Darreres notícies arribades a la nostra NO-redacció

El passat dimecres va acabar el període de votació popular dels premis Lletra. Gràcies a totes les amigues i tots els amics que ens heu votat!!! Confiem que també ens haureu llegit en algun moment, NO?

La meitat de Llegeixes o què?! que ha estat per Shangai i Hong Kong ha tornat a terres catalanes. Sembla que la seva NO-implicació en l’apagada d’aquesta setmana ha quedat demostrada per les autoritats competents.

The Chanclettes porten la seva fabulosa "Discomòbil" a St. Esteve Sesrovires avui divendres a partir de mitjanit (24:00 h) a la plaça de la vila. Us ho podeu NO-perdre? Com sempre: gresca, gatzara, xerinola... i calces netes!

Cada migdia de dilluns a divendres (de les 13:30 a les 14:00 h) teniu una cita amb l’Ília i les seves amigues a la radionovel·la de Catalunya Ràdio. La Sílvia Soler –mare de la criatura– ha comptat amb un gran equip per oferir-nos les entretingudes experiències d’un grup de dones que han arribat a la bonica xifra dels quaranta... Fins al 2 de setembre, passeu-vos-ho bé amb les aventures unes dones sense NO-complexos.

La meitat de Llegeixes o què?! que NO ha estat per Shangai i Hong Kong encara no ha acabat de llegir “Middlesex”, però només li falten 28 pàgines (ànims!)

Per ara res més, amics i amigues de Llegeixes o què?! Ben aviat, noves incorporacions d’altres blocs amb criteri o amb NO-criteri...

El post d'avui, il·lustrat per un detall del fotògraf Paul Zanre

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Comentaris

  1. Carles7:03 p. m.

    "Cuentos para adúlteros desorientados" del J.J Millàs. I ja em diràs el què ;)

    http://cafe-litus.blogspot.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació