenes,

Ara mateix acabo de començar La passió segons G. H. de Clarice Lispector, amb traducció de Núria Prats i editada per Empúries. Vaig per la pàgina 16, o sigui que no us en puc dir gaire cosa... I no només pel poc que he llegit, sinó perquè és una mica desconcertant i pertorbador. De mostra: “Vida i mort van ser meves, i jo vaig ser monstruosa.” Com us ha quedat el cos? Si avanço us mantindré informades...

Lectora anònima II

Hola guapes!

Seguint les vostres recomanacions i després de llegir el magnífic post d’El veí de dalt no vaig dubtar a l’hora de triar la meva lectura per aquest estiu: Eben de Ryszard Kapuscinski. L’estic llegint en català –suposo que ell el va escriure en polonès– i l’han traduït dues persones: Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. M’està agradant molt, encara que a vegades em despista. M’explicaré: en un mateix capítol comença explicant què farà, segueix amb unes reflexions sobre la situació del país africà on és, llavors apareix un personatge que ens aporta una nova visió del que ha tractat o que amplia l’anècdota personal del capítol i després pot tornar a reflexionar sobre les singularitats del continent africà, uff! Estic aprenent moltes paraules noves! Fins aviat!

Lectora anònima III

Benvolgut tàndem,

Com no podia ser d’altra manera, ara mateix estic llegint El somriure de l’atzar. Diaris II, de Feliu Formosa, editat per perifèric edicions. Vaig per la pàgina 42 i de moment em continua agradant... En aquests primeres pàgines, corresponents al diaris de 1999, parla de Thomas Mann, de Trieste (una ciutat que m’agradaria conèixer), i de referències a Montserrat Roig, José Hierro i del meu admirat Thomas Bernhard. No cal tornar a dir que us el recomano, oi? Molts petons!

Lectora anònima I

Amigues i amics, si voleu saber com acaben aquestes lectures només heu de tornar a llegir més capítols de Llegeixes o què?!, aquest inclassificable i entranyable bloc!

Il·lustra el post d'avui una obra de Javier Velasco

diumenge, 12 d’agost de 2007

Lectores anònimes, segon lliurament

Una de les aptituds més destacades de les de Llegeixes o què?! –alguna n’havien de tenir, no?– és que tenen bon ull per a triar col·laboradores i col·laboradors. Ho van demostrar quan feien el programa de ràdio i ho mantenen actualment amb els enllaços tan interessants que us ofereixen des del bloc de Llegeixes o què?!

Ara és el moment d’incorporar el comentari d’un nou llibre per part d’aquest improvisat però eficient equip de lectores anònimes fitxades per les de Llegeixes o què?!

Esperem que us interessi.

Fragmentació

He llegit Violada. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates, editat per Edicions 62 i traduït al català per Anna Mauri i Batlle. No havia llegit abans cap altre llibre d’aquesta autora. El títol et deixa una mica parada, una història d’amor? Però quan llegeixes la primera línia del text ja no tens cap dubte: “Després que un grup d’individus la violés, l’apallissés, li clavés puntades de peu i l’abandonés a la seva sort en l’immund hangar de barques de Rocky Point...”

Com s’ho fa l’autora per mantenir la tensió lectora fins a la darrera pàgina? Cap problema, escriu fragmentàriament tota la història, en múltiples i diferents capítols, perfectament presentats, amb títols clars que avancen el que desenvoluparà seguidament: “S’ho estava buscant”, “El policia principiant: 1994”, “Els testos s’assemblen a les olles”, “La vista: setembre de 1996”, “La bogeria dels mitjans de comunicació”, “Aquesta dona ha destrossat la vida del meu fill”...

Els protagonistes-narradors canvien i s’alternen a cada capítol –un altre fet destacat i que agilitza la lectura del text– a mida que va avançant la narració de la història, amb els seus corresponents flashbacks. Els que he trobat més inquietants són els que la protagonista és la filla de la dona violada, on la narradora utilitza la segona persona del singular per interpel·lar-la, i coneixem allò que fa o allò que sent més directament...

En resum, una lectura cinematogràfica i perfectament recomanable per a treballar els potents recursos de la fragmentació.

Lectora anònima II


Amigues i amics de Llegeixes o què?!, més lectures d’agost en pròxims capítols!

Il·lustra el post d'avui una dona que podria ser la Teena Maguire

dilluns, 6 d’agost de 2007

Lectores anònimes

Amigues i amics,

Les de Llegeixes o què?! són unes mandroses i llegeixen poc i malament. O sigui que compteu que, si a sobre estan de vacances, la cosa encara pot empitjorar...

És cert que la meitat de Llegeixes o què?! que va ser a Shangai (i a Hong Kong!) ja ha acabat part de les seves vacances, però penseu que encara ha d’ordenar i seleccionar els milers de fotografies que ha fet durant la seva estada per aquelles terres llunyanes. L’altra meitat de Llegeixes o què?! no està per viatges, però està descansant la vista de tantes hores seguides d’ordinador...

O sigui que, durant unes quantes setmanes, les de Llegeixes o què?! han encarregat a una sèrie de lectores anònimes que llegeixin algun llibre i el comentin en aquest bloc. Seguidament us oferim el primer comentari:

Imitació

Llegeixo A contratemps. Diaris, de Feliu Formosa, editat per perifèric edicions. No he llegit l’anterior (El present vulnerable, 1979). En aquest parla dels anys 1996 i 1997. El llegeixo en dues tardes. M’agrada. Mentre el llegeixo penso en dos amics a qui en recomanaré la seva lectura: en Joan i la Lena. Potser ja l’han llegit, però tant se val! A en Joan li pot interessar tot el que en Formosa explica de Joan Vinyoli, i de fet tot el que té relació amb la poesia. A la Lena li pot interessar tot el que explica sobre la traducció.

M’ha agradat llegir els dietaris d’en Formosa perquè parla d’actrius i d’actors, de dramaturgs i de col·lectius que conec personalment i amb els què hi he tingut algun tracte. També perquè comenta representacions teatrals que he vist. I finalment perquè parla de llibres que no he llegit i que segurament no llegiré mai, però sobretot d’autores i autors que vull llegir i que, després dels comentaris d’en Formosa, encara tinc més ganes de conèixer.

Lectora anònima I

I per avui és tot, amigues i amics de Llegeixes o què?!

Il·lustra el post "Piscina", d'Alberto Peral

divendres, 27 de juliol de 2007

Darreres notícies arribades a la nostra NO-redacció

El passat dimecres va acabar el període de votació popular dels premis Lletra. Gràcies a totes les amigues i tots els amics que ens heu votat!!! Confiem que també ens haureu llegit en algun moment, NO?

La meitat de Llegeixes o què?! que ha estat per Shangai i Hong Kong ha tornat a terres catalanes. Sembla que la seva NO-implicació en l’apagada d’aquesta setmana ha quedat demostrada per les autoritats competents.

The Chanclettes porten la seva fabulosa "Discomòbil" a St. Esteve Sesrovires avui divendres a partir de mitjanit (24:00 h) a la plaça de la vila. Us ho podeu NO-perdre? Com sempre: gresca, gatzara, xerinola... i calces netes!

Cada migdia de dilluns a divendres (de les 13:30 a les 14:00 h) teniu una cita amb l’Ília i les seves amigues a la radionovel·la de Catalunya Ràdio. La Sílvia Soler –mare de la criatura– ha comptat amb un gran equip per oferir-nos les entretingudes experiències d’un grup de dones que han arribat a la bonica xifra dels quaranta... Fins al 2 de setembre, passeu-vos-ho bé amb les aventures unes dones sense NO-complexos.

La meitat de Llegeixes o què?! que NO ha estat per Shangai i Hong Kong encara no ha acabat de llegir “Middlesex”, però només li falten 28 pàgines (ànims!)

Per ara res més, amics i amigues de Llegeixes o què?! Ben aviat, noves incorporacions d’altres blocs amb criteri o amb NO-criteri...

El post d'avui, il·lustrat per un detall del fotògraf Paul Zanre

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

dimarts, 17 de juliol de 2007

L E N T AAAA

La meitat de Llegeixes o què?! que no és a Shangai (ni a Hong Kong!!!) acaba de descobrir una particularitat més de la seva incorregible personalitat: no només és mandrosa, no només és dispersa... a més a més, quan llegeix, és lenta.

Ja fa un parell de setmanes que va començar a llegir "Middlesex", de Jeffrey Eugenides, amb traducció admirable d’Albert Torrescasana Flotats (Empúries, 2003). El llibre l’entusiasma, però encara no us en pot dir res...

És lenta, molt lenta, tan lenta... I per si això no fos prou, aquests dies s’entreté amb els altres blocs de Llegeixes o què?!, és a dir, que a sobre es dedica a llegir allò que han escrit altres sobre els llibres que ells i elles sí que han llegit...

Si heu pogut sortir d’aquest bucle, aprofiteu per saber alguna cosa més dels llibres següents:

"El noi del pijama de ratlles", de John Boyne, explicat i reflexionat pel veí de dalt en un nou exercici impecable de redacció senzilla, exacta i, alhora, engrescadora.

“El llibre dels contes perduts”, de J.R.R. Tolkien, comentat amb l’entusiasme que caracteritza l’Anna, una lectora productiva d’allò més!!!

“La força de la gravetat”, de Francesc Serés, històries desglossades pel polifacètic Jesús M. Tibau.

“Les interpretacions”, de Lluís Calvo, interpretades magistralment pel nostre Llibreter de capçalera, en una segona lectura.


Ai, les de Llegeixes o què?!, siguin meitat o unitat... quin desastre de lectores!!!

Al post d'avui, un detall de la fotografia de Damian Chapman

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

dimarts, 10 de juliol de 2007

Va de revistes...

La meitat de Llegeixes o què?! que s’ha quedat al peu del canó –o no– té una missió, clara i concisa: comentar alguna cosa que pugui ser d’algun interès... Difícil missió, sabent de la personalitat avorrida de la meitat de Llegeixes o què?! que s’ha quedat a Barcelona.

Farà el que podrà, però com va dir aquella: “qui fa el que pot no està obligat a més...”.

Tampoc no us penseu que la meitat menys mandrosa de Llegeixes o què?! us oferirà cap gran post sobre algun dels llibres que està llegint, perquè, entre d’altres raons, encara no ha acabat de llegir-los.

I així... què?!

Així que seguidament trobareu una sèrie de lectures molt recomanables, però no de llibres, sinó de revistes que potser no coneixeu o potser ja esteu farts de llegir...

Comencem pel segon número de “Lletra petita” (uff! la data fa esgarrifar: octubre novembre de 2006, però és el que hi ha!), on hi trobareu un interessant dossier sobre José Maria Valverde i, com a destacat, un article de l’amic Pau Vidal sobre l’admirat Andrea Camilleri.
També de l’any passat –la “rabiosa actualitat” la deixarem per més endavant–, és el número 19 de la revista “Trípodos” que edita la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna/Universitat Ramon Llull, on us recomanem la lectura d’Essència o suplement. La literatura a la premsa d’avui, un dossier coordinat per Sergi Dòria, Oriol Izquierdo i Vicenç Pagès, i amb els articles destacats de l’admirat Jordi Puntí i del singular Jordi Galves.
Seguint en el món universitari, comentar-vos que ja ha aparegut el número 14 de la revista “Quaderns”. En aquest número, amb la presentació de l’entranyable amiga Montserrat Bacardí, s’hi apleguen les conferències que es van fer a les II Jornades de Traducció i Literatura convocades per la Càtedra Jordi Arbonès. També destaquem, en l’apartat Experiències, els articles següents: Entendre Shakespeare, del brillant Joan Sellent Arús i Montserrat Abelló, passió per traduir, de la incomparable M. Elena Carné.
El número 49 de la revista “Escribir y publicar” compta, per una banda, amb alguns articles interessants com Literatura y desaparción, signat pel bon amic Iván Humanes Bespín i entrevistes a Jon Lee Anderson i a l’autora de best-sellers Susanna Tamaro.
També en castellà, podem llegir i assaborir la revista “Trama & Texturas”. En el seu segon número, destaquen sense cap mena de dubte l’article del nostre Llibreter de capçalera i les delicioses il·lustracions d’Ana Juan, reproduccions de part del treball que va preparar per a la Feria del Libro de Madrid de l’any passat.
I si parlem d’il·lustracions, no us perdeu la revista digital “Paper de vidre”, que obre el número 43 amb una de Luis Mata. El gruix de la revista són el textos aplegats sota el lema 2084, i també podreu llegir una entrevista a Josep Maria Espinàs i la presentació de Carles Sanjosé (Sanjosex) del seu nou CD, Temps i rellotge.
I per acabar, la renovada revista, també digital, “Barcelonareview”, on podreu fruir, entre d’altres, dels poemes de Lluís Calvo i Manuel Forcano.

I per avui res més, amigues i amics...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

El post d'avui, il·lustrat pel crack Ivan Saez

divendres, 6 de juliol de 2007

Tu a Shangai, jo a Barcelona (molt breu)

- Ei, saps que a Shangai hi ha un casal català que ha organitzat una festa pels sanfermines, aquesta festa tan catalana, pel dissabte que jo arribi, a la nit? Meitat de Llegeixes o què?!, no creus que Shangai promet molt?
- No en tinc cap dubte, xati, però cal que m’ho comentis... això... constantment?

- I segurament aniré un cap de setmana a Hong Kong!!! Això és la felicitat, oi?

- Suposo que sí... Et puc fer una pregunta?

- I tant, dispara! No veus que sóc feliç? Res no m’afecta! Vols que t’ho torni a dir? Cap problema: me’n vaig a Shangai i aniré a Hong Kong un cap de setmana! Estic súper emocionada!

- D’acord, d’acord... Però t’endus algun llibre?

- Algun llibre? Per llegir, vols dir?

- Pse...

- Ara et quedaràs amb un pam de nas, meitat de Llegeixes o què?! que et quedes a Barcelona guardant la paradeta: m’enduc –i ja he començat– Shangai baby i un de la Matilde Asensi que també passa a Shangai... Què et sembla?

- Cada dia que passa em sorprens més!!! No cal que et digui que no sé res de cap dels dos llibres...

- Ui, no pateixis, quan torni te’ls comento.

- Això seria una gran novetat!!! Bon viatge, xati!

- Bon vent i barca nova, nena!


Il·lustra el post d'avui Tamara de Lempicka


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

dimecres, 27 de juny de 2007

Va d’enllaços...

Les de Llegeixes o què?! van rebent el suport incondicional dels milions de seguidores i seguidors d’aquest entranyable bloc!

Gràcies!

Al mateix temps, les de Llegeixes o què?! reben de molts de vosaltres –homes i dones blocaires– el suggeriment que consultin el vostre bloc, que està molt bé i que és divertit i amè i que segur que pot interessar moooooolt a les de Llegeixes o què?!, aquest peculiar tàndem...

Perfecte!

Ara, hem d’advertir-vos del següent: les de Llegeixes o què?! llegeixen poc i malament, són mandroses de mena i, quan es tracta de fer canvis, són més aviat lentes...

Ai!

Tot i així, les de Llegeixes o què?! us ofereixen a partir d’avui les noves incorporacions DE NIVELL que han interessat més al tàndem més imprevisible del món –del blocaire i del terraqui­–.
Les trobareu aquí al costat (aquí mateix, a la dreta).


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...





La imatge, Gael dressing, fotografia de Lisa Kereszi

divendres, 22 de juny de 2007

Una xifra: 100

- No havíem de fer un post una mica especial d'aquí a poc?
- Un post d’aquells de clàssic tàndem de Llegeixes o què?!
- És clar! Vols dir que ja has llençat la tovallola amb mi, per això ja no m’avises de les coses?
- No! Però de què vols que parlem?
- A veure, no hem de celebrar...?
- Ah, sí! Quina gran efemèride, el post número 100!!!
- Veus? Segur que podem parlar d’altres coses...
- D’acord! Podríem parlar d’altres blocs que celebren aniversaris?
- Cal?
- No ho sé, però ho faré. Dels què tenim enllaçats ho han celebrat un parell, Totxanes, totxos i maons i Un que passava.
- Vaja, no sé... Moltes felicitats i tal i tal per tots dos, però pensava que parlaríem de...
- De fer alguna recomanació de llibres?
- Dona, vols dir que és necessari? Si ja se sap i és profecia que, nosaltres, de llegir, poquet i malament...
- Sí, però tenim la nostra gràcia recomanant lectures, no trobes?
- Ui, sí! Tenim una gràcia...
- També podríem encetar alguna secció!!!
- Mentre no ens ho prenguem com un repte... en què has estat pensant?
- “Dime qué libro recomiendas y te diré de qué vas más o menos?”
- Carai! Com és que t’ha sortit el títol el castellà?
- No ho sé, serà per alguna experiència nocturna que he patit en els últims temps...
- Ah! Vols dir que hi ha gent que encara diu que llegeix per lligar?
- No ho descartis, benvolguda meitat, quanta gent t’ha dit que llegir Kafka li ha canviat la vida?
- Ara sí que m’has deixat bocabadada i esmaperduda, xati... Perquè total, per lligar només cal una bona mirada i un bon...
- Ui, no ens despistem i mirem de concretar una mica, darling, què volem dir per celebrar aquest bonic aniversari de Llegeixes o què?!
- No sé, quasi que comencis tu, no? “En plan” líder...
- D’acord! Em deixes les regnes del post?
- En queden, de regnes del post número 100 del famós tàndem de Llegeixes o què?! Sí? Endavant!
- Ok! Anem per feina!
- Vols dir?
- Ara parlo seriosament! Es tracta de fer campanya pel nostre bloc. Totes les seguidores i tots els seguidors que tenim (milions, ho sabem) haurien de votar-lo, no? Per aconseguir el premi Lletra, vull dir...
- Si tu ho dius... Però què hi guanyem?
- Nosaltres? Absolutament res, però amb l’excusa del premi podem escriure tothom i demanar-los la seva col·laboració, no trobes?
- Em sembla perfecte, xati! VOTA Llegeixes o què?! el bloc sobre lectures i llibres escrit pel tàndem més peculiar del món mundial!!!


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure... I VOTAR!!!


Una vegada més, il·lustra el post una creació del nostre crack particular, Ivan Saez