Una llista a pèl (ço és, sense enllaços)

Aquí trobareu la llista de llibres que jo em regalaria per Sant Jordi, excepte el primer, que ja el tinc, l'estic llegint i m'està agradant.

No són estrictament recomanacions sinó una selecció apressada i particular de lectures que, en un moment o altre, m'agradaria compartir:

El parèntesi més llarg, Tina Vallès (Proa).

Terra, David Vann [traducció d'Anna Listerri] (Empúries).

Li i altres relats, Nikos Kavadias [traducció de Jaume Almirall] (Club Editor).

Picoverde, Monica Cantieni [traducció de Carles Andreu] (minúscula).

La trama matrimonial, Jeffrey Eugenides [traducció d'Emili Olcina] (Empúries).

Moo Pak, Gabriel Josipovic [traducció de Ferran Ràfols] (Raig Verd).

Sala de miralls, Feliu Formosa (Perifèric).

Estimada vida, Alice Munro [traducció de Dolors Udina] (Club Editor).

Bufff, vista la llista, potser sí que hauré de donar resposta a la pregunta: “Amb quants traductors te n'has anat al llit?”.

I, com deia aquella: "Feliç i lector Sant Jordi!"

Comentaris

  1. viu i llegeix10:55 p. m.

    La Tina vallès ha sigut el meu autoregal de sant Jordi; aposta segura. La resta, fan tots molt bona pinta, aniuran caient poc a poc.
    Espero que hagis tingut un Sant Jordi feliç entre llibres i la gent que t'estimes

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU11:45 p. m.

      viu i llegeix,

      El teu autoregal és excel·lent! El meu ha estat Moo Pak, però al final n'ha caigut un altre que no és a la llista (ja se sap, el meu NO-criteri habitual).

      Ha estat un dia perfecte, acompanyada en petites dosis i a hores convingudes, per la gent que estimo, sí!

      Gràcies!

      Espero que el teu també hagi estat ben bonic!!!

      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació