Com sempre, amb retard

La blogosfera n’ha parlat (molt i bé!) d’El joc de Déu de Salvador Macip. Tot i que el vaig comprar i llegir l’any passat, no és fins avui que us deixo les meves impressions sobre la lectura d’El joc de Déu, un llibre trepidant, del qual destacaria el fet que el que explica i la manera de fer-ho tenen una perfecta coherència.

El llibre té:
- Missatge: alerta amb el món que estem construint!
- Personatges ben dibuixats.
- Una visió –molt irònica i segurament molt real– del món dels científics.
- Moments hilarants ben descrits.
- Passatges científics o pseudocientífics que també es deixen llegir.
- Sentències que m’ha agradat subratllar perquè estan carregades de raó.

Com sempre, amb retard, deixo escrita la meva opinió: llegir aquest llibre ha estat una bona experiència lectora, un plaer ben divertit... que em sembla que no és poc.

Llegeixes o què!?, un blog.

Comentaris

  1. Salvador Macip4:25 p. m.

    Moltes gràcies, SU! Un bon resum de les coses del llibre que crec que són importants, ben vist. M'alegro que t'hagis divertit!

    ResponElimina
  2. SU12:18 a. m.

    Gràcies a tu, Salvador! Ets un crack i em fa molt feliç llegir-te, ja sigui a la blogosfera o en paper imprès!

    Una abraçada,

    SU

    ResponElimina
  3. bajoqueta11:48 a. m.

    No dono a l'abast!! El tinc apuntat de fa molt de temps i tinc ganes de llegir-lo que tothom en parla molt bé :)

    Terra de llibres

    ResponElimina
  4. SU8:37 a. m.

    Bajoqueta,

    T'ho passaràs molt bé! I pensa que la millor notícia és tenir moooolts llibres per llegir!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació