Com sempre, amb retard

La blogosfera n’ha parlat (molt i bé!) d’El joc de Déu de Salvador Macip. Tot i que el vaig comprar i llegir l’any passat, no és fins avui que us deixo les meves impressions sobre la lectura d’El joc de Déu, un llibre trepidant, del qual destacaria el fet que el que explica i la manera de fer-ho tenen una perfecta coherència.

El llibre té:
- Missatge: alerta amb el món que estem construint!
- Personatges ben dibuixats.
- Una visió –molt irònica i segurament molt real– del món dels científics.
- Moments hilarants ben descrits.
- Passatges científics o pseudocientífics que també es deixen llegir.
- Sentències que m’ha agradat subratllar perquè estan carregades de raó.

Com sempre, amb retard, deixo escrita la meva opinió: llegir aquest llibre ha estat una bona experiència lectora, un plaer ben divertit... que em sembla que no és poc.

Llegeixes o què!?, un blog.

Comentaris

  1. Salvador Macip4:25 p. m.

    Moltes gràcies, SU! Un bon resum de les coses del llibre que crec que són importants, ben vist. M'alegro que t'hagis divertit!

    ResponElimina
  2. SU12:18 a. m.

    Gràcies a tu, Salvador! Ets un crack i em fa molt feliç llegir-te, ja sigui a la blogosfera o en paper imprès!

    Una abraçada,

    SU

    ResponElimina
  3. bajoqueta11:48 a. m.

    No dono a l'abast!! El tinc apuntat de fa molt de temps i tinc ganes de llegir-lo que tothom en parla molt bé :)

    Terra de llibres

    ResponElimina
  4. SU8:37 a. m.

    Bajoqueta,

    T'ho passaràs molt bé! I pensa que la millor notícia és tenir moooolts llibres per llegir!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei...
Més informació