dijous, 27 d’octubre de 2011

Endavant, per què no?

De ben petita que he sentit la necessitat d’escriure. De més gran (sóc rareta, us ho recordo) vaig començar a sentir la necessitat de llegir. A hores d’ara no podria viure (com deia aquella, “literal”) sense compaginar aquestes dues necessitats.

Tot i això, sempre m’ha fet molt de respecte el fet de publicar el que escric i he intentat amagar a propis i a estranys aquesta compulsió “escripturil”. Evidentment, no em considero una escriptora.

Però aquí està la vida que t’empeny a endinsar-te en uns móns que t’atrauen encara que alhora t’imposen molt de respecte, però vas i dius: Endavant, per què no? Així va ser com, el curs passat, em vaig atrevir a dinamitzar un taller d’escriptura creativa al Centre Cívic Matas i Ramis que enguany hem desdoblat en dos, un d’iniciació i un altre de dramatúrgia. Quan preparo les sessions me n’adono de tota la feina que comporta “ser escriptora” però gaudeixo cosa de no dir quan comparteixo "la cuina de l’escriptura", "la matèria de l'esperit" o "un tramvia anomenat text" amb persones (totes dones!) amb més experiència vital que jo que –qui sap!– potser han sentit des de sempre una necessitat d’escriure...

Com us deia (o com provava de dir-vos), l’escriptura i la lectura van actualment tan lligades a la meva vida que, a vegades, com ahir a la nit, després d’haver fet la quarta sessió dels tallers d’escriptura, em sorprenc i em quedo meravellada en llegir el conte “La jaqueta de Fernand Léger” de La maleta de Serguei Dovlàtov (no us el perdeu, feu-vos aquest favor!) i, concretament, aquest fragment:

De sobte, va entrar la Nina Txerkàssova. No sabia ni que fèiem servir la mateixa biblioteca. S’havia fet gran. Com sempre, anava vestida amb un luxe imperceptible i meditat.

Ens vam saludar. Em va preguntar:

-Diuen que ara ets escriptor?

Vaig quedar desconcertat. No estava preparat per una formulació com aquella de la pregunta. Hauria valgut més que m’hagués preguntat: “Ets un geni?” Hauria respost tranquil·lament i afirmativament. Tots els meus amics patien sota el pes de la genialitat. Tots es tenien per genis. Però anomenar-me escriptor em resultava més difícil.

Vaig dir:

-Escric una mica, per divertir-me...

A la sala de lectura hi havia dues persones. Totes dues ens miraven. I no perquè haguessin reconegut la vídua d’en Txerkàssov. Més aviat perquè notaven l’olor de perfum francès.

Va dir:

-Saps què?, fa temps que tinc ganes d’escriure sobre en Kólia. Una mena de memòries.

-Escrigui-les.

-Em temo que no tinc talent. Tot i que als amics els agraden les meves cartes.

-Doncs escrigui una carta llarga.

-El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat? Potser el dia que ens vam conèixer? O molt abans?

-Comenci d’aquesta manera.

-Com?

-“El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat...”

-Has d’entendre que en Kólia era la meva vida. Era el meu amic. Era el meu mestre... Què et sembla, és pecat estimar més el marit que el fill?

-No ho sé. Em sembla que l’amor no té mesures. O existeix o no.

-T’has tornat molt intel·ligent- va fer ella.

Gràcies Dov!!!

12 comentaris:

  1. Aquest “-Comenci d’aquesta manera.” És a dir d’una manera natural, tal com ets, suposo que és la millor tècnica, no només per escriure, sinó també per viure. Envejable aquest “Endavant, per què no?”, doncs endavant, i ja ens deixaràs llegir alguna cosa.

    En poc temps és el segon apunt que llegeixo sobre aquesta “Maleta” ja el tinc apuntat, ara només falta llegir-lo.

    ResponElimina
  2. Quadern de mots,

    Gràcies pel teu suport! Celebro que aquest "Endavant, per què no?" el trobis encertat.

    I "La maleta" no et decebrà!

    Salut i llibres!

    SU

    ResponElimina
  3. Penso que les inquietuds s'han de provar. Mira, en Murakami, va començar a escriure als 40 anys i que bé li ha anat! Ell mateix no s'ho pensava. De moment "fans" no te'n faltaran. Fins aviat Su

    ResponElimina
  4. Laura Gual9:31 p. m.

    Enhorabona per la valentia que demostres!!!! Molta sort i a gaudir de l'aventura!!!!

    ResponElimina
  5. És clar que ets escriptora, o és que he estat llegint una altra persona. Vols dir que t'atreviràs amb la ficció amb una mica de realitat, o viceversa, i que sortiràs als papers, i tot això que ja saps i no et dic, i que ja no serem només uns quants amics els qui esperarem llegir-te i etc. I que encara et queda una mica de neguit per veure què passarà, i...
    Endavant, SU, que el camí és llarg i les consideracions diverses, però els amors s'han de seguir.

    ResponElimina
  6. Marta,

    si mai tinc un club de fans, tu tindràs un lloc destacat a la presidència!

    Gràcies!

    Ens veiem molt aviat!

    SU

    ResponElimina
  7. Laura,

    Moltes gràcies per passar per aquí!

    Encara ara recordo amb emoció quan em vas parlar del molt que et va impactar la lectura de la Siri Hustvedt...

    Molts petons per a tu i la família...

    SU

    ResponElimina
  8. Pere, tu sí que ets un amor...
    Gràcies!
    I un petó,
    SU

    ResponElimina
  9. guarda un lloc per a mi en el teu club de fans´. Em sap greu no viure a Barcelona per no poder treure el nas a aquestes coses que dinamitzes: taller de lectura, d'escriptura... visca la vida escripturil !

    ResponElimina
  10. SU, m'acabo de quedar morta, pensava que no actualitzaves el bloc des del 2008, ja saps que vaig estar dos anys aturada i et tenia al darrere de tot amb l'última ressenya de Camilleri, pensava que havies plegat com ho havien fet tants de la meva primera època i va i trobo un comentari teu en un bloc que segueixo, clico davmunt i veig que tens un altre bloc que es diu igual que l'altre però que no sé perquè no se m'actualitza. Com ho puc fer per seguir-te. Una abraçada, estic encantada de veure que encara hi ets. Una abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  11. viu i llegeix,

    m'ofereixo a fer bolos allà on calgui, eh!

    visca la vida escripturil i lecturil!

    GRAN abraçada!

    SU

    ResponElimina
  12. carina,

    tranqui!

    celebro que m'hagis retobat... a mi em va agradar molt saber que havies tornat a la blogosfera!

    et llegeixo!

    salut i llibres!

    SU

    ResponElimina