dijous, 17 de març de 2011

Tresors (I)

Ser a l’atur té alguna cosa bona... En el meu cas és que disposo de temps per endreçar els papers que he anat acumulant a l’escriptori. I en aquest eixam de papers –que ja he convertit en una única pila– he trobat una sèrie de tresors. I entre aquests, un article de Tomàs Arias que m’havia agradat molt (per això era a l’escriptori!) i que ahir em va acabar de donar l’empenta per anar a la presentació d’un llibre seu de poemes, Odi sobre tela, prologat per Anna Aguilar-Amat (aaa) i editat per la gent valenta de labreu edicions.

La vetllada alabatrenca va donar per molt:
- Per presentar dos llibres de poemes més: Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d’Ernest Farrés i Prufrock i altres observacions de T.S.Eliot, traduït per Marc Masdeu.
- Per celebrar els cinc anys d’Alabatre.
- Per felicitar l’Andreu Subirats com a guanyador del Premi de Traducció Literària Mots Passants 2011 (modalitat català) que organitza el Departament de Filologia Francesa i Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona per la traducció de
Les Balades de François Villon.

Després de la
meva darrera experiència a l’Horiginal puc dir-vos que ahir tot va ser ben diferent i us avanço que vaig sortir del local amb el llibre de l’Arias a la mà, del qual us deixo anotat un poema que va llegir Max Besora allà mateix...

...les patates,
a diferència de l’univers,
s’acaben.

fe de rates

se sap que les coses infinites
no són de gaire utilitat:
l’univers, l’arrel quadrada de dos,
la teva maleïda tos
i aquesta cara de gos
tan poc conciliadora.

en canvi, les coses grosses,
s’acaben com res:
la fe, l’oli... les patates.

Llegeixes o què!?, un blog.

[Des d’aquí el meu agraïment a la noia que, a la sortida de l’Horiginal, em va donar una cigarreta i no li’n quedaven gaires. Gràcies de nou!]

10 comentaris:

  1. Les piles de l'escriptori són una font inesgotable de sorpreses i tresors.

    ResponElimina
  2. molt bonic el poema, però discrepo en que l'arrel quadrada de 2 no serveixi per a res!!! No és bonica ni ens dona de menjar, però inútil del tot, tampoc ;-)

    en tots els fulls de la sèrie DIN es compleix que la divisió del costat gran entre el costat petit és igual a l'arrel quadrada de dos. (http://es.wikipedia.org/wiki/DIN_476 )

    ResponElimina
  3. Sempre fa mandra arreglar papers, però a tu t'ha valgut la pena. El poema tb m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  4. Cli,

    Per poc que pugui (o sigui, que la mandra no pugui amb mi), aniré mostrant-vos la resta de tresors.

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  5. viu i llegeix,

    si haguessis estat a l'Horiginal no t'agafaries al peu de la lletra això de l'arrel quadrada de dos!

    Un petonàs!

    SU

    ResponElimina
  6. kweilan,

    El més curiós és que a la feina sempre he tingut la taula superendreçada!

    Celebro que t'hagi agradat el poema.

    Ens llegim,

    SU

    ResponElimina
  7. ... A mi també em passa, la taula de la feina i la de casa són veritables Jekyll i Hyde. Potser m'hi hauré de posar i fer prospeccions a veure què hi trobo...
    =;)

    ResponElimina
  8. digue'm ariadna,

    T'ho aconsello de totes totes! Ara, també t'he de dir que he llençat papers a manta...

    Un petó per a tu, la família i Jekyll i Hyde, esclar!

    SU

    ResponElimina
  9. M'agrada molt,aquest poema!

    ResponElimina
  10. Anna, celebro que t'agradi i que t'hagis deixat caure per aquests paranys...

    Petó nocturn de primavera,

    SU

    ResponElimina