dijous, 20 de setembre de 2018

Llegir poesia

Jaume Coll Mariné*
Hi ha coses a la vida que t'arriben, t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!?

No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d'Obeses; el vaig anar a buscar a la biblioteca aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura.

Us en destaco els poemes següents:

UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO


De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir.


Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des del barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vuit pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.

I el sol era marró, petit, i no es ponia.


NOCTURN


A dalt d'un roure vell           hi gralla l'ocell negre;

rodola vall endins          la seva gorja espessa.


S'adormen els turons          d'esquena moradenca,

s'adorm el cabirol,         s'adormen rius i penes.


L'ocell s'envola i fuig,         la nit n'és tota plena.

S'adorm el darrer gos;         la nit té una ala oberta.



LA GATA GROGA

Avui la lluna és molt blava, no és gaire grossa, però és blavíssima. El cel també és d'un negre molt blavós; i el terra i els arbres són blaus i estan perfectament definits. Si mires amunt, hi ha una línia molt fina sobre les muntanyes que sembla de dia. Se sent un soroll molt fort i constant de grills i una gossa udola, que va alta, i molts altres gossos li responen amb uns udols molt blaus i llargs que ressonen fondos i lleugers per la vall de sota casa. Hi ha una gata amagada sota un cotxe, i és només els seus ulls.



I el llibre en qüestió és aquest:

Un arbre molt alt

Jaume Coll Mariné

Barcelona: Edicions 62, gener 2018

LV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


*Fotografia de JCM «robada» del blog Aparador de poesia. Gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada