Un al·licient més a l'hora de conduir clubs de lectura

Cada club de lectura de Llegeixes o què!? és diferent. Ni millor ni pitjor, diferent...

El passat dilluns, al club de lectura dels Lluïsos de Gràcia, vam poder compartir amb les lectores i lectors què ens havien semblat els contes de Núria Curcoll aplegats a Dia de neteja.

Vam entretenir-nos a analitzar qui era el narrador/la narradora d'alguns dels contes. També vam confirmar que l'autora havia inclòs de manera molt encertada diferents registres del llenguatge als personatges, fet que ens els feia propers i versemblants. Així, tot xerrant sobre si un dels contes estava escrit en 1a persona (narrador intern), amb la variant del narrador polifònic, o si altres contes estaven escrits en 3a persona (narrador extern), intentàvem entrar a la cuina de l'escriptura. Va ser la nostra manera d'apropar-nos a la situació concreta que ens presenta Núria Curcoll a Dia de neteja: el desallotjament dels indignats del 15 M de la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Per fer-ho, l'autora ens ofereix uns textos breus, molt ben ben treballats narrativament parlant, amb alguns finals contundents i colpidors. Els personatges dels seus contes són diversos i ben diferents; ens mostren una visió polièdrica des de la qual vam poder parlar del 15 M, de com el vam viure i de què va significar per a nosaltres.

El proper dilluns, a partir de 2/4 de 8 del vespre als Lluïsos de Gràcia, completarem amb la presència de la Núria Curcoll, la sessió del club de lectura encetada fa quinze dies. Aquesta sessió és oberta a tothom. 

Jo no me la perdria... Bé, jo no me la perdré per moltes raons. Una d'elles, que em sembla molt important, és el fet d'haver descobert una escriptora amb una bona projecció de futur, un al·licient més a l'hora de conduir clubs de lectura.

Comentaris

  1. Eduard5:44 p. m.

    El dia 4 de novembre sóc a Barcelona, a la llibreria La Impossible, presentant el meu llibre "Interseccions".19,30 h.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU10:53 p. m.

      Anotat a l'agenda, Eduard! A veure si puc passar-me per La impossiple i saludar-te. Que vagi molt bé!

      SU

      Elimina
  2. Eduard8:52 a. m.

    Estaria fantàstic. Espero que altra gent de "Nervi" pugui venir. Hem de reimpulsar el nou projecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU11:05 a. m.

      Sí noi!!! Tot costa...

      Salut i creativitat!

      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació