dimarts, 18 de desembre de 2018

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Zoraida Burgos
Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia).

Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües, el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada», i que m'ha portat al poema següent:

COMIAT

Recordaré el teu cos,
el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia,
i moriré a poc a poc
enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues.
Passaré en malson esfereïdor
les inútils mans buides pels llençols freds
i moriré a poc a poc
a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana.
Recordaré el teu sexe dolç,
la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell
i moriré a poc a poc
de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes.

[p. 55]


Afegeixo seguidament un altre poema (aquest cop de «collita pròpia») d'aquest volum exquisit, necessari:

Escric. O potser em reescric.
Llegeixo?
Les metàfores fustiguen els sentits
i la mà ressegueix, tossudament,
cal·ligrafies malmeses
o enceta un punt i a part per suturar la nit.

(Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)


[p. 253]


Busqueu-los! A les millors llibreries o a les millors biblioteques... Aquests i tots els poemes de Zoraida Burgos els trobareu aquí:

Convivència d’aigües
Zoraida Burgos
Introducció d'Andreu Subirats i epíleg d'Albert Roig
Barcelona: LaBreu Edicions, novembre 2017

dijous, 6 de desembre de 2018

Quan llegeixes un text que parla de tu...

Podria parlar-vos de moltes coses: dels llibres dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest mes de desembre, de la poesia que he llegit/estic llegint, d'alguns exemples de les dinàmiques de treball que faig servir als clubs, de la brillant presentació que es va fer ahir a LaCalders de l'antologia Amors sense casa...

Però no us parlaré de res de tot això sinó que reproduiré el primer paràgraf de la NOTA DEL AUTOR del llibre d'Alejandro Zambra No leer. Aquí el teniu:

«La idea de armar este libro fue de Andrés Braithwaite, que fue también quién aceptó mis primeros textos sobre literatura, a mediados de 2002, cuando empecé a escribir reseñas para el diario Las Últimas Noticias. En ese tiempo no estaba seguro de querer dedicarme a la crítica literaria. A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo. Y que mi trabajo consistiera en leer era una oportunidad simplemente maravillosa.»

Com meravellós és quan llegeixes un text que parla de tu: «A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo

divendres, 16 de novembre de 2018

Club de lectura: «dir-hi la teva»


-->
[La prèvia]
Als meus clubs de lectura «no pots» quedar-te callada. En algun moment hauràs de parlar i «dir-hi la teva».

Potser al començament no t'atreviràs a parlar en gran grup (sempre hi ha alguna lectora que pren la iniciativa, no cal patir!), però segur que, amb el temps, faràs sentir la teva veu.

[Com ho sé?]
Doncs perquè als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, en alguna estona de la sessió treballaràs en petit grup (per parelles o en una colla de tres o quatre persones), i podràs compartir, d'una manera distesa i «més íntima», les teves opinions sobre el llibre que hem llegit i/o sobre l'aspecte que he proposat per treballar.

Després, ja en gran grup, hi intervindràs si vols, quan vulguis «dir-hi la teva».

[Desenllaç]
I llavors, després d'un temps al club de lectura, una lectora que el primer dia no es va atrevir a parlar, reconeix –emocionada i agraïda–, la seva evolució durant aquestes sessions. I ho fa en gran grup.

La felicitat és això.

dijous, 25 d’octubre de 2018

Clubs de lectura: agenda novembre'18

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, el proper mes de novembre.

En alguns casos (**), si teniu temps de llegir el llibre en qüestió, podríeu afegir-vos-hi. Estaré encantadíssima de saludar-vos!

Dilluns 5 (**): Un estiu de Francesc Parcerisas.

Dins del cicle «Trobem-nos amb...» de l'Associació d'Amics de la Bressola que ens encarreguem d'organitzar i conduir.

Dimarts 2: Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona d'Stefan Zweig.

Segona sessió del club de lectura de novel·la de la Biblioteca Gabriel Ferrater.

Dilluns 12 i dilluns 19: 22 homes i un desig de Marta Romagosa.

El club de lectura dels Lluïsos de Gràcia l'organitzem en dues sessions: a la primera, i després de llegir el llibre, posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura; la setmana següent ens tornem a trobar per compartir aquesta lectura, en aquest cas, amb la periodista Marta Romagosa.

Dimarts 20: L'alè de Thomas Bernhard.

Segona sessió d'aquest club de lectura, adreçat a personal sanitari, que es fa indistintament a dues llibreries de Barcelona: l'Alibri i la Documenta

Dimecres 21 (**): Els romanents de Víctor Garcia Tur.

Amb la presència de l'admirat Víctor Garcia Tur (escriptor, lector i bona persona!), farem la segona sessió del club de lectura de l'Atzavara Llibreria

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (i 2)

Tanco avui el fil que vaig obrir aquí.

Per què vaig triar aquest llibre? A més de l'assumpte del gos com a punt de connexió, vaig escollir aquest llibre de la Mercè Ubach perquè la considero una escriptora tot terreny, una professional de la correcció editorial que, quan decideix escriure, excel·leix.

Demà, a la Llibreria Atzavara, tindré l'oportunitat de saludar-la i d'escoltar-la llegint un dels seus contes inclosos a 24 contes al dia.

I bé, els tres poemes que he triat són aquests:

PRÒLEG

Any nou, vida nova. Em situo altre cop dins el cos del pobre inspector. Ens trobem asseguts, ell, decrèpit i enyoradís, i jo, que li moc amb els fils els braços desmanyotats, a canvi que ell em presti la veu, encimbellats tots dos al mateix tamboret. El bar fa pudor de baieta molla. Restes de llet i lleixiu esbandides com els dies tots iguals. Li presto uns quants naufragis meus i l'inspector s'encara amb l'ampolla com un corredor de fons a qui ja no importen els reptes, només córrer, córrer com una forma de suplantació de tot allò de què fugim. Li noto l'alè pudent al clatell, voldria apartar-me'n però no em moc. Per respecte. Gràcies, inspector, els teus records camuflen a la perfecció els meus petits crims sense importància.

CALLAR COM UN PUTA

El preu a l'alça del silenci
la reproducció hermafrodita del silenci
el part anestesiat del silenci
la manutenció onerosa del silenci
l'esquena llisa del silenci
les mans lligades del silenci
les dents esmolades del silenci
l'esput inodor del silenci
el cervell tumefacte del silenci
el lòbul occipital del silenci
el tumor metastàtic del silenci
el silenci circular del silenci.

Baixaré a la ciutat
m'hi perdré a l'atzar
per tractar d'alterar
aquest rumb tan traçat,
poc traçut i avorrit
del meu fat ben neulit.
I a despit del dolor
que he trobat al carrer
li demano al cambrer
un licor amb sabor
per llevar-me el despit
d'un present tan pansit.
Però resulta que al fons
del vi i dels carrerons
em llegeixen la mà.
Resulta que demà
els estralls dels miralls
faran fer escarafalls
a la noia amb talons
que ara beu pels racons.
I això és tot, vet aquí,
vull fugir del destí
i a qui trobo és a mi.

EPÍLEG

Gràcies, inspector. Et beso les mans. Aquestes mans que han envellit abans que tu a còpia d'estrangular somnis. M'aixeco i marxo. Arribo a casa. Em situo altre cop dins el cos de la dona que sóc avui. Avui plou. Que fàcil és estimar els nens, inspector. Sóc una planta d'interior que passa amb poca aigua, però avui surto al balcó i em deixo fer mentre l'aigua m'estova la terra. Penso en tu i en la Nina i en tot el que us dec. No et descuidis la gavardina, inspector, que a fora l'hivern encara t'espera amb goles de llop i qui sap quins glaçats desficis.

Els podreu trobar (i llegir!) aquí:

Soliloqui del gos
Mercè Ubach
Barcelona: LaBreu Edicions, novembre 2016

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Club de lectura: una mena de manifest (1)


-->
Club de lectura amb Anna Casassas, traductora

Si repesquem els apunts de Llegeixes o què!? que s'apleguen a l'etiqueta Clubs de lectura ens podríem fer una idea de com són les trobades a l'entorn d'un llibre que condueixo d'octubre a juny (i sense carnet de conduir!) des de ja fa 12 anys.

Però potser podríem concretar-ho una mica més i, en una mena de manifest, podríem arribar a explicar com entenem que ha de ser un club de lectura.

La conductora és una lectora més.
A cada sessió, les lectores i els lectors han de tenir i treballar amb l'exemplar del llibre que han llegit.
La dinàmica és ben senzilla: llegim un llibre (tenim un mes per fer-ho) i posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura, el que ens ha emocionat, el que ens ha desagradat, el que ens ha meravellat...
Intentem aprofundir en diferents aspectes del llibre i els treballem en petits grups; d'aquesta manera tothom hi pot participar, coneixem les opinions de les altres lectores i lectors i les compartim d’una manera més natural, com en una conversa entre persones que tenen una inquietud comuna: el plaer de la lectura.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (1)

Les Murray
Per proveir-me dels llibres de poesia d'aquesta nova i meravellosa secció de Llegeixes o què!? m'acosto a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda; la tinc a prop de casa i, a la seva entrada, hi ha un fantàstic espai amb totes les novetats de poesia que hi arriben.

El darrer cop que hi vaig anar, «el gos» va ser el punt de connexió dels dos llibres que vaig escollir («de l'altre», Soliloqui del gos, us en parlaré més endavant).

Avui us parlo d'aquest:

Matar el Gos Negre. Memòria d'una depressió
Les Murray
Edició bilingüe
Traducció de Jordi Nopca
Amb els textos: «Les Murray» de Michael Hofmann i «L'aprenentatge del Gos Negre» de D. Sam Abrams
Barcelona: Días Contados, 2017 

Aquella mateixa setmana havia coincidit amb en Jordi Nopca i em va fer molta il·lusió que tingués un bon record del club de lectura que vam fer a l'Atzavara del seu llibre Puja a casa. Potser per això (o no) vaig decidir agafar aquest llibre que ell havia traduït i fer-hi una ullada.

A casa, a més d'uns poemes intensos, em vaig trobar amb textos complementaris que n'acompanyen la lectura. Del text de Sam Abrams: «Ara bé, Matar el Gos Negre toca moltes altres qüestions de gran importància, a banda de la depressió. Per exemple, de cap a cap és un llibre sobre els profunds vincles entre l'art i la vida. Per Murray, com William Blake, Emily Dickinson o Walt Whitman, no pot existir cap element de la condició humana que sigui aliè a l'abast de l'art literari. D'aquesta manera, la depressió s'ha de poder artistitzar literàriament com qualsevol altra experiència de la condició humana. La literatura ha de servir no per evadir-se de la vida creant paradisos artificials sinó que ha de servir per aprofundir en el sentit de la vida, amb totes les llums i ombres que pugui generar

Els poemes que us en destaco són els següents:

UNA ÈPOCA

Els pobres eren grassos i els rics eren prims.
Gairebé tothom sabia predicar,
però molt pocs cantar.
La gent de moda tenien tots la mateixa edat, i per a ells
un pícnic d'església era el pitjor que els podia passar.

ACTUACIÓ

Ahir a la nit jo era el protagonista, i vaig triomfar:
vaig ser com un virtuós foc d'artifici,

un coet que es va enfilar cap amunt i va esclatar
en la foscor, escampant un para-sol de lluentons,
tot a partir de l'insignificant contrapunt
                  que havia estat llançat.
Vaig ser destructors que deixen anar bombes lluminoses
que ho cobreixin tot, aquelles corones
                  que brillen com una albada.
Jo era fuetades de llum, cascades de pintura resplendent,
bengales que soldaven un cel ennuvolat,
convertides en or a partir de ferotges punts blancs
fins que es tornaven del vermell de les llengües
                   dels que criden haka:
recordava aquells cigarrets que es fumen
                   quan un està satisfet.

Igual que passa després de qualsevol triomf,
vaig acabar òbviament desconsolat.

MORIR DE FRED

Aquell hivern. Trobàvem a faltar la seva cara inhòspita,
a la feina. Van trigar dies a trobar-la, a sota de

la veranda d'ell. Fins i tot els alumnes torturadors
se'n van sorprendre. Ningú en rumorejava res.

No tenia cap sentit, que tingués la clau d'aquella casa.
No tenia cap sentit, res del que hauria pogut

arribar a fred. La depressió t'esgota el cap.
Ella hi va trucar, no va rebre resposta, va conduir

fins a la casa que ell tenia a la muntanya,
al costat d'una carretera secundària, on glaça tot el dia.

Va picar a la porta. I llavors? És impossible imaginar
res. Al final, va trobar el seu cotxe.

I després d'ella, entre la llenya:
              hi havia arribat sigil·losament.
Massa sovint, el món no gira rodó.

dimarts, 25 de setembre de 2018

Clubs de lectura: agenda octubre'18

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors, aquest mes d'octubre, als clubs de lectura de Llegeixes o què!?

Dimarts 2: Algún día este dolor te será útil.

Primera sessió «de veritat» del club de lectura de novel·la on debuto aquest curs.

Dilluns 8: La llengua dibuixada.

Un llibre que està de «rabiosa actualitat» per començar la primera sessió del cicle «Trobem-nos amb...» de l'Associació d'Amics de la Bressola que ens encarreguem d'organitzar i conduir.

Dimarts 16: El pavelló núm. 6.

Aquí també ens estrenem! I començar amb un Txèkhov... quin luxe! L'altre luxe és que serà una feina compartida amb l'admirada Míriam Cano.

Dimecres 17: llibre encara pendent de decidir! Aquest és el club de lectura més relaxat que faig i m'encanta!

Dilluns 22: Per què no llegeixo?

Una activitat que se suma al Cicle d'Humor del Districte de Gràcia 'Gràcia Riu 2018'. Amb la lectura de fragments d'aquest llibre de Francesc Orteu, aprofitarem per presentar els llibres que hem escollit per al club de lectura dels Lluïsos de Gràcia.

Dimecres 24: 24 contes al dia.

Això serà gros!!! Primer llibre del club de lectura a Atzavara Llibreria que compartirem amb la Mercè Ubach, la Dolors Udina i la Tina Vallès. Visca els contes!

dijous, 20 de setembre de 2018

Llegir poesia

Jaume Coll Mariné*
Hi ha coses a la vida que t'arriben, t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!?

No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d'Obeses; el vaig anar a buscar a la biblioteca aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura.

Us en destaco els poemes següents:

UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO


De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir.


Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des del barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vuit pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.

I el sol era marró, petit, i no es ponia.


NOCTURN


A dalt d'un roure vell           hi gralla l'ocell negre;

rodola vall endins          la seva gorja espessa.


S'adormen els turons          d'esquena moradenca,

s'adorm el cabirol,         s'adormen rius i penes.


L'ocell s'envola i fuig,         la nit n'és tota plena.

S'adorm el darrer gos;         la nit té una ala oberta.



LA GATA GROGA

Avui la lluna és molt blava, no és gaire grossa, però és blavíssima. El cel també és d'un negre molt blavós; i el terra i els arbres són blaus i estan perfectament definits. Si mires amunt, hi ha una línia molt fina sobre les muntanyes que sembla de dia. Se sent un soroll molt fort i constant de grills i una gossa udola, que va alta, i molts altres gossos li responen amb uns udols molt blaus i llargs que ressonen fondos i lleugers per la vall de sota casa. Hi ha una gata amagada sota un cotxe, i és només els seus ulls.



I el llibre en qüestió és aquest:

Un arbre molt alt

Jaume Coll Mariné

Barcelona: Edicions 62, gener 2018

LV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


*Fotografia de JCM «robada» del blog Aparador de poesia. Gràcies!

dimarts, 18 de setembre de 2018

Club de lectura: m'agrada


-->
M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo.

M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!). 

M'agrada, en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»...

M'agrada (continuarà...).

dissabte, 1 de setembre de 2018

La lectura no s'atura

Si avui és 1 de setembre «toca» penjar apunt al blog per confirmar que la lectura no s'atura!

Ja he actualitzat la informació sobre els clubs de lectura d'aquest curs. A l'agost he pogut avançar amb les lectures que ja tenia programades, o sigui que crec que podré fer un bon paper en la conducció dels clubs.

Un dels llibres que he llegit per plaer durant aquestes vacances ha estat Devoción, de Patti Smith, traduïda al castellà per Ana Mata Buil i editada per Lumen el maig d'aquest mateix any.

És un llibre curt i estrany. «Devoción», de fet, és un conte llarg, que va precedit d'una mena de pròleg o introducció «Cómo funciona la mente» i que al final té un altre text, com un epíleg, titulat «Un sueño no es un sueño». Tot escrit per Patti Smith, això sí. També hi trobem diferents fotografies, en blanc i negre, inserides al llarg de llibre, que inclou una pàgina d'agraïments, però, en canvi, no té índex. 

Me'l vaig comprar i el vaig llegir perquè guardo un molt bon record de la lectura d'Éramos unos niños –publicat a la mateixa editorial el 2010– i perquè me n'anava a París i allà s'havia gestat «Devoción»; vaig pensar que era una feliç coincidència.

Abans d'acabar, us deixo aquí una llista de coses que no vull deixar passar per alt:

Demà, a partir de les 19 h, inauguren Obaga Llibreria. No hi faltarem!

El proper dimarts me'n vaig a Sant Cugat a la presentació del club de lectura de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater que m'han proposat de conduir. Ganes de començar!

En algun moment trauré el nas per La Setmana del Llibre en Català que, del 7 al 16 de setembre, celebra la seva 36è edició.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Llegir poesia (enyor de Rosita)

Estic ja en plena lectura d'alguns dels llibres que treballaré als clubs de lectura de la temporada vinent (encara no ho he actualitzat, tot arribarà!) i, com sempre, llegir poesia és el que «desengreixa» les altres lectures.

Mentre tinc Animals d'hivern d'Eva Baltasar a la tauleta de nit, ja he enllestit -i gaudit!- de La meva pàtria A4 d'Ana Blandiana traduïda al català per Corina Oproae (XI Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»).

Us en destaco els poemes següents: 


ENLLÀ DE MI

El meu dolor no existeix enllà de mi,

El tinc tancat dins els límits del cos

Que funciona com un imant

Que l'ha xuclat del món.

He privatitzat, es podria dir, el dolor

I ara, al meu voltant, hi ha un buit lluminós

Com una aurèola impenetrable, que aïlla el tumor

Del qual tan sols sé que és jo mateixa.


Encara que sobre mi tampoc no sé res més.


SOLS 

Me'ls miro i em sobta 

Veure'ls tan sols 

I tan culpables 

D'estar sols. 

Me'ls miro una bona estona 

I em pregunto 

- Quanta solitud 

És capaç de suportar cadascú 

Abans de morir de solitud? 

I després? 



LA LLAVOR DE FOSCOR

El cos resplendent

Tremola al ritme de la respiració de l'aire,

Desprèn una llum al voltant

Que neix segon a segon

De la llavor de la foscor

A punt d'esvair-se en el ble,

Però es revifa i sobreviu

Enmig de la resplendor,

Que la fa possible...

Una dansa gairebé sensual

Al capdamunt de l'espelma

A punt d'apagar-se,

Com la fe

Incerta, insegura, s'enlaira feliç,

I es doblega, desolada llambreja,

Reduïda a la llavor de la foscor

De la qual es tornarà a encendre.



PARAL·LELS 

Sense l'esperança del desvetllar, 

Estem reclosos dins el propi son 

Com dins una càpsula hermètica 

On cadascú somnia un altre somni 

Sense dubtar que el seu sigui la realitat. 



Soldats adormits, armats fins a les dents, 

Avancen sota el pes dels cascs, 

Plats, mantes, equipament, 

Eines amb les quals maten –sense despertar-se– 

Altres soldats adormits dins un somni paral·lel, 

Mentre historiadors catalèptics 

Escriuen cròniques 

Sobre tot això dins el seu malson 

I els poetes somnien que es desvetllen i descobreixen 

Que la realitat és en un altre lloc. 


Així ha estat que m'he adonat que trobo a faltar les meves «obligacions» poètiques amb la revista Rosita.

divendres, 15 de juny de 2018

Posa un conte a la teva vida: llista de lectures (2015-18)

Amb el ferm propòsit de tornar a resuscitar aquest blog, començo aquesta etapa amb la llista de tots els llibres llegits –des del gener de 2015 i fins ahir mateix, quan vam fer la darrera sessió d'aquest curs– al Club de lectura «Posa un conte a la teva vida'» de la Llibreria Atzavara.

Aquest club de lectura va néixer amb l'objectiu de llegir i compartir la lectura de contes –un gènere que ens apassiona!– amb lectores i lectors que ens han acompanyat amb entusiasme durant tot aquest temps. A més, hem tingut la sort que autores/rs, editores/rs, traductores/rs (i fins i tot un il·lustrador!) hagin volgut acompayar-nos en aquest viatge tan engrescador.

També, al llarg d'aquests anys, hem volgut incloure a la programació de la llibreria altres activitats relacionades amb els contes, com han estat les lectures dels contes finalistes del Premi Núvol, les lectures de contes del portal «especialitzat» Paper de vidre, i la presentació del llibre de contes Si em toques, cauré d'en Dani Vilaró.

La llista és aquesta:

Gener-maig 2015:

Vint-i-nou contes menys, Eduard Márquez. Empúries. Amb Eduard Márquez.

Els nostres, Serguei Dovlàtov. Traducció de Miquel Cabal. LaBreu. Amb l'editora Ester Andorrà.

Puja a casa, Jordi Nopca (Premi Documenta 2014). L'Altra. Amb Jordi Nopca i Eugènia Broggi.

Octubre-desembre 2015:

El noi del costat del padrí, Jesús M. Tibau. Cossetània. Amb Jesús M. Tibau.

El loco de las rosas, Mohamed Chukri. Traducció de Rajae Boumediane El Metni. Cabaret Voltaire.

Enmig de la melé, Alfred Quintana. Pagès editors. Amb Alfred Quintana.

Gener-març 2016:

De sobre truquen a la porta, Etgar Keret. Traducció d' Albert Torrescasana. Proa. Amb Albert Torrescasana.

Torero d'hivern, Miquel Adam. Edicions de 1984. Amb Miquel Adam.

Elles també maten, antologia de contes a cura d'Anna Maria Villalonga. Llibres del Delicte. Amb Anna Maria Villalonga.

Abril-juny 2016:

Els noms dels seus déus, Ruy d'Alexio. Males Herbes. Amb Ruy d'Alexio.

Porexpan i polaroids, Xavier Ballester. Pagès editors. Amb Xavier Ballester.

Cuentos escogidos, Shirley Jackson. Minúscula. Traducció de Paula Kuffer. Amb l'editora Valeria Bergalli.

Octubre-desembre 2016:

La recerca del flamenc, de Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó. LaBreu. Amb els autors i l'editora Ester Andorrà.

L'amor que fa caure ciutats, d'Elieen Chang. Club Editor. Amb la traductora Carla Benet.

Motorsoul, d'Stalker. Raig verd. Amb l'editora Laura Huerga.

Gener-març 2017:

Tots els noms del desig, de Marta Romagosa. Rosa dels Vents. Amb Marta Romagosa .

Glopades de riu, de Gemma Pellissa Prades. Voliana Edicions. Amb Gemma Pellissa.

Com una reina, de Mercè Foradada. Saldonar. Amb Mercè Foradada.

Abril-juny 2017:

Mística conilla, de Jordi Lara. Edicions de 1984. Amb Jordi Lara.

Yzur / La lluvia de fuego, de Leopoldo Lugones. Yacaré Libros. Amb l'il·lustrador Carlos Cubeiro.

Estabulario, de Sergi Puertas. Impedimenta.

Octubre-desembre 2017:

La vida és vella, de Jaume Cela. Catedral. Amb Jaume Cela.

Això no és Amèrica, de Jordi Puntí. Empúries. Amb Jordi Puntí.

El dia que va morir David Bowie, de Sebastià Portell. LaBreu. Amb Sebastià Portell.

Gener-març 2018:

Per què ens estimem les dones, de Mircea Cartarescu. Lleonard Muntaner. Amb el traductor Xavier Montoliu.

Corre, pare, corre!, de Kim Ae-ran. Godall. Amb l'editora Matilde Martínez i la traductora Mihwa Jo Jeong.

La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg. Club Editor. Amb la traductora Meritxell-Cucurella Jorba.

Abril-juny 2018:

Afores, de Ramon Mas. Edicions de 1984. Amb Ramon Mas.

Els barcelonins, d'Adrià Pujol. L'Avenç. Amb Adrià Pujol.

Sangassa, recull de contes de Núria Cadenes, Anna Carreras, Carles el Saure, Joan Jordi Miralles, Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda. AdiA edicions. Amb Joan Jordi Miralles i Jaume C. Pons Alorda.


I la paraula més important és GRÀCIES!

dilluns, 5 de març de 2018

Avui és 5 de març i escric el primer apunt del 2018

Avui és 5 de març i escric el primer apunt del 2018. No n'estic orgullosa, però ha anat així... Tampoc no em sento estressada (una sensació que he patit en algun moment d'aquests 12 anys de Llegeixes o què!?, quan no podia escriure apunts amb la periodicitat que jo volia). 

O sigui que no passa res: avui és 5 de març i escric el primer apunt del 2018. Tot i així, voldria justificar-ho:

Des del novembre de l'any passat estic treballant en un projecte apassionant que requereix dels meus cinc sentits i que m'està aportant una experiència laboral i humana d'allò més enriquidora. 

Per altra banda, aquest curs 2017-18 he començat al 100% tots els clubs de lectura –com a conductora literària– i intento no perdre el fil del club on participo com a «simple lectora». 

Pel que fa als clubs de lectura, he de dir-vos que fins avui (sí, que és 5 de març i escric el primer apunt del 2018) tinc la sensació que he fet molt bona tria dels llibres per compartir i que, com és habitual, m'he trobat amb la resposta entusiasta de totes les persones (autors/es, editors/es, traductors/es) a les què he demanat de col·laborar-hi. Seguidament escric la llista, amb el meu sincer agraïment: 

Jaume Cela (La vida és vella), Jordi Puntí (Això no és Amèrica), Sebastià Portell (El dia que va morir David Bowie), Isabel Clara Simó (Jonàs), Montserrat Castillo i Jordi Fernando (Lola Anglada o la creació del paradís propi), Julià Guillamon i Ricard Planas (La joia de viure. En el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre), Pere Figueres (9), Sergi Pons Codina (Dies de ratafia), Xavier Montoliu (Per què ens estimem les dones de Mircea Cartarescu), Mihwa Jo Jeong i Matilde Martínez (Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran), Eugènia Broggi (Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat de Vivian Gornick), Andreu Gomila (Continents), Lluïsa Julià i Maria Bohigas (De foc i de sang de Víctor Català) i Maria Cabrera (La ciutat cansada). 

Bé, fins aquí els llibres llegits i treballats fins avui, que és 5 de març i escric el primer apunt del 2018.